Com Pensar Diferent

En el post anterior parlava 'd'atrevir-se' a pensar diferent, a veure la part positiva, l'oportunitat, extreure la lliçó que cal dels esdeveniments que ens ocórren.
Hi ha persones, una minoria, que de manera més o menys 'espontània' o innata miren sempre d'aportar quelcom més, de ser més creatius, o innovadors a fets on la resta de mortals no ens qüestionem res més enllà d'allò que tenim davant de nas.
Però no desesperem...els que no tenim aquesta 'virtud' innata, sempre la podem adquirir -com la majoria de coses en la vida- a base de pràctica i constància.

Pràctica i constància per a tenir en compte una sèrie d'aspectes com ara:

Destrona els teus ídols i desafia l'status quo
Les persones i les companyies que han establert el patró de com fer les coses són els que han propiciat allò de "sempre s'ha fet així"...potser en el seu moment, lloc i circumstàncies fou la millor aproximació...però qüestiona't: ho segueix siguent?

Sigues innocent, mira-ho tot com si fos la primera vegada
Elimina les idees preconcebudes. Et limiten i t'encorseten sobre com veure i fer les coses. Escolta-ho com si fos la primera vegada que ho fas, com si fossis un nen.

Reformula la pregunta i pensa “Out-of-the-box”
Tots intentem resoldre els problemes en els termes que sens presenten. Planteja el problema en el seu sentit més ampli...i si per comptes de fixar-nos en la pregunta i les seves restriccions penses en l'objetiu, en la meta?. Fixa el resultat i vés aigües amunt.

Pensa en on li apreta el calçat a la gent
No enfoquis les coses pensant en què és el què tens en el teu 'catàleg' per a oferir, sino en quina és la mancança del client que pots subsanar.
"Quan un té un martell, tot el què veu són claus" diu el refrany.

Canvia el marc de referència
Totes les persones tenim una sèrie de creències limitants que conformen un marc que redueix les possibles respostes a un problema...No deixis que les regles i prejudicis et lliguin i planteja preguntes des d'un "i per què no..?"

Gaudeix de l'ambigüetat
El món de la creativitat i de les idees innovadores està inexorablement més enllà de la teva càlida zona de comfort. Troba't còmode en la incertesa, amb l'ambigüetat i en el canvi continu, ja que seran els companys d'aquest viatge...

Atreveix-t'hi, sigues una mica boig
Si penses que pots canviar el món...probablement puguis. Confia en tu. Si no ho intentes, mai sabràs si és possible. "Yes, you can!"

Troceja el problema
Si el problema se't fa massa complex, i no veus com abordar-lo...perquè no el fragmentes en components més manejables, més assolibles? Planteja't petites fites i ves fent. Diuen que és més fàcil aparcar 4 cotxes que un autobús...

Juga
Surt de la rutina diària, de la teva oficina i fes una mica el ruc. Quan et diverteixes i estàs relaxat les idees flueixen molt millor..."No et prenguis la vida tan seriosament...de totes maneres no sortiràs viu d'ella".

Separa forma de funció i busca alternatives
Si et centres en la funció que ha de ser acomplerta (el QUÈ) i obvies la forma en la que s'ha fet sempre (el COM) descobriràs un nou món de possibilitats...

Envolta't de gent que pensa diferent a tu
Estima la diversitat. Sigues tolerant, obre la ment i escolta (no només sentis) als altres. Si mires al teu voltant i descobreixes que tots pensen com tu...fuig!. Intenta lluitar contra la síndrome “NIH – Not invented here”

No t'obsessionis amb els resultats
Fer que quelcom succeeixi moltes vegades no depèn només de tu...Esforça't i posa-hi tota la teva passió en la part que tu pots fer per tal que succeeixi, però no et preocupis més enllà d'això. Si t'equivoques o no ho aconsegueixes, no et preocupis...hauràs descobert.

Lluita contra la comoditat de la uniformitat i l'ortodòxia
Totes les persones tenim la necessitat de sentir-nos acceptats pels nostres semblants, de ser iguals...En la zona gris només hi ha mediocritat i més del mateix, sigues diferent malgrat això suposi a vegades ser mal vist.

