Matagalls - Montserrat: la cursa de curses

Aquest cap de setmana, els dies 19 i 20 de setembre de 2009 es durà a terme la XXXèna edició de l'emblemàtica marxa de muntanya "Matagalls-Montserrat". Aquesta cursa de 83,5 Km i 5.980 m. de desnivell acumulat, és la cursa més mítica del calendari català de marxes de resistència. Només superada en duresa i longitud per la Núria-Queralt.

Però la Matagalls- Montserrat, organitzada pel Club Excursionista de Gràcia és molt més que una cursa, és la festa de l'excursionisme català, on participen una gran diversitat de gents: alpinistes, escaladors, marxadors, atletes etc. però també simples afeccionats a les caminades.
L'objectiu se'l marca cadascú: fer un bon temps, superar-se a si mateix, no hi ha premi...a part de la magnífica sensació d'aconseguir completar-la en menys de 24 h. que s'et queda a l'arribar, malgrat les nafres, les llagues, el cansament... I ho dic per pròpia experiència. Ara fa cinc anys, l'edició XXVèna l'any 2004 m'en vaig anar a fer-la, sola, amb els meus pares com a "suport" logístic que m'animava, em feia fregues als peus, i em portava barretes energètiques i fruita. Ells també van fer la Matagalls-Montserrat...però en cotxe!!!
Cosa que s'agraeix enormement quan un s'embarca en una cursa com aquesta, malgrat la magnífica organització, controls i avituallaments -tot sigui dit de passada-.

Web de l'edició d'enguany:
http://www.cegracia.cat/mm09/index.php

Demà, penso anar a aplaudir aquests valents que enfilaran amunt el darrer tram, des de Monistrol, per arribar a Montserrat amb moltes hores a les cames però amb la impagable satisfacció d'acabar!

(*) Perfil del recorregut de la cursa. Clicka al damunt per ampliar-lo.

(*) Vídeo de la XXVèna edició, l'any 2004.

El conocimiento es un motor parado. Lo que mueve es la actitud.

Nou post a "La Feina de Buscar Feina"

Desempleada quizá, parada NO!

Nou post a "La feina de buscar feina"

Sense treva

La vida es andar, siempre.

Con el paso ligero de quien sabe hacia
donde quiere ir.
Con la incertidumbre de no entender
qué te depara el camino.
Con el inmenso placer de las ilusiones.
Pasando la mayor parte del tiempo
intentando comprender...

Porque el camino es largo.
A veces el pasado duele, el presente
decepciona, el futuro asusta.
A veces caminas sobre los cimientos de
la duda o la alfombra voladora de los
sentimientos.

Pero qué sería de nosotros si no
trazásemos nuestro propio camino, si
nos olvidásemos de jugar y de
zambullinos en la vida.
Si no mirásemos a los ojos de los que
andan a nuestro lado.


Pati Blasco - Andando la Vida

1 Setembre - Nova Ocupació: La Feina de Buscar Feina

En un dels "brainstormings" estivals amb mi mateixa ;-) vaig decidir que donada la situació d'atur a la que em veia abocada a primers de setembre havia de buscar estratègies per a mantenir una actitud proactiva en la recerca de feina.
Eines motivadores més enllà del fet en sí d'enviar un CV, com si fos una llavor amb possibilitats de germinar...podia compartir el procés, enriquir-me de l'intercanvi d'experiències i opinions i alhora donar visibilitat a la meva nova situació, ja que a vegades el "boca-orella" és el millor networking.

I ja va estar! Havia de fer un blog de l'experiència, de les situacions, de les il.lusions/decepcions que em trobi en aquest nou camí. Dels aliats, de moment compto amb vosaltres que em llegiu (i amb qui m'és imprescidible el feedback per a que sigui tot més enriquidor!) i amb les tecnologies Web 2.0.

Així doncs "Sortejant les ones" continuarà siguent el meu reducte personal en aquest ciberespai, i el meu llogaret professional el trobareu a:

http://lafeinadebuscarfeina.wordpress.com

Us hi espero!

VIU !!!!!

A vegades tenim tendència en preocupar-nos del passat o del futur, deixant així escapar el PRESENT, que en el fons és l'únic que tenim.
El vídeo que us deixo a continuació és una reivindicació a Viure en majúscules.
"Gaudeix avui, és més tard del què et penses".

Dos anys sense tu...

Al meu pare.

[...]Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixies,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina;

tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

- Miquel Martí i Pol -

Als Autèntics

Quan ets jove i vulnerable et deixes enlluernar per l'aparença: física, material, intel·lectual...
Però passen els anys i amb ells la vida que t'alliçona.
I observes sorprès, que en realitat, amb qui t'agrada estar és amb "els teus": amb els amics de sempre, amb bona gent, amb els que sempre hi són malgrat la distància, alguns malentesos, i el pas del temps.

De tant en tant, però no pas sovint, coneixes algú que passa a engruixir aquest petit "tresor", el reducte on et sents a casa.

