dimecres, 1 de desembre de 2010

Manifest per a una Xarxa Neutral


Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

  1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, on la informació flueix de manera lliure, sense cap mena de discriminació en funció d’origen, destí, protocol o contingut.
  2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada gairebé inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’actual estat de la xarxa.
  3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems fins ara desconeguts.
  4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb que compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no es pot posar en risc sota cap concepte.
  5. Que per a possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense esdevenir “duaneres” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts pel damunt d’altres.
  6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de gestionar de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
  7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda en la inversió en xarxes.
  8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades en arribar a acords comercials pels quals es privilegia o degrada el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
  9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per gestionar-la d’acord amb els seus interessos, i cal evitar aquesta pretensió; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels que la fan servir, i no dels que la proveeixen.
  10. Que la resposta davant aquesta amenaça per la xarxa no pot ser la manca d’acció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals de la ciutadania i la capacitat de les empreses per a competir en igualtat de condicions.
  11. Que és necessari i urgent instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet per al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indiscutible la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que tenen poc a veure amb ella.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita cap mena de debat: la ciutadania i les empreses tenen dret a que el trànsit de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o endarrerit en funció del tipus de contingut, del protocol o l’aplicació que es faci servir, de l’origen o destí de la comunicació ni de cap altra consideració aliena a la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota manament judicial podrà ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben en mig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu sistema productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat de la seva ciutadania. La Xarxa Neutral és cabdal a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innumerables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà tots els sectors i totes les empreses del nostre país, fet que converteix Internet en un factor clau pel nostre actual i futur desenvolupament econòmic i social, determinat en gran mesura pel nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

dijous, 4 de novembre de 2010

TED - Idees que val la pena difondre


L'acrònim TED prové de les paraules Tecnologia, Entreteniment i Disseny. Sovint l'haureu pogut trobar al marc d'un vídeo dels que s'enllacen a internet.
Però TED és una organització sense ànim de lucre que va ser fundada l'any 1984 i que pertany a la
The Sapling Foundation dedicada a potenciar el poder de les idees per a cambiar el món, d'aquí l'slogan i objectiu de TED 'Ideas Worth Spreading' (idees que val la pena difondre).

Els creadors de TED conviden a pensadors, científics i personalitats influents i els proposen que facin la presentació més important de la seva vida en només 18 minuts.

L'assistència en directe a aquestes conferències està reservada només a una èlit. S'hi pot assistir mitjançant una invitació personal o bé pagant aproximadament uns 6.000 dòlars.


No obstant, des de fa uns anys, totes les xerrades i conferències anuals es publiquen de forma gratuïta tant al seu lloc web com a Youtube i a iTunes.


A més, la difusió dels vídeos de TED superen les barreres idiomàtiques en la majoria d'ocasions, ja que amb l'ajut de voluntaris d'arreu del món disposen de subtítols en vora vuitanta idiomes, a través del què ells anomenen 'Open Translation Project'

Publicacions de prestigi de tot el món han anomenat TED com el 'Youtubex del talent'. Fins avui s'ha aconseguit difondre valuoses idees de més de 700 influents personalitats, de diverses àrees i especilitats.

Temàtiques i especilitats en les que es troben perfectament classificats els vídeos al web.
Així trobem per exemple vídeos sobre: tecnologia, entreteniment, disseny, negocis, ciència, i problemàtiques de nivell mundial. Les cerques es poden fer per tema, data, ponent i per disponibilitat d'idioma.

Per tal de fer una millor i més propera difusió s'ha engegat recentment el programa TEDx. Es tracta d'un programa de conferències més 'locals' organitzades de forma independent de TED, i que permeten experiències en diferents països y localitats del món.
En el nostre àmbit més proper tenim TEDxBarcelona que combina la projecció de vídeos de TEDTalks amb altres ponències 'in vivo' amb la intenció d'afavorir la interacció i el debat dins d'un grup -sempre reduït- d'assistents


I és que gràcies a la iniciativa TED i TEDx i al talent i voluntariat de molta gent tots tenim el privilegi de ser 'convidats' - des del nostre ordinador - a les idees/tendències que es preveu que 'moguin' el món avui i en un futur proper.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Entendre l'economia...amb humor





Et 'perds' entenent com gestionen la seva economia els diferents països i tendències polítiques?
Tranquil/·la, la xarxa et proporciona exemples senzills per entendre-ho...això sí, val més posar-hi humor amb els temps que corren...! ;-)

Socialisme: Tu tens 2 vaques. L'estat t'obliga a donar-ni 1 al teu veí.

Comunisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te les prèn i et dona una mica de llet.

Fascisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te les prèn i et ven una mica de llet.

Nazisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te les prèn i et dispara un tret al cap.

Burocratisme: Tu tens 2 vaques. L'estat te'n perd una, munyeix l'altre i aleshores tira la llet a terra.

Capitalisme tradicional: Tu tens 2 vaques. En vens una i et compres un 'toro'. Fas més vaques. Vens les vaques i guanyes diners. Aleshores et jubiles ric.

Capitalisme modern: Tu tens 2 vaques. Vens 3 de les teves vaques a la teva empresa que cotitza a borsa mitjançant lletres de crèdit obertes pel teu cunyat al banc. Aleshores executes un intercanvi de participació de deute amb una oferta general associada amb la qual cosa ja tens les 4 vaques de tornada, amb exenció d'impostos per 5 vaques. La llet que fan les teves 6 vaques és transferida mitjançant intermediari a una empresa amb seu a les Illes Cayman que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia. L'informe anual afirma que tu tens 8 vaques amb opció a una més. Agafes les teves 9 vaques i les talles a trocets. Aleshores vens a la gent les treves 10 vaques trocejades. Curiosament durant tot el procés ningú no sembla adonar-se que, en realitat, tu només tens 2 vaques.

Economia japonesa:Tu tens 2 vaques. Les redissenyes a escala 1:10 i fas que et produeixin el doble de llet. Però no et fas ric. Aleshores rodes tot el procés en dibuixos animats. Els anomenes 'Vakimon' i incomprensiblement, et fas milionari.

Economia alemanya: Tu tens 2 vaques. Mitjançant un procés de reenginyeria aconsegueixes que visquin 100 anys, que mengin una vegada al mes i que es munyeixin soles. Ningú no creu que tingui cap mèrit.

Economía rusa: Tu tens 2 vaques. Comptes i tens 5 vaques. Tornes a comptar i et surten 257 vaques. Tornes a comptar i et surten 3 vaques. Deixes de comptar vaques i obres una ampolla de vodka.

Economia xinesa: Tu tens 2 vaques. Tens a 300 'tios' munyint-les. Expliques al món el teu increïble rati de productivitat lletera. Dispares a un periodista que es disposa a explicar la veritat.

Capitalisme americà: Tu tens 2 vaques. En vens una i forces a l'altre a produïr la llet de 4 vaques. Et quedes sorprès quan aquesta vaca mor.

Economia iraquí: Tu no tens vaques. Ningú no creu que no tinguis vaques, et bombardegen i t'envaeixen el país. Tu segueixes sense tenir vaques.

Economia Índia: Tu tens 2 vaques. Les poses en un altar per adorar-les. Després segueixes menjant arròs al curry.

Economia Suïssa: Hi ha 50 milions de vaques. És obvi que tenen amo però ningú no sembla saber qui és.

Economia francesa: Tu tens 2 vaques. Aleshores et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè tu el què vols són 3 vaques.

Economia neozelandesa: Tu tens 2 vaques. La de l'esquerra et sembla cada dia més atractiva.

Capitalisme italià: Tens 2 vaques. Una d'elles és la teva mare, l'altre és la teva sogra, ¡¡maledetto!!!

Capitalisme britànic: Tens 2 vaques. Les dues estan boges.

Economia espanyola: Tu tens 2 vaques, però no tens ni idea d'on són. Però com que ja és divendres, baixes a esmorzar al bar que tenen el Marca. I si de cas, ja et posaràs a buscar-les el dimecres després del pont de Sant Aniceto.

;-)))


diumenge, 19 de setembre de 2010

Xifres per apreciar el què tens

Tres minuts i quinze segons i unes quantes xifres seran suficients per fer-te saber que malgrat la crisi, malgrat no estiguis passant el millor dels moments, continues siguent un privilegiat/ada...pensa-hi!


dimarts, 14 de setembre de 2010

A base de cops...





Cuando me amé de verdad comprendí que en cualquier
circunstancia, yo estaba en el lugar correcto, en la hora
correcta y en el momento exacto y entonces, pude relajarme.

Hoy sé que eso tiene un nombre... “Autoestima”

Cuando me amé de verdad, pude percibir que mi angustia y
mi sufrimiento emocional, no es sino una señal de que voy
contra mis propias verdades.

