dimarts, 7 de setembre de 2010

Reinventar-se, sempre hi ha una nova oportunitat


"No es la más fuerte de las especies la que sobrevive, ni la más inteligente.

Es la que mejor se adapta al cambio."

- Charles Darwin



Poc t'importa ni et consola ser un d'entre
els 4,5 milions d'afectats en aquest país, tu sents el teu dolor.
És difícil que algú que no ha passat per l'experiència d'estar a l'atur durant força temps pugui entendre't veritablement.

Quan et passa per primera vegada surts amb empenta a menjar-te el món: cerques de manera proactiva, se t'acudeixen milers d'opcions on provar...
I trobes una feina, però temporal, on les opcions no són les que creies o t'havien dit .
I de nou et trobes a l'atur i has de recomençar la cerca, aleshores les forces escassegen i la sola idea d'haver de buscar i fer el peregrinatge d'entrevistes, d'aguantar preguntes insolents no estrictament professionals, d'avenir-te a rebaixar les espectatives que tenies perquè la demanda de feina està sobresaturada, de treballar per uns sous irrisoris que et fan preguntar perquè tants anys de formació, fa que ho vegis una muntanya inabastable.


La gent et diu: relativitza, tranquil·la ja et sortirà alguna cosa, no t'obsessionis...Els més pessimistes: uff! la cosa està complicada -certament-.
Et fan falsos oferiments per quedar bé "si necessites res...", però notes indefectiblement que es tracta d'una frase feta i que no hi ha una autenticitat d'ajut.

Els més 'zen' et diuen 'deixa que les coses flueixin'... Mai no he sabut exactament com fer-ho, potser perquè no tinc prou fe en aquestes creences, i/o perquè tinc una formació/mentalitat massa científica.

Et sens oblidat, sense res interessant a aportar i per això t'aïlles i entres en un bucle difícil de trencar. Si a més si sumen altres circumstàncies difícils la cosa pot ser l'ecatombe...

De sobte, un dia, un amic dels de debò, dels que no veus sovint però sempre hi són en els moments difícils i tenen el do d'aparèixer quan més se'ls necessita et truca i per poc que et pregunta veu la realitat on estàs, i et diu: mira't el video del Dr. Mario Alonso al programa Singulars del Canal 33.

La seva visualització ha estat una sacsejada de realitat. Una explicació científica i plausible de tot el què em passa...i això és important, per algunes coses:

1.- perquè a vegades dubtes de si ets tu que has perdut les teves habilitats intel·lectuals i ara resulta que ets ruc, i a més potser t'estàs imaginant el malestar anímic i físic.
2.- perquè a vegades sents que t'has de justificar davant la gent que et jutja sense saber massa de què parlen.
3.- perquè significa la demostració científica que és possible sortir-se'n, sense deprendre de processos atzarosos difícils de païr per una ment poc acostumada als actes de fe.

La meva formació en biologia ha fet que entengués perfectament els mecanismes que implica el bloqueig emocional en l'estat intel.lectual explicats pel Dr. Alonso, de fet ha estat un recordatori, perquè la majoria de conceptes els havia donat a neurologia, però tendim a oblidar el poder real de les emocions sobre el nostre cos.
Però qualsevol persona sense formació en la matèria podrà comprendre'l sense problemes donada la planitud de l'exposició del professor i les imatges que empra per il·lustrar-ho.

El Dr. Alonso cita tres aspectes fonamentals per sortir del 'segrest' al que ens té sotmesos el sistema límbic, i més concretament l'amígdala:

1.- Compartir destí: Tenir una persona que acompanyi -amb autenticitat- la persona que es troba immersa en un estat depressiu del que creu que no pot sortir.
2.- Fer exercici físic. Per allò d'alliberar oxitocina que fa créixer els hipocamps (indret on es produeix la neurogènesis i on es secreta dopamina).
3.- Riure. Moment en el qual es secreten beta endorfines que també ajuden a "l'alliberament" de l'amígdala.

Per si a algú altre li pot servir, aquí us deixo el vídeo que ha tingut en mi un impacte emocional important per creure que és possible reeixir -altre cop- i sortir amb ànim a reinventar-me, ja sigui en una nova feina o en mil opcions possibles imaginables.




Veure video a mida més gran http://www.tv3.cat/videos/2896230


Anècdota: Foto de la meva estoreta del 'mouse'... ;-)




13 comentaris:

GEMMA ha dit...

Hola preciosa Cris! Gràcies per compartir allò que a tu tant bé t'ha anat. Ara em miro i escolto el video que esmentes.
Petonàs

GEMMA ha dit...

Cris, doncs dir-te que l'acabo d'escoltar i val molt la pena, la idea del que diu no m'és nova però m'ha agradat repassar aspectes oblidats i que són tan importants, fer-los així més consciens. Gràcies bonica.

Ada ha dit...

Cris, molts ànims i paciència! Gràcies per compartir aquests consells, pense que són molt bons i més ara que hi ha tanta gent en la mateixa situació... Espere que tingues sort prommpte!
Molt xula l'estoreta del mouse!!
:-)

Isma ha dit...

Hola Cris!
M'alegra tornar a llegir-te... Sempre és un plaer! Com bé dius, seria molt fàcil dir-te: Cris, aquí em tens pel que necessitis! Així que no ho faré, perque no puc ajudar-te a trobar feina ni puc compartir aquest destí. Tot i així, si alguna vegada vols un cop de ma en el tema de l'excercici i del riure, segur que podem fusionar les dues coses en una sortideta muntanyera per Montserrat... De ben segur que algun koalita s'apuntaria!!!!
Salut!!!!!