Ells són el mirall on et veus reflexat i on veus les coses que realment importen.
Ells són còmplices dels teus somriures, l'espatlla on recolzar-se en les males èpoques, l'esperó cap al futur...
Amb ells no et cal fingir, t'accepten amb les teves virtuds i els teus defectes. Saben que no ets la millor, però per a ells ho ets. T'estimen en el ple i autèntic sentit de la paraula.
Que no mori mai l'amor i l'amistat autèntica!

M'agrada la gent que no té pressa
Que no li falta el temps per compartir
M'agrada la gent que sempre hi és
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan convé

M'agrada la gent que no s'amaga
Que no té por dels seus errors
M'agrada la gent que no menteix
Que dóna la cara
Quan fa falta
Sense por

M'agrada la gent que encara lluita
Contra tot allò que creu perdut
M'agrada la gent que té orgull
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan és just

M'agrada la gent que és sincera
M'agrada la gent que em mira els ulls
Però això fa temps que ja t'ho deia
I és que m'agrada
La gent com tu


Les coses que es trenquen - Pep Sala
Concert de la Rao Pura

Recomençar

Perquè tot final és un nou inici.

[...] Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...


Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Solstici - Miquel Martí i Pol

"La sabiduría comienza en el asombro."
- Sócrates -

L'Home a la Lluna

Quaranta anys d'un moment històric: l'arribada de l'home a la Lluna.
Com digué Neil Armstrong, el primer astronauta en posar-hi el peu, fou "Un petit pas per a un home però un salt de gegant per a la humanitat".
Pocs esdeveniments / descobriments han tingut la trascendència d'aquest.
Els que encara no hi érem hem pogut veure-ho com si fos en directe, gràcies a documents com aquest:

Mulla't

Aquest diumenge dia 12 de juliol arriba -com cada any- la iniciativa 'Mulla't per l'Esclerosi Múltiple'. Podeu participar-hi a més de 600 piscines! Més informació al web de la Fundació Esclerosi Múltiple.

L'Heroï Silenciós

Diuen que hi ha persones amb qui la mort hauria de ser condescendent i no endur-se mai... “Perquè són valuoses, perquè són necessàries, perquè són estimades, perquè són úniques” deia el pare Ángel Garcia sacerdot catòlic diocesà, fundador de Missatgers de la Pau i amic de Vicenç Ferrer, a l’assabentar-se de la seva mort.

No feia massa mesos, a l’abril, se li havia concedit el premi ‘Català de l’any 2008’ per la seva trajectòria vital dedicada a ajudar als altres.

Darrera d’un aspecte fràgil s’amagava un gran home. Un home de fortes conviccions que no ha escatimat esfoços per intentar pal.liar la pobresa extrema, la d’aquells que més ho necessitaven.

Va establir-se al sud de l´Índia, a Anantapur, on creà –junt amb la que era la seva esposa- la seu de la fundació que porta el seu nom.
Ferrer ha estat un home d’acció. Quan faltaven diners per finançar algun projecte no parava fins trobar la persona o institució que sufragués la despesa que els calia.

Actualment la fundació Vinceç Ferrer gestiona cinc hospitals, cents d’escoles, i ha finançat milers de programes d’ajuts a agricultors per tal de dotar d’aigua els seus poblats i de microcrèdits les seves activitats.

L’Índia i el món sencer ha plorat la seva mort. Però Vicenç Ferrer no morirà mai, la seva immortalitat és el seu llegat, són els hospitals, escoles, cases, pous, camins etc. que va aixecar amb un esforç sobrehumà a cents de comunitats i pobles.
Seva és, a més, la immortalitat d’un exemple universal que continuarà no només a través del què ens deixa, sinó a través de la filosofia que perllongarà la seva fundació.

Quants Vicenç Ferrer li calen a aquest món encara!!!!



Enllaç a la Fundació >> Fundació Vicente Ferrer

Despertars

Despertar tras el letargo
y asomarse al mundo todavía cautelosa,
y descubrir con la prudencia de una aprendiz
que todavía hay esperanza de poder Vivir de nuevo en mayúscula.

Despertar de ese invierno del alma
que de gris todo lo tiñe
y volver a sentir el tintineo de la vida en el cuerpo
apreciar el gesto amigo y confiar

Olvidar fantasmas
Superar los miedos
Aprender de lo vivido
Soñar de nuevo en colores
Aceptar compañía
Sonreír

"Educar no es dar carrera para vivir,
sino templar el alma para las dificultades de la vida"

L'Últim Tirabol

Corpus, temps de Patum a Berga. És difícil per als que no som d'allà entendre el fervor i tot el què significa per als berguedans aquesta festa. Tinc amics de Berga i per a ells és una cita ineludible, més que qualsevol altre cosa.
Hi ha una cançó del grup Brams titulada "L´Últim Tirabol" que reflexa aquesta devoció. Si a més li sumem que explica una història real la cosa comença a commoure a qualsevol.
Us deixo amb una versió -que m'encanta- d'aquesta tonada, la que van fer Brams en el seu darrer concert l'any 2006.
La banda de músics berguedans que van acompanyar Brams en aquella ocasió, tocaven i cantaven, s'emocionaven...veieu-lo: pell de gallina!

