Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable ;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes ;
si pots esperar i no cansar-te de l´ espera
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t´odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial ;
si pots somiar -sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar - sense fer una fi dels pensaments ;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors ;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-lo de bell nou amb eines velles :
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut ;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu :”Seguiu !”
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós ,
passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa ;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i , encara més , arribaràs , fill meu, a ser un Home.
- SI - Ruyard Kipling
Entrades
