dijous, 18 de març de 2010

Al meu Pare - In Memoriam

19 de Març Sant Josep, dia del Pare


Al_Meu_Pare from crhistis on Vimeo.

14 comentaris:

Raül ha dit...

Molt emotiu.
Una abraçada

Cris ha dit...

Gràcies Raül!

Fa dos anys i mig.

Les seves cendres les vam plantar en una urna biodegradable i llavors de pi.
I ja ha nascut un pinet que anem a regar de tant en tant en aquesta muntanya que tant li agradava.

Isabel ha dit...

Buufff...llàgrimes galtes avall, nus a la gola, pell de gallina, records imborrables, enyorança, quant d'amor...

Esperem que des on ell sigui pugui veure aquest montatge que has fet, segurísim que està molt orgullós de tu, Cris!

T'ESTIMEM I NO T'OBLIDEM MAI, PAPA!!!

Isabel i Mama.

Isma ha dit...

Quina barreja de sensacions que he tingut, moltes d'elles contradictories... tristesa i alegria, esperança i impotència, tendressa i ràbia, ...
La vida pot ser tan injusta i cruel com meravellosa!!!
Records

Cris ha dit...

ISMA: Tens tota la raó, perquè en el vídeo hi ha totes aquestes emocions per part meva...
- Tristesa perquè ja no hi és
- Alegria pels moments viscuts i pel llegat de valors que m'ha deixat,
- Esperança de que si existeix una altre vida el pugui tornar a trobar
- Impotència perquè ja no puc fer res per ell
- Tendresa per tot l'amor que desprenia, per tot el què va saber-se fer estimar per la gent
- Ràbia perquè va tenir una mort que no mereixia i perquè fou massa aviat...

Gràcies Isma. Una abraçada!

joanfer ha dit...

Un homenatge bonic i molt emotiu, Cris; capaç d'emocionar a qualsevol. Estic segur que, estigui on estigui, déu estar ben orgullós de vosaltres.
Un petonet!

Cris ha dit...

JOANFER: Gràcies per les teves paraules! M'agradaria creure que està bé i se sent orgullós -tal com comentes-.

Una abraçada!

trialmitic ha dit...

Cris ha sigut un homenatge molt maco i que a qualsevol pot fer reflexionar. Has de estar a la pell d'algú per saber valorar les seves emocions però tu has sapigut transmetre les d'una forma molt elegant i a mi m'ha fet plorar pel que sé. Molts petonets, segur que el teu pare está veient te !! A tots ens agradaria que el dia de demá ens recordessin d'una manera tan sincera i dolça.

Cris ha dit...

TRIALMITIC: Gràcies pel què em dius. M'agradaria creure que de debò des d'algún lloc el meu pare em veu, i està bé i se sent orgullós del mi.

L´únic que puc dir als que encara teniu la sort de tenir al vostre pare és que visqueu tots els moments que pogueu amb ell, perquè no sabeu com es troba a faltar...
Jo no hi ha dia que qualsevol fet quotidià no me'l faci recordar, i enyori un consell, una paraula, o pensar què em diria en tal o qual situació, els riures que fariem o simplement que al trucar a casa els meus pares ell agafaria el telèfon i em preguntaria com estic.

En fi, gràcies de debò!
Una abraçada

DANI ha dit...

Fantástic! Cal dir les coses quan cal dir-les. ;))

Petons d'una pare ;)))

Cris ha dit...

Dani, quanta raó que tens! Li havia d'haver dit molt més que l'estimava quan era viu...era quan calia...
Ara, ara visc amb l'esperança que ho hagi sabut d'alguna manera.

Que estúpids que som els humans a vegades, eh?! :-(

Gaudeix tant com puguis del teu petit tresor! ;-)

Una abraçada!

Isma ha dit...

Moltes vegades he pensat en aquesta frase de "Li hauria d'haver dit molt més com l'estimava"... Jo crec que si penses això el normal és que aquella persona ja ho sabés sense necessitat que li diguèssis... Jo almenys sé com m'estima el meu pare i mai m'ho ha dit i estic segur que ell sap com l'arribo a estimar jo i no li he dit mai... I si algun dia se'n va, jo estaré segur que ell sempre ha sabut com l'estimo.
El que potser pensaré és que m'haguès agradat pasar més temps amb ell i, sobretot, el trobaré a faltar... Però es inevitable això!
Petons!

Xavier Gasol ha dit...

Entranyable!!! jo també el trobo a faltar. No l'oblidem!
Petons!

Cris ha dit...

ISMA: Probablement tinguis rao, però pel fet que l'altre ho sàpiga no vol dir que hagis de deixar de dir-li ho explícitament...
No sé, tant de bo tinguis rao i no en tingués cap dubte!

Gràcies!
Una abraçada

XAVIER: Ja saps que ell tenia predilecció per tu, a més erets el seu fillol!!!
Les xerrades que feieu eh?!
De segur que et diria: 'Collons nano! estàs fet un fenomenu' -amb el tema duatlons-.
I també estic seguríssima que li hagués encantat conèixer la Clara...

Quina pena deu meu...!
Petons

Related Posts with Thumbnails