Treballa en les fronteres
Com diu Guy Kawasaki en el seu llibre “Rules for revolutionaries”, les coses interessants passen en les superfícies de contacte o fronteres on es produeixen les interaccions, no en el gran no res de la uniformitat...

Posa-hi passió i treballa
Amb tot l'anterior podràs millorar la teva capacitat creativa...però com deia el genial Pablo Picasso: "La musa de la inspiració existeix…. però ha de trobar-te treballant".

Pensa Diferent

La manera com percebem l'entorn, com entenem els problemes o com ens condicionen les idees pre-concebudes que alberguem, són un filtre que molt probablement limita la nostra creativitat i del qual no som conscients.

Les històries de ratolins que van destronar elefants, les protagonitzen persones que es van atrevir a pensar de manera diferent a la majoria, desafiant sovint l'status quo i les seves -suposades- limitacions.

Benjamin Zander, director de la Boston Philarmonic Orchestra, il.lustrava la seva conferència sobre lideratge en l'edició del Fòrum de Davos l'any passat, amb una breu anècdota que explica com pot marcar la diferència pensar diferent:

Dos venedors de sabates van ser enviats a una regió remota per explorar nous mercats. Només arribar, el primer dels venedors envià un missatge dient: "Cap esperança. Aquí la gent no utilitza sabates". El segon venedor, en canvi, envià un missatge ben diferent: "Increïble oportunitat. La gent aquí encara no utilitza sabates".

Atreveix-t'hi!

"Estic convençut que som amos del nostre destí, que la tasca que se'ns ha encomanat no està per sobre de les nostres forces;
que el treball físic i mental que requereix no supera
la nostra capacitat de resistència.
Mentre tinguem fe en la causa i un desig de vèncer insuperable, no se'ns negarà la victòria."

- Winston Churchill-

Sí, és això

Ara sí que puc deixar-me de metàfores, eufemismes i altres figures literàries i parlar amb noms, cognoms i fins resolució (!) sobre el què comentava en el post anterior: la reivindicació dels nostres drets.

En principi podriem dir que la que jo tenia era una lluita de 'David contra Goliat', és a dir, apriori una lluita desigual... Un litigi d'una treballadora anònima qualsevol -jo- contra una Universitat Pública: l'Autònoma.

Els que em coneixeu sabeu que a finals de juliol, a una setmana d'agafar vacances i mentre treballava tranquil.lament al meu despatx vaig rebre una trucada que em convocava al cap de tres dies a gerència, on s'em va comunicar que s'havien acabat els diners dels projectes d'on em pagaven i no tenien recursos, em quedava a l'atur amb data 1 de setembre.

En el full d'acomiadament posava 'final de projecte'...però hi havia projectes a mig realitzar, feines que havien de ser continuades al tornar de vacances. A més s'em va demanar un traspàs de dades etc.

La meva sorpresa no va acabar aquí, al rebre el finiquito l'empresa em va donar el què la llei marca com un acomiadament 'normal' 8 dies/any treballat, i no pas els 45 que m'haurien correspòs tenint en compte que l'acomiadament era improcedent.
El meu no era un contracte depenent d'un investigador, jo era la responsable d'un centre multimèdia, la qual cosa es considera una plaça estructural de la universitat.

Em vaig posar en mans d'advocats que ho van veure clar i vaig denunciar la universitat. Han estat mesos de recuperació de proves, d'incertesa... D'allò que parlavem: una despesa -no només econòmica (honoraris advocats), sino de temps i energies.

