Sortejant les Ones

Back to the Source

2011-10-28T13:07:00.000-07:00

"A veces hay que cerrar los ojos...y entonces se puede ver la verdadera belleza. Me di cuenta de que lo que estaba haciendo no era lo que verdaderamente quería [...]"

- Kilian Jornet

Stay hungry, stay foolish - My tribute to Steve Jobs

2011-10-06T10:37:00.000-07:00

Ayer por la noche nos dejaba Steve Jobs, el que fuera fundador de Apple y hasta hace pocos meses CEO y alma pater de la compañía. El cáncer de pancreas que padecía hace tiempo se nos llevó al hombre, pero el genio prevalecerá... Su legado son sus charlas, las keynotes para presentar el último de los inventos de Apple y esa forma tan carismática y llana de acercarse al usuario y todos esos gadgets que se nos han hecho imprescindibles para comunicarnos: iPod, iPhone, iPad, Mac etc.

Son pocos los hombres que han cambiado tanto -como lo hizo Jobs- nuestras vidas en el último siglo. Hoy los miles de publicaciones que se hacen eco de su partida le comparan a inventores de la talla de Edison.

Steven Spielberg dijo: 'Steve Jobs fue el mayor inventor desde Thomas A. Edison. Puso el mundo en nuestras manos."

Jobs ha sido un visionario, un innovador, el Emprendedor en mayúsculas...pero no se conformó con eso, animó a todos a perseguir nuestros sueños, a atrevernos a pensar distinto.

Os dejo con uno de los videos más emocionantes que he visto y escuchado decenas de veces, y a pesar de ello sigue emocionándome. Me quedo con el fragmento:

“Nadie quiere morir. Incluso la gente que quiere ir al cielo no quiere morir e ir allí. Y la muerte es el destino que todos compartimos. Nadie ha escapado de ella. Y así es como debe ser, porque la muerte es posiblemente el único y mejor invento de la vida. Es el agente de cambio de la vida. Limpia lo viejo para dejar espacio a lo nuevo. Ahora lo nuevo sois vosotros, pero algún día no muy lejano, os convertiréis en lo viejo y seréis borrados. Lo siento por ser tan dramático, pero es la verdad. Vuestro tiempo está limitado, por lo que no lo desperdiciéis viviendo la vida de otro. No os dejéis atrapar por el dogma, que es vivir con los resultados de lo que otro piensa. No dejéis que el ruido de las opiniones de los demás ahogue vuestra voz interior. Y lo más importante, tened el coraje de seguir vuestro corazón y vuestra intuición. Ellos ya saben de alguna manera lo que realmente quieres ser. Todo lo demás es secundario”
- Steve Jobs discurso en Stanford, junio 2005.

Creo que el mejor 'homenaje' que podemos hacerle desde cada una de nuestras vidas es seguir el mensaje que lanzó a los alumnos que se graduaban aquel junio de 2005: "Stay hungry, stay foolish" (permaneced hambrientos, permaneced locos)

Thank You Mr. Jobs!

Als que somnien...

2011-05-08T13:48:00.000-07:00

Aquest és un vídeo que dedico a tots aquells que segueixen somniant, malgrat la vida a vegades posi pedres al camí. Somniant mentre treballes per aquest somni....

Manifest per a una Xarxa Neutral

2010-12-01T06:06:00.000-08:00

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, on la informació flueix de manera lliure, sense cap mena de discriminació en funció d’origen, destí, protocol o contingut.
Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada gairebé inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’actual estat de la xarxa.
Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems fins ara desconeguts.
Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb que compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no es pot posar en risc sota cap concepte.
Que per a possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense esdevenir “duaneres” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts pel damunt d’altres.
Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de gestionar de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda en la inversió en xarxes.
Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades en arribar a acords comercials pels quals es privilegia o degrada el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per gestionar-la d’acord amb els seus interessos, i cal evitar aquesta pretensió; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels que la fan servir, i no dels que la proveeixen.
Que la resposta davant aquesta amenaça per la xarxa no pot ser la manca d’acció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals de la ciutadania i la capacitat de les empreses per a competir en igualtat de condicions.
Que és necessari i urgent instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet per al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indiscutible la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que tenen poc a veure amb ella.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita cap mena de debat: la ciutadania i les empreses tenen dret a que el trànsit de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o endarrerit en funció del tipus de contingut, del protocol o l’aplicació que es faci servir, de l’origen o destí de la comunicació ni de cap altra consideració aliena a la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota manament judicial podrà ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben en mig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu sistema productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat de la seva ciutadania. La Xarxa Neutral és cabdal a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innumerables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà tots els sectors i totes les empreses del nostre país, fet que converteix Internet en un factor clau pel nostre actual i futur desenvolupament econòmic i social, determinat en gran mesura pel nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

TED - Idees que val la pena difondre

2010-11-04T11:08:00.000-07:00

L'acrònim TED prové de les paraules Tecnologia, Entreteniment i Disseny. Sovint l'haureu pogut trobar al marc d'un vídeo dels que s'enllacen a internet.
Però TED és una organització sense ànim de lucre que va ser fundada l'any 1984 i que pertany a la The Sapling Foundation dedicada a potenciar el poder de les idees per a cambiar el món, d'aquí l'slogan i objectiu de TED 'Ideas Worth Spreading' (idees que val la pena difondre).

Els creadors de TED conviden a pensadors, científics i personalitats influents i els proposen que facin la presentació més important de la seva vida en només 18 minuts.
L'assistència en directe a aquestes conferències està reservada només a una èlit. S'hi pot assistir mitjançant una invitació personal o bé pagant aproximadament uns 6.000 dòlars.

No obstant, des de fa uns anys, totes les xerrades i conferències anuals es publiquen de forma gratuïta tant al seu lloc web com a Youtube i a iTunes.

A més, la difusió dels vídeos de TED superen les barreres idiomàtiques en la majoria d'ocasions, ja que amb l'ajut de voluntaris d'arreu del món disposen de subtítols en vora vuitanta idiomes, a través del què ells anomenen 'Open Translation Project'

Publicacions de prestigi de tot el món han anomenat TED com el 'Youtubex del talent'. Fins avui s'ha aconseguit difondre valuoses idees de més de 700 influents personalitats, de diverses àrees i especilitats.

Temàtiques i especilitats en les que es troben perfectament classificats els vídeos al web. Així trobem per exemple vídeos sobre: tecnologia, entreteniment, disseny, negocis, ciència, i problemàtiques de nivell mundial. Les cerques es poden fer per tema, data, ponent i per disponibilitat d'idioma.

Per tal de fer una millor i més propera difusió s'ha engegat recentment el programa TEDx. Es tracta d'un programa de conferències més 'locals' organitzades de forma independent de TED, i que permeten experiències en diferents països y localitats del món.
En el nostre àmbit més proper tenim TEDxBarcelona que combina la projecció de vídeos de TEDTalks amb altres ponències 'in vivo' amb la intenció d'afavorir la interacció i el debat dins d'un grup -sempre reduït- d'assistents

I és que gràcies a la iniciativa TED i TEDx i al talent i voluntariat de molta gent tots tenim el privilegi de ser 'convidats' - des del nostre ordinador - a les idees/tendències que es preveu que 'moguin' el món avui i en un futur proper.

Banda Ampla - La formació comporta un millor futur laboral?

2010-10-29T16:01:00.001-07:00

Entendre l'economia...amb humor

2010-10-12T03:27:00.000-07:00

Et 'perds' entenent com gestionen la seva economia els diferents països i tendències polítiques?
Tranquil/·la, la xarxa et proporciona exemples senzills per entendre-ho...això sí, val més posar-hi humor amb els temps que corren...! ;-)

Socialisme: Tu tens 2 vaques. L'estat t'obliga a donar-ni 1 al teu veí.

Comunisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te les prèn i et dona una mica de llet.

Fascisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te les prèn i et ven una mica de llet.

Nazisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te les prèn i et dispara un tret al cap.

Burocratisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te'n perd una, munyeix l'altre i aleshores tira la llet a terra.

Capitalisme tradicional: Tu tens 2 vaques. En vens una i et compres un 'toro'. Fas més vaques. Vens les vaques i guanyes diners. Aleshores et jubiles ric.

Capitalisme modern: Tu tens 2 vaques. Vens 3 de les teves vaques a la teva empresa que cotitza a borsa mitjançant lletres de crèdit obertes pel teu cunyat al banc. Aleshores executes un intercanvi de participació de deute amb una oferta general associada amb la qual cosa ja tens les 4 vaques de tornada, amb exenció d'impostos per 5 vaques. La llet que fan les teves 6 vaques és transferida mitjançant intermediari a una empresa amb seu a les Illes Cayman que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia. L'informe anual afirma que tu tens 8 vaques amb opció a una més. Agafes les teves 9 vaques i les talles a trocets. Aleshores vens a la gent les treves 10 vaques trocejades. Curiosament durant tot el procés ningú no sembla adonar-se que, en realitat, tu només tens 2 vaques.

Economia japonesa:Tu tens 2 vaques. Les redissenyes a escala 1:10 i fas que et produeixin el doble de llet. Però no et fas ric. Aleshores rodes tot el procés en dibuixos animats. Els anomenes 'Vakimon' i incomprensiblement, et fas milionari.

Economia alemanya: Tu tens 2 vaques. Mitjançant un procés de reenginyeria aconsegueixes que visquin 100 anys, que mengin una vegada al mes i que es munyeixin soles. Ningú no creu que tingui cap mèrit.

Economía rusa: Tu tens 2 vaques. Comptes i tens 5 vaques. Tornes a comptar i et surten 257 vaques. Tornes a comptar i et surten 3 vaques. Deixes de comptar vaques i obres una ampolla de vodka.

Economia xinesa: Tu tens 2 vaques. Tens a 300 'tios' munyint-les. Expliques al món el teu increïble rati de productivitat lletera. Dispares a un periodista que es disposa a explicar la veritat.

Capitalisme americà: Tu tens 2 vaques. En vens una i forces a l'altre a produïr la llet de 4 vaques. Et quedes sorprès quan aquesta vaca mor.

Economia iraquí: Tu no tens vaques. Ningú no creu que no tinguis vaques, et bombardegen i t'envaeixen el país. Tu segueixes sense tenir vaques.

Economia Índia: Tu tens 2 vaques. Les poses en un altar per adorar-les. Després segueixes menjant arròs al curry.

Economia Suïssa: Hi ha 50 milions de vaques. És obvi que tenen amo però ningú no sembla saber qui és.

Economia francesa: Tu tens 2 vaques. Aleshores et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè tu el què vols són 3 vaques.

Economia neozelandesa: Tu tens 2 vaques. La de l'esquerra et sembla cada dia més atractiva.

Capitalisme italià: Tens 2 vaques. Una d'elles és la teva mare, l'altre és la teva sogra, ¡¡maledetto!!!

Capitalisme britànic: Tens 2 vaques. Les dues estan boges.

Economia espanyola: Tu tens 2 vaques, però no tens ni idea d'on són. Però com que ja és divendres, baixes a esmorzar al bar que tenen el Marca. I si de cas, ja et posaràs a buscar-les el dimecres després del pont de Sant Aniceto.

;-)))

Xifres per apreciar el què tens

2010-09-19T16:22:00.000-07:00

Tres minuts i quinze segons i unes quantes xifres seran suficients per fer-te saber que malgrat la crisi, malgrat no estiguis passant el millor dels moments, continues siguent un privilegiat/ada...pensa-hi!

A base de cops...

2010-09-14T13:50:00.001-07:00

Cuando me amé de verdad comprendí que en cualquier
circunstancia, yo estaba en el lugar correcto, en la hora
correcta y en el momento exacto y entonces, pude relajarme.

Hoy sé que eso tiene un nombre... “Autoestima”

Cuando me amé de verdad, pude percibir que mi angustia y
mi sufrimiento emocional, no es sino una señal de que voy
contra mis propias verdades.

Hoy sé que eso es…”Autenticidad”

Cuando me amé de verdad, dejé de desear que mi vida fuera
diferente y comencé a ver todo lo que acontece y que contribuye a
mi crecimiento.

Hoy eso se llama…”Madurez”

Cuando me amé de verdad, comencé a percibir como es
ofensivo tratar de forzar alguna situación, o persona, solo
para realizar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el
momento o la persona no está preparada, inclusive yo mismo.

Hoy sé que el nombre de eso es…”Respeto”

Cuando me amé de verdad, comencé a librarme de todo lo que
no fuese saludable…, personas, situaciones, todo y cualquier cosa
que me empujara hacia abajo. De inicio mi razón llamó esa actitud
egoísmo.

Hoy se llama…”Amor Propio”

Cuando me amé de verdad, dejé de temer al tiempo libre y desistí
de hacer grandes planes, abandoné los mega-proyectos de futuro.
Hoy hago lo que encuentro correcto, lo que me gusta, cuando quiero
y a mi propio ritmo.

Hoy sé que eso es…”Simplicidad”

Cuando me amé de verdad, desistí de querer tener siempre la razón y
con eso, erré menos veces.

Hoy descubrí que eso es la…”Humildad”

Cuando me amé de verdad, desistí de quedar reviviendo el pasado y
preocuparme por el futuro. Ahora, me mantengo en el presente, que es
donde la vida acontece. Hoy vivo un día a la vez.

Y eso se llama…”Plenitud”

Cuando me amé de verdad, percibí que mi mente puede atormentarme y decepcionarme. Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, ella tiene una gran y valiosa aliada.

Todo eso es…”Saber Vivir”

No debemos tener miedo de confrontarnos, hasta los planetas chocan y del caos nacen muchas estrellas.

'Cuando me amé de verdad' - Charles Chaplin

Reinventar-se, sempre hi ha una nova oportunitat

2010-09-07T04:33:00.000-07:00

"No es la más fuerte de las especies la que sobrevive, ni la más inteligente.
Es la que mejor se adapta al cambio."
- Charles Darwin

Poc t'importa ni et consola ser un d'entre els 4,5 milions d'afectats en aquest país, tu sents el teu dolor.
És difícil que algú que no ha passat per l'experiència d'estar a l'atur durant força temps pugui entendre't veritablement.

Quan et passa per primera vegada surts amb empenta a menjar-te el món: cerques de manera proactiva, se t'acudeixen milers d'opcions on provar...
I trobes una feina, però temporal, on les opcions no són les que creies o t'havien dit .
I de nou et trobes a l'atur i has de recomençar la cerca, aleshores les forces escassegen i la sola idea d'haver de buscar i fer el peregrinatge d'entrevistes, d'aguantar preguntes insolents no estrictament professionals, d'avenir-te a rebaixar les espectatives que tenies perquè la demanda de feina està sobresaturada, de treballar per uns sous irrisoris que et fan preguntar perquè tants anys de formació, fa que ho vegis una muntanya inabastable.

La gent et diu: relativitza, tranquil·la ja et sortirà alguna cosa, no t'obsessionis...Els més pessimistes: uff! la cosa està complicada -certament-.
Et fan falsos oferiments per quedar bé "si necessites res...", però notes indefectiblement que es tracta d'una frase feta i que no hi ha una autenticitat d'ajut.

