Festa de Disfresses...

Us preguntareu si aquesta colla de militars xinesos s'en va de carnestoltes amb retard... Doncs noooo! resulta que es preparen per vestir-se de monjos tibetans, per després acusar als monjos de Lhassa de causar disturbis. La foto va ser presa de manera clandestina, el 20 de març, per l'Agència de Comunicació de Gran Bretanya. Mentrestant els monjos tibetants de Lhassa estaven als seus convents meditant... I encara dubteu de si s'hauria de boicotejar els Jocs?

I Can

Fa poc conversava sobre la força de la ment humana, de la capacitat de reeixir en situacions difícils, del poder de la voluntat i la importància de la nostra actitud enfront la vida...
Casualment l'endemà em va arribar un mail que m'enviava a veure un vídeo a YouTube...És un vídeo que parla justament d'això. És una història de superació personal, d'amor i de força de voluntat.
Un pare aconsegueix fer l'Iroman d'Austràlia (!) amb el seu fill que té paràlisi cerebral...
Un testimoni colpidor per a tots, i una confirmació de no anar errats a tots aquells que creiem allò de que "voler és poder" (com a mínim per a la majoria de vegades).
Hi ha gent admirable, que tenen la virtud de convertir els handicaps en oportunitats de creixement... Tota una lliçó de coratge...

Sant Jordi 2008

Aquesta rosa és per a tots aquells/aquelles que en trobaran a faltar una...

De Bon Rotllo

Què tenen algunes músiques que només escoltar-les són capaces de canviar-te l'estat d'ànim?
Aquesta, és antiga ja, però a mi em genera molt bon rotllo... La vaig sentir ahir de casualitat i l'he volgut recuperar. Potser sigui el títol Nirvana. Bon rotllo per començar una setmana que serà dura...

La lletra en llatí es una traducció d'uns versicles de l'Evangeli segons St. Lluc 25.21, diu:

Hi haurà senyals en el sol, en la lluna i els estels;
i a la Terra, angoixa de la gent,
transtornada pel soroll del mar i les ones...

Elegy: La bellesa és als ulls de qui la mira

Elegy és la darrera pel·lícula de la directora catalana Isabel Coixet. La primera, en què dirigeix un film amb un guió que no és seu. En aquesta ocasió el guió és l'adaptació de l'obra "The dying animal" (L'animal moribund) del polèmic autor Philip Roth, guanyador d'un Pulitzer.
La pel.lícula parla de l'impacte emocional que pot tenir la bellesa, molt més enllà del pur plaer estètic o la cerca de plaer físic.
És la història de David Kepesh, un professor culte i segur de si mateix, acostumat a seduir les seves alumnes i a tenir sota control qualsevol emoció que volgués anar més enllà de l'atracció, o del joc de la seducció.
Elegy posa de manifest la incapacitat per mantenir a ratlla la màscara que construeixen algunes persones enfront els efectes de la bellesa i l'atracció que es transformen en amor.
Gent adulta, que es creu madura, que s'ha passat anys fugint de qüestions trascendentals que els facin plantejar qui són i què volen d'aquesta vida, queden exposades, vulnerables i indefenses com nadons quan els sentiments els sacsegen.

La por a envellir, a no tenir el poder d'atracció de la joventut, a la soledat, a adonar-se massa tard que no s'ha estat capaç d'enfrontar les pròpies pors, són alguns dels plantejaments que podriem fer-nos després de veure Elegy.

Us deixo algunes frases de la pel·lícula per a que les reflexioneu:
"Les dones boniques són invisibles"
"Un llibre que llegeixis avui el veuràs diferent si el llegeixes d'aquí a deu anys"
"Pobret, estàs més espantat que jo"

Trailer de la pel·lícula:

Social Media

Estudi d' Universal McCann sobre Social Media

| View | Upload your own

Dia Mundial de Sensibilització Contra el Soroll

M'acabo d'assabentar que avui és el "Dia Mundial de Sensibilització Contra el Soroll" i a favor del silenci.

Som una societat sorollosa, el silenci ens inquieta, ens incomoda. Vivim envoltats de soroll. Soroll en les seves múltiples formes, no només les acústiques (que suposo que és a les que fa referència la cel.lebració d'avui), sinó també el soroll "intern" de les emocions, dels reptes, de les relacions, el soroll -a vegades confós- que ens causa la informació/desinformació dels rumors (paradoxalment a l'era de la comunicació, a vegades costa distingir entre les informacions veritables del soroll de fons...).

