L'Heroï Silenciós

Diuen que hi ha persones amb qui la mort hauria de ser condescendent i no endur-se mai... “Perquè són valuoses, perquè són necessàries, perquè són estimades, perquè són úniques” deia el pare Ángel Garcia sacerdot catòlic diocesà, fundador de Missatgers de la Pau i amic de Vicenç Ferrer, a l’assabentar-se de la seva mort.

No feia massa mesos, a l’abril, se li havia concedit el premi ‘Català de l’any 2008’ per la seva trajectòria vital dedicada a ajudar als altres.

Darrera d’un aspecte fràgil s’amagava un gran home. Un home de fortes conviccions que no ha escatimat esfoços per intentar pal.liar la pobresa extrema, la d’aquells que més ho necessitaven.

Va establir-se al sud de l´Índia, a Anantapur, on creà –junt amb la que era la seva esposa- la seu de la fundació que porta el seu nom.
Ferrer ha estat un home d’acció. Quan faltaven diners per finançar algun projecte no parava fins trobar la persona o institució que sufragués la despesa que els calia.

Actualment la fundació Vinceç Ferrer gestiona cinc hospitals, cents d’escoles, i ha finançat milers de programes d’ajuts a agricultors per tal de dotar d’aigua els seus poblats i de microcrèdits les seves activitats.

L’Índia i el món sencer ha plorat la seva mort. Però Vicenç Ferrer no morirà mai, la seva immortalitat és el seu llegat, són els hospitals, escoles, cases, pous, camins etc. que va aixecar amb un esforç sobrehumà a cents de comunitats i pobles.
Seva és, a més, la immortalitat d’un exemple universal que continuarà no només a través del què ens deixa, sinó a través de la filosofia que perllongarà la seva fundació.

Quants Vicenç Ferrer li calen a aquest món encara!!!!



Enllaç a la Fundació >> Fundació Vicente Ferrer