Els més 'zen' et diuen 'deixa que les coses flueixin'... Mai no he sabut exactament com fer-ho, potser perquè no tinc prou fe en aquestes creences, i/o perquè tinc una formació/mentalitat massa científica.

Et sens oblidat, sense res interessant a aportar i per això t'aïlles i entres en un bucle difícil de trencar. Si a més si sumen altres circumstàncies difícils la cosa pot ser l'ecatombe...

De sobte, un dia, un amic dels de debò, dels que no veus sovint però sempre hi són en els moments difícils i tenen el do d'aparèixer quan més se'ls necessita et truca i per poc que et pregunta veu la realitat on estàs, i et diu: mira't el video del Dr. Mario Alonso al programa Singulars del Canal 33.

La seva visualització ha estat una sacsejada de realitat. Una explicació científica i plausible de tot el què em passa...i això és important, per algunes coses:

1.- perquè a vegades dubtes de si ets tu que has perdut les teves habilitats intel·lectuals i ara resulta que ets ruc, i a més potser t'estàs imaginant el malestar anímic i físic.
2.- perquè a vegades sents que t'has de justificar davant la gent que et jutja sense saber massa de què parlen.
3.- perquè significa la demostració científica que és possible sortir-se'n, sense deprendre de processos atzarosos difícils de païr per una ment poc acostumada als actes de fe.

La meva formació en biologia ha fet que entengués perfectament els mecanismes que implica el bloqueig emocional en l'estat intel.lectual explicats pel Dr. Alonso, de fet ha estat un recordatori, perquè la majoria de conceptes els havia donat a neurologia, però tendim a oblidar el poder real de les emocions sobre el nostre cos.
Però qualsevol persona sense formació en la matèria podrà comprendre'l sense problemes donada la planitud de l'exposició del professor i les imatges que empra per il·lustrar-ho.

El Dr. Alonso cita tres aspectes fonamentals per sortir del 'segrest' al que ens té sotmesos el sistema límbic, i més concretament l'amígdala:

1.- Compartir destí: Tenir una persona que acompanyi -amb autenticitat- la persona que es troba immersa en un estat depressiu del que creu que no pot sortir.
2.- Fer exercici físic. Per allò d'alliberar oxitocina que fa créixer els hipocamps (indret on es produeix la neurogènesis i on es secreta dopamina).
3.- Riure. Moment en el qual es secreten beta endorfines que també ajuden a "l'alliberament" de l'amígdala.

Per si a algú altre li pot servir, aquí us deixo el vídeo que ha tingut en mi un impacte emocional important per creure que és possible reeixir -altre cop- i sortir amb ànim a reinventar-me, ja sigui en una nova feina o en mil opcions possibles imaginables.

Veure video a mida més gran http://www.tv3.cat/videos/2896230

Anècdota: Foto de la meva estoreta del 'mouse'... ;-)

3 anys sense tu

2010-08-11T13:15:00.000-07:00

Al meu pare

Però si tu no hi ets,
no tinc lloc on mirar-me,
tothom vol el que no té,
no sé res, però puc adonar-me:
no té sentit si tu no hi ets.
Res té sentit si tu no hi ets.

- Sau

Humor

2010-08-04T12:17:00.001-07:00

Nou model de valles del 'toro' d'Osborne a Catalunya ;-)

Vinyeta apareguda al diari El País el 30 de juliol de 2010

Resistint...

2010-07-30T12:21:00.000-07:00

Desde la noche que sobre mi se cierne,
negra como su insondable abismo,
agradezco a los dioses si existen por mi alma invicta.
Caído en las garras de la circunstancia
nadie me vio llorar ni pestañear.
Bajo los golpes del destino
mi cabeza ensangrentada sigue erguida.
Más allá de este lugar de lágrimas e ira
yacen los horrores de la sombra,
pero la amenaza de los años
me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el camino,
cuán cargada de castigo la sentencia.
Soy el amo de mi destino;
soy el capitán de mi alma.

-William E. Henley

2010-06-28T12:48:00.001-07:00

"Nunca dejes que el éxito te llegue a la cabeza y nunca dejes que el fracaso te llegue al corazón."

Addictes a Conèixer

2010-06-16T05:11:00.000-07:00

"Existeix una forta sensació de plaer, difícil de descriure, quan consideres detalladament una comprovació elegant, o inclús un plaer encara més gran al descobrir una comprovació que no es coneixia."
- Martin Gardner, divulgador científic.-

Sempre ho havia sospitat sense saber-ho. Em refereixo a una sensació indescriptible que assolia després d'un gran esforç intel·lectual i de sobte, com ho diria...es 'feia la llum' i arribava a 'la quadratura del cercle': conceptes apresos en diferents fases de l'aprenentatge s'ordenaven, es relacionaven i s'integraven un tot. De cop, tot prenia sentit fent que treguessis l'entrellat a un problema, aconseguint fer funcionar unes línies de codi programat, o comprenent un determinat funcionament del cos humà integrant coneixements de diferents àrees.

La sensació de benestar era una mena de sentiment profund més enllà de l'orgull d'haver-ho entès o assolit. Aleshores no podia assignar-ne la procedència, però ara sé que es devia al desencadenament hormonal d'opiacis endògens, les endorfines.

Avui s'ha comprovat que l'avidesa de coneixement funciona com un 'opi' per al cervell. La tesi pertany als treballs fets el 2006 per un grup d'investigadors de la Universitat de Souther Califòrnia publicats recentment a Reddit.
Segons aquests estudis liderats pel neurocientífic Irving Biederman, quan aconseguim comprendre quelcom que té una dificultat intrínsica es desencadena un 'cascada' bioquímica que té un efecte compensatori en el cervell, aquesta compensació per l'esforç esmerçat ve en forma d'injecció d'endorfines, és a dir, de les hormones que ens propocionen la sensació de benestar.

Bierdeman, explica que no resulta divertit, ni plaent, el procés, mentre estàs intentant comprendre un teorema difícil, però que una vegada resolt senzillament et sents genial.
Els seus estudis es van centrar en l'activitat cerebral que es produeix durant el reconeixement d'imatges, però segons explica, podria extendre's a la resta de sentits.

D'acord amb els seus experiments, el sistema nerviós tendeix a 'premiar' d'alguna manera els coneixements novedosos. D'aquesta manera, quan es repeteix l'estímul una i una altre vegada, el nivel de 'recompensa' neuronal decau i l'atenció es dirigeix a altres assumptes. Aquest 'aprenentatge competitiu' entre les neurones, sosté Biederman, confereix un avantatge al nostre cervell: la necessitat d'experimentar nous estímuls i resoldre nous problemes, la qual cosa ens condueix a una cerca constant de nous coneixements (com si fos un fenomen addictiu).

Si ets una d'aquestes persones que experimenta un profund plaer amb els desafiaments intel·lectuals, la hipòtesi potser t'hagi explicat perquè t'agrada posar-te a prova una i altre vegada... ;-)

Enllaç a l'article: 'Thirst for knowledge' may be opium craving' / Vía Reddit

Més informació: Perceptual Pleasure and the Brain. American Scientist (PDF)

El Primer Cyborg

2010-05-11T12:32:00.000-07:00

Es diu Neil Harbisson, i és fill de pare britànic i mare catalana, té vint-i-set anys i ha estat el primer cyborg reconegut de la història de la humanitat.

En Harbisson té acromatòpsia o monocromatisme, una condició hereditària de la visió que des que va néixer fa que vegi el món en blanc i negre.

Fa set anys -però- en Neil porta instal.lat un innovador dispositiu anomenat eyeborg que 'llegeix' els colors directament i els transforma en temps real en ones sonores, la qual cosa li permet percebre els colors a través d'ones de so, una mena de capacitat que tenen les persones sinestèssiques (*).

(*) Les persones sinestèssiques barregen més d'un sentit. Sobretot es dónen casos de persones que escolten els colors, veuen sons o perceben sensacions gustatives al tocar un objecte amb una textura determinada.

L'espectacular eyeborg va ser obra d'Adam Montandon, invent que li reportà el british award in Innovation Submerge i l' European award in Content Tools and Interface Design com és l'Europrix , ambdós l'any 2004.

Neil Harbisson ha 'aprofitat' l'eyeborg per poder expressar el seu art fent quadres on pinta melodies. Així, el què en principi per a nosaltres seria un quadre que combina colors aleatòriament, per a les persones sinestèssiques o amb acromatòpsia, podran llegir-hi peces per exemple de música clàssica.

Això sí que és fer de la necessitat virtud!

- Quadre de Neil Harbisson representant la Toccata i Fuga en re menor, BWV 565 de J.S. Bach

- La peça representada al quadre anterior:

Justament ahir dimarts, al programa 'Entre Línies' de TV3 van emetre un reportatge sobre en Neil, aquí us en deixo el vídeo:

Prohibicions

2010-04-26T14:45:00.000-07:00

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber qué hacer,
tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles sólo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Queda prohibido - Poema atribuït dubtosament a Pablo Neruda

Sant Jordi 2010

2010-04-22T23:32:00.000-07:00

Que tingueu un Bon Sant Jordi! Gaudiu de la Diada!

L'enèssima lliçó de Punset

2010-04-06T17:24:00.000-07:00

Fa un parell de setmanes, durant el Fòrum Europeu de les Indústries Culturals de Barcelona i com a resposta al caduc discurs de la controvertida Ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, sí aquesta de la 'famosa' Llei Sinde, el mestre Eduard Punset va tornar a donar mostres de la seva saviesa.

Punset contestà a la ministra que "el perill és tractar de controlar internet i les xarxes socials".

"La primera reacció sobre internet als països on prima la justícia social, com a Espanya, és una tendència a manossejar, a manipular, a considerar que és propietat de les institucions de l'Estat. Això és el què s'ha d'evitar".

Us recomano veure el vídeo, no té desperdici ;-)

El polítics d'aquest país, al igual que molts dels retrògrads artistes que pronostiquen finals apocalíptics per a la indústria discogràfica etc. els convidria obrir la seva ment, escoltar als que en saben i canviar els paradigmes: els temps canvien i cal adoptar nous formats (ningú no vol negar-los drets d'autoria ni que el què fan és art).

Gràcies Punset per venir -amb aquesta elegància- a sacsejar gent ancorada al S. XIX... ;-)

Premi

2010-03-29T09:02:00.000-07:00

Coneixia l'existència d'alguns premis a Blogs que els otorguen altres bloggers, els que millor et coneixen i llegeixen, però sincerament mai m'havia plantejat que me'n poguessin donar un...

Avui però he tingut la grata sorpresa que en Joanfer, del blog Filosofia Avui em concedís el premi "Sweet Blogger". Vull agrair-li de debò el gest i felicitar-lo pels tres premis que ha rebut.

Segons el ritual blogger per rebre el premi cal contestar la pregunta adjunta, en aquest cas explicar quines són les coses que més valoro o m'agraden d'un blog:

- Fonamentalment el seu contingut, tot i que també em fixo amb el seu disseny, la usabilitat, les imatges escollides per il.lustrar etc. Valoro molt que la gent opini i faci comentaris, és essencial per mantenir 'l'esperit 2.0' de compartir continguts-coneixement i intercanviar parers.

I ara com a dipositària del premi puc otorgar-lo a altres blogs a qui llegeixo, de manera que els premiats són:

- Viatge Plural de la Gemma (tot i que actualment està fent un parèntesi en la seva actualització) per la gran diversitat de temes que ens proposa.
- Koala's Team per ser tant genuïns i per les rialles que sempre em desperten.
- Pequeñas Miradas del Dani per la bellesa de la seva poètica mirada.

Comentar també que aquests premis no compromenten ni a 'recollir-los' ni a publicar-los si els premiats no ho desitgen.

Gràcies a tots els que em llegiu i comenteu! :-)

Al meu Pare - In Memoriam

2010-03-18T15:08:00.000-07:00

19 de Març Sant Josep, dia del Pare

Al_Meu_Pare from crhistis on Vimeo.

Paradoxes

2010-03-09T23:41:00.000-08:00

Una vegada van preguntar-li a Buda...què és el què més li sorprenia de la humanitat i va respondre:

'Els homes que perden la salut per juntar diners i després perden els diners per recuperar la salut...I per pensar ansiosament en el futur obliden el present, de tal manera que acaben per no viure ni el present ni...el futur. Viuen com si mai haguessin de morir i moren com si mai no haguessin viscut'.

Iñaki Ochoa de Olza i el vídeo del seu intent de rescat a l'Annapurna, motivació del Barça

2010-03-01T14:45:00.001-08:00

Per als afeccionats a l'alpinisme el nom d'Iñaki Ochoa de Olza us serà familiar.
L'Iñaki ha estat un dels millors himalaistes de la història, havent culminat 14 vuit-mil abans de la seva mort a l'Annapurna el maig de 2008.
Per als que no estigueu familiaritzats amb aquest esport, el nom de l'alpinista us sonarà perquè aquest cap de setmana passat Pep Guardiola va emprar el vídeo del rescat d'Iñaki per motivar els jugadors del Barça abans del partit davant del Màlaga.

En el seu dia, el maig de 2008, ja vaig narrar l'epopèia del rescat i el malhaurat final d'Iñaki (per llegir-ho podeu clickar aquí).
Avui però -i en certa manera, gràcies a Guardiola- s'ha conegut el vídeo que l'informe Robinson va fer del rescat de l'alpinista.
Una història de solidaritat infinita, d'Humanitat en majúscules. D'emoció i commoció. Sobren les paraules...

[El vídeo està separat en tres fragments d'entre 7-8 minuts cadascun per facilitar-ne la visualització].

Com Pensar Diferent

2010-02-24T23:50:00.000-08:00

En el post anterior parlava 'd'atrevir-se' a pensar diferent, a veure la part positiva, l'oportunitat, extreure la lliçó que cal dels esdeveniments que ens ocórren.
Hi ha persones, una minoria, que de manera més o menys 'espontània' o innata miren sempre d'aportar quelcom més, de ser més creatius, o innovadors a fets on la resta de mortals no ens qüestionem res més enllà d'allò que tenim davant de nas.
Però no desesperem...els que no tenim aquesta 'virtud' innata, sempre la podem adquirir -com la majoria de coses en la vida- a base de pràctica i constància.

Pràctica i constància per a tenir en compte una sèrie d'aspectes com ara:

Destrona els teus ídols i desafia l'status quo
Les persones i les companyies que han establert el patró de com fer les coses són els que han propiciat allò de "sempre s'ha fet així"...potser en el seu moment, lloc i circumstàncies fou la millor aproximació...però qüestiona't: ho segueix siguent?

Sigues innocent, mira-ho tot com si fos la primera vegada
Elimina les idees preconcebudes. Et limiten i t'encorseten sobre com veure i fer les coses. Escolta-ho com si fos la primera vegada que ho fas, com si fossis un nen.

Reformula la pregunta i pensa “Out-of-the-box”
Tots intentem resoldre els problemes en els termes que sens presenten. Planteja el problema en el seu sentit més ampli...i si per comptes de fixar-nos en la pregunta i les seves restriccions penses en l'objetiu, en la meta?. Fixa el resultat i vés aigües amunt.