Hoy sé que eso es…”Autenticidad”

Cuando me amé de verdad, dejé de desear que mi vida fuera
diferente y comencé a ver todo lo que acontece y que contribuye a
mi crecimiento.

Hoy eso se llama…”Madurez”

Cuando me amé de verdad, comencé a percibir como es
ofensivo tratar de forzar alguna situación, o persona, solo
para realizar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el
momento o la persona no está preparada, inclusive yo mismo.

Hoy sé que el nombre de eso es…”Respeto”

Cuando me amé de verdad, comencé a librarme de todo lo que
no fuese saludable…, personas, situaciones, todo y cualquier cosa
que me empujara hacia abajo. De inicio mi razón llamó esa actitud
egoísmo.

Hoy se llama…”Amor Propio”

Cuando me amé de verdad, dejé de temer al tiempo libre y desistí
de hacer grandes planes, abandoné los mega-proyectos de futuro.
Hoy hago lo que encuentro correcto, lo que me gusta, cuando quiero
y a mi propio ritmo.

Hoy sé que eso es…”Simplicidad”

Cuando me amé de verdad, desistí de querer tener siempre la razón y
con eso, erré menos veces.

Hoy descubrí que eso es la…”Humildad”

Cuando me amé de verdad, desistí de quedar reviviendo el pasado y
preocuparme por el futuro. Ahora, me mantengo en el presente, que es
donde la vida acontece. Hoy vivo un día a la vez.

Y eso se llama…”Plenitud”

Cuando me amé de verdad, percibí que mi mente puede atormentarme y decepcionarme. Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, ella tiene una gran y valiosa aliada.

Todo eso es…”Saber Vivir”

No debemos tener miedo de confrontarnos, hasta los planetas chocan y del caos nacen muchas estrellas.




'Cuando me amé de verdad'
- Charles Chaplin

dimarts, 7 de setembre de 2010

Reinventar-se, sempre hi ha una nova oportunitat


"No es la más fuerte de las especies la que sobrevive, ni la más inteligente.

Es la que mejor se adapta al cambio."

- Charles Darwin



Poc t'importa ni et consola ser un d'entre
els 4,5 milions d'afectats en aquest país, tu sents el teu dolor.
És difícil que algú que no ha passat per l'experiència d'estar a l'atur durant força temps pugui entendre't veritablement.

Quan et passa per primera vegada surts amb empenta a menjar-te el món: cerques de manera proactiva, se t'acudeixen milers d'opcions on provar...
I trobes una feina, però temporal, on les opcions no són les que creies o t'havien dit .
I de nou et trobes a l'atur i has de recomençar la cerca, aleshores les forces escassegen i la sola idea d'haver de buscar i fer el peregrinatge d'entrevistes, d'aguantar preguntes insolents no estrictament professionals, d'avenir-te a rebaixar les espectatives que tenies perquè la demanda de feina està sobresaturada, de treballar per uns sous irrisoris que et fan preguntar perquè tants anys de formació, fa que ho vegis una muntanya inabastable.


La gent et diu: relativitza, tranquil·la ja et sortirà alguna cosa, no t'obsessionis...Els més pessimistes: uff! la cosa està complicada -certament-.
Et fan falsos oferiments per quedar bé "si necessites res...", però notes indefectiblement que es tracta d'una frase feta i que no hi ha una autenticitat d'ajut.

Els més 'zen' et diuen 'deixa que les coses flueixin'... Mai no he sabut exactament com fer-ho, potser perquè no tinc prou fe en aquestes creences, i/o perquè tinc una formació/mentalitat massa científica.

Et sens oblidat, sense res interessant a aportar i per això t'aïlles i entres en un bucle difícil de trencar. Si a més si sumen altres circumstàncies difícils la cosa pot ser l'ecatombe...

De sobte, un dia, un amic dels de debò, dels que no veus sovint però sempre hi són en els moments difícils i tenen el do d'aparèixer quan més se'ls necessita et truca i per poc que et pregunta veu la realitat on estàs, i et diu: mira't el video del Dr. Mario Alonso al programa Singulars del Canal 33.

La seva visualització ha estat una sacsejada de realitat. Una explicació científica i plausible de tot el què em passa...i això és important, per algunes coses:

1.- perquè a vegades dubtes de si ets tu que has perdut les teves habilitats intel·lectuals i ara resulta que ets ruc, i a més potser t'estàs imaginant el malestar anímic i físic.
2.- perquè a vegades sents que t'has de justificar davant la gent que et jutja sense saber massa de què parlen.
3.- perquè significa la demostració científica que és possible sortir-se'n, sense deprendre de processos atzarosos difícils de païr per una ment poc acostumada als actes de fe.

