dijous, 22 de maig del 2008

Temps de Patum

Ha arribat Corpus...i això des de la meva adolescència és sinònim de Patum. La Patum de Berga va aconseguir ser denominada per la Unesco Festa Patrimoni de la Humanitat. Des de fa un parell o tres d'anys que no hi pujo...l'edat no perdona! Els salts de plens i acabar tard són incompatibles amb llevar-se d'hora i treballar l'endemà... En fi...
Com a succedani - totalment insuficient, ho sé - us deixo amb el logo animat que han fet enguany, representa el Tabal que anuncia l'inici de la festa, i una web xulíssima amb tot el requitzell de músiques de Patum: els diables, les Guites, la seva història etc.
Per aquells que la pogueu gaudir: Bona Patum!

http://www.lapatum.cat/


divendres, 16 de maig del 2008

Amor líquid

Sobre la fragilitat dels vincles humans

En un passeig dels meus per les llibreries, vaig topar amb el llibre del que prèn el títol aquest post: "Amor líquido". És un assaig de
Zygmunt Bauman, el mateix autor de "Temps líquids".
No em vaig resistir a comprar-lo, el fet que facin un llibre sobre la fragilitat dels vincles que establim és la constatació d'una premonició que tinc fa algun temps: la nostra societat està malalta, vivim amb pors per relacionar-nos.
Vivim en la societat de lo efímer, i els vincles humans no queden exempts d'aquesta tendència a fer i desfer. No deixa der ser paradògic que en la societat de la comunicació on disposem de les més variades possibilitats i tecnologies per a comunicar-nos només siguem capaços d'establir vincles efímers o per interès...(ho dic així, analítica, amb la major fredor possible però no deixa d'entristir-me si ho penso fondament).
Tal com deia Ralph Waldo Emerson, quan un patina sobre gel, la salvació és la velocitat. Quan la qualitat no ens dóna el suport esperat, tendim a buscar remei en la quantitat. Si el compromís ja no té sentit i les relacions ja no són confiables i difícilment duren, ens inclinem a cambiar la parella per les xarxes. No obstant, una vegada algú ha caigut en això, "sentar el cap" es torna més difícil que abans - ja que ara no es tenen les habilitats que podrien fer que la cosa funcionés-. Seguir en moviment, abans un privilegi i una fita, es converteix ara en obligació. Mantenir la velocitat, abans una aventura plaent, es converteix en un deure esgotador, anuncia ja el pròleg del llibre.
No obstant els habitants de nostre modern "món líquid" reconèixen que el què més els preocupa, el què desitgen, la seva passió, el seu propòsit o el seu somni és relacionar-se.
Aquesta súbita abundància i aparent disponibilitat "d'experiències amoroses" arriba a alimentar la convicció de que l'amor (enamorar-se, exercir l'amor) és una destresa que es pot aprendre, i que el domini d'aquesta matèria augmenta amb el nombre d'experiències i l'asiduitat de l'exercici. Inclús es pot arribar a creure (i amb freqüència es creu) que la capacitat amorosa creix amb l'experiència acumulada, que el proper amor serà una experiència encara més estimulant que la que es gaudeix actualment, encara que no tan emocionant i fascinant com la que vindrà després de la propera.
No obstant, només és una altre il.lusió...La classe de coneixement que augmenta a mesura que la cadena d'episodis amorosos s'allarga és la de "l'amor" en tant que sèrie d'intensos, breus i impactants episodis, atravessats a priori per la consciència de la seva fragilitat i brevetat. La classe d'habilitat que s'adquireix és la de "acabar ràpid i tornar a començar des del principi".
Qui cregués que això de l'amor era fàcil anava equivocat...en tot amor hi ha -com a mínim- dos éssers, i cadascún d'ells és la gran incògnita de l'equació de l'altre. Això és el què fa que l'amor sembli un caprici del destí, aquest inquietant i misteriós futur, impossible de preveure, de conjurar, d'apresurar o detindre. Estimar significa obrir la porta a aquest destí, a la més sublim de les condicions humanes en les que la por es fon amb el goig en una aleació indisoluble. I obrir-se al destí significa, en darrera instància, donar llibertat a l'ésser: aquesta llibertat està representada en "l'altre", el company en l'amor.
En la cultura del consumisme, partidària dels productes llestos per a ús immediat, les solucions ràpides, la satisfacció instantània, els resultats que no requereixin esforços perllongats, les receptes infalibles, les assegurances a tot risc tots aquests "avantatges salvadors" no són aplicables al terreny amatori.
No hi ha secrets...per estimar i ésser estimat s'han de córrer riscos, el preu a pagar pot ser alt...però res és comprable al què es pot rebre.
Sense humilitat i coratge no hi ha amor. Es requereixen ambdues qualitats, en quantitats enormes i constantment renovades per endinsar-se en aquest territori sense mapes. Això, o l'alternativa és que d'aquí a 30-40 anys siguem una generació de vellets solitaris que instal.lats en residències no rebrà la visita de ningú perquè s'haurà deixat perdre una de les opcions més fascinants a les que tenim opció... Reflexionem-hi.


