Pensar sense aprendre, perillós.
- Confuci -
Si penses que no t’hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t’agradaria guanyar,
però que no pots, no ho assoliràs.
Perquè al món trobaràs que l’èxit
comença amb la voluntat de l’home.
Tot es troba a l’estat mental.
Perquè moltes carreres s’han perdut
abans d’haver-se corregut,
i molts covards han fracassat,
abans d’haver començat el seu treball.
Pensa en gran i els teus fets creixeran,
pensa en petit i restaràs enrera.
Pensa que pots i podràs.
Tot es troba a l’estat mental.
Si penses que tens avantatge, ja en tens.
Has de pensar bé per aixecar-te.
Has d’estar segur de tu mateix,
abans d’intentar guanyar um premi.
La batalla de la vida no sempre la guanya
la persona més forta o més lleugera,
perquè, tard o d’hora, la persona que guanya,
és aquella que creu que pot fer-ho.
- Ruyard Kipling -
Justament el cor signe de vida…
S’em fa estranya la vida, des que vas anar-te’n
Res no és igual i tot m’evoca a tu
I tot i que m’esforço a ser digne hereva del teu exemple
Em costa trobar el gest i la templança.
Perquè aquest any cada avui ha estat difícil i esquerp,
un fer i desfer, un assaig constant per continuar.
Em segueixes ensenyant, fins en el dolor de la teva absència,
i així aprenent, entenc que ets aprop,
que vius en mi:
en els meus gens, en el meu nom, en els meus gests,
i puc sentir-ne el privilegi.
Per temps que passi no t’oblidaré
Avui i sempre, mentre em quedi un bri de consciència
Tu seràs en mi, en el meu cor i en el meu pensament
T’estimo molt Papa.
Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.
Ah!, si no fos per la tendresa...
El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop... ve... la tendresa...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.
Ay!, si no fos per la tendresa...
una casa, pero no un hogar;
comida, pero no el apetito;
una cama, pero no el sueño;
medicamentos, pero no la salud;
un reloj, pero no el tiempo;
joyas, pero no la belleza;
libros, pero no la sabiduría;
una posición, pero no el respeto;
lujo, pero no la cultura;
sexo, pero no el amor;
diversión, pero no la felicidad;
una póliza de seguro, pero no la tranquilidad;
un lugar en el cementerio, pero no en el Cielo.
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable ;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes ;
si pots esperar i no cansar-te de l´ espera
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t´odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial ;
si pots somiar -sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar - sense fer una fi dels pensaments ;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors ;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-lo de bell nou amb eines velles :
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut ;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu :”Seguiu !”
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós ,
passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa ;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i , encara més , arribaràs , fill meu, a ser un Home.
- SI - Ruyard Kipling