La meva formació en biologia ha fet que entengués perfectament els mecanismes que implica el bloqueig emocional en l'estat intel.lectual explicats pel Dr. Alonso, de fet ha estat un recordatori, perquè la majoria de conceptes els havia donat a neurologia, però tendim a oblidar el poder real de les emocions sobre el nostre cos.
Però qualsevol persona sense formació en la matèria podrà comprendre'l sense problemes donada la planitud de l'exposició del professor i les imatges que empra per il·lustrar-ho.

El Dr. Alonso cita tres aspectes fonamentals per sortir del 'segrest' al que ens té sotmesos el sistema límbic, i més concretament l'amígdala:

1.- Compartir destí: Tenir una persona que acompanyi -amb autenticitat- la persona que es troba immersa en un estat depressiu del que creu que no pot sortir.
2.- Fer exercici físic. Per allò d'alliberar oxitocina que fa créixer els hipocamps (indret on es produeix la neurogènesis i on es secreta dopamina).
3.- Riure. Moment en el qual es secreten beta endorfines que també ajuden a "l'alliberament" de l'amígdala.

Per si a algú altre li pot servir, aquí us deixo el vídeo que ha tingut en mi un impacte emocional important per creure que és possible reeixir -altre cop- i sortir amb ànim a reinventar-me, ja sigui en una nova feina o en mil opcions possibles imaginables.




Veure video a mida més gran http://www.tv3.cat/videos/2896230


Anècdota: Foto de la meva estoreta del 'mouse'... ;-)




dimecres, 11 d’agost de 2010

3 anys sense tu





Al meu pare

Però si tu no hi ets,
no tinc lloc on mirar-me,

tothom vol el que no té,

no sé res, però puc adonar-me:

no té sentit si tu no hi ets.

Res té sentit si tu no hi ets.


- Sau


dimecres, 4 d’agost de 2010

Humor

Nou model de valles del 'toro' d'Osborne a Catalunya ;-)




Vinyeta apareguda al diari El País el 30 de juliol de 2010

divendres, 30 de juliol de 2010

Resistint...



Desde la noche que sobre mi se cierne,
negra como su insondable abismo,
agradezco a los dioses si existen
por mi alma invicta.
Caído en las garras de la circunstancia

nadie me vio llorar ni pestañear.

Bajo los golpes del destino

mi cabeza ensangrentada sigue erguida.

Más allá de este lugar de lágrimas e ira

yacen los horrores de la sombra,
pero la amenaza de los años

me encuentra, y me encontrará, sin miedo.

No importa cuán estrecho sea el camino,

cuán cargada de castigo la sentencia.

Soy el amo de mi d
estino;
soy el capitán de mi alma.


-William E. Henley


dilluns, 28 de juny de 2010




"Nunca dejes que el éxito te llegue a la cabeza y nunca dejes que el fracaso te llegue al corazón."

dimecres, 16 de juny de 2010

Addictes a Conèixer

"Existeix una forta sensació de plaer, difícil de descriure, quan consideres detalladament una comprovació elegant, o inclús un plaer encara més gran al descobrir una comprovació que no es coneixia."
- Martin Gardner, divulgador científic.-




Sempre ho havia sospitat sense saber-ho. Em refereixo a una sensació indescriptible que assolia després d'un gran esforç intel·lectual i de sobte, com ho diria...es 'feia la llum' i arribava a 'la quadratura del cercle': conceptes apresos en diferents fases de l'aprenentatge s'ordenaven, es relacionaven i s'integraven un tot. De cop, tot prenia sentit fent que treguessis l'entrellat a un problema, aconseguint fer funcionar unes línies de codi programat, o comprenent un determinat funcionament del cos humà integrant coneixements de diferents àrees.

La sensació de benestar era una mena de sentiment profund més enllà de l'orgull d'haver-ho entès o assolit. Aleshores no podia assignar-ne la procedència, però ara sé que es devia al desencadenament hormonal d'opiacis endògens, les endorfines.

