dilluns, 31 d’agost de 2009

1 Setembre - Nova Ocupació: La Feina de Buscar Feina



En un dels "brainstormings" estivals amb mi mateixa ;-) vaig decidir que donada la situació d'atur a la que em veia abocada a primers de setembre havia de buscar estratègies per a mantenir una actitud proactiva en la recerca de feina.
Eines motivadores més enllà del fet en sí d'enviar un CV, com si fos una llavor amb possibilitats de germinar...podia compartir el procés, enriquir-me de l'intercanvi d'experiències i opinions i alhora donar visibilitat a la meva nova situació, ja que a vegades el "boca-orella" és el millor networking.

I ja va estar! Havia de fer un blog de l'experiència, de les situacions, de les il.lusions/decepcions que em trobi en aquest nou camí. Dels aliats, de moment compto amb vosaltres que em llegiu (i amb qui m'és imprescidible el feedback per a que sigui tot més enriquidor!) i amb les tecnologies Web 2.0.

Així doncs "Sortejant les ones" continuarà siguent el meu reducte personal en aquest ciberespai, i el meu llogaret professional el trobareu a:

http://lafeinadebuscarfeina.wordpress.com

Us hi espero!


divendres, 21 d’agost de 2009

VIU !!!!!

A vegades tenim tendència en preocupar-nos del passat o del futur, deixant així escapar el PRESENT, que en el fons és l'únic que tenim.
El vídeo que us deixo a continuació és una reivindicació a Viure en majúscules.
"Gaudeix avui, és més tard del què et penses".


dimarts, 11 d’agost de 2009

Dos anys sense tu...




Al meu pare.


[...]Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

- Miquel Martí i Pol -

dilluns, 3 d’agost de 2009

Als Autèntics


Quan ets jove i vulnerable et deixes enlluernar per l'aparença: física, material, intel·lectual...

Però passen els anys i amb ells la vida que t'alliçona.
I observes sorprès, que en realitat, amb qui t'agrada estar és amb "els teus": amb els amics de sempre, amb bona gent, amb els que sempre hi són malgrat la distància, alguns malentesos, i el pas del temps.
De tant en tant, però no pas sovint, coneixes algú que passa a engruixir aquest petit "tresor", el reducte on et sents a casa.

Ells són el mirall on et veus reflexat i on veus les coses que realment importen.

Ells són còmplices dels teus somriures, l'espatlla on recolzar-se en les males èpoques, l'esperó cap al futur...
Amb ells no et cal fingir, t'accepten amb les teves virtuds i els teus defectes. Saben que no ets la millor, però per a ells ho ets. T'estimen en el ple i autèntic sentit de la paraula.
Que no mori mai l'amor i l'amistat autèntica!



M'agrada la gent que no té pressa

Que no li falta el temps per compartir
M'agrada la gent que sempre hi és
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan convé

M'agrada la gent que no s'amaga
Que no té por dels seus errors
M'agrada la gent que no menteix
Que dóna la cara
Quan fa falta
Sense por

M'agrada la gent que encara lluita
Contra tot allò que creu perdut
M'agrada la gent que té orgull
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan és just

M'agrada la gent que és sincera
M'agrada la gent que em mira els ulls
Però això fa temps que ja t'ho deia
I és que m'agrada
La gent com tu


Les coses que es trenquen - Pep Sala
Concert de la Rao Pura

Related Posts with Thumbnails