divendres, 19 de setembre de 2008



Lo esencial
es invisible a los ojos,
no se ve bien
sino con el corazón.

- El Principito -
Antoine de Saint-Exupéry


dilluns, 15 de setembre de 2008

Sobre el Paper de l'Atzar en la Vida




"Aquel que dijo: "prefiero tener suerte a tener talento" conocía la vida en profundidad. La gente tiene miedo a reconocer el gran papel que desempeña el azar en la vida. Da miedo pensar que haya tantas cosas fuera de nuestro control. Hay un momento en un partido en que la bola golpea en lo alto de la red y por una milésima de segundo puede caer hacia un lado u otro. Con un poco de suerte rebota en el campo contrario y ganas. O puede que caiga en tu campo y entonces pierdes."


Amb aquesta frase comença Match Point, la pel·lícula d'en Woody Allen que fa pocs dies va repondre TV3. És un film que ja vaig veure en el seu dia quan el van estrenar i posteriorment en dvd i mai no m'ha deixat indiferent : una trama que guanya a mesura que avança la pel·lícula, diàlegs mordaços i amb doble sentit espunejats sempre per fragments operístics que fan de Match Point una exquisitesa del cinema.
Però a més de tot això l'argument de Match Point té com a rerafons el paper de l'atzar en la vida. L'ésser humà tendeix a pensar en el seu poder d'elecció, basant-se en què som éssers llliures. Però, és realment així? Quantes vegades hem de lidiar entre circumstàncies no escollides, que ens venen donades i s'imposen al què veritablement hauriem pensat o volgut? Quant som de determinants -realment- en les nostres decisions?
La vida té un elevat i decisiu component d'atzar o de sort. Sovint aquest component és tan elevat que fa por només de pensar-hi...
Amb freqüència les nostres possibilitats de decidir són només una petita mostra de les múltiples possibilitats existents d'elecció que, degut a les circumstàncies d'un precís moment, van quedar desestimades per l'atzar.
Però això no és tot, les causes porten a noves causes que seran alhora origen d'altres múltiples causes que desemboquen finalment en l'ocasió que s'ens presenta. La nostra oportunitat d'escollir i, al mateix temps, desestimar l'altre opció. Per què d'una manera o altre sempre existeix una altre opció.
A més tampoc som conscients, al prendre una decisió, de quines seran les seves conseqüències, podem tenir una idea aproximada de la conseqüència més immediata però som incapaços d'intuir mínimament tot el què vindrà després i com orientarà aquesta decisió la resta del camí, aquest que fem i desfem a cada instant.

I tot això, aquest fet em remet invitablement a contemplar la importància de les petites coses, el pensar en què qualsevol dels nostres actes per insignificants que ens puguin semblar a priori pot ésser susceptible de generar un desenllaç insospitadament trascendental, important i/o carregat d'emoció...
La frase "estar al lloc adequat en el moment adequat" només confirma la insignificància del nostre poder d'elecció enfront les circumstàncies que envolten les nostres vides. Potser al cap i a la fi només podem ser en certa manera "espectadors" de les nostres vides que giren al voltant del no res...


dissabte, 6 de setembre de 2008


“No es suficiente enseñar a los hombres una especialidad. Con ello se convierten en algo así como máquinas utilizables pero no en individuos válidos. Para ser un individuo válido el hombre debe sentir intensamente aquello a lo que puede aspirar. Tiene que recibir un sentimiento vivo de lo bello y de lo moralmente bueno. En caso contrario se parece más a un perro bien amaestrado que a un ente armónico y desarrollado. Debe aprender a comprender las motivaciones, las ilusiones y penas de las gentes para adquirir una actitud recta respecto a los individuos y a la sociedad”.

- Albert Einstein -




dimecres, 3 de setembre de 2008

L'Opció del Nòmada


Hoy escribo cartas, frías y asépticas;
un desparramo de tinta sobre el papel.
Cartas que no dicen nada porqué no hay nada que decir.
Hace tiempo que no pienso, que no quiero sentir.
Es el recurso del desarraigo, la opción del nómada.
Sólo queda la libertad de olvidar. El tiempo y la distancia cicatrizan. ¡Ojalá sea verdad!
Sin embargo la nostalgia tiene algo de dulce, quizá porqué está hecha de buenos recuerdos.