Avui s'ha comprovat que l'avidesa de coneixement funciona com un 'opi' per al cervell. La tesi pertany als treballs fets el 2006 per un grup d'investigadors de la Universitat de Souther Califòrnia publicats recentment a Reddit.
Segons aquests estudis liderats pel neurocientífic Irving Biederman, quan aconseguim comprendre quelcom que té una dificultat intrínsica es desencadena un 'cascada' bioquímica que té un efecte compensatori en el cervell, aquesta compensació per l'esforç esmerçat ve en forma d'injecció d'endorfines, és a dir, de les hormones que ens propocionen la sensació de benestar.

Bierdeman, explica que no resulta divertit, ni plaent, el procés, mentre estàs intentant comprendre un teorema difícil, però que una vegada resolt senzillament et sents genial.
Els seus estudis es van centrar en l'activitat cerebral que es produeix durant el reconeixement d'imatges, però segons explica, podria extendre's a la resta de sentits.

D'acord amb els seus experiments, el sistema nerviós tendeix a 'premiar' d'alguna manera els coneixements novedosos. D'aquesta manera, quan es repeteix l'estímul una i una altre vegada, el nivel de 'recompensa' neuronal decau i l'atenció es dirigeix a altres assumptes. Aquest 'aprenentatge competitiu' entre les neurones, sosté Biederman, confereix un avantatge al nostre cervell: la necessitat d'experimentar nous estímuls i resoldre nous problemes, la qual cosa ens condueix a una cerca constant de nous coneixements (com si fos un fenomen addictiu).

Si ets una d'aquestes persones que experimenta un profund plaer amb els desafiaments intel·lectuals, la hipòtesi potser t'hagi explicat perquè t'agrada posar-te a prova una i altre vegada... ;-)


Enllaç a l'article: 'Thirst for knowledge' may be opium craving' / Vía Reddit

Més informació: Perceptual Pleasure and the Brain. American Scientist (PDF)

dimarts, 11 de maig de 2010

El Primer Cyborg




Es diu Neil Harbisson, i és fill de pare britànic i mare catalana, té vint-i-set anys i ha estat el primer cyborg reconegut de la història de la humanitat.
En Harbisson té acromatòpsia o monocromatisme, una condició hereditària de la visió que des que va néixer fa que vegi el món en blanc i negre.
Fa set anys -però- en Neil porta instal.lat un innovador dispositiu anomenat eyeborg que 'llegeix' els colors directament i els transforma en temps real en ones sonores, la qual cosa li permet percebre els colors a través d'ones de so, una mena de capacitat que tenen les persones sinestèssiques (*).
(*) Les persones sinestèssiques barregen més d'un sentit. Sobretot es dónen casos de persones que escolten els colors, veuen sons o perceben sensacions gustatives al tocar un objecte amb una textura determinada.
L'espectacular eyeborg va ser obra d'Adam Montandon, invent que li reportà el british award in Innovation Submerge i l' European award in Content Tools and Interface Design com és l'Europrix , ambdós l'any 2004.
Neil Harbisson ha 'aprofitat' l'eyeborg per poder expressar el seu art fent quadres on pinta melodies. Així, el què en principi per a nosaltres seria un quadre que combina colors aleatòriament, per a les persones sinestèssiques o amb acromatòpsia, podran llegir-hi peces per exemple de música clàssica.
Això sí que és fer de la necessitat virtud!





- Quadre de Neil Harbisson representant la Toccata i Fuga en re menor, BWV 565 de J.S. Bach
- La peça representada al quadre anterior:

Justament ahir dimarts, al programa 'Entre Línies' de TV3 van emetre un reportatge sobre en Neil, aquí us en deixo el vídeo:

dilluns, 26 d’abril de 2010

Prohibicions


Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber qué hacer,
tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles sólo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Queda prohibido - Poema atribuït dubtosament a Pablo Neruda

dijous, 22 d’abril de 2010

Sant Jordi 2010

Que tingueu un Bon Sant Jordi! Gaudiu de la Diada!




dimarts, 6 d’abril de 2010

L'enèssima lliçó de Punset


Fa un parell de setmanes, durant el
Fòrum Europeu de les Indústries Culturals de Barcelona i com a resposta al caduc discurs de la controvertida Ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, sí aquesta de la 'famosa' Llei Sinde, el mestre Eduard Punset va tornar a donar mostres de la seva saviesa.

Punset contestà a la ministra que "el perill és tractar de controlar internet i les xarxes socials".

"La primera reacció sobre internet als països on prima la justícia social, com a Espanya, és una tendència a manossejar, a manipular, a considerar que és propietat de les institucions de l'Estat. Això és el què s'ha d'evitar".