Alyebard ha dit...

Gràcies per compartir el vídeo!
Molt bons consells:
Companyia
Esport
i sobre tot RIURE!
b7

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Hola Cris! Fa un mes que li vaig regalar aquest llibre a la meva germana. Ho estem passant molt malament, intentant superar un tràngol dels grossos...L'hi ha agradat i ajudat molt. T'agraeixo molt que hagis compartit aquesta informació...ara em toca a mi.

Un petonàs bonica

Cris ha dit...

GEMMA: M'alegro que t'hagi agradat. Tens raó les idees que exposa el Dr. Alonso no són noves. De fet en moltes de les anomenades teràpies alternatives/complementàries porten dient que les idees positives atrauen coses positives.
Però fins ara això podia sembla una mica 'esotèric' o que un es condicionava per creure que era així.
Ara tenim evidències científiques que les neurones són plàstiques i modules la seva estructura en funció de si els missatges que reben són positius o negatius.
Un petó guapa i a veure si fem un soparet aviat i ens veiem!

ADA: Moltes gràcies pel ànims, els necessito! ;-) Moltes persones vivim moments complicats per la situació econòmica no només del país sino del món. Com tu dius a vegades és necessària una mica de sort a part de la cerca.
Gràcies per passar per aquí a comentar!
Una abraçada!

ISMA: Em sembla molt honest el què dius. I t'agraeixo l'oferiment de poder compartir una 'excursioneta' i uns riures, no et dic que no però hauré de començar sola no sigui que els Koales o tu mateix m'hagueu de portar a coll i be...Acabo de treure el nas als vostres blogs i esteu força 'intractables' tots plegats: ells han fet l'UTDMB i tu l'Olla de Núria i no sé quantes coses més! Quina por em feu... ;-)
Per cert, ara que et codeixe amb l'Agustí Roc i en Kilian jo seré una partner de pa sucat amb oli total... :-(
Gràcies per tot i una abraçada!

ALYEBARD: Gràcies a tu per passar a comentar! De fet crec que una de les grans utilitats dels blogs, les xarxes socials etc és poder compartir experiències, coses que a un li han anat bé etc.
Per què estem aquí si no?

Una abraçada i gràcies de nou!

SIEMPRE AL FILO...: Em sap greu Esther que també ho estigueu passant malament. Són temps difícils per a molta gent, tot i que això no sigui un consol. Et refereixes a la teva germana la que va muntar una casa rural o un restaurant era? Crec que ens ho vas comentar en un sopar...
Ahir ma mare em va regalar el llibre a mi, i espero que la seva lectura també m'ajudi.
A mi a part del tema feina se'm van ajuntar altres problemes i ho he passat molt malament. Ara sembla que estic en el camí correcte per anar-ho superant tot, però costa...aquesta és també una 'muntanya' difícil d'escalar/pujar, però ho aconseguirem oi guapa?!
Un petó i ànims per a tu i la teva germana i família!
Fem un soparet aviat i ens veiem?!

Isma ha dit...

Cris el meu oferiment no té res a veure amb la competició o les grans matxacades... I si t'hem de portar a coll i bé, doncs es fa.
La idea es fer una excursioneta, així, en diminutiu, per activar-se, respirar aire pur, esvaïr la ment, riure, menjar, veure, ... Res que no puguis i, potser, hagis de fer.
Com t'he dit, altres coses no puc oferir, però aquesta sí... M'agrada oferir el que puc i vull cumplir.
Ara, no et sol.lucionarà els problemes, però no serà una estoneta ben invertida!
Records!

Cris ha dit...

ISMA: Gràcies de debò! A més d'oxigenar-me (que m'anirà bé) ens veurem les cares! Caldrà posar-hi data!

Fins aviat! :-)

DANI ha dit...

Donada la meva situació, no descarto que en breu em sigui d'utilitat...

Tots estem a la corda fluixa, quina merda ;(

Petons d'anim

Cris ha dit...

DANI: És cert, tots estem a la corda fluixa. A mi, la primera vegada em va enxampar ben bé de sorpresa, ni sospitar-ho!
De totes maneres i com diria aquell: 'no te pongas la tirita antes de cortarte', no cal patir per coses que encara no han succeït i potser ni succeiran...
Gaudeix mentre puguis, això ja no t'ho podrà prendre ningú!

Gràcies pels ànims, els necessito!
Petons també per a tu! :-)

Isma ha dit...

Cris en quant a la data, tu mateixa! Ahir vaig estar rondant per la montanya sagrada, o sigui que no em costa res desplaçar-me fins allà... De fet Monistrol ja comença a semblar la meva segona casa! Quant a tu et vagi bé, jo em planto a la plaça de la font gran i fem una excursioneta per oxigenar, salut!

Cris ha dit...

Perfecte!
Sí ja sé que vau pujar per la canal de st. Jeroni i també veig que li hauré d'estirar les orelles al Koala...
Mentre deurieu parar-vos algun lloc o va twittejar i va posar l'enllaç de les fotos. Jo ho vaig veure i li vaig contestar que us dones records al Carletes i a tu. Però veig que no ho va fer...aquest Koala desmemoriat!

També em va informar que el novembre hi haurà la 2a pujada pirata i que segurament hi haurà caminaires.

T'agafo la paraula Isma! I gràcies altre cop! :-)

Related Posts with Thumbnails