dilluns, 13 d’octubre de 2008

Comiats i Preguntes

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Fragment de "Un núvol blanc" - Lluís Llach


Avui la vida ha decidit endur-se un altre membre de la meva família, la meva tieta.
Avui estem més sols, més febles i més tristos.
Els incondicionals, els que ens han vist néixer i créixer, la família, s'en van anant,
i en cada adéu em sento més sola i confosa en un món i una vida que no acabo de comprendre, potser perquè li busco una explicació que no té...

Cada sacsejada em fa preguntar si això té una continuació,
o si contràriament són només aquests quatre episodis que quan te n'adones ja han passat.
Amb els anys vaig anar guanyant en coneixements i ciència i perdent la fe,
però quan la mort em toca d'aprop em sento debatre entre l'abisme de l'absurd i el desig o la necessitat de creure que tant d'esforç, de vida, d'amor, que un ésser humà esmerça
no poden caure en el no-res que signifiquen una setantena d'anys.

Preguntes sense resposta i la ment imparable que dona voltes i cau rendida inexorablement en la tristesa de la pèrdua.
Aquesta melodia avui és per a tu tieta...





2 comentaris:

trialmitic ha dit...

Ho sento molt guapa, t'envio una gran abraçada i un fort petó molt dolç.

Cris ha dit...

Moltes gràcies Man. Els rebo amb tota l'ànima, no saps com els necessito!

Related Posts with Thumbnails