Us recomano veure el vídeo, no té desperdici ;-)

El polítics d'aquest país, al igual que molts dels retrògrads artistes que pronostiquen finals apocalíptics per a la indústria discogràfica etc. els convidria obrir la seva ment, escoltar als que en saben i canviar els paradigmes: els temps canvien i cal adoptar nous formats (ningú no vol negar-los drets d'autoria ni que el què fan és art).

Gràcies Punset per venir -amb aquesta elegància- a sacsejar gent ancorada al S. XIX... ;-)


dilluns, 29 de març de 2010

Premi


Coneixia l'existència d'alguns premis a Blogs que els otorguen altres bloggers, els que millor et coneixen i llegeixen, però sincerament mai m'havia plantejat que me'n poguessin donar un...

Avui però he tingut la grata sorpresa que en Joanfer, del blog Filosofia Avui em concedís el premi "Sweet Blogger". Vull agrair-li de debò el gest i felicitar-lo pels tres premis que ha rebut.




Segons el ritual blogger per rebre el premi cal contestar la pregunta adjunta, en aquest cas explicar quines són les coses que més valoro o m'agraden d'un blog:

- Fonamentalment el seu contingut, tot i que també em fixo amb el seu disseny, la usabilitat, les imatges escollides per il.lustrar etc. Valoro molt que la gent opini i faci comentaris, és essencial per mantenir 'l'esperit 2.0' de compartir continguts-coneixement i intercanviar parers.

I ara com a dipositària del premi puc otorgar-lo a altres blogs a qui llegeixo, de manera que els premiats són:

- Viatge Plural de la Gemma (tot i que actualment està fent un parèntesi en la seva actualització) per la gran diversitat de temes que ens proposa.
- Koala's Team per ser tant genuïns i per les rialles que sempre em desperten.
- Pequeñas Miradas del Dani per la bellesa de la seva poètica mirada.

Comentar també que aquests premis no compromenten ni a 'recollir-los' ni a publicar-los si els premiats no ho desitgen.

Gràcies a tots els que em llegiu i comenteu! :-)


dijous, 18 de març de 2010

Al meu Pare - In Memoriam

19 de Març Sant Josep, dia del Pare


Al_Meu_Pare from crhistis on Vimeo.

dimarts, 9 de març de 2010

Paradoxes




Una vegada van preguntar-li a Buda...què és el què més li sorprenia de la humanitat i va respondre:

'Els homes que perden la salut per juntar diners i després perden els diners per recuperar la salut...I per pensar ansiosament en el futur obliden el present, de tal manera que acaben per no viure ni el present ni...el futur. Viuen com si mai haguessin de morir i moren com si mai no haguessin viscut'.


dilluns, 1 de març de 2010

Iñaki Ochoa de Olza i el vídeo del seu intent de rescat a l'Annapurna, motivació del Barça



Per als afeccionats a l'alpinisme el nom d'Iñaki Ochoa de Olza us serà familiar.
L'Iñaki ha estat un dels millors himalaistes de la història, havent culminat 14 vuit-mil abans de la seva mort a l'Annapurna el maig de 2008.
Per als que no estigueu familiaritzats amb aquest esport, el nom de l'alpinista us sonarà perquè aquest cap de setmana passat Pep Guardiola va emprar el vídeo del rescat d'Iñaki per motivar els jugadors del Barça abans del partit davant del Màlaga.

En el seu dia, el maig de 2008, ja vaig narrar l'epopèia del rescat i el malhaurat final d'Iñaki (per llegir-ho podeu clickar aquí).
Avui però -i en certa manera, gràcies a Guardiola- s'ha conegut el vídeo que l'informe Robinson va fer del rescat de l'alpinista.
Una història de solidaritat infinita, d'Humanitat en majúscules. D'emoció i commoció. Sobren les paraules...

[El vídeo està separat en tres fragments d'entre 7-8 minuts cadascun per facilitar-ne la visualització].






dimecres, 24 de febrer de 2010

Com Pensar Diferent





En el post anterior parlava 'd'atrevir-se' a pensar diferent, a veure la part positiva, l'oportunitat, extreure la lliçó que cal dels esdeveniments que ens ocórren.
Hi ha persones, una minoria, que de manera més o menys 'espontània' o innata miren sempre d'aportar quelcom més, de ser més creatius, o innovadors a fets on la resta de mortals no ens qüestionem res més enllà d'allò que tenim davant de nas.
Però no desesperem...els que no tenim aquesta 'virtud' innata, sempre la podem adquirir -com la majoria de coses en la vida- a base de pràctica i constància.