Ahir dimecres finalment era la data del judici, però ja feia un parell de dies que els advocats de l'Autònoma van contactar amb els meus oferint-los pactar (eren conscients que tenien les de perdre).
La negociació ha estat dura, de fet el dia abans a la nit em vaig plantar i vaig dir als meus advocats que refusava l'oferta que feien, i que anava fins al final, a judici, amb totes les conseqüències. No estava disposada a acceptar pactes indignes, era una qüestió d'honor...
Sé que aquests termes/conceptes estan en desús, més que els termes el què signifiquen; però jo dec ser la última romàntica... ;-)

El mateix dimecres a la porta del jutjat em van oferir els 45 dies /any treballat, amb la qual cosa estaven reconeixent que l'acomiadament era improcedent.
Els meus advocats reclamaven també salaris de tràmit i honoraris etc, però ja tenia el què jo volia i en un termini molt breu, d'altre manera el procés es podria allargar un any més segons el jutge. Vaig acceptar el pacte, però per a mi és una victòria, sobretot una victòria moral...i si no llegiu (retallo de l'acta de conciliació):

Encoratjo a tots aquells que us sentiu estafats en els vostres drets a que us defenseu, a que reclameu i no ho dic pels diners -que també- però sobretot per una qüestió d'honor.
La 'victòria' dels 'febles' és possible...només cal creure-hi i lluitar.

Companys, no és això.

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.


Companys, no és això - Lluís Llach

Bon Nadal!

A tots els que passeu per aquí i em llegiu de manera assídua, accidental, ocasional...
Sigueu feliços... Bon Nadal!

Sota l'Embruix de la Música

"Diuen que quan allò inexpressable va haver de ser expressat Shakespeare abandonà el seu llapis i cridà la música..."

Sóc de les que necessita cert període refractari per refer-me de l'impacte positiu o negatiu de determinats fets/episodis.
En aquesta ocasió l'efecte colpidor de la música del Messies participatiu va deixar-me un parell o tres de dies sota una embriagadora 'síndrome d'Stendhal' sota la qual era incapaç de ser mínimament objectiva...
El Messíes Participatiu d'enguany era el 14è consecutiu al que assisteixo des de 1995. Aquest any la direcció i el clavicèmval corria a càrrec d'un expressiu Richard Egarr i l'orquestra i el cor que dirigia era l'Academy of Ancient Music especialista en música barroca i clàssica amb criteris històrics i instruments originals.
A més dels solistes: soprano, contralt, tenor i baix, hi havia les prop de quatre-centes veus dels participants individuals, que són les que fan tan especial aquesta versió del Messies de Händel.

Si bé cap dels quatre solistes em va semblar especialment bo -sense que això signifiqui que fossin dolents!-, les 21 veus que formaven el cor de l'Academy of Ancient Music eren excepcionals. L'entregat director era dels que dels que gesticulaven exageradament, alhora tocava el clavicèmval i es dirigia als participants individuals amb la mateixa vehemència que si estés donant l'entrada a la diva més preuada del panorama líric.

Els participants individuals van estar esplèndids: entrades i sortides amb precisió suïssa, afinats, armònics...brutals! Quan s'unien a les parts corals els mateixos solistes somreien, aclaparats per l'embruix de tanta entrega i comunió... El públic restava paralitzat, amb un mig somriure dibuixat a la cara, tot veient el gronxar-se espontani dels cantants abandonats a cada nota...pell de gallina!
El fragment més esperat -per allò del més conegut, no pas perquè el cregui el més emotiu- era l'Al·leluia...i ni el cor, ni els cantants individuals, ni els solistes van decebre. Un aplaudiment eixordador premiava la magistral interpretació.
La resta...buff! com expressar-ho? entravem a la 'tercera part' de l'obra i els cantants ja anaven rodats, intuïnt tot el què el director els demanaria i quan...pura màgia.
L'Amén -el fragment més sublim- posà punt i final a un Messies com feia anys que no escoltava -com a mínim el millor dels darrers tres-quatre anys-.
Al final un aplaudiment de deu minuts i el públic d'empeus van forçar -quan ja molts músics recollien partitures i instruments- un bis, altre cop l'Al.leluia envaí tots els racons del Palau.

Hi ha moments en què les paraules queden petites per expressar l'inexpressable, és el moment d'emmudir i deixar parlar la música...