Pensa en on li apreta el calçat a la gent
No enfoquis les coses pensant en què és el què tens en el teu 'catàleg' per a oferir, sino en quina és la mancança del client que pots subsanar.
"Quan un té un martell, tot el què veu són claus" diu el refrany.

Canvia el marc de referència
Totes les persones tenim una sèrie de creències limitant s que conformen un marc que redueix les possibles respostes a un problema...No deixis que les regles i prejudicis et lliguin i planteja preguntes des d'un "i per què no..?"

Gaudeix de l'ambigüetat
El món de la creativitat i de les idees innovadores està inexorablement més enllà de la teva càlida zona de comfort. Troba't còmode en la incertesa, amb l'ambigüetat i en el canvi continu, ja que seran els companys d'aquest viatge...

Atreveix-t'hi, sigues una mica boig
Si penses que pots canviar el món...probablement puguis. Confia en tu. Si no ho intentes, mai sabràs si és possible. "Yes, you can!"

Troceja el problema
Si el problema se't fa massa complex, i no veus com abordar-lo...perquè no el fragmentes en components més manejables, més assolibles? Planteja't petites fites i ves fent. Diuen que és més fàcil aparcar 4 cotxes que un autobús...

Juga
Surt de la rutina diària, de la teva oficina i fes una mica el ruc. Quan et diverteixes i estàs relaxat les idees flueixen molt millor..."No et prenguis la vida tan seriosament...de totes maneres no sortiràs viu d'ella".

Separa forma de funció i busca alternatives
Si et centres en la funció que ha de ser acomplerta (el QUÈ) i obvies la forma en la que s'ha fet sempre (el COM) descobriràs un nou món de possibilitats...

Envolta't de gent que pensa diferent a tu
Estima la diversitat. Sigues tolerant, obre la ment i escolta (no només sentis) als altres. Si mires al teu voltant i descobreixes que tots pensen com tu...fuig!. Intenta lluitar contra la síndrome “NIH – Not invented here”

No t'obsessionis amb els resultats
Fer que quelcom succeeixi moltes vegades no depèn només de tu...Esforça't i posa-hi tota la teva passió en la part que tu pots fer per tal que succeeixi, però no et preocupis més enllà d'això. Si t'equivoques o no ho aconsegueixes, no et preocupis...hauràs descobert.

Lluita contra la comoditat de la uniformitat i l'ortodòxia
Totes les persones tenim la necessitat de sentir-nos acceptats pels nostres semblants, de ser iguals...En la zona gris només hi ha mediocritat i més del mateix, sigues diferent malgrat això suposi a vegades ser mal vist.

Treballa en les fronteres
Com diu Guy Kawasaki en el seu llibre “Rules for revolutionaries”, les coses interessants passen en les superfícies de contacte o fronteres on es produeixen les interaccions, no en el gran no res de la uniformitat...

Posa-hi passió i treballa
Amb tot l'anterior podràs millorar la teva capacitat creativa...però com deia el genial Pablo Picasso: "La musa de la inspiració existeix…. però ha de trobar-te treballant".

Pensa Diferent

2010-02-17T15:25:00.000-08:00

La manera com percebem l'entorn, com entenem els problemes o com ens condicionen les idees pre-concebudes que alberguem, són un filtre que molt probablement limita la nostra creativitat i del qual no som conscients.

Les històries de ratolins que van destronar elefants, les protagonitzen persones que es van atrevir a pensar de manera diferent a la majoria, desafiant sovint l'status quo i les seves -suposades- limitacions.

Benjamin Zander, director de la Boston Philarmonic Orchestra, il.lustrava la seva conferència sobre lideratge en l'edició del Fòrum de Davos l'any passat, amb una breu anècdota que explica com pot marcar la diferència pensar diferent:

Dos venedors de sabates van ser enviats a una regió remota per explorar nous mercats. Només arribar, el primer dels venedors envià un missatge dient: "Cap esperança. Aquí la gent no utilitza sabates". El segon venedor, en canvi, envià un missatge ben diferent: "Increïble oportunitat. La gent aquí encara no utilitza sabates".

Atreveix-t'hi!

2010-01-21T12:26:00.000-08:00

"Estic convençut que som amos del nostre destí, que la tasca que se'ns ha encomanat no està per sobre de les nostres forces;
que el treball físic i mental que requereix no supera
la nostra capacitat de resistència.
Mentre tinguem fe en la causa i un desig de vèncer insuperable, no se'ns negarà la victòria."

- Winston Churchill-

Sí, és això

2010-01-14T21:02:00.000-08:00

Ara sí que puc deixar-me de metàfores, eufemismes i altres figures literàries i parlar amb noms, cognoms i fins resolució (!) sobre el què comentava en el post anterior: la reivindicació dels nostres drets.

En principi podriem dir que la que jo tenia era una lluita de 'David contra Goliat', és a dir, apriori una lluita desigual... Un litigi d'una treballadora anònima qualsevol -jo- contra una Universitat Pública: l'Autònoma.

Els que em coneixeu sabeu que a finals de juliol, a una setmana d'agafar vacances i mentre treballava tranquil.lament al meu despatx vaig rebre una trucada que em convocava al cap de tres dies a gerència, on s'em va comunicar que s'havien acabat els diners dels projectes d'on em pagaven i no tenien recursos, em quedava a l'atur amb data 1 de setembre.

En el full d'acomiadament posava 'final de projecte'...però hi havia projectes a mig realitzar, feines que havien de ser continuades al tornar de vacances. A més s'em va demanar un traspàs de dades etc.

La meva sorpresa no va acabar aquí, al rebre el finiquito l'empresa em va donar el què la llei marca com un acomiadament 'normal' 8 dies/any treballat, i no pas els 45 que m'haurien correspòs tenint en compte que l'acomiadament era improcedent.
El meu no era un contracte depenent d'un investigador, jo era la responsable d'un centre multimèdia, la qual cosa es considera una plaça estructural de la universitat.

Em vaig posar en mans d'advocats que ho van veure clar i vaig denunciar la universitat. Han estat mesos de recuperació de proves, d'incertesa... D'allò que parlavem: una despesa -no només econòmica (honoraris advocats), sino de temps i energies.

Ahir dimecres finalment era la data del judici, però ja feia un parell de dies que els advocats de l'Autònoma van contactar amb els meus oferint-los pactar (eren conscients que tenien les de perdre).
La negociació ha estat dura, de fet el dia abans a la nit em vaig plantar i vaig dir als meus advocats que refusava l'oferta que feien, i que anava fins al final, a judici, amb totes les conseqüències. No estava disposada a acceptar pactes indignes, era una qüestió d'honor...
Sé que aquests termes/conceptes estan en desús, més que els termes el què signifiquen; però jo dec ser la última romàntica... ;-)

El mateix dimecres a la porta del jutjat em van oferir els 45 dies /any treballat, amb la qual cosa estaven reconeixent que l'acomiadament era improcedent.
Els meus advocats reclamaven també salaris de tràmit i honoraris etc, però ja tenia el què jo volia i en un termini molt breu, d'altre manera el procés es podria allargar un any més segons el jutge. Vaig acceptar el pacte, però per a mi és una victòria, sobretot una victòria moral...i si no llegiu (retallo de l'acta de conciliació):

Encoratjo a tots aquells que us sentiu estafats en els vostres drets a que us defenseu, a que reclameu i no ho dic pels diners -que també- però sobretot per una qüestió d'honor.
La 'victòria' dels 'febles' és possible...només cal creure-hi i lluitar.

Companys, no és això.

2010-01-12T11:16:00.000-08:00

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

Companys, no és això - Lluís Llach

Bon Nadal!

2009-12-24T06:51:00.000-08:00

A tots els que passeu per aquí i em llegiu de manera assídua, accidental, ocasional...
Sigueu feliços... Bon Nadal!

Sota l'Embruix de la Música

2009-12-23T09:39:00.000-08:00

"Diuen que quan allò inexpressable va haver de ser expressat Shakespeare abandonà el seu llapis i cridà la música..."

Sóc de les que necessita cert període refractari per refer-me de l'impacte positiu o negatiu de determinats fets/episodis.
En aquesta ocasió l'efecte colpidor de la música del Messies participatiu va deixar-me un parell o tres de dies sota una embriagadora 'síndrome d'Stendhal' sota la qual era incapaç de ser mínimament objectiva...
El Messíes Participatiu d'enguany era el 14è consecutiu al que assisteixo des de 1995. Aquest any la direcció i el clavicèmval corria a càrrec d'un expressiu Richard Egarr i l'orquestra i el cor que dirigia era l'Academy of Ancient Music especialista en música barroca i clàssica amb criteris històrics i instruments originals.
A més dels solistes: soprano, contralt, tenor i baix, hi havia les prop de quatre-centes veus dels participants individuals, que són les que fan tan especial aquesta versió del Messies de Händel.

Si bé cap dels quatre solistes em va semblar especialment bo -sense que això signifiqui que fossin dolents!-, les 21 veus que formaven el cor de l'Academy of Ancient Music eren excepcionals. L'entregat director era dels que dels que gesticulaven exageradament, alhora tocava el clavicèmval i es dirigia als participants individuals amb la mateixa vehemència que si estés donant l'entrada a la diva més preuada del panorama líric.

Els participants individuals van estar esplèndids: entrades i sortides amb precisió suïssa, afinats, armònics...brutals! Quan s'unien a les parts corals els mateixos solistes somreien, aclaparats per l'embruix de tanta entrega i comunió... El públic restava paralitzat, amb un mig somriure dibuixat a la cara, tot veient el gronxar-se espontani dels cantants abandonats a cada nota...pell de gallina!
El fragment més esperat -per allò del més conegut, no pas perquè el cregui el més emotiu- era l'Al·leluia...i ni el cor, ni els cantants individuals, ni els solistes van decebre. Un aplaudiment eixordador premiava la magistral interpretació.
La resta...buff! com expressar-ho? entravem a la 'tercera part' de l'obra i els cantants ja anaven rodats, intuïnt tot el què el director els demanaria i quan...pura màgia.
L'Amén -el fragment més sublim- posà punt i final a un Messies com feia anys que no escoltava -com a mínim el millor dels darrers tres-quatre anys-.
Al final un aplaudiment de deu minuts i el públic d'empeus van forçar -quan ja molts músics recollien partitures i instruments- un bis, altre cop l'Al.leluia envaí tots els racons del Palau.

Hi ha moments en què les paraules queden petites per expressar l'inexpressable, és el moment d'emmudir i deixar parlar la música...

Tot esperant el Messies

2009-12-10T00:32:00.000-08:00

No, no sóc una il·lusa ni espero ningú que ens vingui a redimir de la crisi, ni dels nostres pecats, ni de res en particular...
Parlo del Messies de Händel, concretament de l'anomenat "Messies participatiu" que organitza la 'Fundació La Caixa' per aquestes dates. Es tracta d'un Messies molt especial, cantat tal i com el va concebre Georg Friedrich Händel per al poble i amb el poble: més de 400 cantants voluntaris que es passen assajant els caps de setmana durant dos-tres mesos... Digne de veure i escoltar, pell de gallina!
Durant les dotze o tretze edicions que fa que s'organitza crec no haver faltat mai a la cita, tot i que has d'estar molt alerta de quan es posen les entrades a la venda perquè s'exhaureixen en molt poques hores.
L'orquestra, el director i el cor que porta, també els solistes, són diferents cada any, però els participants individuals, els que fan d'aquest Messies una obra tant especial, queden atrapats per la màgia que desprèn aquesta peça i solen repetir, tot i haver de pagar per cantar, tot i haver d'assajar els caps de setmana de tres mesos abans...

El Messies és per a mi una obra sublim, no hi ha una nota de desperdici. Del repertori clàssic podria afirmar que junt amb el Réquiem de Mozart són per a mi les obres més 'completes' en el sentit de que m'agraden de principi a final.

Malgrat la crisi i les circumstàncies procuro no faltar mai a la cita, és un regal que em concedeixo, tres hores impagables en les que sovint he aconseguit quasi bé sentir-me levitar. Quatre-centes veus a l'unisò que t'envolten i et transporten, les tens al teu costat!!!
Cal dir que tant els laterals de platea com del primer i segon pis estan ocupats per cantants, de manera que l'espai del Palau de la Música es fa molt petit, i per això és tant difícil aconseguir entrades.
L'any passat però, va ser l'únic que es va fer al Liceu, però enguany tornem a l'emplaçament original -que per a mi té molt més encant- malgrat les connotacions "milleístiques" dels darrers mesos.

Cada any per pels volts de decembre friso perquè arribi la data, i aquest any no és una excepció.

Manifest "En Defensa dels Drets Fonamentals d'Internet"

2009-12-02T23:01:00.000-08:00

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Si et plau difon aquest manifest des del teu blog, Twitter, xarxes socials, fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

* Aquest manifest s'ha inclòs en més de 55.000 blogs en sis hores, i Google recull en el mateix temps un milió d'entrades que en fan menció:

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/exito/manifiesto/elpeputec/20091202elpeputec_8/Tes

Berishit o La Història Més Bella del Cosmos

2009-12-01T16:07:00.000-08:00

Un mag de les bombolles de sabó i un científic, una combinació tan extranya com fascinant d'imaginar, s'alien ara per a recrear un univers de sabó i ciència... És "Berishit o La Història més bella del cosmos", l'obra que narra la història de l'univers i les lleis que el regeixen, amb la precisió d'un físic i alma partern de CosmoCaixa -Jorge Wagensberg- , i la metàfora d'un creador de somnis d'escuma -Pep Bou-.

Teatre, ciència i música es conjuguen per explicar conceptes com el Big Bang, l'aparició del primer bacteri o dels primers humans, passant pel principi d'Arquímides, el moviment, la memòria i altres fites del conexiement científic.

De moment l'obra s'ha estrenat a Salt, al Festival Temporada Alta, però friso perquè el portin arreu i en poguem gaudir. Estic convençuda que Wagensberg i Bou hauran sabut condensar la història de més de 13.500 milions d'anys en 75 minuts plens de màgia, fantasia i alhora coneixement.

Moments

2009-11-22T12:06:00.000-08:00

A mesura que em faig gran crec que he près més consciència que la vida és un cúmul de moments...a vegades bons, a vegades dolents. Però tots sense excepció alliçonadors.
Sovint els moments són tant efímers, i estem tan capficats en tonteries que els deixem passar sense més, sense adonar-nos que potser allò valia la pena ser viscut intensament.
Vivim el transcórrer de moments sense gaudir de les coses senzilles, sense el plaer de compartir-ho amb la gent que realment val la pena, amb la gent que estimem i que ens estimen.
Val la pena adonar-nos-en perquè de sobte, potser un dia ens mirarem al mirall i serem grans...

Per això, per a prendre'n consciència, perquè no se'ns escolin els instants, els moments, com l'aigua d'entre els dits, us deixo un vídeo...Què millor que l'impacte de la imatge per mostrar-nos que això és un sospir...!!!

Slow Attitude

2009-11-17T05:48:00.000-08:00

"Les presses són enemigues de la perfecció"

Des de la revolució industrial, fa més de cent-cinquanta anys fins a l'actual era tecnològica la nostra vida ha experimentat un ritme creixent fins al punt que sovint hem perdut el gust per assaborir-la, apreciar els gests i actes quotidians...una conversa, compartir una sobretaula amb família i amics..."no tenim temps" diem, vivim pendents del rellotge i d'una agenda plena d'actes, reunions i events pensant-nos que això és símptoma d'èxit...