diumenge, 11 de maig del 2008

Nou mesos sense tu

Al meu Pare...

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

- Miquel Martí i Pol -

diumenge, 4 de maig del 2008

Detalls

Perquè la vida està feta de petits detalls...

dissabte, 3 de maig del 2008

Microsoft ...al costat de casa!!!

No en tenia la més remota idea fins que un professor del màster que n'és membre ens el va donar a conèixer...Resulta que hi ha un centre de Microsoft a Manresa!!!! I jo sense saber-ho.
Concretament el Microsoft Innovation Center.
Em va donar la tarja amb la promesa de mostrar-me el centre si acordem una hora....Us imagineu...Microsoft, el gegant, a l'abast, al costat de casa. Em passen coses per la ment, somnis, possibilitats...No sé, no sé...per ara fer les coses bé al màster i continuar treballant fort. El futur és només això, i ningú millor que jo sé que la vida és imprevisible i et pot donar les més imprevisibles notícies (bones i dolentes) però hi ha un munt de possibilitats que s'alviren davant meu i m'il.lusiona saber-me en el bon camí.

http://www.productivitycenter.org/catalan/cip/Pages/default.aspx

divendres, 2 de maig del 2008

Sobre la Resiliència

M'explicava l'altre dia la meva mare que havia assistit a una conferència en la que es parlava sobre la resiliència.
La resiliència és un terme poc conegut a nivell col·loquial, el terme s'utilitza en enginyeria per tal de descriure la capacitat d'un material per recobrar la seva forma original després d'haver estat deformat per una pressió. En anglès, s'utilitza, a més, per descriure les qualitats humanes en analogia amb el sentit que se li dóna en enginyeria.
Així doncs, la resiliència, des d'una perspectiva ètica, és la capacitat d'una persona de reexir, malgrat les tensions o l'adversitat. De manera simplificada, podriem dir que és la capacitat de triomfar o de "sortir-se'n" d'un tràngol difícil. Quan tot va bé, quan tot transcórre amb normalitat, no podem detectar si aquest valor existeix o no ni en quina mesura.
La resiliència es revela en moments d'adversitat, de dificultat i ens faculta per a reeixir en aquelles circumstàncies mitjançant l'enginy i l'habilitat de la persona. En aquestes ocasions, podem descobrir recursos personals i habilitats individuals que desconeixíem de nosaltres mateixos.
La resiliència implica dues actituds bàsiques: la resistència i l'esperit constructiu. I podem dir que no és absoluta ni estable a través del temps, necessita ser potenciada. Aquest valor es detecta especialment en els grups més vulnerables, per exemple els nens del tercer món que són capaços de sobreviure en les circumstàncies més adverses i on la seva situació els fa desenvolupar la vivesa i l'enginy. Això els converteix en persones resilients.
La resiliència és una part de l'experiència de moltes persones, de l'experiència de la tenacitat de la vida, de l'evolució positiva quan s'han perdut moltes coses...
Aquest valor és especialment visible en l'experiència del sofriment i del dolor.
Quan patim, ens adonem de la seriositat de la vida, descobrim la humilitat, aprenem a conrear la paciència i també s'és més tolerant amb els altres i més compassiu amb els seus sofriments. La percepció de la vulnerabilitat ens fa més sensibles al dolor dels altres i, en aquest sentit, estimula la nostra personalitat moral.
No deixa de ser trist que per adonar-nos de la trascendència de certs valors, hàgim de passar per l'experiència del patiment...


* Recomanació Llibre "Cent Valors per Viure" de Francesc Torralba

dijous, 1 de maig del 2008

El dolor es cura amb tendresa.
La desesperació es cura amb esperança.
Related Posts with Thumbnails