Tot esperant el Messies

No, no sóc una il·lusa ni espero ningú que ens vingui a redimir de la crisi, ni dels nostres pecats, ni de res en particular...
Parlo del Messies de Händel, concretament de l'anomenat "Messies participatiu" que organitza la 'Fundació La Caixa' per aquestes dates. Es tracta d'un Messies molt especial, cantat tal i com el va concebre Georg Friedrich Händel per al poble i amb el poble: més de 400 cantants voluntaris que es passen assajant els caps de setmana durant dos-tres mesos... Digne de veure i escoltar, pell de gallina!
Durant les dotze o tretze edicions que fa que s'organitza crec no haver faltat mai a la cita, tot i que has d'estar molt alerta de quan es posen les entrades a la venda perquè s'exhaureixen en molt poques hores.
L'orquestra, el director i el cor que porta, també els solistes, són diferents cada any, però els participants individuals, els que fan d'aquest Messies una obra tant especial, queden atrapats per la màgia que desprèn aquesta peça i solen repetir, tot i haver de pagar per cantar, tot i haver d'assajar els caps de setmana de tres mesos abans...

El Messies és per a mi una obra sublim, no hi ha una nota de desperdici. Del repertori clàssic podria afirmar que junt amb el Réquiem de Mozart són per a mi les obres més 'completes' en el sentit de que m'agraden de principi a final.

Malgrat la crisi i les circumstàncies procuro no faltar mai a la cita, és un regal que em concedeixo, tres hores impagables en les que sovint he aconseguit quasi bé sentir-me levitar. Quatre-centes veus a l'unisò que t'envolten i et transporten, les tens al teu costat!!!
Cal dir que tant els laterals de platea com del primer i segon pis estan ocupats per cantants, de manera que l'espai del Palau de la Música es fa molt petit, i per això és tant difícil aconseguir entrades.
L'any passat però, va ser l'únic que es va fer al Liceu, però enguany tornem a l'emplaçament original -que per a mi té molt més encant- malgrat les connotacions "milleístiques" dels darrers mesos.

Cada any per pels volts de decembre friso perquè arribi la data, i aquest any no és una excepció.

Manifest "En Defensa dels Drets Fonamentals d'Internet"

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Si et plau difon aquest manifest des del teu blog, Twitter, xarxes socials, fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

* Aquest manifest s'ha inclòs en més de 55.000 blogs en sis hores, i Google recull en el mateix temps un milió d'entrades que en fan menció:

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/exito/manifiesto/elpeputec/20091202elpeputec_8/Tes

Berishit o La Història Més Bella del Cosmos

Un mag de les bombolles de sabó i un científic, una combinació tan extranya com fascinant d'imaginar, s'alien ara per a recrear un univers de sabó i ciència... És "Berishit o La Història més bella del cosmos", l'obra que narra la història de l'univers i les lleis que el regeixen, amb la precisió d'un físic i alma partern de CosmoCaixa -Jorge Wagensberg- , i la metàfora d'un creador de somnis d'escuma -Pep Bou-.

Teatre, ciència i música es conjuguen per explicar conceptes com el Big Bang, l'aparició del primer bacteri o dels primers humans, passant pel principi d'Arquímides, el moviment, la memòria i altres fites del conexiement científic.

De moment l'obra s'ha estrenat a Salt, al Festival Temporada Alta, però friso perquè el portin arreu i en poguem gaudir. Estic convençuda que Wagensberg i Bou hauran sabut condensar la història de més de 13.500 milions d'anys en 75 minuts plens de màgia, fantasia i alhora coneixement.

Moments

A mesura que em faig gran crec que he près més consciència que la vida és un cúmul de moments...a vegades bons, a vegades dolents. Però tots sense excepció alliçonadors.
Sovint els moments són tant efímers, i estem tan capficats en tonteries que els deixem passar sense més, sense adonar-nos que potser allò valia la pena ser viscut intensament.
Vivim el transcórrer de moments sense gaudir de les coses senzilles, sense el plaer de compartir-ho amb la gent que realment val la pena, amb la gent que estimem i que ens estimen.
Val la pena adonar-nos-en perquè de sobte, potser un dia ens mirarem al mirall i serem grans...

Per això, per a prendre'n consciència, perquè no se'ns escolin els instants, els moments, com l'aigua d'entre els dits, us deixo un vídeo...Què millor que l'impacte de la imatge per mostrar-nos que això és un sospir...!!!