Motivació (II)

El vídeo del que us parlava en el post anterior, amb el qual Guardiola motivà als seus jugadors abans de la final de la Champions a Roma.

Motivació: La Importància de l'Estat Mental

Lluny dels tabús d'èpoques pretèrites la importància del factor psíquic per reeixir en molts aspectes de la vida ha començat a prendre rellevància en aquests darrers anys.
Així, s'ha començat a cuidar aquest aspecte i a considerar-lo tant o més important que l'aspecte físic.
En ambients sotmesos a molta pressió com poden ser: la política, l'empresa i l'esport d'èlit els psicòlegs i coachs tenen un paper important a desenvolupar.

És conegut que en l'àmbit esportiu gent com Rafael Nadal, Marc Coma i altres esportistes de primeríssim nivell que marquen la diferència, fan ús del seu coach o psicòleg particular que els prepara per afrontar les seves gestes a nivell psíquic.
És innegable que la tècnica, la tàctica, i la preparació física són importants, però tothom sap que qui dóna les ordres a la resta del cos és el cervell i que si aquest "s'enfonsa" la resta no rendeix.
I això és aplicable a tots els àmbits de la vida. No hi ha secrets, ho deien ja els clàssics: "Mens sana in corpore sano".

Pep Guardiola l'artífex d'aquest Barça incommensurable, el Barça del triplet, és plenament conscient d'això i a més de qüestions tàctiques ha entrenat els seus homes mentalment. S'ha conegut que motivava els seus jugadors amb música, la famosa cançó de Coldplay "Viva la vida"; també amb xerrades i vídeos.
Però per a la final de Roma en Pep va dir al preparador físic de l'equip, Paco Seirul·lo que tenia deu minuts per a l'escalfament, i que ell necessitava la resta: set minuts per a motivar els seus homes.
Per aquest motiu els jugadors del Barça van escalfar poc sobre la gespa de l'estadi Olímpic de Roma abans del partit, mentre els del Manchester United escalfaven els músculs al camp, els blaugrana van desaparèixer...

Durant aquells minuts, Guardiola i Tito Vilanova havien preparat una pantalla gegant i el projector. Aleshores Guardiola apagà el llum i tot l'staff tècnic i per suposat els jugadors van guardar silenci. En Pep va prémer el play...

A partir d'aquell moment i durant 7 minuts i 10 segons, Guardiola va tocar la fibra sensible de l'equip amb un vídeo que comença amb imatges de la pel·lícula Gladiator, de Ridley Scott. Com recordareu, la cinta guanyà cinc òscars l'any 2000 i en ella es narra les gestes del general romà Maximus Decimus Meridius, que traicionat per l'ambiciós fill de l'emperador es converteix en gladiador i arriba a desafiar-lo en el Colosseu romà.

On hi havia les cares de gladiadors disposats a morir pel seu honor, el vídeo incorporava accions de tots i cadascun dels jugadors de l'equip blaugrana, gests puntuals i molt concrets de cadascún, per exemple escenes on Víctor Valdés fa una parada espectacular, gols d'Eto'o i el treball en solitari que Iniesta va estar duent a terme per recuperar-se a temps de la seva lesió i poder així jugar la final.

Un ritme de plànols trepidants i la banda sonora de la mateixa pel·lícula portaven a la traca final. El vídeo acaba amb l'anunci "Som un" de Nike, on es va suprimir la veu de Guardiola, però en la pantalla es podia llegir:

"Som el centre del camp, som la nostra precisió, som el nostre esforç, som atacants que defensen, som defensors que ataquen, som la nostra velocitat, som el respecte als nostres rivals, som el reconeixement dels nostres rivals, som cada gol que fem, som els que sempre busquem la porteria contrària. SOM UN!".

Mentretant, a un volum atronador en l'audio sonava el Nessum Dorma, l'ària de l'acte final de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini.

Diuen que, en encendre's els llums, alguns futbolistes ploraven i que a la sortida de vestidors els seus crits demostraven que l'objectiu s'havia acomplert. Guardiola els va "posar en el partit" sense obrir boca...

No era la primera vegada que l'entrenador del Barça emprava la tècnica de motivació visual.
Guardiola va comptar per a la preparació del vídeo amb el seu amic, el periodista de TV3, Santi Padró i del muntador Jordi Gayà que va "crear" la petita joia en format DVD.

La resta la coneixeu sobradament...els barcelonistes van sortir a deixar-se la pell a la gespa de l'estadi Olímpic de Roma (als deu minuts de partit ja van marcar el primer gol) i es van batre com gladiadors a l'arena del Colosseu romà. El Manchester va empetitir, no se sap si perquè notaven que els onze jugadors del Barça es creien gladiadors...

Òbviament no tinc el vídeo...però us deixo una petita part d'ell, la que forma part de l'anunci de Nike:

La Importància d'un Primer Pas

Per petit que sigui, per increïble que sembli, un primer pas pot ser definitiu per assolir quelcom.
Una fabula visual sobre allò de que "voler és poder".