Un any i mig sense tu...
Quant de temps sense abraçar-te! I alhora que recent encara tot...
I no puc deixar de preguntar-m'ho: "Sabries el meu nom si em veiessis al cel?..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
M'AGRADEN...
Les històries amb missatge
La Muntanya - Els Alps
El Mar - Una platja deserta
Les escultures de Chillida
La pintura de Gustav Klimt
Els animals, en especial els gossos
Els macarons de Ladurée
Desconectar
Imagina i demana un desig
Jugar com els nens...
Jugar més... :-)
Viatjar
Camps de lavanda a la Provença
Nodrir l'ànima somniant...
La felicitat es troba en les petites coses...
ESTIC LLEGINT...
5 comentaris:
Hola Cris... una cançó molt trista, la composició és preciosa, bonica com la que més... però plena de dolor.
És clar que ell sabria el teu nom si et veiés al cel...
Ho sento molt, bonica.
Hola Rosana,
com hauràs pogut deduir el meu pare va morir avui fa un any i mig.
Jo a estones no ho porto massa bé encara, perquè va ser un procés molt dur de 7 mesos a la UCI.
Anava per una operació de cor i va acabar morint d'una infecció intrahospitalària als pulmons (negligències mèdiques bla, bla, bla).
Mai m'hauria imaginat que el trobaria tan a faltar! (I tot i que jo ja no vivia amb ells!)
En fi, així és la vida suposo...
Pero a vegades costa tirar endavant, oi?
Gràcies guapa pels ànims! Muack!
Una forta abraçada Cris.
Gràcies Gemma!
Una altre de molt sentida per a tu.
Muack!
Encara que vaig tard... comentar-te que estic segura que, allà on sigui, et recorda i t'estima com quan estava al teu costat.
Un petonàs, wapa!
Publica un comentari a l'entrada