Slow Attitude

"Les presses són enemigues de la perfecció"

Des de la revolució industrial, fa més de cent-cinquanta anys fins a l'actual era tecnològica la nostra vida ha experimentat un ritme creixent fins al punt que sovint hem perdut el gust per assaborir-la, apreciar els gests i actes quotidians...una conversa, compartir una sobretaula amb família i amics..."no tenim temps" diem, vivim pendents del rellotge i d'una agenda plena d'actes, reunions i events pensant-nos que això és símptoma d'èxit...

Però sembla ser que alguns ja s'han adonat que tanta 'pressa' no condueix enlloc, més enllà d'un sense sentit i d'una buidor al final dels nostres dies...
Ha arribat l'hora de replantejar-nos la nostra existència i 'respirar'!!!...aquesta nova tendència que pretén recuperar una vida més saludable i menys estressada, més plena de sentit, més interessada pel què sentim que no pas pel què tenim o consumim és l'anomenat "Moviment Slow" o "Slow Attitude".

El moviment slow promou posar fre, el menys és més, prioritzar el ser al tenir, prendre consciència i atenció a cadascuna de les nostres accions, assaborir els instants.

Un dels països que lidera la nova cultura slow és Suècia, un país amb una de les qualitats de vida més altes del planeta, on la baixa per maternitat és de seixanta-quatre setmanes, i on es té una taxa de patents més elevada.

S'ha comprovat que països com França i Alemanya que han reduït la seva jornada laboral a 35 i 28 hores setmanals respectivament ha augmentat la seva productivitat un 20%. No perquè estiguem més temps a la feina som més productius...

Llegint sobre els 'efectes' de l'slow attitude m'ha frapat una frase del llibre 'En el desierto no hay atascos' de Moussa Ag Assarid un bereber que narra la seva experiència a l'obtenir una beca per estudiar a França. Ag Assarid diu:

"Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis.
Aquí tenéis reloj, allí tenemos tiempo.
En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!"

Us deixo un vídeo sobre l'slow attitude promogut a Suècia...
Tot plegat és per pensar-hi...sense presses... :-)

El_slow_SUECO

View more presentations or Upload your own.

El Poder de Tu Voz

El vídeo d'Amnistia Internacional que us deixo a continuació, ha estat prohibit pel govern espanyol, per "publicitat política"...Quants anuncis haurien de prohibir abans d'aquest!

En l'enllaç següent podeu veure la informació difosa per Amnistia Internacional respecte a aquesta censura

Amnistia ens insta a reconèixer i emprar el poder de la nostra veu per aconseguir un món més just, i acabar per exemple amb qüestions com ara:

• Posar fi a la violència contra les dones
• Defensar els drets i la dignitat de les persones atrapades en la pobresa
• Abolir la pena de mort
• Oposar-nos a la tortura i combatre el terror amb la justícia
• Aconseguir la llibertat de presos/as de consciència
• Protegir els drets de les persones refugiades i immigrants
• Regular el comerç internacional d'armes
  

Aquí teniu més informació sobre la campanya "El Poder de Tu Voz".

Hambre 0

Des d'aquest meu petit racó del ciberespai vull fer-me ressò i unir-me a la campanya que va sorgir del blog d'Ana Aldea i que té per finalitat fer una campanya contra la fam i en favor de l'ús dels Ready to Use Food (RUF).

I què pots fer tu, per adherir-te a la campanya?

• Unirte al grup de Google.
• Unirte a la pàgina de facebook.
• Difondre des del teu blog, twitter, facebook, la iniciativa.
• A twitter emprar el hashtag #hambre0

• Seguir atent al blog de Yellow Mind.
  

Podeu seguir la campanya, però potser el més important és que signeu la carta que s'ha enviat al president del govern espanyol signar la carta a José Luis Rodríguez Zapatero.

El verdadero viaje del descubrimiento
no consiste en ir en busca de nuevos paisajes,
sino en tener nuevos ojos.

- Marcel Proust -

Cimas y Valles

"En la vida pasamos por Cimas y Valles. Es natural que cualquier persona en cualquier lugar tenga Cimas y Valles en el trabajo y en la vida. Y al igual que los latidos de un corazón sano, tus Cimas y Valles personales son una parte esencial de una vida normal y sana.