Però sembla ser que alguns ja s'han adonat que tanta 'pressa' no condueix enlloc, més enllà d'un sense sentit i d'una buidor al final dels nostres dies...
Ha arribat l'hora de replantejar-nos la nostra existència i 'respirar'!!!...aquesta nova tendència que pretén recuperar una vida més saludable i menys estressada, més plena de sentit, més interessada pel què sentim que no pas pel què tenim o consumim és l'anomenat "Moviment Slow" o "Slow Attitude".

El moviment slow promou posar fre, el menys és més, prioritzar el ser al tenir, prendre consciència i atenció a cadascuna de les nostres accions, assaborir els instants.

Un dels països que lidera la nova cultura slow és Suècia, un país amb una de les qualitats de vida més altes del planeta, on la baixa per maternitat és de seixanta-quatre setmanes, i on es té una taxa de patents més elevada.

S'ha comprovat que països com França i Alemanya que han reduït la seva jornada laboral a 35 i 28 hores setmanals respectivament ha augmentat la seva productivitat un 20%. No perquè estiguem més temps a la feina som més productius...

Llegint sobre els 'efectes' de l'slow attitude m'ha frapat una frase del llibre 'En el desierto no hay atascos' de Moussa Ag Assarid un bereber que narra la seva experiència a l'obtenir una beca per estudiar a França. Ag Assarid diu:

"Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis.
Aquí tenéis reloj, allí tenemos tiempo.
En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!"

Us deixo un vídeo sobre l'slow attitude promogut a Suècia...
Tot plegat és per pensar-hi...sense presses... :-)

El_slow_SUECO

View more presentations or Upload your own.

El Poder de Tu Voz

2009-11-16T16:48:00.000-08:00

El vídeo d'Amnistia Internacional que us deixo a continuació, ha estat prohibit pel govern espanyol, per "publicitat política"...Quants anuncis haurien de prohibir abans d'aquest!

En l'enllaç següent podeu veure la informació difosa per Amnistia Internacional respecte a aquesta censura

Amnistia ens insta a reconèixer i emprar el poder de la nostra veu per aconseguir un món més just, i acabar per exemple amb qüestions com ara:

Posar fi a la violència contra les dones
Defensar els drets i la dignitat de les persones atrapades en la pobresa
Abolir la pena de mort
Oposar-nos a la tortura i combatre el terror amb la justícia
Aconseguir la llibertat de presos/as de consciència
Protegir els drets de les persones refugiades i immigrants
Regular el comerç internacional d'armes

Aquí teniu més informació sobre la campanya "El Poder de Tu Voz".

Hambre 0

2009-11-06T16:59:00.000-08:00

Des d'aquest meu petit racó del ciberespai vull fer-me ressò i unir-me a la campanya que va sorgir del blog d'Ana Aldea i que té per finalitat fer una campanya contra la fam i en favor de l'ús dels Ready to Use Food (RUF).

I què pots fer tu, per adherir-te a la campanya?

Unirte al grup de Google.
Unirte a la pàgina de facebook.
Difondre des del teu blog, twitter, facebook, la iniciativa.
A twitter emprar el hashtag #hambre0

Seguir atent al blog de Yellow Mind.

Podeu seguir la campanya, però potser el més important és que signeu la carta que s'ha enviat al president del govern espanyol signar la carta a José Luis Rodríguez Zapatero.

2009-11-06T06:14:00.001-08:00

El verdadero viaje del descubrimiento
no consiste en ir en busca de nuevos paisajes,
sino en tener nuevos ojos.

- Marcel Proust -

Cimas y Valles

2009-11-04T15:05:00.000-08:00

"En la vida pasamos por Cimas y Valles. Es natural que cualquier persona en cualquier lugar tenga Cimas y Valles en el trabajo y en la vida. Y al igual que los latidos de un corazón sano, tus Cimas y Valles personales son una parte esencial de una vida normal y sana.

Las Cimas y Valles no son sólo los buenos o malos momentos que te ocurren. También son cómo te sientes por dentro y cómo reaccionas ante los acontecimientos externos. Cómo te sientes tú depende en gran medida de cómo ves tu situación.

Tu forma de vivir un Valle está muy relacionada con la cantidad de tiempo que pasarás en él. Una manera útil de pensar en las Cimas y los Valles es esta:

Las Cimas son momentos en que valoras lo que tienes.
Los Valles son momentos en que anhelas lo que te falta.

Demasiadas personas gestionan mal sus buenos momentos y no se dan cuenta de que están creando sus propios malos momentos futuros. Desperdician demasiados recursos, se alejan de lo esencial e ignoran lo que más importa.

Los errores que cometes en los buenos momentos del presente crean los malos momentos del mañana.

Y tus aciertos en los malos momentos del presente crean los buenos momentos del mañana.

De modo que realmente creamos nuestros propios buenos (Cimas) y malos (Valles) momentos, mucho más de lo que somos conscientes."

- Fragment extret del llibre 'Cimas y Valles', de Spencer Johnson (Autor de ¿Quién se ha llevado mi queso?)

Creure-ho possible

2009-10-19T17:43:00.000-07:00

Es diu que a la NASA hi ha un póster molt bonic que diu el següent:

"Aerodinàmicament, el cos d'una abella no està fet per volar. El millor de tot és que l'abella no ho sap".

Us heu preguntat què passaria si l'abella arribés a creure's que no està feta per volar? Tenir fe en un mateix i en la pròpia capacitat ens dóna la força i l'energia necessària per fer allò que hem de fer i desplegar tot el nostre potencial malgrat les aparents condicions desfavorables que puguem tenir.

L'Experiència, acumulant lliçons

2009-10-16T11:51:00.000-07:00

Llegia avui al blog Bitácora rh una reflexió sobre el valor de l'experiència en la vida.
Al llarg de la vida anem acumulant vivències, experiències de les quals si sabem extreure'n la lliçó adequada ens fan créixer com a persones i ser en definitiva millors.
La gent gran són els propietaris, per dret propi, del principal patrimoni de lliçons acumulades, un patrimoni que no podem despreciar.

Per tal de celebrar el seu aniversari a una edat ja avançada, una columnista de la premsa nord-americana, Regina Brett va escriure el què ella denominà "50 lliçons apreses al llarg de la vida", us les deixo aquí perquè no tenen desperdici... :

La vida no és justa, però tot i així és bona.
La vida és massa curta per perdre el temps odiant algú.
El teu treball no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i familia sí. Mantingue't en contacte.
No has de guanyar cada discusió. Has d'estar d'acord en no estar d'acord.
Plora amb algú. Alívia més que plorar sol.
Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil.
Fes les paus amb el teu passat per tal que no t'arruïni el present.
No comparis la teva vida amb la dels altres. No tens ni idea de com és la seva travessia.
Si una relació ha de ser secreta, millor no tenir-la.
Respira profundament. Això calma la ment.
Elimina tot el què no sigui útil, bonic o alegre.
El què no mata, en realitat et fa més fort.
Mai no és massa tard per tenir una infantesa feliç. Però la segona només depèn de tu.
Quan es tracta de perseguir allò que estimes en la vida, no acceptis un "no" per resposta.
Encén espelmes, utilitza llençols bonics, posa't la llenceria cara. No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial.
Sigues excèntric ara. No esperis a ser vell per a ser-ho.
L'òrgan sexual més important és el cervell.
Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.
Emmarca tot suposat 'desastre' amb aquestes paraules: "En cinc anys, això importarà?" Perdona'ls tot a tots.
El què altres persones pensin de tu, no t'incumbeix.
El temps sana quasi tot. Dóna temps al temps.
Per més bona o dolenta que sigui una situació, algún dia canviarà.
No et prenguis tan seriosament. Ningú més no ho fa.
No questionis la vida. Només víu-la i aprofíte-la al màxim avui.
Arribar a vell és millor que l'alternativa...morir jove.
Tot el què veritablement importa al final és que hagis estimat.
Surt tots els dies. Els miracles estan esperant a tot arreu.
Si juntéssim els nostres problemes i veiéssim els munts dels demés, voldriem els nostres.
L'enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el què necessites.
El millor està encara per arribar.
No importa com et sentis...arregla't i presenta-t'hi.
Cedeix.
La vida no està embolicada amb un llaç però segueix siguent un regal.

Per meditar-hi, no trobeu?

Teoria de la Diversió

2009-10-11T10:29:00.000-07:00

Som animals de costums, de rutines, canviar-les ens és difícil. I més si aquest canvi suposa més esforç físic o intel·lectual respecte la conducta que tenim 'arrelada'.
L'empresa Wolkswagen ha impulsat una sèrie d'experiments per veure si hi ha alguna cosa/aspecte, capaç de fer-nos canviar la nostra conducta habitual sense un aparent esforç, sense ni que ens n'adonem.
Aquests tipus d'estudis tenen múltiples aplicacions. De fet, serien aplicables en totes aquelles qüestions que impliquin tenir força de voluntat, o canviar les "opcions més fàcils" per les que sempre ens decantem...

Un dels experiments que van dur a terme va ser observar que a la sortida del metro la gran majoria de persones empraven les escales mecàniques per comptes de pujar les escales a peu.
Els experts, van enginyar-se-les per tal de comprovar el què ells anomenen "The fun theory", que conclou que només quelcom que suposi un estímul de diversió, és capaç en sí mateix de fer-nos canviar costums, malgrat això signifiqui una renúncia a la comoditat, malgrat signifiqui més esforç.
Així, van muntar un dispositiu que convertia cada escala en una nota musical, de manera que pujar les escales emetia una espècie de cançoneta improvitzada.
Els resultats podeu observar-los vosaltres mateixos en el vídeo que us deixo a continuació...
Estudis de màrketing d'aquest tipus són els que s'empren per fomentar el desig de fer esport mitjançant la Wiifit.
Ara es tractaria que cadascú ho sabés aplicar de manera particular, per tal de fer divertits els hàbits que més ens costen o que posen a prova la nostra voluntat. La imaginació al poder de la diversió, al poder de canvis de conducta.

http://www.rolighetsteorin.se/en/

Matagalls - Montserrat: la cursa de curses

2009-09-19T12:46:00.000-07:00

Aquest cap de setmana, els dies 19 i 20 de setembre de 2009 es durà a terme la XXXèna edició de l'emblemàtica marxa de muntanya "Matagalls-Montserrat". Aquesta cursa de 83,5 Km i 5.980 m. de desnivell acumulat, és la cursa més mítica del calendari català de marxes de resistència. Només superada en duresa i longitud per la Núria-Queralt.

Però la Matagalls- Montserrat, organitzada pel Club Excursionista de Gràcia és molt més que una cursa, és la festa de l'excursionisme català, on participen una gran diversitat de gents: alpinistes, escaladors, marxadors, atletes etc. però també simples afeccionats a les caminades.
L'objectiu se'l marca cadascú: fer un bon temps, superar-se a si mateix, no hi ha premi...a part de la magnífica sensació d'aconseguir completar-la en menys de 24 h. que s'et queda a l'arribar, malgrat les nafres, les llagues, el cansament... I ho dic per pròpia experiència. Ara fa cinc anys, l'edició XXVèna l'any 2004 m'en vaig anar a fer-la, sola, amb els meus pares com a "suport" logístic que m'animava, em feia fregues als peus, i em portava barretes energètiques i fruita. Ells també van fer la Matagalls-Montserrat...però en cotxe!!!
Cosa que s'agraeix enormement quan un s'embarca en una cursa com aquesta, malgrat la magnífica organització, controls i avituallaments -tot sigui dit de passada-.

Web de l'edició d'enguany:
http://www.cegracia.cat/mm09/index.php

Demà, penso anar a aplaudir aquests valents que enfilaran amunt el darrer tram, des de Monistrol, per arribar a Montserrat amb moltes hores a les cames però amb la impagable satisfacció d'acabar!

(*) Perfil del recorregut de la cursa. Clicka al damunt per ampliar-lo.

(*) Vídeo de la XXVèna edició, l'any 2004.

El conocimiento es un motor parado. Lo que mueve es la actitud.

2009-09-08T00:53:00.000-07:00

Nou post a "La Feina de Buscar Feina"

Desempleada quizá, parada NO!

2009-09-08T00:51:00.000-07:00

Nou post a "La feina de buscar feina"

Sense treva

2009-09-06T09:53:00.000-07:00

La vida es andar, siempre.

Con el paso ligero de quien sabe hacia
donde quiere ir.
Con la incertidumbre de no entender
qué te depara el camino.
Con el inmenso placer de las ilusiones.
Pasando la mayor parte del tiempo
intentando comprender...

Porque el camino es largo.
A veces el pasado duele, el presente
decepciona, el futuro asusta.
A veces caminas sobre los cimientos de
la duda o la alfombra voladora de los
sentimientos.

Pero qué sería de nosotros si no
trazásemos nuestro propio camino, si
nos olvidásemos de jugar y de
zambullinos en la vida.
Si no mirásemos a los ojos de los que
andan a nuestro lado.

Pati Blasco - Andando la Vida

1 Setembre - Nova Ocupació: La Feina de Buscar Feina

2009-08-31T18:42:00.001-07:00

En un dels "brainstormings" estivals amb mi mateixa ;-) vaig decidir que donada la situació d'atur a la que em veia abocada a primers de setembre havia de buscar estratègies per a mantenir una actitud proactiva en la recerca de feina.
Eines motivadores més enllà del fet en sí d'enviar un CV, com si fos una llavor amb possibilitats de germinar...podia compartir el procés, enriquir-me de l'intercanvi d'experiències i opinions i alhora donar visibilitat a la meva nova situació, ja que a vegades el "boca-orella" és el millor networking.

I ja va estar! Havia de fer un blog de l'experiència, de les situacions, de les il.lusions/decepcions que em trobi en aquest nou camí. Dels aliats, de moment compto amb vosaltres que em llegiu (i amb qui m'és imprescidible el feedback per a que sigui tot més enriquidor!) i amb les tecnologies Web 2.0.

Així doncs "Sortejant les ones" continuarà siguent el meu reducte personal en aquest ciberespai, i el meu llogaret professional el trobareu a:

http://lafeinadebuscarfeina.wordpress.com

Us hi espero!

VIU !!!!!

2009-08-21T08:19:00.000-07:00

A vegades tenim tendència en preocupar-nos del passat o del futur, deixant així escapar el PRESENT, que en el fons és l'únic que tenim.
El vídeo que us deixo a continuació és una reivindicació a Viure en majúscules.
"Gaudeix avui, és més tard del què et penses".

Dos anys sense tu...

2009-08-11T00:16:00.000-07:00

Al meu pare.

[...]Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixies,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina;

tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

- Miquel Martí i Pol -

Als Autèntics

2009-08-03T13:57:00.000-07:00

Quan ets jove i vulnerable et deixes enlluernar per l'aparença: física, material, intel·lectual...
Però passen els anys i amb ells la vida que t'alliçona.
I observes sorprès, que en realitat, amb qui t'agrada estar és amb "els teus": amb els amics de sempre, amb bona gent, amb els que sempre hi són malgrat la distància, alguns malentesos, i el pas del temps.

