dilluns, 31 de març de 2008

La Sort del "seu" destí

Estic llegint el llibre de l'Isidre Esteve, l'ex-pilot de ral.lis que va quedar paraplègic en un accident l'any passat, mentre corria el ral.li de la baixa Almanzora. Es titula "La Sort del Meu Destí".
És una història de superació personal...com totes, impressionant i commovedora. Hi ha pàgines en què se't posa un nus a la gola i deixes de veure -per uns moments- les lletres clares.
El llibre m'ha sorprès molt positivament, no només quan explica la història del malhaurat accident, sino també quan l'Isidre reflexiona amb veu alta sobre les coses que li ha ensenyat els seus viatges a l'Àfrica quan hi anava a córrer el Dakar:

"[...] Potser tot plegat va començar el dia que vam voler una cosa que no podíem tenir, i algú ens va dir a cau d'orella que sí, que era possible. En aquell moment van canviar la nostra societat i la nostra vida. Ara moltes famílies tenen més d'un cotxe sense poder-s'ho permetre. El banc és qui mana i aquesta és la causa que molta gent s'aixequi cada matí amb el dimoni dins el cos, l'estómac encongit i el cor corrent els cent metres llisos. Per això hi ha tan mal ambient a les cases, tan mal humor a les feines, tanta competitivitat, tantes gelosies personals i professionals, i el concepte de bondat només existeix en els anuncis de les organitzacions no governamentals i en els contes de princeses que s'han quedat sense regne màgic. És un corrent que arrosega la societat actual i l'única alternativa per posar-hi fi és mirar al nostre interior i pensar en la manera de canviar-ho. Ens cal valentia. [...]"

M'ha frapat la simplicitat i la claredat amb què ho diu. Fa estona que hi dono voltes. Potser caldria que hi reflexionessim tots plegats.
Related Posts with Thumbnails