El soroll ens salva de nosaltres mateixos. De fer un ( ) per escoltar la nostra veu interna...El soroll ens entreté. Ens ajuda a despistar l'atenció del què realment ens importa, i per tant ens espanta o ens fa por. Perquè podem admetre fracassar en algunes "trivialitats" però no pas fer-ho en el què realment ens importa i ens deixaria realment frustats. Busquem excuses que distreuen la nostra atenció d'allò que som, del què volem, del què ens devem i devem als altres. Ho disfrassem amb soroll, amb música, amb la TV ben alta, amb el soroll dels motors dels vehicles anant amunt i avall.
El moviment sol ser company del soroll. Ens fa por la quietud, el recolliment, perquè ens dona la sensació de perdre el temps... Hi ha gent acostumada al soroll que no sap estar al mig d'un bosc on regna el silenci, o romandre en una casa aillada de la "civilització".
En contraposició hi ha ha gent - una minoria- que medita, que li cal el silenci o que en menor grau gaudeix de restar-hi. Diuen que els efectes del silenci són beneficiosos per a la salut física i espiritual.
El silenci és alliçonador, deixeu que el silenci us envaeixi, no li tingeu por. Una vegada experimentat, "vençut", assimilat, el necessitareu i no en podreu prescindir...
Us proposo que avui -contribuïm a la jornada- i experimenteu el silenci per uns instants, ja sigui practicant-lo directament o bé imaginant-vos una imatge del què per vosaltres és el silenci: imagineu-vos per exemple entrar en una església completament buida, o sumergir-vos a les profunditats de l'oceà, acostar-se sigilosament a una cambra on un nadó dorm tranquil...
S'admeten propostes d'imatges de silenci...però per escrit, per no fer soroll. Psssshhhhh!

Com resoldre el Cub de Rubik

Recordeu el Cub Rubik? Quan jo era adolescent, em passava hores amb el cub a les mans donant-hi voltes com una "possessa", una cara la feia amb els ulls tancats, i tres força sovint. El màxim que vaig aconseguir va ser fer cinc cares en alguna ocasió ( i de pura casualitat, tot sigui dit de pas !!!).
A dia d'avui ningú juga ja amb el famós cub, s'ha canviat per coses més sofisticades com ara la playstation o la wii.
No renego de les noves tecnologies ni molt menys (no estaria escrivint un blog d'altre manera), i a més i ni que sigui amb retard, les noves tecnologies m'han aportat la sol.lució per resoldre el famós cub !!!!!! Síiii a YouTube un paio ho explica en dues parts. Val més tard que mai, no?

El potencial de Google

Que internet ha canviat les nostres vides no és cap novetat. Us recordeu de com buscaveu la informació que necessitaveu abans de la facilitat d'estar conectats a la xarxa?
I encara més, recordeu on ho buscaveu abans d'emprar Google? Jo no...!!!

Google és molt més que "EL" buscador, ofereix tot un compendi de serveis (eines) interelacionats que tenen una potència impressionant: Google Maps, Google Earth, Blogger, Picassa, tantes i tantes eines desenvolupades i/o adquirides que formen part d'aquest gegant d'internet que sense adonar-nos-en Google s'ha infiltrat en les nostres vides quotidianes, i les emprem amb la major de les naturalitats, com si sempre haguessin existit.
Reconeixo que Google, ha contribuït decisivament al grau de "frikisme" que se m'adjudica i que certament estic assolint...(!)
Però Google és molt més que les aplicacions esmentades, hi ha tot un seguit d'aplicacions més "professionals" que proporcionen dades estadístiques, augmenten el poder de la publicitat i ofereixen informacions importants per a empressaris, web developers, publicistes. Estic parlant de AdWords, AdSense o de Google Analytics entre altres.

L'altre dia, vaig llegir un article que mostrava com Google "cuida" als seus treballadors. Unes instal.lacions que propicien no només el treball i la creativitat dels "cervellets pensants" que hi treballen, sino que a més els permet distreure's, fer esport etc. Tot un estil de vida, que moltes empreses podrien prendre com a exemple si volen augmentar la productivitat i el benestar físic i psíquic del seu potencial humà, sense el qual no serien el què són.

| View | Upload your own

In Memoriam...

Dia 11, vuit mesos ja... Avui el meu post és per a tu... No t'oblidem Papa.

Avergonyeix-te Xina!

Finalment les protestes contra la opressió Xinesa al Tíbet estan prenent el ressò que es mereix la qüestió. Ha estat arrel del pas de la torxa olímpica per moltes capitals que sembla ser que la societat, encapçalada per polítics i gent de renom, ha sortit a manifestar-se contra aquesta injustícia que fa tants anys que dura, i que s'ha incrementat en els darrers temps.