De tant en tant, però no pas sovint, coneixes algú que passa a engruixir aquest petit "tresor", el reducte on et sents a casa.

Ells són el mirall on et veus reflexat i on veus les coses que realment importen.
Ells són còmplices dels teus somriures, l'espatlla on recolzar-se en les males èpoques, l'esperó cap al futur...
Amb ells no et cal fingir, t'accepten amb les teves virtuds i els teus defectes. Saben que no ets la millor, però per a ells ho ets. T'estimen en el ple i autèntic sentit de la paraula.
Que no mori mai l'amor i l'amistat autèntica!

M'agrada la gent que no té pressa
Que no li falta el temps per compartir
M'agrada la gent que sempre hi és
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan convé

M'agrada la gent que no s'amaga
Que no té por dels seus errors
M'agrada la gent que no menteix
Que dóna la cara
Quan fa falta
Sense por

M'agrada la gent que encara lluita
Contra tot allò que creu perdut
M'agrada la gent que té orgull
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan és just

M'agrada la gent que és sincera
M'agrada la gent que em mira els ulls
Però això fa temps que ja t'ho deia
I és que m'agrada
La gent com tu

Les coses que es trenquen - Pep Sala
Concert de la Rao Pura

Recomençar

2009-07-28T15:17:00.000-07:00

Perquè tot final és un nou inici.

[...] Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Solstici - Miquel Martí i Pol

2009-07-22T06:12:00.000-07:00

"La sabiduría comienza en el asombro."
- Sócrates -

L'Home a la Lluna

2009-07-21T01:33:00.000-07:00

Quaranta anys d'un moment històric: l'arribada de l'home a la Lluna.
Com digué Neil Armstrong, el primer astronauta en posar-hi el peu, fou "Un petit pas per a un home però un salt de gegant per a la humanitat".
Pocs esdeveniments / descobriments han tingut la trascendència d'aquest.
Els que encara no hi érem hem pogut veure-ho com si fos en directe, gràcies a documents com aquest:

Mulla't

2009-07-08T16:06:00.000-07:00

Aquest diumenge dia 12 de juliol arriba -com cada any- la iniciativa 'Mulla't per l'Esclerosi Múltiple'. Podeu participar-hi a més de 600 piscines! Més informació al web de la Fundació Esclerosi Múltiple.

L'Heroï Silenciós

2009-07-08T04:05:00.000-07:00

Diuen que hi ha persones amb qui la mort hauria de ser condescendent i no endur-se mai... “Perquè són valuoses, perquè són necessàries, perquè són estimades, perquè són úniques” deia el pare Ángel Garcia sacerdot catòlic diocesà, fundador de Missatgers de la Pau i amic de Vicenç Ferrer, a l’assabentar-se de la seva mort.

No feia massa mesos, a l’abril, se li havia concedit el premi ‘Català de l’any 2008’ per la seva trajectòria vital dedicada a ajudar als altres.

Darrera d’un aspecte fràgil s’amagava un gran home. Un home de fortes conviccions que no ha escatimat esfoços per intentar pal.liar la pobresa extrema, la d’aquells que més ho necessitaven.

Va establir-se al sud de l´Índia, a Anantapur, on creà –junt amb la que era la seva esposa- la seu de la fundació que porta el seu nom.
Ferrer ha estat un home d’acció. Quan faltaven diners per finançar algun projecte no parava fins trobar la persona o institució que sufragués la despesa que els calia.

Actualment la fundació Vinceç Ferrer gestiona cinc hospitals, cents d’escoles, i ha finançat milers de programes d’ajuts a agricultors per tal de dotar d’aigua els seus poblats i de microcrèdits les seves activitats.

L’Índia i el món sencer ha plorat la seva mort. Però Vicenç Ferrer no morirà mai, la seva immortalitat és el seu llegat, són els hospitals, escoles, cases, pous, camins etc. que va aixecar amb un esforç sobrehumà a cents de comunitats i pobles.
Seva és, a més, la immortalitat d’un exemple universal que continuarà no només a través del què ens deixa, sinó a través de la filosofia que perllongarà la seva fundació.

Quants Vicenç Ferrer li calen a aquest món encara!!!!

Enllaç a la Fundació >> Fundació Vicente Ferrer

Despertars

2009-06-30T23:17:00.000-07:00

Despertar tras el letargo
y asomarse al mundo todavía cautelosa,
y descubrir con la prudencia de una aprendiz
que todavía hay esperanza de poder Vivir de nuevo en mayúscula.

Despertar de ese invierno del alma
que de gris todo lo tiñe
y volver a sentir el tintineo de la vida en el cuerpo
apreciar el gesto amigo y confiar

Olvidar fantasmas
Superar los miedos
Aprender de lo vivido
Soñar de nuevo en colores
Aceptar compañía
Sonreír

2009-06-24T14:38:00.000-07:00

"Educar no es dar carrera para vivir,
sino templar el alma para las dificultades de la vida"

L'Últim Tirabol

2009-06-16T02:12:00.000-07:00

Corpus, temps de Patum a Berga. És difícil per als que no som d'allà entendre el fervor i tot el què significa per als berguedans aquesta festa. Tinc amics de Berga i per a ells és una cita ineludible, més que qualsevol altre cosa.
Hi ha una cançó del grup Brams titulada "L´Últim Tirabol" que reflexa aquesta devoció. Si a més li sumem que explica una història real la cosa comença a commoure a qualsevol.
Us deixo amb una versió -que m'encanta- d'aquesta tonada, la que van fer Brams en el seu darrer concert l'any 2006.
La banda de músics berguedans que van acompanyar Brams en aquella ocasió, tocaven i cantaven, s'emocionaven...veieu-lo: pell de gallina!

2009-06-03T03:31:00.001-07:00

Motivació (II)

2009-06-01T14:53:00.000-07:00

El vídeo del que us parlava en el post anterior, amb el qual Guardiola motivà als seus jugadors abans de la final de la Champions a Roma.

Motivació: La Importància de l'Estat Mental

2009-05-29T06:20:00.000-07:00

Lluny dels tabús d'èpoques pretèrites la importància del factor psíquic per reeixir en molts aspectes de la vida ha començat a prendre rellevància en aquests darrers anys.
Així, s'ha començat a cuidar aquest aspecte i a considerar-lo tant o més important que l'aspecte físic.
En ambients sotmesos a molta pressió com poden ser: la política, l'empresa i l'esport d'èlit els psicòlegs i coachs tenen un paper important a desenvolupar.

És conegut que en l'àmbit esportiu gent com Rafael Nadal, Marc Coma i altres esportistes de primeríssim nivell que marquen la diferència, fan ús del seu coach o psicòleg particular que els prepara per afrontar les seves gestes a nivell psíquic.
És innegable que la tècnica, la tàctica, i la preparació física són importants, però tothom sap que qui dóna les ordres a la resta del cos és el cervell i que si aquest "s'enfonsa" la resta no rendeix.
I això és aplicable a tots els àmbits de la vida. No hi ha secrets, ho deien ja els clàssics: "Mens sana in corpore sano".

Pep Guardiola l'artífex d'aquest Barça incommensurable, el Barça del triplet, és plenament conscient d'això i a més de qüestions tàctiques ha entrenat els seus homes mentalment. S'ha conegut que motivava els seus jugadors amb música, la famosa cançó de Coldplay "Viva la vida"; també amb xerrades i vídeos.
Però per a la final de Roma en Pep va dir al preparador físic de l'equip, Paco Seirul·lo que tenia deu minuts per a l'escalfament, i que ell necessitava la resta: set minuts per a motivar els seus homes.
Per aquest motiu els jugadors del Barça van escalfar poc sobre la gespa de l'estadi Olímpic de Roma abans del partit, mentre els del Manchester United escalfaven els músculs al camp, els blaugrana van desaparèixer...

Durant aquells minuts, Guardiola i Tito Vilanova havien preparat una pantalla gegant i el projector. Aleshores Guardiola apagà el llum i tot l'staff tècnic i per suposat els jugadors van guardar silenci. En Pep va prémer el play...

A partir d'aquell moment i durant 7 minuts i 10 segons, Guardiola va tocar la fibra sensible de l'equip amb un vídeo que comença amb imatges de la pel·lícula Gladiator, de Ridley Scott. Com recordareu, la cinta guanyà cinc òscars l'any 2000 i en ella es narra les gestes del general romà Maximus Decimus Meridius, que traicionat per l'ambiciós fill de l'emperador es converteix en gladiador i arriba a desafiar-lo en el Colosseu romà.

On hi havia les cares de gladiadors disposats a morir pel seu honor, el vídeo incorporava accions de tots i cadascun dels jugadors de l'equip blaugrana, gests puntuals i molt concrets de cadascún, per exemple escenes on Víctor Valdés fa una parada espectacular, gols d'Eto'o i el treball en solitari que Iniesta va estar duent a terme per recuperar-se a temps de la seva lesió i poder així jugar la final.

Un ritme de plànols trepidants i la banda sonora de la mateixa pel·lícula portaven a la traca final. El vídeo acaba amb l'anunci "Som un" de Nike, on es va suprimir la veu de Guardiola, però en la pantalla es podia llegir:

"Som el centre del camp, som la nostra precisió, som el nostre esforç, som atacants que defensen, som defensors que ataquen, som la nostra velocitat, som el respecte als nostres rivals, som el reconeixement dels nostres rivals, som cada gol que fem, som els que sempre busquem la porteria contrària. SOM UN!".

Mentretant, a un volum atronador en l'audio sonava el Nessum Dorma, l'ària de l'acte final de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini.

Diuen que, en encendre's els llums, alguns futbolistes ploraven i que a la sortida de vestidors els seus crits demostraven que l'objectiu s'havia acomplert. Guardiola els va "posar en el partit" sense obrir boca...

No era la primera vegada que l'entrenador del Barça emprava la tècnica de motivació visual.
Guardiola va comptar per a la preparació del vídeo amb el seu amic, el periodista de TV3, Santi Padró i del muntador Jordi Gayà que va "crear" la petita joia en format DVD.

La resta la coneixeu sobradament...els barcelonistes van sortir a deixar-se la pell a la gespa de l'estadi Olímpic de Roma (als deu minuts de partit ja van marcar el primer gol) i es van batre com gladiadors a l'arena del Colosseu romà. El Manchester va empetitir, no se sap si perquè notaven que els onze jugadors del Barça es creien gladiadors...

Òbviament no tinc el vídeo...però us deixo una petita part d'ell, la que forma part de l'anunci de Nike:

La Importància d'un Primer Pas

2009-05-20T04:26:00.000-07:00

Per petit que sigui, per increïble que sembli, un primer pas pot ser definitiu per assolir quelcom.
Una fabula visual sobre allò de que "voler és poder".

Benedetti, in memoriam

2009-05-17T14:22:00.000-07:00

Hoy he sabido que Mario Benedetti nos ha dejado para siempre. Mis palabras me parecen muy "pequeñas" para rendirle un humilde homenaje desde este espacio a este genio de la Palabra, en mayúscula.
Por ello Mario, permíteme usar las tuyas propias no solamente para recordarte -sino también y sobretodo- para darte las gracias por el cobijo que siempre hallé en ellas, por mostrarnos la belleza de las cosas simples, por plasmar en tu rima lo que los demás tan siquiera sabemos decir.
Realmente soy de las que creen a los que dicen que los poetas pueden salvar el mundo. Seguirás entre nosotros a través de las letras de tu legado...Buen viaje don Mario.

"El cuento es muy sencillo,
usted nace,
contempla atribulado
el rojo azul del cielo,
el pájaro que emigra,
el torpe escarabajo
que su zapato aplastará
valiente.

Usted sufre,
reclama por comida
y por costumbre,
por obligación,
llora limpio de culpas,
extenuado,
hasta que el sueño lo descalifica.

Usted ama,
se transfigura y ama
por una eternidad tan provisoria
que hasta el orgullo se le vuelve tierno
y el corazón profético,
se convierte en escombros.

Usted aprende
y usa lo aprendido,
para volverse lentamente sabio,
para saber que al fin el mundo es ésto,
en su mejor momento una nostalgia,
en su peor momento un desamparo,
y siempre, siempre
un lío,
entonces,
usted muere."

Curriculum - Mario Benedetti

[+] Benedetti en entrades anteriors

La Nit dels Museus

2009-05-14T10:27:00.000-07:00

Els dies 16, 17 i 18 de maig tindrà lloc la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment mundial organitzat anualment per l’ICOM (el Consell Internacional dels Museus).

Aquesta serà la 31a edició d’aquesta jornada. Uns dies per (re)descobrir i gaudir d’uns espais –els museus- que fomenten el coneixement i la trobada de les diferents cultures.

Durant la passada edició, més de 20.000 museus de 90 països van unir-se al Dia Internacional dels Museus, una jornada plena de tallers, conferències, espectacles i concursos oberts a tothom.

L’edició d’aquest any, sota el lema “Museus i Turisme”, també arriba farcida de propostes: a Catalunya, els nostres museus donen els últims retocs a un programa que incorpora jornades de portes obertes, itineraris i visites (reals i virtuals!), recorreguts nocturns i el descobriment de “la joia del museu”, entre d’altres...

A més, les galeries d'art de tot Catalunya també s'han sumat a la festa: més de 70 centres tenen preparades activitats i propostes per difondre la seva activitat i donar suport al Dia Internacional dels Museus.

En motiu d'aquesta jornada la nit del dissabte 16 tindrà lloc l'anomenada Nit dels Museus a Catalunya. L'entrada en horari de 19 h a 1 serà gratuïta. Hi haurà animacions, teatre, concerts, visites virtuals, recorreguts, copes a la fresca i un total de 41 activitats. Visitar l'espai d'un museu a la nit us donarà tota una altre percepció!

A la següent web trobareu tota la informació d'aquesta Nit: la programació, els museus que hi participen i un mapa i itineraris recomanats a Barcelona.

Però tranquils, els de comarques també podreu gaudir d'aquesta iniciativa del tot recomenable. Ens ho expliquem dilluns!

- Dia Internacional dels Museus i Nit dels Museus a Barcelona, Girona i Tarragona.

Sant Jordi 2009

2009-04-22T22:58:00.000-07:00

Aquesta rosa és per a tots aquells que passeu per aquí, i sobretot, per a tots aquells que -com jo- avui enyorareu la que us duia algú especial que ja no hi és...
Que regaleu i us regalin moltes roses i molts llibres!
Gaudiu molt de la diada!

L'Amor Viu al Cor dels Valents

2009-04-13T16:42:00.000-07:00

Dime cuál es el puente que separa
tu vida de la mía,
en qué hora negra, en qué ciudad lluviosa,
en qué mundo sin luz está ese puente
y yo lo cruzaré.

Amalia Bautista

Els Meus Millors Desitjos

2009-04-13T16:26:00.000-07:00

Que la vida te sea llevadera.

Que la culpa no ahogue la esperanza.

Que no te rindas nunca.

Que el camino que tomes sea siempre el elegido

entre dos por lo menos.

Que te importe tanto la vida como tú a ella.