Las Cimas y Valles no son sólo los buenos o malos momentos que te ocurren. También son cómo te sientes por dentro y cómo reaccionas ante los acontecimientos externos. Cómo te sientes tú depende en gran medida de cómo ves tu situación.

Tu forma de vivir un Valle está muy relacionada con la cantidad de tiempo que pasarás en él. Una manera útil de pensar en las Cimas y los Valles es esta:

Las Cimas son momentos en que valoras lo que tienes.
Los Valles son momentos en que anhelas lo que te falta.

Demasiadas personas gestionan mal sus buenos momentos y no se dan cuenta de que están creando sus propios malos momentos futuros. Desperdician demasiados recursos, se alejan de lo esencial e ignoran lo que más importa.

Los errores que cometes en los buenos momentos del presente crean los malos momentos del mañana.

Y tus aciertos en los malos momentos del presente crean los buenos momentos del mañana.

De modo que realmente creamos nuestros propios buenos (Cimas) y malos (Valles) momentos, mucho más de lo que somos conscientes."


- Fragment extret del llibre 'Cimas y Valles', de Spencer Johnson (Autor de ¿Quién se ha llevado mi queso?)

Creure-ho possible

Es diu que a la NASA hi ha un póster molt bonic que diu el següent:

"Aerodinàmicament, el cos d'una abella no està fet per volar. El millor de tot és que l'abella no ho sap".

Us heu preguntat què passaria si l'abella arribés a creure's que no està feta per volar? Tenir fe en un mateix i en la pròpia capacitat ens dóna la força i l'energia necessària per fer allò que hem de fer i desplegar tot el nostre potencial malgrat les aparents condicions desfavorables que puguem tenir.

L'Experiència, acumulant lliçons

Llegia avui al blog Bitácora rh una reflexió sobre el valor de l'experiència en la vida.
Al llarg de la vida anem acumulant vivències, experiències de les quals si sabem extreure'n la lliçó adequada ens fan créixer com a persones i ser en definitiva millors.
La gent gran són els propietaris, per dret propi, del principal patrimoni de lliçons acumulades, un patrimoni que no podem despreciar.

Per tal de celebrar el seu aniversari a una edat ja avançada, una columnista de la premsa nord-americana, Regina Brett va escriure el què ella denominà "50 lliçons apreses al llarg de la vida", us les deixo aquí perquè no tenen desperdici... :

• La vida no és justa, però tot i així és bona.
• La vida és massa curta per perdre el temps odiant algú.
• El teu treball no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i familia sí. Mantingue't en contacte.
• No has de guanyar cada discusió. Has d'estar d'acord en no estar d'acord.
• Plora amb algú. Alívia més que plorar sol.
• Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil.
• Fes les paus amb el teu passat per tal que no t'arruïni el present.
• No comparis la teva vida amb la dels altres. No tens ni idea de com és la seva travessia.
• Si una relació ha de ser secreta, millor no tenir-la.
• Respira profundament. Això calma la ment.
• Elimina tot el què no sigui útil, bonic o alegre.
• El què no mata, en realitat et fa més fort.
• Mai no és massa tard per tenir una infantesa feliç. Però la segona només depèn de tu.
• Quan es tracta de perseguir allò que estimes en la vida, no acceptis un "no" per resposta.
• Encén espelmes, utilitza llençols bonics, posa't la llenceria cara. No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial.
• Sigues excèntric ara. No esperis a ser vell per a ser-ho.
• L'òrgan sexual més important és el cervell.
• Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.
• Emmarca tot suposat 'desastre' amb aquestes paraules: "En cinc anys, això importarà?" Perdona'ls tot a tots.
• El què altres persones pensin de tu, no t'incumbeix.
• El temps sana quasi tot. Dóna temps al temps.
• Per més bona o dolenta que sigui una situació, algún dia canviarà.
• No et prenguis tan seriosament. Ningú més no ho fa.
• No questionis la vida. Només víu-la i aprofíte-la al màxim avui.
• Arribar a vell és millor que l'alternativa...morir jove.
• Tot el què veritablement importa al final és que hagis estimat.
• Surt tots els dies. Els miracles estan esperant a tot arreu.
• Si juntéssim els nostres problemes i veiéssim els munts dels demés, voldriem els nostres.
• L'enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el què necessites.
• El millor està encara per arribar.
• No importa com et sentis...arregla't i presenta-t'hi.
• Cedeix.
• La vida no està embolicada amb un llaç però segueix siguent un regal.

