divendres, 31 d’octubre de 2008


"Algunas veces se gana
y otras se aprende."

dijous, 16 d’octubre de 2008

Once

No l'he vist, però me l'han recomenat.
És de les "pendents" de la llista.
Parlo de Once, la pel·lícula que va guanyar el premi del públic del festival Sundance d'enguany.

Us deixo la lletra i música d'una de les cançons que conformen la banda sonora, que també ha estat premiada. Em sembla una peça exquisita, però també us adverteixo que és obsessiva...als romàntics us agradarà segur!


I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now
Falling slowly sing your melody
I'll sing along


Falling Slowly - Glen Hansard

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Poemes i Promeses


Ens hem cremat les mans
tants cops com ha calgut.
Hem mossegat el terra
sempre que hem caigut.
I si mai en algun dia
he comès algun error,
ara tot el que puc dir-te
és que ho sento molt.
Però no hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.

Ara tinc la cara cremada pel vent.
També tinc els teus poemes
escrits a la meva pell
i si un dia et fan falta
no pateixis, jo te'ls guardaré
i si un dia et fan falta
no pateixis, no els oblidaré,
els porto escrits a la pell
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.

Vam marxar de casa
ara fa molt temps
vam partir un dia
que no feia vent.
Les veles no es movien,
el mar estava quiet.
Anàvem a la deriva,
a l'horitzó no es veia res.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.

I totes les promeses
que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada
d'aquell que només té fe;
si un dia et fan falta
no pateixis, que jo les guardaré.
Si un dia et fan falta
no pateixis, no les oblidaré,
les tinc escrites a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.

Poemes i promeses,
poemes i promeses escrites a la pell
escrites a la pell.

No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.

La tardor ha arribat,
començo a tenir fred,
les hores se'm fan curtes
i aquests temps són molt incerts;
que la vida va de pressa
i sento com se m'escapa de les mans,
Els poemes i les promeses
que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré,
doncs saps molt bé que cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.

Poemes i promeses - SAU

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Comiats i Preguntes

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Fragment de "Un núvol blanc" - Lluís Llach


Avui la vida ha decidit endur-se un altre membre de la meva família, la meva tieta.
Avui estem més sols, més febles i més tristos.
Els incondicionals, els que ens han vist néixer i créixer, la família, s'en van anant,
i en cada adéu em sento més sola i confosa en un món i una vida que no acabo de comprendre, potser perquè li busco una explicació que no té...

Cada sacsejada em fa preguntar si això té una continuació,
o si contràriament són només aquests quatre episodis que quan te n'adones ja han passat.
Amb els anys vaig anar guanyant en coneixements i ciència i perdent la fe,
però quan la mort em toca d'aprop em sento debatre entre l'abisme de l'absurd i el desig o la necessitat de creure que tant d'esforç, de vida, d'amor, que un ésser humà esmerça
no poden caure en el no-res que signifiquen una setantena d'anys.

Preguntes sense resposta i la ment imparable que dona voltes i cau rendida inexorablement en la tristesa de la pèrdua.
Aquesta melodia avui és per a tu tieta...





dissabte, 4 d’octubre de 2008

El Silenci Necessari

El silencio es un agente comunicador porque comunica estados, sentimientos, pasiones, angustias y alegrías, vivencias intensamente enraizadas en el corazón.
Pero además el silencio es el punto de partida y el punto de llegada de toda comunicación verdaderamente humana. La palabra brota del silencio de la mente. El discurso humano choca con el silencio como término final.

- Francesc Torralba -

Imatge - Platja del Silenci, Astúries.



Related Posts with Thumbnails