Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber qué hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.
Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.
Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles sólo cuando los necesitas.
Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.
Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.
Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.
Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
Queda prohibido - Poema atribuït dubtosament a Pablo Neruda
11 comentaris:
Preciós, encara que no m'agraden les prohibicions perquè m'inciten a fer coses que no deuria...
Però tens raó, no sembla l'estil de Neruda!
ADA: Tens raó, falta que ens prohibeixin una cosa perquè no et puguis resistir a fer-la! Com som els humans!
Gràcies per passar per aquest raconet del ciberespai!
Coincideixo en que no m'agraden gens les prohibicions... Però comparteixo el sentit d'aquestes prohibicions concretes. Com a mínim allò que promouen s'ajusta bastant a la meva manera de pensar i, vull creure, de fer.
Però, evidentment, qui vulgui viure la seva vida seguint el negatiu d'aquest poema és ben lliure!!!!
Salut i records!
ISMA: Convinc amb vosaltres en el tema de les prohibicions, però cal entendre el 'sentit poètic' del concepte en aquest cas...
Jo l'interpreto com una invitació a deixar-se de foteses i VIURE en majúscules.
Ja trobava a faltar els teus comentaris sempre enriquidors!
Una abraçada Isma! :-)
Exacte! Per això deia que convenia en el sentit concret d'aquestes prohibicions, que no son més que llicències poètiques per enviar un missatge. I estic totalment d'acord en el missatge que dius entendre: VIU!!!!
Cris doncs si tu trobes a faltar els meus comentaris imagina't jo els teus posts!!!! ;)
Petons!
I tant que queda prohibit Cris, a VIURE!
ISMA: Ja voldria tenir el blog més 'actiu' però vaig molt cansada i si tinc cinc minuts no em bé de gust estar a l'ordinador. :-(
GEMMA: Ai Gemma! A vegades em pregunto si viure vertiginosament, amb les presses que imposa aquesta societat, sense temps per a res, és VIURE amb majúscules...
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro...
Quanta veritat hi ha en totes aquestes paraules. Anem fent plans, pensem en les vacances, en el demà... i ens oblidem de viure el present.
Un petonàs.
BECKI: Doncs sí, tens tota la raó... Els humans som així, anem postergant la nostra felicitat per quan tinguem temps, fem vacances, no anem tant cansats o mil excuses.
Jo crec que a vegades ens falta consciència de la nostra provisionalitat en aquesta vida i aquest món.
Petons! :-)
Queda prohïbit no llegir-te... M'alegra que segueixi compartint grans coses amb nosaltres... ;)
Petons! ;)
JOANFER: Gràcies per passar-te per aquí! Acabo de veure que ja has tornat al teu blog!!! Benvingut! :-)
Ens llegim!
Petons :-)
Publica un comentari a l'entrada