Per meditar-hi, no trobeu?

Teoria de la Diversió

Som animals de costums, de rutines, canviar-les ens és difícil. I més si aquest canvi suposa més esforç físic o intel·lectual respecte la conducta que tenim 'arrelada'.
L'empresa Wolkswagen ha impulsat una sèrie d'experiments per veure si hi ha alguna cosa/aspecte, capaç de fer-nos canviar la nostra conducta habitual sense un aparent esforç, sense ni que ens n'adonem.
Aquests tipus d'estudis tenen múltiples aplicacions. De fet, serien aplicables en totes aquelles qüestions que impliquin tenir força de voluntat, o canviar les "opcions més fàcils" per les que sempre ens decantem...

Un dels experiments que van dur a terme va ser observar que a la sortida del metro la gran majoria de persones empraven les escales mecàniques per comptes de pujar les escales a peu.
Els experts, van enginyar-se-les per tal de comprovar el què ells anomenen "The fun theory", que conclou que només quelcom que suposi un estímul de diversió, és capaç en sí mateix de fer-nos canviar costums, malgrat això signifiqui una renúncia a la comoditat, malgrat signifiqui més esforç.
Així, van muntar un dispositiu que convertia cada escala en una nota musical, de manera que pujar les escales emetia una espècie de cançoneta improvitzada.
Els resultats podeu observar-los vosaltres mateixos en el vídeo que us deixo a continuació...
Estudis de màrketing d'aquest tipus són els que s'empren per fomentar el desig de fer esport mitjançant la Wiifit.
Ara es tractaria que cadascú ho sabés aplicar de manera particular, per tal de fer divertits els hàbits que més ens costen o que posen a prova la nostra voluntat. La imaginació al poder de la diversió, al poder de canvis de conducta.

http://www.rolighetsteorin.se/en/

Matagalls - Montserrat: la cursa de curses

Aquest cap de setmana, els dies 19 i 20 de setembre de 2009 es durà a terme la XXXèna edició de l'emblemàtica marxa de muntanya "Matagalls-Montserrat". Aquesta cursa de 83,5 Km i 5.980 m. de desnivell acumulat, és la cursa més mítica del calendari català de marxes de resistència. Només superada en duresa i longitud per la Núria-Queralt.

Però la Matagalls- Montserrat, organitzada pel Club Excursionista de Gràcia és molt més que una cursa, és la festa de l'excursionisme català, on participen una gran diversitat de gents: alpinistes, escaladors, marxadors, atletes etc. però també simples afeccionats a les caminades.
L'objectiu se'l marca cadascú: fer un bon temps, superar-se a si mateix, no hi ha premi...a part de la magnífica sensació d'aconseguir completar-la en menys de 24 h. que s'et queda a l'arribar, malgrat les nafres, les llagues, el cansament... I ho dic per pròpia experiència. Ara fa cinc anys, l'edició XXVèna l'any 2004 m'en vaig anar a fer-la, sola, amb els meus pares com a "suport" logístic que m'animava, em feia fregues als peus, i em portava barretes energètiques i fruita. Ells també van fer la Matagalls-Montserrat...però en cotxe!!!
Cosa que s'agraeix enormement quan un s'embarca en una cursa com aquesta, malgrat la magnífica organització, controls i avituallaments -tot sigui dit de passada-.

Web de l'edició d'enguany:
http://www.cegracia.cat/mm09/index.php

Demà, penso anar a aplaudir aquests valents que enfilaran amunt el darrer tram, des de Monistrol, per arribar a Montserrat amb moltes hores a les cames però amb la impagable satisfacció d'acabar!

(*) Perfil del recorregut de la cursa. Clicka al damunt per ampliar-lo.

(*) Vídeo de la XXVèna edició, l'any 2004.