dijous, 14 de gener del 2010

Sí, és això

Ara sí que puc deixar-me de metàfores, eufemismes i altres figures literàries i parlar amb noms, cognoms i fins resolució (!) sobre el què comentava en el post anterior: la reivindicació dels nostres drets.

En principi podriem dir que la que jo tenia era una lluita de 'David contra Goliat', és a dir, apriori una lluita desigual... Un litigi d'una treballadora anònima qualsevol -jo- contra una Universitat Pública: l'Autònoma.

Els que em coneixeu sabeu que a finals de juliol, a una setmana d'agafar vacances i mentre treballava tranquil.lament al meu despatx vaig rebre una trucada que em convocava al cap de tres dies a gerència, on s'em va comunicar que s'havien acabat els diners dels projectes d'on em pagaven i no tenien recursos, em quedava a l'atur amb data 1 de setembre.

En el full d'acomiadament posava 'final de projecte'...però hi havia projectes a mig realitzar, feines que havien de ser continuades al tornar de vacances.
A més s'em va demanar un traspàs de dades etc.

La meva sorpresa no va acabar aquí, al rebre el finiquito l'empresa em va donar el què la llei marca com un acomiadament 'normal' 8 dies/any treballat, i no pas els 45 que m'haurien correspòs tenint en compte que l'acomiadament era improcedent.

El meu no era un contracte depenent d'un investigador, jo era la responsable d'un centre multimèdia, la qual cosa es considera una plaça estructural de la universitat.

Em vaig posar en mans d'advocats que ho van veure clar i vaig denunciar la universitat. Han estat mesos de recuperació de proves, d'incertesa... D'allò que parlavem: una despesa -no només econòmica (honoraris advocats), sino de temps i energies.

Ahir dimecres finalment era la data del judici, però ja feia un parell de dies que els advocats de l'Autònoma van contactar amb els meus oferint-los pactar (eren conscients que tenien les de perdre).
La negociació ha estat dura, de fet el dia abans a la nit em vaig plantar i vaig dir als meus advocats que refusava l'oferta que feien, i que anava fins al final, a judici, amb totes les conseqüències.
No estava disposada a acceptar pactes indignes, era una qüestió d'honor...
Sé que aquests termes/conceptes estan en desús, més que els termes el què signifiquen; però jo dec ser la última romàntica... ;-)


El mateix dimecres a la porta del jutjat em van oferir els 45 dies /any treballat, amb la qual cosa estaven reconeixent que l'acomiadament era improcedent.
Els meus advocats reclamaven també salaris de tràmit i honoraris etc, però ja tenia el què jo volia i en un termini molt breu, d'altre manera el procés es podria allargar un any més segons el jutge. Vaig acceptar el pacte, però per a mi és una victòria, sobretot una victòria moral...i si no llegiu (retallo de l'acta de conciliació
):


Encoratjo a tots aquells que us sentiu estafats en els vostres drets a que us defenseu, a que reclameu i no ho dic pels diners -que també- però sobretot per una qüestió d'honor.
La 'victòria' dels 'febles' és possible...només cal creure-hi i lluitar.

11 comentaris:

Isma ha dit...

Primer de tot moltes felicitats! Em donaràs la raó en que la teva lluita, malgrat les despeses de tot ordre, ha sigut compensada de llarg pel resultat de la mateixa!
Si no et fa res, li pasaré a una amiga l'enllaç a aquest post teu, segur que l'anima!!! Ella també està enmig d'un procés semblant al teu i, es clar, quant estàs al mig de la lluita a vegades tot es veu negre i un es demana el perquè de tot plegat, si cal tant patiment... Experiències com la teva que, a més, tens l'amabilitat de compartir, poden fer que altre spersones en una situació semblant trobin forces per seguir endavant.
Salut!

GEMMA ha dit...

Molt bé Cris, ets un exemple a seguir, felicitats per allò reclamat i sortosament aconseguit! Lloable la teva perseverança. Una forta abraçada bella combatent.

joanfer ha dit...

Mooltes, moltíssimes felicitats, Cris! Així és com s'han de fer les coses. De vegades els "Goliats" pensen que poden fer el que volen amb nosaltres perquè creuen que som ximples. Doncs acabes de donar un exemple magnífic.

Tant de bo aquesta experiència els hi serveixi a molta gent... ;)

Calfred ha dit...

Felicitats

Gemma ha dit...

Enhorabona!!!! jajaja, així és fa...quant un sap que té la raó ha de seguir fins el final.

Un petonàs, me'n alegro moltíssim.:DD

Becki ha dit...

De fet tu ja havies guanyat... el sol fet d'enfrontar-se a un Goliat ja és una mostra de valentía.

Moltes felicitats, de tot cor.

Cris ha dit...

ISMA: Gràcies per les felicitacions!
Tens raó que la lluita s'ha vist recompensada. No obstant quan em vaig posar en mans dels advocats un amic em va dir que la satisfacció, passés el què passés vindria d'haver-ho intentat, i és així com ho sento.

Per suposat que pots passar-li l'enllaç a la teva amiga. La finalitat d'un blog és compartir!
Gràcies altre cop!

GEMMA: Moltes gràcies guapa! El cert és que m'ha suposat una despesa energètica considerable, perquè jo no tic massa esperit beligerant...no obstant, vaig creure que havia de fer-ho, per dignitat!
Petons! (Ens veiem aviat eh?!)

JOANFER: Gràcies!
Tal i com comentava a l'Isma, l'important és fer el gest de reivindicar els teus drets, de lluitar pel què creus que és teu. Els resultats no sempre són favorables, però mai no et quedes amb la sensació aquella de 'i si hagués...'
Una abraçada!

CALFRED: Gràcias K! Si saps res per la UPC i m'ho vols dir... Tot i que pel què m'ha arribat em sembla que tampoc no està massa bé la cosa per allà, com a mínim a Terrassa.

GEMMA: Gràcies guapa! Era conscient que en tema d'advocats/lleis etc no hi ha res segur, no obstant creia que tenia raó i ho havia d'intentar!
Petons reina!

BECKI: Doncs ben mirat és cert, però si a més hi ha un paperet que ho corrobora molt millor oi?!!
Petons guapa! A veure si finalment aconseguim veure'ns aviat!

trialmitic ha dit...

Moltes feliçitats Cristina. Estic molt content per que t'hagi anat com tu volies. Pot ser aquesta es la prova de que el 2010 es el teu any. Es una molt bona manera de començar ho. A veure si ara trobes feina que segur que si i ja fem "doblete". Molts petonetsssss aixó s'ha de celebrar, jajaja.....

Cris ha dit...

TRIALMITIC: Gràcies Man! Sí, el cert és que és una bona notícia per començar l'any! I estic disposada a contribuïr perquè no sigui la única! Ara a per una bona feina...! :-)
Quan vulguis quedem per fer un sushi i ho celebrem!

Unknown ha dit...

Ets una valenta!
Enhorabona, t'ho mereixes, la victòria era teva:))
Ho celebrem aviat, no?
Mmmua!

Cris ha dit...

RO: Gràcies guapa!!!! Sí, ho celebrem ben aviat! Ole, oleeeee! :-)

Petonets per a tu i el Sugusillo!!!!

Related Posts with Thumbnails