Però si tu no hi ets,
no tinc lloc on mirar-me,
tothom vol el que no té,
no sé res, però puc adonar-me:
no té sentit si tu no hi ets.
Res té sentit si tu no hi ets.
LLUNA: Tens tota la raó diuen que ningú no mor fins que no se l'oblida per sempre. Però a vegades no pots evitar l'enyor d'una abraçada, la calidesa de la proximitat...oi?!
8 comentaris:
Petonet!
Un bonic record, Cris. Molts petons...
Que maco (sospir) saps? els qui no hi són sempre viuràn aprop en el fons Cris.... (....Un petó)
GEMMA: Gràcies guapa, igualment per a tu! Muacks!
JOANFER: Gràcies Joanfer! Espero que es vagin obrint finestres en els teus temes... Petons i ànims!
CRIS (v/n): Tens tota la raó, o al menys jo també ho sento així que són aprop nostre... Gràcies per visitar-me i comentar! Ens llegim! :-)
Una abraçada; el meu em va deixar ara fa quatre. T'entenc.
ALYEBARD: Així saps perfectament del buit del que parlo... Gràcies per l'empatia. Una abraçada ben forta també per a tu!
Tothom marxa un dia o altre, però només marxa del tot quan hi deixes de pensar.
LLUNA: Tens tota la raó diuen que ningú no mor fins que no se l'oblida per sempre. Però a vegades no pots evitar l'enyor d'una abraçada, la calidesa de la proximitat...oi?!
Gràcies per la visita! :-)
Publica un comentari a l'entrada