dilluns, 31 de març del 2008

Disseny Centrat en l'Usuari

Cap a final de la dècada dels vuitanta va sorgir l’anomentat Disseny Centrat en l’Usuari (DCU) o User-Centered Design (Norman, Draper; 1986), com a sistema contraposat al desenvolupament, realitzat fins aleshores, basat en les possibilitats tecnològiques o en els mateixos desenvolupadors i/o dissenyadors.
El Disseny Centrat en l’Usuari -com el seu nom indica- es caracteritza per focalitzar en l’usuari tot el procés de disseny i desenvolupament d´un “site” o aplicació web.
Així, caldrà tenir en compte les seves necessitats, les característiques i objectius d’aquest. De manera que serà necessari que l’usuari estigui implicat des del començament en el desenvolupament de l’aplicació, serà necessari conèixer com és, què necessita, amb quines finalitats utilitzarà l’aplicació; testar el lloc amb els propis usuaris, investigar com reaccionen davant el disseny, com és la seva experiència d’ús, i innovar sempre amb l’objectiu clar de millorar l’experiència del usuari. És a dir, tenint en compte l’anomenada “usabilitat”.


El procés de DCU té definides vàries etapes o fases, algunes de les quals tenen un caràcter iteratiu. Així podem distingir-hi les fases de:
  • Planificació - On s'identifiquen els requeriments del projecte
  • Disseny- Que comprèn el modelat de l'usuari, el disseny conceptual, definició d'estils, el disseny visual i el disseny de continguts
  • Prototipat- Creació de wireframes genèrics i detallats
  • Avaluació - Que comprèn mètodes d'inspecció i de test del "site"
  • Implementació i Llançament
  • Manteniment i Seguiment
Dissabte passat, al màster, ens tocava presentar el projecte d'aquesta assignatura i jo vaig exposar una aplicació web en flash per a un despatx d'arquitectura. Un cas real, al que he hagut d'aplicar les diferents tècniques que comprenen cada fase. Tot sigui dit: malgrat lo carregós de "marcar" tots els passos, a l'hora del disseny va molt bé tenir definides totes les característiques estudiades en cada fase, sobretot les maquetes (wireframes) i el mapa de continguts. I és que una bona planificació estalvia -en molts casos- temps en fases posteriors.

La Sort del "seu" destí

Estic llegint el llibre de l'Isidre Esteve, l'ex-pilot de ral.lis que va quedar paraplègic en un accident l'any passat, mentre corria el ral.li de la baixa Almanzora. Es titula "La Sort del Meu Destí".
És una història de superació personal...com totes, impressionant i commovedora. Hi ha pàgines en què se't posa un nus a la gola i deixes de veure -per uns moments- les lletres clares.
El llibre m'ha sorprès molt positivament, no només quan explica la història del malhaurat accident, sino també quan l'Isidre reflexiona amb veu alta sobre les coses que li ha ensenyat els seus viatges a l'Àfrica quan hi anava a córrer el Dakar:

"[...] Potser tot plegat va començar el dia que vam voler una cosa que no podíem tenir, i algú ens va dir a cau d'orella que sí, que era possible. En aquell moment van canviar la nostra societat i la nostra vida. Ara moltes famílies tenen més d'un cotxe sense poder-s'ho permetre. El banc és qui mana i aquesta és la causa que molta gent s'aixequi cada matí amb el dimoni dins el cos, l'estómac encongit i el cor corrent els cent metres llisos. Per això hi ha tan mal ambient a les cases, tan mal humor a les feines, tanta competitivitat, tantes gelosies personals i professionals, i el concepte de bondat només existeix en els anuncis de les organitzacions no governamentals i en els contes de princeses que s'han quedat sense regne màgic. És un corrent que arrosega la societat actual i l'única alternativa per posar-hi fi és mirar al nostre interior i pensar en la manera de canviar-ho. Ens cal valentia. [...]"

M'ha frapat la simplicitat i la claredat amb què ho diu. Fa estona que hi dono voltes. Potser caldria que hi reflexionessim tots plegats.

El perquè del títol

Un dia llegia que en aquesta vida havíem de tenir el què ells anomenaven una "actitud de surfista" i aprendre a sortejar les ones, a encarar-les segons vinguin: fluixes, fortes, amb vent de ponent o de llevant...
Em va agradar la metàfora. Al cap i a la fi la vida és un aprenentatge constant i sovint som determinants en l'actitud que prenguem enfront als esdeveniments que ens sorgeixen, sobretot aquells que ocórren sense que puguem preveure'ls.
De fet el concepte no seria altre cosa que allò que resava l'anunci aquell..."Be water, my friend". Doncs això, flexibilitat, adaptació al medi i a les circumstàncies...

Que fàcil que sona i alhora que difícil...oi?
Related Posts with Thumbnails