divendres, 21 d’agost de 2009

VIU !!!!!

A vegades tenim tendència en preocupar-nos del passat o del futur, deixant així escapar el PRESENT, que en el fons és l'únic que tenim.
El vídeo que us deixo a continuació és una reivindicació a Viure en majúscules.
"Gaudeix avui, és més tard del què et penses".


9 comentaris:

Gemma ha dit...

Hola Cris...veig que la desconexió ha sigut força vivificant!!!

Hi ha molts missatges en aquest vídeo que hauríem de tenir-los molt presents i viure'ls intensament, però també m'ha fet sentir una mica el neguit de que arribarà un dia que tot canviarà (a partir dels quaranta..), penso que ho hem de perllongar molt més.
Hem d'arribar a la maduresa sense perdre el dinamisme de la juventut que ens transmet el vídeo. Sincerament penso que és un missatge clarament enfocat als adolescents. Em quedo totalment amb que: hem de viure el present i gaudir de qui som i del que fem però amb humiltat.
M'ha anat força bé, avui estic una mica per sota dels nivells normals...rés important, la calor suposo. Demà tindré el somriure de sempre. Un petonàs guapa.

Becki ha dit...

Carpe diem, que diuen... aprofita el moment, perquè és l'únic tresor de què disposem... Aprofita'l com vulguis, fent el que més desitgis... perquè, com diuen Els Pets, "la vida és el que passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat..."

Un petunassu Cris!

Cris ha dit...

GEMMA: Hola guapa! Tot i no haver aconseguit una desconnexió total sí que he pogut relaxar-me a estones i reflexionar. Carregar una mica les piles per aquesta feina de buscar feina que em toca a partir d'ara!

En quant al vídeo estic d'acord amb tu: s'ha de viure el present, sense preocupar-nos per foteses, i dedicant energies només al què realment importa. I per suposat que als quaranta no s'acaba res, ni pensar-hi! Actualment la gent de setanta anys estan plenament actius i amb moltes possibilitats per a seguir-se sentint VIUS, així en majúscules.

Per cert, ens has deixat sense blog?
O el tens en stand by? No pots deixar-nos orfes!!!!!

Una abraçada ben forta!

BEGO: I tant que sí, Carpe Diem!
El present és l'únic que tenim amb certesa.!!!!
Ah! i aprofito per felicitar-te una vegada més per aquesta nova "aventura" que comences, amb el nou programa.
De segur que anirà molt bé!!!! (Ja m'explicaràs!)
Un petonàs guapa!

GEMMA ha dit...

Hola Cris, bonica! Sembla que avui els videos no funcionen bé, al meu bloc tampoc estan accessibles, me'l miraré doncs en un altre moment. Petons i a per totes amb el temps present!

PD: Com estàs? Tenim trobada pendent, jo acabo d'arribar avui, en parlem via mail.

GEMMA ha dit...

Cris, només dir-te que era jo qui tenia malament el tema de visionar els videos, era un problema del adobe flash, l'he actualitzat i ara tot ok! Sorry.

Cris ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cris ha dit...

GEMMETAAA! M'alegro de "veure't" circular altre cop per aquests paratges cibernètics. Amb tanta desconnexió ja havies perdut el costum i no sabies fer anar els vídeos... ;-)
Se t'ha trobrat a faltar!

Parlem per mail sobre la trobada!
Muack!

Gemma ha dit...

Estimada Cris,

He pensat en tú durant aquets dies de desconexió del meu blog, no sabria dir-te si tornaré a enganxar el ritme i les ganes, de moment estic seca. Tal qual. Em preocupa la teva situació i per suposat la xifra general d'aturats, però especialment la teva per que el teu optimisme, la teva força, el teu dinamisme em trenca els esquemes "d'aturada". Et felicito i t'admiro per la teva lluita, estic convençuda que aviat trobaràs el que et mereixes. Molta sort guapa. Un petonàs.

Cris ha dit...

Hola guapíssima!

M'alegra llegir-te de nou. S'et troba a faltar, però tu no pateixis acumula energia, omple't de vivències i les ganes i les forces d'escriure tornaran.
T'estarem esperant aquí, sempre, preparats per a ser llegits o llegir-te.

Gràcies per les teves paraules, pels ànims. No són dies fàcils, però estic convençuda que si hi ha una possibilitat per petita i insignificant que sigui serà per als que no ens redim, malgrat la situació, les xifres esfereïdores i les previsions fatalistes. Lluito per no defallir, per retroalimentar la il·lusió, per no deixar-me endur pel desencís al que seria fàcil sucumbir..

Mantidré les portes obertes d'aquest blog i del de "La feina de buscar feina" per quan vulguis passar. Ja saps que ets a casa teva!

Una abraçada molt i molt forta!

Related Posts with Thumbnails