Recomençar

Perquè tot final és un nou inici.

[...] Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...


Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Solstici - Miquel Martí i Pol

"La sabiduría comienza en el asombro."
- Sócrates -

L'Home a la Lluna

Quaranta anys d'un moment històric: l'arribada de l'home a la Lluna.
Com digué Neil Armstrong, el primer astronauta en posar-hi el peu, fou "Un petit pas per a un home però un salt de gegant per a la humanitat".
Pocs esdeveniments / descobriments han tingut la trascendència d'aquest.
Els que encara no hi érem hem pogut veure-ho com si fos en directe, gràcies a documents com aquest:

Mulla't

Aquest diumenge dia 12 de juliol arriba -com cada any- la iniciativa 'Mulla't per l'Esclerosi Múltiple'. Podeu participar-hi a més de 600 piscines! Més informació al web de la Fundació Esclerosi Múltiple.

L'Heroï Silenciós

Diuen que hi ha persones amb qui la mort hauria de ser condescendent i no endur-se mai... “Perquè són valuoses, perquè són necessàries, perquè són estimades, perquè són úniques” deia el pare Ángel Garcia sacerdot catòlic diocesà, fundador de Missatgers de la Pau i amic de Vicenç Ferrer, a l’assabentar-se de la seva mort.

No feia massa mesos, a l’abril, se li havia concedit el premi ‘Català de l’any 2008’ per la seva trajectòria vital dedicada a ajudar als altres.

Darrera d’un aspecte fràgil s’amagava un gran home. Un home de fortes conviccions que no ha escatimat esfoços per intentar pal.liar la pobresa extrema, la d’aquells que més ho necessitaven.

Va establir-se al sud de l´Índia, a Anantapur, on creà –junt amb la que era la seva esposa- la seu de la fundació que porta el seu nom.
Ferrer ha estat un home d’acció. Quan faltaven diners per finançar algun projecte no parava fins trobar la persona o institució que sufragués la despesa que els calia.

Actualment la fundació Vinceç Ferrer gestiona cinc hospitals, cents d’escoles, i ha finançat milers de programes d’ajuts a agricultors per tal de dotar d’aigua els seus poblats i de microcrèdits les seves activitats.

L’Índia i el món sencer ha plorat la seva mort. Però Vicenç Ferrer no morirà mai, la seva immortalitat és el seu llegat, són els hospitals, escoles, cases, pous, camins etc. que va aixecar amb un esforç sobrehumà a cents de comunitats i pobles.
Seva és, a més, la immortalitat d’un exemple universal que continuarà no només a través del què ens deixa, sinó a través de la filosofia que perllongarà la seva fundació.

Quants Vicenç Ferrer li calen a aquest món encara!!!!



Enllaç a la Fundació >> Fundació Vicente Ferrer