Vinga guapa, ja veuràs com tot canvia. De vegades sembla que totes venen juntes...però mica en mica tornaràs a tenir estabilitat, tranquil·litat, d'aquets cops un s'endureix, es fa fort, creix, això també és viure...
Quina passada les teves cançons. I la cita et vé bé.
GEMMA: Moltes gràcies guapa pels ànims! És cert que la cosa sembla que va a ratxes, i que a vegades sembla que no s'acabi mai els periodes de fets negatius/entrebancs... També és cert que res és tan alliçonador com passar-ho malament, un creix com a persona, es torna més comprensiu, aprèn a confiar en ell mateix i en les seves capacitats i a la fi veus que no val la pena patir tant perquè sempre sempre te n'acabes sortint. Però ja saps que d'entrada els canvis fan por... Diuen que sempre que es tanca una porta s'obre una finestra i que tota crisi és una oportunitat. Espero que així sigui.
Un petonàs, i de debò, no saps com poden animar les paraules d'algú a qui tan sols coneixes i et fa companyia a través d'aquest ciberespai que tot ho apropa.
Si ho sé Cris, jo normalment em faig la forta però necessito molt una empenteta de tant en tant, i aquí en aquest espai on la imaginació juga un paper molt important de vegades l'empenta és màgica. No vinc tant sovint com m'agradaria però intento de tant en tant posar una goteta a les teves floretes. Cuida't molt i estigues convençuda que és un pas més endavant. Petonàs.
No puc estar-ne més d'acord. Un pilar bàsic de la ciència, la curiositat per les coses i la propia felicitat... Que en tinguis molta d'aquesta última, sobretot. Un petonàs guapísima P.D.: no oblido que tenim una cita pendent, eh!
4 comentaris:
Vinga guapa, ja veuràs com tot canvia. De vegades sembla que totes venen juntes...però mica en mica tornaràs a tenir estabilitat, tranquil·litat, d'aquets cops un s'endureix, es fa fort, creix, això també és viure...
Quina passada les teves cançons. I la cita et vé bé.
Una abraçada i amunt!!!!
GEMMA: Moltes gràcies guapa pels ànims!
És cert que la cosa sembla que va a ratxes, i que a vegades sembla que no s'acabi mai els periodes de fets negatius/entrebancs... També és cert que res és tan alliçonador com passar-ho malament, un creix com a persona, es torna més comprensiu, aprèn a confiar en ell mateix i en les seves capacitats i a la fi veus que no val la pena patir tant perquè sempre sempre te n'acabes sortint.
Però ja saps que d'entrada els canvis fan por...
Diuen que sempre que es tanca una porta s'obre una finestra i que tota crisi és una oportunitat. Espero que així sigui.
Un petonàs, i de debò, no saps com poden animar les paraules d'algú a qui tan sols coneixes i et fa companyia a través d'aquest ciberespai que tot ho apropa.
Si ho sé Cris, jo normalment em faig la forta però necessito molt una empenteta de tant en tant, i aquí en aquest espai on la imaginació juga un paper molt important de vegades l'empenta és màgica. No vinc tant sovint com m'agradaria però intento de tant en tant posar una goteta a les teves floretes. Cuida't molt i estigues convençuda que és un pas més endavant. Petonàs.
No puc estar-ne més d'acord. Un pilar bàsic de la ciència, la curiositat per les coses i la propia felicitat...
Que en tinguis molta d'aquesta última, sobretot.
Un petonàs guapísima
P.D.: no oblido que tenim una cita pendent, eh!
Publica un comentari a l'entrada