Extret del llibre "Bájame una Estrella"
- Miriam Garcia Pascual -


Chrome, la Última "Joguina" Made In Google


Quan només fa un mes i escaig que Google ens sorprenia amb Knol, l'eina que pretén competir amb la Wipipèdia, la factoria Google torna a sorprendre el món amb Chrome, el primer navegador de la companyia més potent al sector internet, que encara està en una fase beta. Els alarmistes s'han afanyat a qüestionar si l'hegemonia de Google a Internet no crearà un monopoli (com si Microsoft no ho hagués estat fent durant molts anys i tots a aguantar).

Però les eines
"made in" Google no obliguen a res, són una opció que l'usuari tria en funció de les seves preferències i només si les prestacions que ofereixen són millors que les de la competència i en això els de Google són uns cracks, sempre aporten quelcom de valor afegit, trobant el punt clau per superar l'existent.
És amb aquests arguments que ells es defensen: innovar i generar competència.


Google defineix Chrome amb tres adjectius: estable, ràpid i intuitiu.


A més l'enfocament de negoci per part de Google també a sorprès, ja que Chrome està totalment
basat en codi obert, amb la qual cosa qualsevol desenvolupador pot conèixer la tecnologia que hi ha al darrera del navegador, i a més la pot emprar en benefici propi i incorporar-la als seus productes sense cap restricció. Un altre argument per a fer callar als que temen al "monopoli" Google.

La versió beta de Chrome només està disponible a hores d'ara per a Windows,
però també existiran versions per a Linux i Mac.

Les cinc grans innovacions de Chrome serien:

- Barra d'adreces i buscador

Chrome és capaç de distingir si l'usuari vol realitzar una cerca relacionada amb un terme o si vol anar a una adreça web determinada. Chrome combina la tecnologia de
Google Suggest, utilitzada en el seu motor per proposar termes de cerca a mesura que s'escriu (navegació intel·ligent), amb el sistema de Web History per proposar les adreces que ja hem visitat amb anterioritat. A més l'usuari pot configurar aquesta funcionalitat de la barra de navegació de Chrome a qualsevol buscardor, ja sigui de Yahoo o el de MSN.

- Pestanyes independents


Les pestanyes de Chrome funcionen de manera independent, amb la qual cosa cadascun d'aquest "apartats" és com si l'usuari obrís una sessió totalment nova, cosa que facilita que si hi ha algun problema en l'accés a alguna de les adreces, l'usuari pot seguir treballant normalment en la resta de finestres.

- No deixa rastre de la navegació

Chrome permet esborrar el rastre que s'ha deixat durant la navegació amb un sistema molt senzill i flexible, accessible des de la pàgina d'inici del navegador on es poden eliminar les coolies,
la memòria caxé o l'historial de navegació d'un dia concret o d'un moment determinat. A més Chrome incorpora la funció anomenada Modus Incògnit amb la qual s'obre una pestanya especial de la qual no quedarà ni rastre quan es tanqui. Cap altre usuari d'un mateix equip la podrà conèixer.

- Més ràpid


La gran innovació de Chrome és el seu motor de Java Script, V8, que accelera la descàrrega de pàgines, però a més està preparat per a funcionar amb les aplicacions web de darrera generació. Google assegura que Chrome és entre un 10 i 15 vegades més ràpid que Firefox (!), i 100 vegades més ràpid que Explorer.

- Col.laboració amb els usuaris


Chrome s'ha estrenat encara en versió beta, és a dir, de proves. El seu desenvolupament s'ha realitzat amb el webkit d'Apple i Mozilla que a vegades dona problemes amb determinades pàgines web que no estan preparades per aquest tipus de navegador.
Google ha habilitat una funció a Chrome per tal que els usuaris puguin comunicar qualsevol problema o incidència que trobin en qualsevol pàgina web, amb la qual cosa esperen aconseguir que Chrome funcioni al 100% de web sites.

S'haurà de provar, no?!!




dimarts, 2 de setembre de 2008

Sensacions

Par les soirs bleus d’été, j’irai dans les sentiers,
Picoté par les blés, fouler l’herbe menue:
Rêveur, j’en sentirai la fraîchaeur à mes pieds.
Je laisserai le vent baignair ma tête nue.

Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
Mais l’amour infini me montera dans l’âme,
Et j’irai loin, bien loin, comme un bohémien,
Par la Nature, -hereux comme avec une femme.

Sensations
- Arthur Rimbaud -




Related Posts with Thumbnails