ALYEBARD: Tant cert com difícil...no sempre és fàcil trobar aquest equilibri... Però bé 'en ello estamos'amb una mica de pràctica, arribes a immunitzar-te de moltes coses.
Gràcies per passar i aportar el teu comentari! :-)
GEMMA: Ja m'agradaria ja tenir molts èxits, però bé em conformaria amb què les coses no m'anessin malament... No estic massa optimista darrerament :-(
Petons guapa!
DANI: I tant difícil Dani! Tenim tendència a magnificar-ho tot, lo bo i lo dolent. A l'igual que se'ns ensenya a caminar, a llegir etc ens caldria educació emocional per aprendre a relativitzar.
Cris algun dia has de fer una entrada menys transcendental!!! Que toquem uns temes que-pa-qué!!! Jo penso que tant els éxits com els fracasos t'han d'arribar al cap i al cor. Al cap per poder-los asimilar i racionalitzar (i, si cal, relativitzar) i al cor per viure'ls intensament, disfrutar-los i, perquè no, patir-los... Això és la vida! No em vull ni em puc inmunitzar si vull viure intensament...
ISMA: Jajajaja! M'has fet riure a gust. Tens raó, hauré de fer un post que descoloqui una mica...tipus...no séeee...el color de pintaungles de moda aquest estiu?...no sé s'admeten propostes. Tendeixo a reflexionar aquí sobre temes seriosos i potser us penseu que sóc una 'muerma' que dona el conyàs tot lo dia! Recordo haver fet algun comentari al web dels Koales que no era tan trascendent! ;-)
Respecte al què comentes, doncs també penso que tens força rao, sempre i quan ni els èxits et pugin al cap i et creguis infalible, ni els fracassos et deixin 'tocat', crec que la cita va per aquí, no pas pel fet de treure conclusions i un aprenentatge tant de la part bona com de la negativa, que sempre sol ser més alliçonadora.
Gràcies per aportar la teva visió! I tindré en compte lo de pensar en un post més 'trivial'...ara, s'admeten propostes! ;-)
No em facis gaire cas... Fet i fet, si et segueixo és perque m'agrada el que escrius i com ho escrius... Ja h'hi ha d'altres (entre els que m'incloc) que escriuen de temes més intascendents, jeje... Tot i això, com tu dius, sé que hi ha una Cris més "canalla" que s'ha deixat entreveure en alguna altra web... I la trobo prou interessant també! ;) Per cert, un repte es que escriguis un post amb apareça de trivialitat però que amagui un rerafons trascendent... Casi ná!!!!!
Una gran frase... Són d'aquelles que hauríem de tenir present de forma permanent. El món funciona com funciona precisament per no saber aplicar-la. Per cert, Cris... he tornat! ;) joanfer.cat
JOANFER: Quanta rao oi? Hauriem de fer cas de les frases a vegades cèlebres, o a vegades refranys que si sobreviuen amb el boca-orella és per alguna cosa...
Gràcies pels ànims, els necessito de debò! Petons i benvingut de nou! :-)
11 comentaris:
Cert, sempre cercant l'equilibri, tocant de peus a terra i aixecant-se quant es cau. Tornar a començar.
ALYEBARD: Tant cert com difícil...no sempre és fàcil trobar aquest equilibri... Però bé 'en ello estamos'amb una mica de pràctica, arribes a immunitzar-te de moltes coses.
Gràcies per passar i aportar el teu comentari! :-)
Ben dit, i a per molts èxits Cris!
Petons
Això és molt dificil Cris, no som infalibles.
Però lluitarem ;))
Petons precisos
GEMMA: Ja m'agradaria ja tenir molts èxits, però bé em conformaria amb què les coses no m'anessin malament...
No estic massa optimista darrerament :-(
Petons guapa!
DANI: I tant difícil Dani! Tenim tendència a magnificar-ho tot, lo bo i lo dolent. A l'igual que se'ns ensenya a caminar, a llegir etc ens caldria educació emocional per aprendre a relativitzar.
Petons!
Cris algun dia has de fer una entrada menys transcendental!!! Que toquem uns temes que-pa-qué!!!
Jo penso que tant els éxits com els fracasos t'han d'arribar al cap i al cor. Al cap per poder-los asimilar i racionalitzar (i, si cal, relativitzar) i al cor per viure'ls intensament, disfrutar-los i, perquè no, patir-los... Això és la vida!
No em vull ni em puc inmunitzar si vull viure intensament...
ISMA: Jajajaja! M'has fet riure a gust. Tens raó, hauré de fer un post que descoloqui una mica...tipus...no séeee...el color de pintaungles de moda aquest estiu?...no sé s'admeten propostes.
Tendeixo a reflexionar aquí sobre temes seriosos i potser us penseu que sóc una 'muerma' que dona el conyàs tot lo dia!
Recordo haver fet algun comentari al web dels Koales que no era tan trascendent! ;-)
Respecte al què comentes, doncs també penso que tens força rao, sempre i quan ni els èxits et pugin al cap i et creguis infalible, ni els fracassos et deixin 'tocat', crec que la cita va per aquí, no pas pel fet de treure conclusions i un aprenentatge tant de la part bona com de la negativa, que sempre sol ser més alliçonadora.
Gràcies per aportar la teva visió!
I tindré en compte lo de pensar en un post més 'trivial'...ara, s'admeten propostes! ;-)
No em facis gaire cas... Fet i fet, si et segueixo és perque m'agrada el que escrius i com ho escrius... Ja h'hi ha d'altres (entre els que m'incloc) que escriuen de temes més intascendents, jeje...
Tot i això, com tu dius, sé que hi ha una Cris més "canalla" que s'ha deixat entreveure en alguna altra web... I la trobo prou interessant també! ;)
Per cert, un repte es que escriguis un post amb apareça de trivialitat però que amagui un rerafons trascendent... Casi ná!!!!!
ISMA: Repte acceptat! A veure què surt...No garanteixo res...pffff!
La Cris poca-solta hi és, t'ho asseguro, però per proposar al blog és cert que em surten temes més seriosos.
Tocarà 'desmelenar-se' de tant en tant! ;-)
Una gran frase... Són d'aquelles que hauríem de tenir present de forma permanent. El món funciona com funciona precisament per no saber aplicar-la.
Per cert, Cris... he tornat! ;) joanfer.cat
Molts petons i ànims! ;)
JOANFER: Quanta rao oi? Hauriem de fer cas de les frases a vegades cèlebres, o a vegades refranys que si sobreviuen amb el boca-orella és per alguna cosa...
Gràcies pels ànims, els necessito de debò!
Petons i benvingut de nou! :-)
Publica un comentari a l'entrada