Que no te atrape el vicio

de prolongar las despedidas.

Que el peso de la tierra sea leve

sobre tus pobres huesos.

Que tu recuerdo ponga lágrimas en los ojos

de quien nunca te dijo que te amaba.

Mis Mejores Deseos - Amalia Bautista

Porqué es mi rosa...

2009-04-09T17:57:00.000-07:00

Fue entonces que apareció el zorro:

- Buen día - dijo el zorro.

- Buen día – respondió cortésmente el principito, que se dio vuelta pero no vio a nadie.

- Estoy aquí – dijo la voz –, bajo el manzano...

- Quién eres ? – dijo el principito. Eres muy bonito...

- Soy un zorro – dijo el zorro.

- Ven a jugar conmigo – le propuso el principito. – Estoy tan triste...

- No puedo jugar contigo – dijo el zorro. – No estoy domesticado.

- Ah! perdón – dijo el principito.

Pero, después de reflexionar, agregó:

- Qué significa "domesticar" ?

- No eres de aquí – dijo el zorro –, qué buscas ?

- Busco a los hombres – dijo el principito. – Qué significa "domesticar" ?

- Los hombres – dijo el zorro – tienen fusiles y cazan. Es bien molesto ! También crían gallinas. Es su único interés. Buscas gallinas ?

- No – dijo el principito. – Busco amigos. Qué significa "domesticar" ?

- Es algo demasiado olvidado – dijo el zorro. – Significa "crear lazos..."

- Crear lazos ?

- Claro – dijo el zorro. – Todavía no eres para mí más que un niño parecido a otros cien mil niños. Y no te necesito. Y tú tampoco me necesitas. No soy para ti más que un zorro parecido a otros cien mil zorros. Pero, si me domesticas, tendremos necesidad uno del otro. Tú serás para mí único en el mundo. Yo seré para ti único en el mundo...

- Comienzo a entender - dijo el principito. – Hay una flor... creo que me ha domesticado...

- Es posible – dijo el zorro. – En la Tierra se ven todo tipo de cosas...

- Oh! no es en la Tierra – dijo el principito.

El zorro pareció muy intrigado:

- En otro planeta ?

- Sí.

- Hay cazadores en aquel planeta ?

- No.

- Eso es interesante! Y gallinas ?

- No.

- Nada es perfecto – suspiró el zorro.

Pero el zorro volvió a su idea:

- Mi vida es monótona. Yo cazo gallinas, los hombres me cazan. Todas las gallinas se parecen, y todos los hombres se parecen. Me aburro, pues, un poco. Pero, si me domesticas, mi vida resultará como iluminada. Conoceré un ruido de pasos que será diferente de todos los demás. Los otros pasos me hacen volver bajo tierra. Los tuyos me llamarán fuera de la madriguera, como una música. Y además, mira ! Ves, allá lejos, los campos de trigo ? Yo no como pan. El trigo para mí es inútil. Los campos de trigo no me recuerdan nada. Y eso es triste! Pero tú tienes cabellos color de oro. Entonces será maravilloso cuando me hayas domesticado ! El trigo, que es dorado, me hará recordarte. Y me agradará el ruido del viento en el trigo...

El zorro se calló y miró largamente al principito:

- Por favor... domestícame ! – dijo.

- Me parece bien – respondió el principito -, pero no tengo mucho tiempo. Tengo que encontrar amigos y conocer muchas cosas.

- Sólo se conoce lo que uno domestica – dijo el zorro. – Los hombres ya no tienen más tiempo de conocer nada. Compran cosas ya hechas a los comerciantes. Pero como no existen comerciantes de amigos, los hombres no tienen más amigos. Si quieres un amigo, domestícame !

- Qué hay que hacer ? – dijo el principito.

- Hay que ser muy paciente – respondió el zorro. – Te sentarás al principio más bien lejos de mí, así, en la hierba. Yo te miraré de reojo y no dirás nada. El lenguaje es fuente de malentendidos. Pero cada día podrás sentarte un poco más cerca...

Al día siguiente el principito regresó.

- Hubiese sido mejor regresar a la misma hora – dijo el zorro. – Si vienes, por ejemplo, a las cuatro de la tarde, ya desde las tres comenzaré a estar feliz. Cuanto más avance la hora, más feliz me sentiré. Al llegar las cuatro, me agitaré y me inquietaré; descubriré el precio de la felicidad ! Pero si vienes en cualquier momento, nunca sabré a qué hora preparar mi corazón... Es bueno que haya ritos.

- Qué es un rito ? – dijo el principito.

- Es algo también demasiado olvidado – dijo el zorro. – Es lo que hace que un día sea diferente de los otros días, una hora de las otras horas. Mis cazadores, por ejemplo, tienen un rito. El jueves bailan con las jóvenes del pueblo. Entonces el jueves es un día maravilloso ! Me voy a pasear hasta la viña. Si los cazadores bailaran en cualquier momento, todos los días se parecerían y yo no tendría vacaciones.

Así el principito domesticó al zorro. Y cuando se aproximó la hora de la partida:

- Ah! - dijo el zorro... - Voy a llorar.

- Es tu culpa – dijo el principito -, yo no te deseaba ningún mal pero tú quisiste que te domesticara.

- Claro – dijo el zorro.

- Pero vas a llorar! – dijo el principito.

- Claro – dijo el zorro.

- Entonces no ganas nada!

- Sí gano –dijo el zorro – a causa del color del trigo.

Luego agregó:

- Ve y visita nuevamente a las rosas. Comprenderás que la tuya es única en el mundo. Y cuando regreses a decirme adiós, te regalaré un secreto.

El principito fue a ver nuevamente a las rosas:

- Ustedes no son de ningún modo parecidas a mi rosa, ustedes no son nada aún – les dijo. Nadie las ha domesticado y ustedes no han domesticado a nadie. Ustedes son como era mi zorro. No era más que un zorro parecido a cien mil otros. Pero me hice amigo de él, y ahora es único en el mundo.

Y las rosas estaban muy incómodas.

- Ustedes son bellas, pero están vacías – agregó. – No se puede morir por ustedes. Seguramente, cualquiera que pase creería que mi rosa se les parece. Pero ella sola es más importante que todas ustedes, puesto que es ella a quien he regado. Puesto que es ella a quien abrigué bajo el globo. Puesto que es ella a quien protegí con la pantalla. Puesto que es ella la rosa cuyas orugas maté (salvo las dos o tres para las mariposas). Puesto que es ella a quien escuché quejarse, o alabarse, o incluso a veces callarse. Puesto que es mi rosa.

Y volvió con el zorro:

- Adiós – dijo...

- Adiós – dijo el zorro. – Aquí está mi secreto. Es muy simple: sólo se ve bien con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos.

- Lo esencial es invisible a los ojos – repitió el principito a fin de recordarlo.

- Es el tiempo que has perdido en tu rosa lo que hace a tu rosa tan importante.

- Es el tiempo que he perdido en mi rosa... – dijo el principito a fin de recordarlo.

- Los hombres han olvidado esta verdad – dijo el zorro. – Pero tú no debes olvidarla. Eres responsable para siempre de lo que has domesticado. Eres responsable de tu rosa...

- Soy responsable de mi rosa... - repitió el principito a fin de recordarlo.

Capítulo XXI de El Principito - Antoine de Saint-Exupéry

Temps Lliure

2009-04-07T08:29:00.000-07:00

Tarda plujosa i temps lliure,
un parèntesi que s'agraeix entre el brugit i les presses,
Moments per refer-se dels dies esquerps.
Te, lectura i al CD música que et convida a somniar...

Una Imatge Val Més Que Mil Paraules

2009-04-03T04:30:00.000-07:00

Ja fa dies que vaig tropar-me amb la imatge que us posaré a continuació sobre la política de moltes empreses/administració, d'emprar els seus treballadors com a mers executors.
Aleshores quan vaig trobar el póster adjunt ja em va frapar, però aquests darrers dies amb els moments que visc, hi he recorregut mentalment força vegades...
És tan gràfic, tan sintètic i tan autèntic que ho diu tot...vosaltres mateixos treieu conclusions. ;-)

La traducció seria: "No et paguen per pensar. Un treballador que no pensa és un treballador feliç. Tanca la boca i fes la teva feina"

I després parlen de capital humà...
No tinc paraules!!!!

N'ets el Responsable

2009-03-09T05:06:00.000-07:00

Cuida tus Pensamientos...
porqué se volverán Palabras.

Cuida tus Palabras...
porqué se volverán Actos.

Cuida tus Actos...
porqué se harán Costumbre.

Cuida tus Costumbres...
porqué forjarán tu Carácter.

Cuida tu Carácter...
porqué formará tu Destino
Y tu Destino será tu Vida.

- Mahatma Gandhi -

Estás Aquí Para Ser Feliz

2009-03-04T03:27:00.000-08:00

Con frecuencia la publicidad todavía es engañosa e incluso -a veces- casposa y cutre: cremas que prometen la eterna juventud, jabones antibacterias que lo dejan todo impoluto, señoras (que no señores) que prometen que aquel producto es milagroso contra las manchas... Y otras lindezas que en pleno siglo XXI me resultan difíciles de ver y escuchar...

Pero otras veces, los spots publicitarios son auténticas joyas, pequeñas obras de arte. Un alarde de creatividad de brillantes creativos, conscientes de la influencia que puede tener un pequeño film de unos pocos segundos a penas minutos. Este es el caso de un anuncio estrenado recientemente y cuyo lema reza "Estás aquí para ser feliz".

Me refiero al anuncio de Coca-cola, realizado magistralmente y dotado además de un mensaje certero y algo alentador en estos tiempos en que parece que la crisis tiñe de gris nuestras vidas.
Se trata de la historia del encuentro entre el hombre más viejo de España (102 años) y Aitana, una recién nacida.
Las palabras que el abuelo dedica a la pequeña no tienen desperdicio:

"Hola Aitana, me llamo Josep Mascaró y tengo 102 años. Soy un suertudo, suerte por haber nacido -como tu-, por poder abrazar a mi mujer, por haber conocido a mis amigos, por haberme despedido de ellos, por seguir aquí. Te preguntarás cual es la razón de venir a conocerte hoy...
Es que muchos te dirán que a quién se le ocurre llegar en los tiempos que corren, que hay crisis, que no se puede... Esto te hará fuerte. Yo viví momentos peores que este. Pero al final de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas. No te entretengas en tonterías -que las hay-, y vete a buscar lo que te haga feliz ,que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro, que lo único que no te va a gustar de la vida es que te va a parecer demasiado corta. Estás aquí para ser feliz."

Toda una lección de vida concentrada en unos pocos minutos.

Pero los publicistas, conscientes del impacto emocional del anuncio no se han quedado aquí. El anuncio tiene un sitio web donde además del vídeo del spot, tiene los siguientes apartados:

- ¿Qué le dirías? : Donde se pueden dejar supuestos mensajes, consejos a la pequeña
- ¿Que te dirían? : Vídeo donde personas de cierta edad hablan de los aspectos fundamentales de la existencia como la propia Vida, la salud o la amistad.
- Un decálogo de la felicidad (Nada despreciable!)
etc.

http://www.destapalafelicidad.com/

Evidentemente el primer objetivo de la marca y de los creativos que idearon el spot es vender su famosa bebida, pero si además se aprovecha para promover valores, pues fantástico (!). Sorprendre e incluso estimula, que se use la publicidad como herramienta para enviar mensajes que ayuden a educar la inteligencia emocional. Esa asignatura imprescindible -tantas veces olvidada- para ir por la vida.
¡Larga vida a la publicidad de calidad y con mensaje!

Pels riures i somriures

2009-03-01T23:20:00.000-08:00

Des d'aquí el meu petit homenatge a un home que ens va fer riure molt.
Gràcies Pepe pels somriures!

Llàgrimes al Cel

2009-02-10T16:01:00.000-08:00

Un any i mig sense tu...
Quant de temps sense abraçar-te! I alhora que recent encara tot...
I no puc deixar de preguntar-m'ho: "Sabries el meu nom si em veiessis al cel?..."

Amistad a lo largo

2009-02-07T12:30:00.000-08:00

Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.

Mirad:
somos nosotros.

Un destino condujo diestramente
las horas, y brotó la compañía.
Llegaban las noches. Al amor de ellas
nosotros encendíamos palabras,
las palabras que luego abandonamos
para subir a más
empezamos a ser los compañeros
que se conocen
por encima de la voz o de la seña.

Ahora sí. Pueden alzarse
las gentiles palabras
--esas que ya no dicen cosas--,
flotar ligeramente sobre el aire;
porque estamos nosotros enzarzados
en mundo, sarmentosos
de historia acumulada,
y está la compañía que formamos plena,
frondosa de presencias.
Detrás de cada uno
vela su casa, el campo, la distancia.

Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo todos trajimos
nuestras vidas aquí, para contarlas.
Largamente, los unos a los otros
en el rincón hablamos, tantos meses!
que no sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.

Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

Amistad a lo largo - Jaime Gil de Biedma

De solidaritat i el poder de la paraula

2009-01-31T12:52:00.001-08:00

Has tingut mai la sensació que ets un ésser extraterrestre posa't sobre aquest planeta?

Et negues a acceptar que les paraules no poden canviar el món i creus que si tots aportem el nostre petit granet de sorra podem canviar moltes coses?
Si és així tranquil, tot i que el diagnòstic és greu...tu ets un idealista!
Això no és dolent, només és difícil de portar, sobretot perquè t'ha tocat un món on impera la indiferència i on tothom va a la seva. Hauràs de tenir fe, valor i ser fort, perquè no seran poques les temptacions per creure que seria millor creuar-se de braços...

Per si et serveix d'alguna cosa, et deixo aquí les paraules d'algú que creu que la solidaritat i les paraules la van salvar, són els mots d'una emocionada Ingrid Betancourt pronunciades al rebre el premi Príncep d'Astúries de 2008:

[...]

En las cíclicas repeticiones de la historia, veo con claridad que tenemos la oportunidad, una vez más, de ser aquellos que rompen el círculo de las maldiciones. El año pasado, en esta misma ceremonia, se oyeron las voces de las víctimas del Holocausto. Quienes estaban aquí, asistieron al doloroso cuestionamiento que ellos les hacían a sus propios vecinos, aquellos que los miraron en silencio partir hacia el infierno y que no hicieron nada.

¿Qué hubiéramos hecho nosotros? ¿Hubiésemos hecho como la mayoría, tratando de encontrar justificaciones a la infamia, para poder dormir en la tranquilidad de nuestra indiferencia? Todos queremos pensar que no. Todos quisiéramos vernos retratados del lado de los héroes anónimos que se jugaron la vida por salvar la de ese hombre, la de ese niño que sufrió.

La vida nos ha traído a la consciencia la realidad amarga de los que están presos de esa misma infamia en las selvas de Colombia, de esa misma locura revestida de otro uniforme, pero habitada de la misma crueldad. Hoy no podemos ignorar su situación y la de cientos de seres humanos que padecen la arbitrariedad de la intolerancia política, religiosa o cultural en cualquier lugar del mundo. En esta aldea global que es el mundo de hoy, todos somos vecinos. A diario podemos extender la mano y no lo hacemos.