Pràctica i constància per a tenir en compte una sèrie d'aspectes com ara:

Destrona els teus ídols i desafia l'status quo
Les persones i les companyies que han establert el patró de com fer les coses són els que han propiciat allò de "sempre s'ha fet així"...potser en el seu moment, lloc i circumstàncies fou la millor aproximació...però qüestiona't: ho segueix siguent?

Sigues innocent, mira-ho tot com si fos la primera vegada
Elimina les idees preconcebudes. Et limiten i t'encorseten sobre com veure i fer les coses. Escolta-ho com si fos la primera vegada que ho fas, com si fossis un nen.

Reformula la pregunta i pensa “Out-of-the-box”
Tots intentem resoldre els problemes en els termes que sens presenten. Planteja el problema en el seu sentit més ampli...i si per comptes de fixar-nos en la pregunta i les seves restriccions penses en l'objetiu, en la meta?. Fixa el resultat i vés aigües amunt.

Pensa en on li apreta el calçat a la gent
No enfoquis les coses pensant en què és el què tens en el teu 'catàleg' per a oferir, sino en quina és la mancança del client que pots subsanar.
"Quan un té un martell, tot el què veu són claus" diu el refrany.

Canvia el marc de referència
Totes les persones tenim una sèrie de creències limitants que conformen un marc que redueix les possibles respostes a un problema...No deixis que les regles i prejudicis et lliguin i planteja preguntes des d'un "i per què no..?"

Gaudeix de l'ambigüetat
El món de la creativitat i de les idees innovadores està inexorablement més enllà de la teva càlida zona de comfort. Troba't còmode en la incertesa, amb l'ambigüetat i en el canvi continu, ja que seran els companys d'aquest viatge...

Atreveix-t'hi, sigues una mica boig
Si penses que pots canviar el món...probablement puguis. Confia en tu. Si no ho intentes, mai sabràs si és possible. "Yes, you can!"

Troceja el problema
Si el problema se't fa massa complex, i no veus com abordar-lo...perquè no el fragmentes en components més manejables, més assolibles? Planteja't petites fites i ves fent. Diuen que és més fàcil aparcar 4 cotxes que un autobús...

Juga
Surt de la rutina diària, de la teva oficina i fes una mica el ruc. Quan et diverteixes i estàs relaxat les idees flueixen molt millor..."No et prenguis la vida tan seriosament...de totes maneres no sortiràs viu d'ella".

Separa forma de funció i busca alternatives
Si et centres en la funció que ha de ser acomplerta (el QUÈ) i obvies la forma en la que s'ha fet sempre (el COM) descobriràs un nou món de possibilitats...

Envolta't de gent que pensa diferent a tu
Estima la diversitat. Sigues tolerant, obre la ment i escolta (no només sentis) als altres. Si mires al teu voltant i descobreixes que tots pensen com tu...fuig!. Intenta lluitar contra la síndrome NIH – Not invented here

No t'obsessionis amb els resultats
Fer que quelcom succeeixi moltes vegades no depèn només de tu...Esforça't i posa-hi tota la teva passió en la part que tu pots fer per tal que succeeixi, però no et preocupis més enllà d'això. Si t'equivoques o no ho aconsegueixes, no et preocupis...hauràs descobert.

Lluita contra la comoditat de la uniformitat i l'ortodòxia
Totes les persones tenim la necessitat de sentir-nos acceptats pels nostres semblants, de ser iguals...En la zona gris només hi ha mediocritat i més del mateix, sigues diferent malgrat això suposi a vegades ser mal vist.

Treballa en les fronteres
Com diu Guy Kawasaki en el seu llibre “Rules for revolutionaries”, les coses interessants passen en les superfícies de contacte o fronteres on es produeixen les interaccions, no en el gran no res de la uniformitat...

Posa-hi passió i treballa
Amb tot l'anterior podràs millorar la teva capacitat creativa...però com deia el genial Pablo Picasso: "La musa de la inspiració existeix…. però ha de trobar-te treballant".


dimecres, 17 de febrer de 2010

Pensa Diferent


La manera com percebem l'entorn, com entenem els problemes o com ens condicionen les idees pre-concebudes que alberguem, són un filtre que molt probablement limita la nostra creativitat i del qual no som conscients.


