dijous, 24 de desembre del 2009

Bon Nadal!

A tots els que passeu per aquí i em llegiu de manera assídua, accidental, ocasional...
Sigueu feliços... Bon Nadal!





dimecres, 23 de desembre del 2009

Sota l'Embruix de la Música


"Diuen que quan allò inexpressable va haver de ser expressat Shakespeare abandonà el seu llapis i cridà la música..."


Sóc de les que necessita cert període refractari per refer-me de l'impacte positiu o negatiu de determinats fets/episodis.
En aquesta ocasió l'efecte colpidor de la música del Messies participatiu va deixar-me un parell o tres de dies sota una embriagadora 'síndrome d'Stendhal' sota la qual era incapaç de ser mínimament objectiva...
El Messíes Participatiu d'enguany era el 14è consecutiu al que assisteixo des de 1995. Aquest any la direcció i el clavicèmval corria a càrrec d'un expressiu Richard Egarr i l'orquestra i el cor que dirigia era l'Academy of Ancient Music especialista en música barroca i clàssica amb criteris històrics i instruments originals.
A més dels solistes: soprano, contralt, tenor i baix, hi havia les prop de quatre-centes veus dels participants individuals, que són les que fan tan especial aquesta versió del Messies de Händel.

Si bé cap dels quatre solistes em va semblar especialment bo -sense que això signifiqui que fossin dolents!-, les 21 veus que formaven el cor de l'Academy of Ancient Music eren excepcionals. L'entregat director era dels que dels que gesticulaven exageradament, alhora tocava el clavicèmval i es dirigia als participants individuals amb la mateixa vehemència que si estés donant l'entrada a la diva més preuada del panorama líric.

Els participants individuals van estar esplèndids: entrades i sortides amb precisió suïssa, afinats, armònics...brutals! Quan s'unien a les parts corals els mateixos solistes somreien, aclaparats per l'embruix de tanta entrega i comunió... El públic restava paralitzat, amb un mig somriure dibuixat a la cara, tot veient el gronxar-se espontani dels cantants abandonats a cada nota...pell de gallina!
El fragment més esperat -per allò del més conegut, no pas perquè el cregui el més emotiu- era l'Al·leluia...i ni el cor, ni els cantants individuals, ni els solistes van decebre. Un aplaudiment eixordador premiava la magistral interpretació.
La resta...buff! com expressar-ho? entravem a la 'tercera part' de l'obra i els cantants ja anaven rodats, intuïnt tot el què el director els demanaria i quan...pura màgia.
L'Amén -el fragment més sublim- posà punt i final a un Messies com feia anys que no escoltava -com a mínim el millor dels darrers tres-quatre anys-.
Al final un aplaudiment de deu minuts i el públic d'empeus van forçar -quan ja molts músics recollien partitures i instruments- un bis, altre cop l'Al.leluia envaí tots els racons del Palau.

Hi ha moments en què les paraules queden petites per expressar l'inexpressable, és el moment d'emmudir i deixar parlar la música...






























dijous, 10 de desembre del 2009

Tot esperant el Messies

upload pictures


No, no sóc una il·lusa ni espero ningú que ens vingui a redimir de la crisi, ni dels nostres pecats, ni de res en particular...
Parlo del Messies de Händel, concretament de l'anomenat "Messies participatiu" que organitza la 'Fundació La Caixa' per aquestes dates. Es tracta d'un Messies molt especial, cantat tal i com el va concebre Georg Friedrich Händel per al poble i amb el poble: més de 400 cantants voluntaris que es passen assajant els caps de setmana durant dos-tres mesos... Digne de veure i escoltar, pell de gallina!
Durant les dotze o tretze edicions que fa que s'organitza crec no haver faltat mai a la cita, tot i que has d'estar molt alerta de quan es posen les entrades a la venda perquè s'exhaureixen en molt poques hores.
L'orquestra, el director i el cor que porta, també els solistes, són diferents cada any, però els participants individuals, els que fan d'aquest Messies una obra tant especial, queden atrapats per la màgia que desprèn aquesta peça i solen repetir, tot i haver de pagar per cantar, tot i haver d'assajar els caps de setmana de tres mesos abans...

El Messies és per a mi una obra sublim, no hi ha una nota de desperdici. Del repertori clàssic podria afirmar que junt amb el Réquiem de Mozart són per a mi les obres més 'completes' en el sentit de que m'agraden de principi a final.

Malgrat la crisi i les circumstàncies procuro no faltar mai a la cita, és un regal que em concedeixo, tres hores impagables en les que sovint he aconseguit quasi bé sentir-me levitar. Quatre-centes veus a l'unisò que t'envolten i et transporten, les tens al teu costat!!!
Cal dir que tant els laterals de platea com del primer i segon pis estan ocupats per cantants, de manera que l'espai del Palau de la Música es fa molt petit, i per això és tant difícil aconseguir entrades.
L'any passat però, va ser l'únic que es va fer al Liceu, però enguany tornem a l'emplaçament original -que per a mi té molt més encant- malgrat les connotacions "milleístiques" dels darrers mesos.

Cada any per pels volts de decembre friso perquè arribi la data, i aquest any no és una excepció.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Manifest "En Defensa dels Drets Fonamentals d'Internet"


Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.


Si et plau difon aquest manifest des del teu blog, Twitter, xarxes socials, fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

* Aquest manifest s'ha inclòs en més de 55.000 blogs en sis hores, i Google recull en el mateix temps un milió d'entrades que en fan menció:

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/exito/manifiesto/elpeputec/20091202elpeputec_8/Tes

dimarts, 1 de desembre del 2009

Berishit o La Història Més Bella del Cosmos



Un mag de les bombolles de sabó i un científic, una combinació tan extranya com fascinant d'imaginar, s'alien ara per a recrear un univers de sabó i ciència... És "Berishit o La Història més bella del cosmos", l'obra que narra la història de l'univers i les lleis que el regeixen, amb la precisió d'un físic i alma partern de CosmoCaixa -Jorge Wagensberg- , i la metàfora d'un creador de somnis d'escuma -Pep Bou-.

Teatre, ciència i música es conjuguen per explicar conceptes com el Big Bang, l'aparició del primer bacteri o dels primers humans, passant pel principi d'Arquímides, el moviment, la memòria i altres fites del conexiement científic.

De moment l'obra s'ha estrenat a Salt, al Festival Temporada Alta, però friso perquè el portin arreu i en poguem gaudir. Estic convençuda que Wagensberg i Bou hauran sabut condensar la història de més de 13.500 milions d'anys en 75 minuts plens de màgia, fantasia i alhora coneixement.



Related Posts with Thumbnails