Quiero contarles de esos vecinos míos, que nunca nos conocieron, pero que se movilizaron en el mundo entero para exigir nuestra liberación. Personas que podían quedarse en sus casas encerradas en sus propias preocupaciones, personas que no tenían, salvo su voz, ningún medio para ayudarnos. Ellos no tenían fortunas, ni tampoco poder, y mucho menos influencia. Sólo tenían el insoportable peso de dolor nuestro.

Estos vecinos nuestros rompieron el círculo vicioso de la indiferencia, y se pararon en la misma acera de los pocos, que hace años, no aceptaron el Holocausto. Lo que vino después, ya el mundo lo conoce: una red de seres humanos encontrándose en su barrio, su ciudad, su país, uniéndose con marchas, camisetas y banderines para salvarnos del olvido.

A partir de ahí, se dio un fenómeno extraordinario. Quienes sí tenían poder e influencia, oyeron y actuaron. No todos. Pero sí algunos que también hicieron la diferencia, que también cruzaron las aceras y se pararon del lado de los que no se resignan.
Hablo de los jefes de Estado de España, Francia y Suiza. El Rey Juan Carlos, el señor Rodríguez Zapatero y su canciller el señor Moratinos, estuvieron siempre al lado de nuestras familias y de Francia para facilitar nuestra liberación. Su decisión de ayudarnos fue primero una decisión íntima, salida de su corazón, luego se convirtió en política de gobierno. Fueron cientos de reuniones, cientos de contactos, muchos riesgos y dificultades para buscar y lograr, adentrándose en la selva, el contacto con la guerrilla. Tengo la convicción que su decisión de no apadrinar operaciones de rescate de tipo militar con el objetivo de respetarnos la vida, fue el punto de partida para idear una operación sin armas, donde los únicos que corrían un riesgo de muerteeran nuestros salvadores. Si algunos de nosotros salimos vivos de ese cautiverio, fue porque todos ellos pusieron su voz al servicio de nuestra libertad.

En este día, cuando las bendiciones recaen tanto sobre los que reciben como sobre los que dan, qué bueno tomar consciencia del poder de la palabra que nos ha otorgado la Providencia.

Es claro que nuestro mundo debe cambiar y que cada uno de nosotros debe romper la maldición de su propia indiferencia.
Esa transformación que nos urge, en momentos en que los rascacielos de las finanzas del mundo parecen desplomarse sobre nosotros, cuando las fragilidades de nuestra civilización se manifiestan con mayor claridad, esa transformación, que sentimos imprescindible, comienza en lo profundo de cada corazón.

[...]

Con nuestra palabra podemos reclamar otras relaciones, otros compromisos, otras soluciones. Podemos aceptar acuerdos comerciales menos buenos para nosotros, pero más justos. Podemos buscar mayores inversiones solidarias y menos rendimientos especulativos.
Podemos ofrecer más diálogo y menos imposiciones por la fuerza.

Sobre todo, podemos no resignarnos. Porque resignarse es morir un poco, es no hacer uso de la posibilidad de escoger, es aceptar el silencio. La palabra, en cambio, precede la acción, prepara el camino, abre las puertas. Hoy debemos más que nunca usar la voz para romper cadenas.

Tengo la profunda convicción que cuando hablamos, estamos cambiando el mundo. Las grandes transformaciones de nuestra historia siempre fueron anunciadas antes. Así llegó el hombre a la Luna, así se cayó el muro de Berlín, así se acabó el apartheid. Así tiene que desaparecer el terrorismo.

[...]

Para traficar drogas, armas y conciencias se necesita el silencio de los vecinos.
Que cada uno de nosotros cruce la acera y se pare del lado de los que hacen la diferencia, de los que no aceptan los holocaustos. La gente sencilla, con el escudo de sus convicciones y la espada de su voz, puede lograr grandes acciones: lo que hemos visto esta noche es prueba de que sí es posible cambiar la realidad que nos indigna cuando decidimos no silenciar la voz de nuestros corazones.

Los invito a imaginar un mundo donde el hombre culmine su destino, donde los valores del alma dicten las decisiones y el amor rija los pueblos. Quiero creer que este ritual que se desarrolla en Oviedo, hoy y cada año, es augurio elevado de las profundas transformaciones
que se están produciendo en nuestros corazones y en el de nuestras naciones. Busquemos juntos los tesoros que se esconden en lo recóndito de nuestra alma y en los orígenes de nuestra civilización. Confiemos que todo es posible, si así Dios lo quiere, y que de las contradicciones que vivimos hoy pueda salir un nuevo mundo, ese que seguimos buscando después de Colón, el que desde Oviedo reclamamos, el mundo de la Concordia.

- Discurs d'Ingrid Betancourt al rebre el Premi Príncep d'Astúries a la Concordia. Oviedo 2008

Podeu llegir el text íntegre a la següent adreça:
http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/discursos/discursorig846.html

Sobre la victòria moral

2009-01-31T07:23:00.000-08:00


Tu somreies veient-me passar pel carrer
mirant a terra, fumant
esbrinant raons de pes
Tot el que feies et sortia molt bé
jo ho intentava, però era tant dolent
Vaig arribar a creure que no era ningú
la veritat és que per mi allò era molt dur.
Però avui has perdut
avui he vençut.
Avui has perdut

Totes les nenes estaven sempre al teu costat
jo les mirava, però no les podia tocar
i en els exàmens de final de mes
tu notable, jo havia suspès.
Tu feies tennis, jo em feia il·lusions
em quedava a casa penjat amb les meves cançons.
Però avui has perdut (avui has perdut)
avui he vençut.
Avui has perdut

Ara ets un home de catorze pagues a l´any
dels fills, la dona i la sogra no en pots escapar
I mentre jo em jugo la vida aquí dalt
potser m´escoltis sentat al sofà
donant voltes sobre el teu futur
amb tot el que podries ser
però mai no has sigut.
Però avui has perdut (avui has perdut)
avui he vençut.
Avui has perdut

Em sap molt greu per tu.
Avui has perdut
Això és collonut.

Has perdut  - SAU

Cuando tener razón no vale

2009-01-29T10:38:00.000-08:00

Ya en mis primeros años de vida me costaba acatar órdenes así, sin más, yo siempre necesitaba un porqué.
Ante mis cuestionamientos mis padres acabaron acostumbrándose a razonarme sus imposiciones o aplacar mis interrogaciones con respuestas lógicas y argumentadas.
Así, crecí con el convencimiento que los argumentos fundados son la mejor razón para defender una opinión, aunque muchas veces uno no pueda estar de acuerdo, toda opinión fundada y respetuosa es defendible.
Me convencí que la razón, entendiendo por ésta, cualquier argumento en pro de algo que apele unos conocimientos profundos sobre el tema se puede defender , y de hecho acaba imponiéndose siempre, o eso pensaba entonces ilusa de mi...

Pero me hice mayor y aterricé en el "maravilloso" mundo de los adultos, y descubrí que tengo algo que reprocharles a mis padres: que no me explicaran que en ciertos ámbitos, la universidad por ejemplo, jerarquizada y endogámica donde las haya, no cuenta la razón o quién tiene mayores conocimientos sobre un tema, sino que uno tiene que someterse a la imposición de rango. Oséase a la "titulitis".

¡Qué importa que esgrimas los más contundentes razonamientos, o que conozcas al dedillo el tema sobre el que hablas si ante tí tienes a un "señor/a" - por llamarlo/a de alguna manera- que ostenta el cargo de decano, rector etc.!
Entonces toca lo que vulgarmente se llama "tragar", meterse los argumentos en los bolsillos y largarse calladamente a ocupar el miserable puesto que muy generosamente se digna a dejar que ocupes...
Porqué sí, porqué lo dice él, y además él se cree el dueño y señor de una universidad, que para más inri -en el caso del que yo hablo- es pública !¡
Y vuelves a tu despacho, a tu tarea de hormiga en la sombra, sintiéndote el átomo más insignificante del universo, amenazado por la insolencia y la prepotencia que siempre suelen tener estos tipos, asidos a un puesto incuestionable de por vida, porqué un día demostraron saber algo.

Soy consciente que semejantes actitudes también existen en la empresa privada, pero ahí quién no rinde, quién no obtiene resultados va a la calle. Y eso, siempre es -como poco- algo de justicia que agradecemos los que no le tememos al trabajo, ni a las horas de más, ni a los retos, ni a la formación continua, ni a la innovación, ni a emprender.

Me planteo en estos difíciles tiempos porqué siempre he transitado los caminos más tortuosos y en lugar de aceptar el rol, jugar a su juego y darles el brazo a torcer, me he empeñado en querer imponer algo que ellos no respetan: la razón, el conocimiento, los argumentos.

¿Cuál es la actitud correcta? Vender tu criterio en pro de ser políticamente correcto, o quedar como sublevada, conflictiva y demás adjetivos peyorativos que puedan adjudicarte por querer tener criterio propio y defender tus ideas, cuando sabes positivamente que tienes más y mejores conocimientos sobre un tema que quién pretende imponerte un puesto, un rango ¿?

Ahora mismo no lo sé. Me siento cansada, abatida después de una batalla dialéctica, ante oídos que no oyen y ojos que no quieren ver.

Mi estrategia de otras veces siempre fue la misma: difuminarme en el paisaje, desaparecer y seguir con mis quehaceres, en el anonimato de mi despacho, intentar hacerlo bien, y aunque sea honoríficamente (término que ellos desconocen) y para mis adentros el tiempo me ha acabado dando la razón, y eso, aunque ellos nunca lo reconozcan ni logren comprenderlo, es mi mayor victoria.

Per Oblidar...

2009-01-23T17:02:00.000-08:00

[...]

Y la vida siguió,
como siguen las cosas que no
tienen mucho sentido,
una vez me contó,
un amigo común, que le vio
donde habita el olvido.

Fragment de "Donde habita el olvido" - Joaquín Sabina

A Propòsit del Nou Any

2008-12-30T04:50:00.000-08:00

N'hi ha que dipositen totes les esperances en el Nou Any per canviar la seva sort,
per a què els seus somnis i anhels es facin realitat, però no fan res -activament- per aconseguir-ho i s'abandonen a l'atzar.
Els que em coneixeu bé sabeu que sóc "poc amiga" de confiar en què res ens caigui del cel, i confio més en l'esforç de cada dia per anar assolint petits reptes, les fites que tots ens proposem, però lluny de grans eufòries que -segons la meva opinió- només porten a decepcions.

Convinc amb la majoria, en què un nou any és una pàgina en blanc;
un temps -la història del qual- encara està per escriure,
i en aquest sentit entenc que hi dipositem l'anhel d'esmenar errades, de lluitar pels nostres petits o grans somnis...però lluitant, perquè com deia el poeta "Tot està per fer i tot és possible".

QUE AL NOU ANY 2009 NO US MANQUIN LES FORCES PER LLUITAR PELS VOSTRES SOMNIS!!!
BON ANY A TOTHOM !!!

I arrel de tot això, us deixo un poema d'en Miquel Martí i Pol que crec que expressa molt bé això que tractava dir-vos...

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Ara Mateix - Miquel Martí i Pol

Aquelles Nits de Nadal

2008-12-24T09:28:00.000-08:00

Per a tots aquells que aquesta nit enyoraran algú...

Al meu Pare, avui i sempre.

Bones Festes

2008-12-22T05:00:00.000-08:00

Us deixo aquí la imatge i l'enllaç per visualitzar la nadala que he fet per felicitar-vos les festes.
Poseu els altaveus i premeu l'enllaç.

http://eina.uab.es/eina/documents/eina/Nadal08-09.html

Aprendre

2008-12-17T09:44:00.000-08:00

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma,

y uno aprende que el amor no significa acostarse y una compañía no significa seguridad,

y uno empieza a aprender... que los besos no son contratos y los regalos no son promesas,

y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos,

y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes... y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado, hasta el calor del sol quema.

Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno realmente vale, y uno aprende y aprende... y con cada día uno aprende.

Con el tiempo aprendes que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado.

Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos, sin pretender cambiarte, puede brindarte toda la felicidad que deseas.

Con el tiempo te das cuenta de que si estás al lado de esa persona sólo por acompañar tu soledad, irremediablemente acabarás no deseando volver a verla.

Con el tiempo entiendes que los verdaderos amigos son contados, y que el que no lucha por ellos tarde o temprano se verá rodeado sólo de amistades falsas.

Con el tiempo aprendes que las palabras dichas en un momento de ira pueden seguir lastimando a quien heriste, durante toda la vida.

Con el tiempo aprendes que disculpar cualquiera lo hace, pero perdonar es sólo de almas grandes.

Con el tiempo comprendes que si has herido a un amigo duramente, muy probablemente la amistad jamás volverá a ser igual.

Con el tiempo te das cuenta de que aunque seas feliz con tus amigos, algún día llorarás por aquellos que dejaste ir.

Con el tiempo te das cuenta de que cada experiencia vivida con cada persona es irrepetible.

Con el tiempo te das cuenta de que el que humilla o desprecia a un ser humano, tarde o temprano sufrirá las mismas humillaciones o desprecios multiplicados por dos.

Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy, porque el terreno del mañana es demasiado incierto para hacer planes.

Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas o forzarlas a que pasen ocasionará que al final no sean como esperabas.

Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante.

Con el tiempo verás que aunque seas feliz con los que están a tu lado, añorarás terriblemente a los que ayer estaban contigo y ahora se han marchado.

Con el tiempo aprenderás que intentar perdonar o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo ante una tumba ya no tiene ningún sentido.

Pero desafortunadamente, solo con el tiempo...

- Poema atribuït dubtosament a Jorge Luis Borges -

Per a tu

2008-12-10T14:34:00.000-08:00

Si no fos per tu - Pep Sala
"Manual teòric i pràctic del pas del temps"

Sempre reps molt més del què dones

2008-11-30T13:06:00.000-08:00

El títol d'aquesta entrada és una frase de Winston Churchill que aquest any ha près la fundació "La Marató de TV3" per a l'spot de l'edició d'enguany dedicat a les Malalties Mentals.

L'anunci explica una anècdota encara força desconeguda de la vida de Churchill. Quan aquest era només un infant va caure al riu, un altre nen que ho va veure es va llançar sense pensar-s'hi, i amb l'ajut del seu pare el van treure i acollir a casa seva per refer-lo.
El pare de Churchill va voler pagar a aquell pare i fill d'origen humil, per haver salvat al seu fill. L'home rebutjà els diners i aleshores el pare de Winston oferí a l'home pagar l'escolarització del nen, de nom Alexander, de cognom Fleming.

El què no podia pensar ningú aleshores, és que d'alguna manera el gest d'agraïment del pare de Churchill li seria retornat amb escreix...
Són només sis minuts de vídeo, però està grabat i interpretat magistralment, veieu-lo val molt la pena!

2008-11-24T09:55:00.000-08:00

"El corazón tiene razones que la razón no entiende"

- Blaise Pascal -

Se Precisa...

2008-11-18T03:55:00.000-08:00

No es necesario que sea hombre, basta que sea humano, basta que tenga sentimientos, basta que tenga corazón.
Se necesita que sepa hablar y callar, sobre todo que sepa escuchar.

