Es diu Neil Harbisson, i és fill de pare britànic i mare catalana, té vint-i-set anys i ha estat el primer cyborg reconegut de la història de la humanitat.
En Harbisson té acromatòpsia o monocromatisme, una condició hereditària de la visió que des que va néixer fa que vegi el món en blanc i negre.
Fa set anys -però- en Neil porta instal.lat un innovador dispositiu anomenat eyeborg que 'llegeix' els colors directament i els transforma en temps real en ones sonores, la qual cosa li permet percebre els colors a través d'ones de so, una mena de capacitat que tenen les persones sinestèssiques (*).
(*) Les persones sinestèssiques barregen més d'un sentit. Sobretot es dónen casos de persones que escolten els colors, veuen sons o perceben sensacions gustatives al tocar un objecte amb una textura determinada.
L'espectacular eyeborg va ser obra d'Adam Montandon, invent que li reportà el british award in Innovation Submerge i l' European award in Content Tools and Interface Design com és l'Europrix , ambdós l'any 2004.
Neil Harbisson ha 'aprofitat' l'eyeborg per poder expressar el seu art fent quadres on pinta melodies. Així, el què en principi per a nosaltres seria un quadre que combina colors aleatòriament, per a les persones sinestèssiques o amb acromatòpsia, podran llegir-hi peces per exemple de música clàssica.
Això sí que és fer de la necessitat virtud!
- Quadre de Neil Harbisson representant la Toccata i Fuga en re menor, BWV 565 de J.S. Bach
Justament ahir dimarts, al programa 'Entre Línies' de TV3 van emetre un reportatge sobre en Neil, aquí us en deixo el vídeo:
19 comentaris:
Quina meravella, això és la força de la voluntad ;))
Petons en color
Que xulo Cris!
Petons
Quin plaer poder aprendre coses tan interessants!
Ostris qué interessant! No ho havia escoltat mai que pogués passar això!
Ara que aquest quadre li va molt bé a la fuga... et pots endinsar escoltant-la i perdre't pels colors! (encara que són massa alegres per a la por que dóna la melodia...)
Molt xulo!
DANI: I tant la força de voluntat per superar els 'handicaps' que un pugui tenir és fonamental en la vida! Però en aquest cas també sort de viure una època on la tecnologia li pot solventar part del problema. Oi?!
Gràcies per passar!
Petons de colors! :-)
SIEMPRE AL FILO: Has vist la capacitat que tenen alguns éssers de convertir el seu problema en...art! Genial!
Petons guapa!
RAÜL: Que no decaigui la curiositat! És la font de tot aprenentatge, del saber!
Gràcies per passar a compartir impressions finisher! ;-)
ADA: Ja veus que a vegades hi ha gent a 'problemes' que els demés -afortunats- no podem ni sospitar.
Tens raó! El quadre sembla que t'engoleixi tal com ho fa la melodía!
Però estic amb tu, els colors haurien de ser més freds.
Gràcies per visitar-me!
Petons!
Cris, me he quedado muertaa!! Me parece tan impresionante...! Precisamente Raúl, allá por 1º de carrera fantaseaba con algo así y se reía de la idea con los compañeros... qué fuerrrte!
Mmmua!
ROSANA: Ai Ro! Algunas cosas que antes nos parecían imposibles o una ficcion propia de una peli ahora son realidad! Esto avanza que és un no parar!
Besines para ti y tus canes ;-)
Cris, aquestes coses no deixen de sorprendre'm... I això que intento estar tecnològicament i cientificament al dia!!!!
Precissament l'altre dia vaig veure això:
http://www.futurisima.com/la-mujer-bionica/
Que té relació amb el teu post.
Per mi, aquesta capacitat que té la ciència i la tecnologia de sorprendre'ns i canviar les nostres vides és el que les fa tan atractives per mi... Una mica com les noies!!!! (llicència homorística)
Una abraçada!
ISMA: Doncs aquesta vegada també coincideixo amb tu, els avenços científico-tecnològics que contribueixen a paliar el què fins ara serien 'handicaps' irrevocables no només em resulten atractius, sino que em fascinen!!!
He llegit el post de la dona amb la pròtesi de braç...brutal que el pugui controlar amb la ment!!!
Hi ha aspectes d'aquesta època i societat que no m'agraden, però en altres em sento afortunada de viure aquest moment on la ciència i la tecnologia emergeixen pel benefici humà.
Gràcies per passar per aquí i per l'aportació del cas similar al que explico.
Una abraçada!
Cris, he quedat parada, això si que són avenços humans i humanitaris. Petonàs
GEMMA: Ja veus Gemma, és quasi prodigiós com la tecnologia pot ajudar l'home a superar mancances o discapacitats.
Petons guapa!
Muchas gracias por tu comment!!!! y bonito blog, no lo conocía!
A TRENDY LIFE: Uau! Que ilusión que una reconocida blogger como tu se pase por mi 'pequeño reducto en el ciberespacio'.
Espero que hayas entendido algo del catalán...suelo combinar castellano/catalán según me viene.
Nos leemos!
Un abrazo
Ahir va passar pel programa... realment és espectacular!!!!!!
BECKI: Sento no haver respòs abans al teu comentari, el vaig veure i al no respondre'l al moment em va quedar pendent.
M'hagués agradat veure'l al programa, en un directe suposo que es veu més com és la persona. De totes maneres quan el vaig veure al reportatge de l'Entre Línies semblava una mica excèntric, deixant a part el seu 'handicap' de visió.
Un petó guapa!
Sorprenent, la ciència hauria de ser així i no per inventar noves formes de matar-se.
ALYEBARD: Completament d'acord amb el què comentes. Les aplicacions de la recerca haurien de tenir només finalitats que ajudessin a subsanar problemes i no pas a crear-ne...
Gràcies per passar-te per aquest meu raconet del ciberespai! :-)
Quina meravella! ;)
A TRENDY LIFE: Rebecca! Y ese dominio del catalán? Tienes familia por aquí?
Ya ves que últimamente no tengo mucho tiempo de actualizar el blog.
Gracias por pasarte por aquí!
Un abrazo! :-)
Publica un comentari a l'entrada