Disseny Centrat en l'Usuari

Cap a final de la dècada dels vuitanta va sorgir l’anomentat Disseny Centrat en l’Usuari (DCU) o User-Centered Design (Norman, Draper; 1986), com a sistema contraposat al desenvolupament, realitzat fins aleshores, basat en les possibilitats tecnològiques o en els mateixos desenvolupadors i/o dissenyadors.

El Disseny Centrat en l’Usuari -com el seu nom indica- es caracteritza per focalitzar en l’usuari tot el procés de disseny i desenvolupament d´un “site” o aplicació web.
Així, caldrà tenir en compte les seves necessitats, les característiques i objectius d’aquest. De manera que serà necessari que l’usuari estigui implicat des del començament en el desenvolupament de l’aplicació, serà necessari conèixer com és, què necessita, amb quines finalitats utilitzarà l’aplicació; testar el lloc amb els propis usuaris, investigar com reaccionen davant el disseny, com és la seva experiència d’ús, i innovar sempre amb l’objectiu clar de millorar l’experiència del usuari. És a dir, tenint en compte l’anomenada “usabilitat”.


El procés de DCU té definides vàries etapes o fases, algunes de les quals tenen un caràcter iteratiu. Així podem distingir-hi les fases de:

• Planificació - On s'identifiquen els requeriments del projecte
• Disseny- Que comprèn el modelat de l'usuari, el disseny conceptual, definició d'estils, el disseny visual i el disseny de continguts
• Prototipat- Creació de wireframes genèrics i detallats
• Avaluació - Que comprèn mètodes d'inspecció i de test del "site"
• Implementació i Llançament
• Manteniment i Seguiment

Dissabte passat, al màster, ens tocava presentar el projecte d'aquesta assignatura i jo vaig exposar una aplicació web en flash per a un despatx d'arquitectura. Un cas real, al que he hagut d'aplicar les diferents tècniques que comprenen cada fase. Tot sigui dit: malgrat lo carregós de "marcar" tots els passos, a l'hora del disseny va molt bé tenir definides totes les característiques estudiades en cada fase, sobretot les maquetes (wireframes) i el mapa de continguts. I és que una bona planificació estalvia -en molts casos- temps en fases posteriors.