Tiene que gustar de la poesía, de la madrugada, de los pájaros, del Sol, de la Luna, del canto, de los vientos y de las canciones de la brisa.

Debe tener amor, un gran amor por alguien, o sentir entonces, la falta de no tener ese amor.

Debe amar al prójimo y respetar el dolor que los peregrinos llevan consigo.
Debe guardar el secreto sin sacrificio.

Se busca un amigo para gustar de los mismos gustos, que se conmueva cuando es tratado de amigo.
Que sepa conversar de cosas simples, de lloviznas, y de grandes lluvias y de los recuerdos de la infancia.

No es necesario que sea de primera mano, ni es imprescindible que sea de segunda mano.
Puede haber sido engañado,
pues todos los amigos son engañados.

No es necesario que sea puro, ni que sea totalmente impuro, pero no debe ser vulgar.
Debe tener un ideal, y miedo de perderlo y, en caso de no ser así, debe sentir el gran vacío que esto deja.

Tiene que tener resonancias humanas, su principal objetivo debe ser el del amigo.
Debe sentir pena por las personas tristes y comprender el inmenso vacío de los solitarios.
Debe gustar de los niños y sentir lástima por los que no pudieron nacer.

Se precisa un amigo para no enloquecer, para contar lo que se vio de bello y de triste durante el día, de los anhelos y de las realizaciones, de los sueños y de la realidad.

Debe gustar de las calles desiertas, de los charcos de agua y los caminos mojados, del borde de la calle, del bosque
después de la lluvia, de acostarse en el pasto.

Se precisa un amigo que diga que vale la pena vivir, no sólo porque la vida es bella.
Se necesita un amigo para dejar de llorar.

Para no vivir de cara al pasado, en busca de memorias perdidas.
Que nos palmee los hombros, sonriendo o llorando, pero que nos llame amigo, para tener la conciencia de que aún se vive.

- Vinicius de Moraes -

Somni

2008-11-10T18:13:00.000-08:00

Poso en ti mi alma
-mariposa de sueño-
y dejo que ella beba
de tu fuente
en néctar de mi luna.

Te siento transparente
en tus eternos besos.
Y en este ir y venir
de tus suaves abrazos
me zambullo.

Te llamo agua.
Eres el agua
que me agita.
Socavas
hasta el último anhelo
de mi alma
y me lo traes presente de regalo.

Mi sueño.
Deja que me duerma
sintiéndote adherido
infinitamente a mi alma.
Y así,
eterno,
alma en alma,
dejemos que se vayan
ahogando
en la desesperanza
las tristezas...
Ya no nos pertenecen.

Amo esta paz
que me baña en tus brazos.
Tu silencio,
tan lleno,
se me queda pegado
en cada poro de piel
que te respira.
Es hermoso tenerte
hasta quedarme
ebria de tu ternura...

Cuánta falta
le hacen a mi piel
tus manos.

Mientras el mundo gira
y me camina...
Yo te sueño.

SUEÑO - Ángela Becerra -

2008-10-31T17:38:00.001-07:00

"Algunas veces se gana
y otras se aprende."

Once

2008-10-16T16:32:00.000-07:00

No l'he vist, però me l'han recomenat.
És de les "pendents" de la llista.
Parlo de Once, la pel·lícula que va guanyar el premi del públic del festival Sundance d'enguany.
Us deixo la lletra i música d'una de les cançons que conformen la banda sonora, que també ha estat premiada. Em sembla una peça exquisita, però també us adverteixo que és obsessiva...als romàntics us agradarà segur!

I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now
Falling slowly sing your melody
I'll sing along

Falling Slowly - Glen Hansard

Poemes i Promeses

2008-10-15T13:39:00.000-07:00

Ens hem cremat les mans
tants cops com ha calgut.
Hem mossegat el terra
sempre que hem caigut.
I si mai en algun dia
he comès algun error,
ara tot el que puc dir-te
és que ho sento molt.
Però no hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.

Ara tinc la cara cremada pel vent.
També tinc els teus poemes
escrits a la meva pell
i si un dia et fan falta
no pateixis, jo te'ls guardaré
i si un dia et fan falta
no pateixis, no els oblidaré,
els porto escrits a la pell
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.

Vam marxar de casa
ara fa molt temps
vam partir un dia
que no feia vent.
Les veles no es movien,
el mar estava quiet.
Anàvem a la deriva,
a l'horitzó no es veia res.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.

I totes les promeses
que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada
d'aquell que només té fe;
si un dia et fan falta
no pateixis, que jo les guardaré.
Si un dia et fan falta
no pateixis, no les oblidaré,
les tinc escrites a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.

Poemes i promeses,
poemes i promeses escrites a la pell
escrites a la pell.

No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.

La tardor ha arribat,
començo a tenir fred,
les hores se'm fan curtes
i aquests temps són molt incerts;
que la vida va de pressa
i sento com se m'escapa de les mans,
Els poemes i les promeses
que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré,
doncs saps molt bé que cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.

Poemes i promeses - SAU

Comiats i Preguntes

2008-10-13T15:40:00.000-07:00

Senzillament se'n va la vida, i arriba

com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Fragment de "Un núvol blanc" - Lluís Llach

Avui la vida ha decidit endur-se un altre membre de la meva família, la meva tieta.
Avui estem més sols, més febles i més tristos.
Els incondicionals, els que ens han vist néixer i créixer, la família, s'en van anant,
i en cada adéu em sento més sola i confosa en un món i una vida que no acabo de comprendre, potser perquè li busco una explicació que no té...

Cada sacsejada em fa preguntar si això té una continuació,
o si contràriament són només aquests quatre episodis que quan te n'adones ja han passat.
Amb els anys vaig anar guanyant en coneixements i ciència i perdent la fe,
però quan la mort em toca d'aprop em sento debatre entre l'abisme de l'absurd i el desig o la necessitat de creure que tant d'esforç, de vida, d'amor, que un ésser humà esmerça
no poden caure en el no-res que signifiquen una setantena d'anys.

Preguntes sense resposta i la ment imparable que dona voltes i cau rendida inexorablement en la tristesa de la pèrdua.
Aquesta melodia avui és per a tu tieta...

El Silenci Necessari

2008-10-04T15:07:00.000-07:00

El silencio es un agente comunicador porque comunica estados, sentimientos, pasiones, angustias y alegrías, vivencias intensamente enraizadas en el corazón.
Pero además el silencio es el punto de partida y el punto de llegada de toda comunicación verdaderamente humana. La palabra brota del silencio de la mente. El discurso humano choca con el silencio como término final.

- Francesc Torralba -

Imatge - Platja del Silenci, Astúries.

2008-09-19T13:49:00.000-07:00

Lo esencial
es invisible a los ojos,
no se ve bien
sino con el corazón.

- El Principito -
Antoine de Saint-Exupéry

Sobre el Paper de l'Atzar en la Vida

2008-09-15T03:26:00.000-07:00

"Aquel que dijo: "prefiero tener suerte a tener talento" conocía la vida en profundidad. La gente tiene miedo a reconocer el gran papel que desempeña el azar en la vida. Da miedo pensar que haya tantas cosas fuera de nuestro control. Hay un momento en un partido en que la bola golpea en lo alto de la red y por una milésima de segundo puede caer hacia un lado u otro. Con un poco de suerte rebota en el campo contrario y ganas. O puede que caiga en tu campo y entonces pierdes."

Amb aquesta frase comença Match Point, la pel·lícula d'en Woody Allen que fa pocs dies va repondre TV3. És un film que ja vaig veure en el seu dia quan el van estrenar i posteriorment en dvd i mai no m'ha deixat indiferent : una trama que guanya a mesura que avança la pel·lícula, diàlegs mordaços i amb doble sentit espunejats sempre per fragments operístics que fan de Match Point una exquisitesa del cinema.
Però a més de tot això l'argument de Match Point té com a rerafons el paper de l'atzar en la vida. L'ésser humà tendeix a pensar en el seu poder d'elecció, basant-se en què som éssers llliures. Però, és realment així? Quantes vegades hem de lidiar entre circumstàncies no escollides, que ens venen donades i s'imposen al què veritablement hauriem pensat o volgut? Quant som de determinants -realment- en les nostres decisions?
La vida té un elevat i decisiu component d'atzar o de sort. Sovint aquest component és tan elevat que fa por només de pensar-hi... Amb freqüència les nostres possibilitats de decidir són només una petita mostra de les múltiples possibilitats existents d'elecció que, degut a les circumstàncies d'un precís moment, van quedar desestimades per l'atzar.
Però això no és tot, les causes porten a noves causes que seran alhora origen d'altres múltiples causes que desemboquen finalment en l'ocasió que s'ens presenta. La nostra oportunitat d'escollir i, al mateix temps, desestimar l'altre opció. Per què d'una manera o altre sempre existeix una altre opció.
A més tampoc som conscients, al prendre una decisió, de quines seran les seves conseqüències, podem tenir una idea aproximada de la conseqüència més immediata però som incapaços d'intuir mínimament tot el què vindrà després i com orientarà aquesta decisió la resta del camí, aquest que fem i desfem a cada instant.
I tot això, aquest fet em remet invitablement a contemplar la importància de les petites coses, el pensar en què qualsevol dels nostres actes per insignificants que ens puguin semblar a priori pot ésser susceptible de generar un desenllaç insospitadament trascendental, important i/o carregat d'emoció...

La frase "estar al lloc adequat en el moment adequat" només confirma la insignificància del nostre poder d'elecció enfront les circumstàncies que envolten les nostres vides. Potser al cap i a la fi només podem ser en certa manera "espectadors" de les nostres vides que giren al voltant del no res...

2008-09-06T05:09:00.000-07:00

“No es suficiente enseñar a los hombres una especialidad. Con ello se convierten en algo así como máquinas utilizables pero no en individuos válidos. Para ser un individuo válido el hombre debe sentir intensamente aquello a lo que puede aspirar. Tiene que recibir un sentimiento vivo de lo bello y de lo moralmente bueno. En caso contrario se parece más a un perro bien amaestrado que a un ente armónico y desarrollado. Debe aprender a comprender las motivaciones, las ilusiones y penas de las gentes para adquirir una actitud recta respecto a los individuos y a la sociedad”.

- Albert Einstein -

L'Opció del Nòmada

2008-09-03T12:35:00.000-07:00

Hoy escribo cartas, frías y asépticas;
un desparramo de tinta sobre el papel.
Cartas que no dicen nada porqué no hay nada que decir.
Hace tiempo que no pienso, que no quiero sentir.
Es el recurso del desarraigo, la opción del nómada.
Sólo queda la libertad de olvidar. El tiempo y la distancia cicatrizan. ¡Ojalá sea verdad!
Sin embargo la nostalgia tiene algo de dulce, quizá porqué está hecha de buenos recuerdos.

Extret del llibre "Bájame una Estrella"
- Miriam Garcia Pascual -

Chrome, la Última "Joguina" Made In Google

2008-09-03T01:51:00.001-07:00

Quan només fa un mes i escaig que Google ens sorprenia amb Knol, l'eina que pretén competir amb la Wipipèdia, la factoria Google torna a sorprendre el món amb Chrome, el primer navegador de la companyia més potent al sector internet, que encara està en una fase beta. Els alarmistes s'han afanyat a qüestionar si l'hegemonia de Google a Internet no crearà un monopoli (com si Microsoft no ho hagués estat fent durant molts anys i tots a aguantar).

Però les eines "made in" Google no obliguen a res, són una opció que l'usuari tria en funció de les seves preferències i només si les prestacions que ofereixen són millors que les de la competència i en això els de Google són uns cracks, sempre aporten quelcom de valor afegit, trobant el punt clau per superar l'existent.
És amb aquests arguments que ells es defensen: innovar i generar competència.

Google defineix Chrome amb tres adjectius: estable, ràpid i intuitiu.

A més l'enfocament de negoci per part de Google també a sorprès, ja que Chrome està totalment basat en codi obert, amb la qual cosa qualsevol desenvolupador pot conèixer la tecnologia que hi ha al darrera del navegador, i a més la pot emprar en benefici propi i incorporar-la als seus productes sense cap restricció. Un altre argument per a fer callar als que temen al "monopoli" Google.

La versió beta de Chrome només està disponible a hores d'ara per a Windows, però també existiran versions per a Linux i Mac.

Les cinc grans innovacions de Chrome serien:

- Barra d'adreces i buscador

Chrome és capaç de distingir si l'usuari vol realitzar una cerca relacionada amb un terme o si vol anar a una adreça web determinada. Chrome combina la tecnologia de Google Suggest, utilitzada en el seu motor per proposar termes de cerca a mesura que s'escriu (navegació intel·ligent), amb el sistema de Web History per proposar les adreces que ja hem visitat amb anterioritat. A més l'usuari pot configurar aquesta funcionalitat de la barra de navegació de Chrome a qualsevol buscardor, ja sigui de Yahoo o el de MSN.

- Pestanyes independents

Les pestanyes de Chrome funcionen de manera independent, amb la qual cosa cadascun d'aquest "apartats" és com si l'usuari obrís una sessió totalment nova, cosa que facilita que si hi ha algun problema en l'accés a alguna de les adreces, l'usuari pot seguir treballant normalment en la resta de finestres.

- No deixa rastre de la navegació

Chrome permet esborrar el rastre que s'ha deixat durant la navegació amb un sistema molt senzill i flexible, accessible des de la pàgina d'inici del navegador on es poden eliminar les coolies, la memòria caxé o l'historial de navegació d'un dia concret o d'un moment determinat. A més Chrome incorpora la funció anomenada Modus Incògnit amb la qual s'obre una pestanya especial de la qual no quedarà ni rastre quan es tanqui. Cap altre usuari d'un mateix equip la podrà conèixer.

- Més ràpid

La gran innovació de Chrome és el seu motor de Java Script, V8, que accelera la descàrrega de pàgines, però a més està preparat per a funcionar amb les aplicacions web de darrera generació. Google assegura que Chrome és entre un 10 i 15 vegades més ràpid que Firefox (!), i 100 vegades més ràpid que Explorer.

- Col.laboració amb els usuaris

Chrome s'ha estrenat encara en versió beta, és a dir, de proves. El seu desenvolupament s'ha realitzat amb el webkit d'Apple i Mozilla que a vegades dona problemes amb determinades pàgines web que no estan preparades per aquest tipus de navegador. Google ha habilitat una funció a Chrome per tal que els usuaris puguin comunicar qualsevol problema o incidència que trobin en qualsevol pàgina web, amb la qual cosa esperen aconseguir que Chrome funcioni al 100% de web sites.

S'haurà de provar, no?!!

Sensacions

2008-09-02T16:46:00.000-07:00

Par les soirs bleus d’été, j’irai dans les sentiers,

Picoté par les blés, fouler l’herbe menue:
Rêveur, j’en sentirai la fraîchaeur à mes pieds.
Je laisserai le vent baignair ma tête nue.

Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
Mais l’amour infini me montera dans l’âme,
Et j’irai loin, bien loin, comme un bohémien,
Par la Nature, -hereux comme avec une femme.

Sensations
- Arthur Rimbaud -

2008-08-29T09:23:00.001-07:00

Aprendre sense pensar és inútil.
Pensar sense aprendre, perillós.
- Confuci -