Veiem la setmana passada a París, on la flama olímpica va haver de ser apagada i traslladada la resta del recorregut dins un autobús. Lamentable? Si aquesta és la única manera de que el món sencer prengui consciència del setge que pateix el poble tibetà, benvinguts siguin els intents d'apagar la flama per part dels activites, i benvinguts els mitjans de comunicació que s'en fan ressò de manera lliure i sense manipulacions.
El president Sarkozy, va ser dels primers a manifestar que boicotejarien els jocs de Pekín en funció de si els dirigents xinesos dialoguen o no amb el Dalai Lama.
A les protestes s'hi han afegit avui líders mundials com Bush i el premi nobel de la pau Desmond Tute; amenaçant en no assitir a la cerimònia d'inauguració dels jocs. Jo seria més contundent...boicotejaria directament els jocs .
Llegia l'altre dia que l'ex-president del COI, Joan Antoni Samaranch, deia que no es pot polititzar l'esport. Cal recordar que adjudicar a Xina els jocs d'enguany fou de les darreres coses que feu Samaranch com a president del COI.
No entenc aquesta premisa de que l'esport ha d'estar per sobre del bé i del mal. Es demana que els artistes, intel.lectuals es posicionin davant un fet polític, i no es permet que els esportistes d'èlit tinguin opinió? Recordar a més, en especial al Sr. Samaranch (no crec que em llegeixi, però tant se val), que el comportament de Xina amb el Tíbet va contra els principis de "l'esperit olímpic". El baró Pierre de Coubertain, fundador dels Jocs, autoritzaria a un país que s'oblida dels drets humans a ser seu olímpica? Permeteu-me que ho dubti.

Documentació relacionada:

- Notícia a El País (9/04/2008): http://www.elpais.com/articulo/internacional/Averguenzate/China/elpepuint/20080409elpepuint_17/Tes

- Human Rights Watch: http://hrw.org/doc/?t=asia&c=china

- Amnesty International: http://web.amnesty.org/library/Index/ENGASA170242007

Per si vols anar a intentar apagar la torxa d'aquests vegonyosos jocs d'enguany, ara pots seguir el seu recorregut:

Molt més que una frase...

Fa anys que la vaig trobar. D'aleshores ençà l'he intentat practicar tant com he pogut. I també l'he difosa, per si a algú li agradava i li podia servir. L'he penjat als despatxos de les meves diverses feines, i l'he enviada a amics. Diu així:

“Riure molt i amb freqüència ; conquerir el respecte de les persones intel.ligents i l’afecte dels nens ; guanyar-se l´apreci dels crítics honestos i soportar la traïció dels falsos amics; apreciar la bellesa, trobar el millor en els altres ; deixar el món una mica millor, ja sigui amb un nen sa, amb un jardí o una condició social redimida ; saber que com a mínim una altra vida ha respirat més fàcilment perquè tu has viscut. Això és l’èxit.”

Ralph Waldo Emerson, poeta i filòsof nord-americà.

La vessant més humana de la medicina

Era la segona entrevista en què el veia. Ahir, a "La Nit al Dia" Mònica Terribas entrevistava a Moisès Bruggi, cirurgià que complirà 100 anys el proper divuit de maig.

El Dr. Bruggi va ser cap d'un dels tres equips quirúrgics de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola. Va fundar el servei d'urgències de l'Hospital Clínic, i compta en el seu haver amb condecoracions com ara la Creu de Sant Jordi, que li fou concedida el 1981.
Però a més de tots aquests reconeixements i del seu testimoni històric, escoltar-lo és tota una lliçó d'humanitat.
El Dr. Bruggi reflexiona amb la claredat i la senzillesa dels homes savis. No és freqüent trobar persones de la seva talla humana en un món on els pacients no deixen de ser un "cas" a tractar, lluny de la proximitat amb què abans el metge s'implicava i es relacionava amb els seus pacients -tal i com explica ell mateix-.
Moisès Bruggi no té cap dubte sobre la priorització de l'aspecte humà en la medicina i en la vida en general. L'experiència l'ha ensenyat que en la vida "les experiències més felices venen de les relacions humanes".
No dubta en afirmar que "a vegades una paraula amable cura més que un medicament".
I està convençut que "la felicitat és estar conforme amb el què un té".
Tot un plaer escoltar aquest home que destil.la experiència, humanitat i calidesa a cada paraula.

Més dades sobre el Dr. Moisès Bruggi:
*Vídeo: http://www.tv3.cat/videos/320229
*Memòries d'un cirurgià i Anys de Plenitud, són els dos volums de memòries del Dr. Bruggi.