Les històries de ratolins que van destronar elefants, les protagonitzen persones que es van atrevir a pensar de manera diferent a la majoria, desafiant sovint l'status quo i les seves -suposades- limitacions.

Benjamin Zander, director de la Boston Philarmonic Orchestra, il.lustrava la seva conferència sobre lideratge en l'edició del Fòrum de Davos l'any passat, amb una breu anècdota que explica com pot marcar la diferència pensar diferent:

Dos venedors de sabates van ser enviats a una regió remota per explorar nous mercats. Només arribar, el primer dels venedors envià un missatge dient: "Cap esperança. Aquí la gent no utilitza sabates". El segon venedor, en canvi, envià un missatge ben diferent: "Increïble oportunitat. La gent aquí encara no utilitza sabates".

Atreveix-t'hi!



dijous, 21 de gener de 2010


"Estic convençut que som amos del nostre destí, que la tasca que se'ns ha encomanat no està per sobre de les nostres forces;
que el treball físic i mental que requereix no supera
la nostra capacitat de resistència.
Mentre tinguem fe en la causa i un desig de vèncer insuperable, no se'ns negarà la victòria."

- Winston Churchill-

dijous, 14 de gener de 2010

Sí, és això

Ara sí que puc deixar-me de metàfores, eufemismes i altres figures literàries i parlar amb noms, cognoms i fins resolució (!) sobre el què comentava en el post anterior: la reivindicació dels nostres drets.

En principi podriem dir que la que jo tenia era una lluita de 'David contra Goliat', és a dir, apriori una lluita desigual... Un litigi d'una treballadora anònima qualsevol -jo- contra una Universitat Pública: l'Autònoma.

Els que em coneixeu sabeu que a finals de juliol, a una setmana d'agafar vacances i mentre treballava tranquil.lament al meu despatx vaig rebre una trucada que em convocava al cap de tres dies a gerència, on s'em va comunicar que s'havien acabat els diners dels projectes d'on em pagaven i no tenien recursos, em quedava a l'atur amb data 1 de setembre.

En el full d'acomiadament posava 'final de projecte'...però hi havia projectes a mig realitzar, feines que havien de ser continuades al tornar de vacances.
A més s'em va demanar un traspàs de dades etc.

La meva sorpresa no va acabar aquí, al rebre el finiquito l'empresa em va donar el què la llei marca com un acomiadament 'normal' 8 dies/any treballat, i no pas els 45 que m'haurien correspòs tenint en compte que l'acomiadament era improcedent.

El meu no era un contracte depenent d'un investigador, jo era la responsable d'un centre multimèdia, la qual cosa es considera una plaça estructural de la universitat.

Em vaig posar en mans d'advocats que ho van veure clar i vaig denunciar la universitat. Han estat mesos de recuperació de proves, d'incertesa... D'allò que parlavem: una despesa -no només econòmica (honoraris advocats), sino de temps i energies.

Ahir dimecres finalment era la data del judici, però ja feia un parell de dies que els advocats de l'Autònoma van contactar amb els meus oferint-los pactar (eren conscients que tenien les de perdre).
La negociació ha estat dura, de fet el dia abans a la nit em vaig plantar i vaig dir als meus advocats que refusava l'oferta que feien, i que anava fins al final, a judici, amb totes les conseqüències.
No estava disposada a acceptar pactes indignes, era una qüestió d'honor...
Sé que aquests termes/conceptes estan en desús, més que els termes el què signifiquen; però jo dec ser la última romàntica... ;-)


El mateix dimecres a la porta del jutjat em van oferir els 45 dies /any treballat, amb la qual cosa estaven reconeixent que l'acomiadament era improcedent.
Els meus advocats reclamaven també salaris de tràmit i honoraris etc, però ja tenia el què jo volia i en un termini molt breu, d'altre manera el procés es podria allargar un any més segons el jutge. Vaig acceptar el pacte, però per a mi és una victòria, sobretot una victòria moral...i si no llegiu (retallo de l'acta de conciliació
):


Encoratjo a tots aquells que us sentiu estafats en els vostres drets a que us defenseu, a que reclameu i no ho dic pels diners -que també- però sobretot per una qüestió d'honor.
La 'victòria' dels 'febles' és possible...només cal creure-hi i lluitar.

dimarts, 12 de gener de 2010

Companys, no és això.



No era això, companys, no era això

pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.


Companys, no és això
- Lluís Llach

Related Posts with Thumbnails