M'explicava l'altre dia la meva mare que havia assistit a una conferència en la que es parlava sobre la resiliència.
La resiliència és un terme poc conegut a nivell col·loquial, el terme s'utilitza en enginyeria per tal de descriure la capacitat d'un material per recobrar la seva forma original després d'haver estat deformat per una pressió. En anglès, s'utilitza, a més, per descriure les qualitats humanes en analogia amb el sentit que se li dóna en enginyeria.
Així doncs, la resiliència, des d'una perspectiva ètica, és la capacitat d'una persona de reexir, malgrat les tensions o l'adversitat. De manera simplificada, podriem dir que és la capacitat de triomfar o de "sortir-se'n" d'un tràngol difícil. Quan tot va bé, quan tot transcórre amb normalitat, no podem detectar si aquest valor existeix o no ni en quina mesura.
La resiliència es revela en moments d'adversitat, de dificultat i ens faculta per a reeixir en aquelles circumstàncies mitjançant l'enginy i l'habilitat de la persona. En aquestes ocasions, podem descobrir recursos personals i habilitats individuals que desconeixíem de nosaltres mateixos.
La resiliència implica dues actituds bàsiques: la resistència i l'esperit constructiu. I podem dir que no és absoluta ni estable a través del temps, necessita ser potenciada. Aquest valor es detecta especialment en els grups més vulnerables, per exemple els nens del tercer món que són capaços de sobreviure en les circumstàncies més adverses i on la seva situació els fa desenvolupar la vivesa i l'enginy. Això els converteix en persones resilients.
La resiliència és una part de l'experiència de moltes persones, de l'experiència de la tenacitat de la vida, de l'evolució positiva quan s'han perdut moltes coses...
Aquest valor és especialment visible en l'experiència del sofriment i del dolor.
Quan patim, ens adonem de la seriositat de la vida, descobrim la humilitat, aprenem a conrear la paciència i també s'és més tolerant amb els altres i més compassiu amb els seus sofriments. La percepció de la vulnerabilitat ens fa més sensibles al dolor dels altres i, en aquest sentit, estimula la nostra personalitat moral.
No deixa de ser trist que per adonar-nos de la trascendència de certs valors, hàgim de passar per l'experiència del patiment...
La resiliència és un terme poc conegut a nivell col·loquial, el terme s'utilitza en enginyeria per tal de descriure la capacitat d'un material per recobrar la seva forma original després d'haver estat deformat per una pressió. En anglès, s'utilitza, a més, per descriure les qualitats humanes en analogia amb el sentit que se li dóna en enginyeria.
Així doncs, la resiliència, des d'una perspectiva ètica, és la capacitat d'una persona de reexir, malgrat les tensions o l'adversitat. De manera simplificada, podriem dir que és la capacitat de triomfar o de "sortir-se'n" d'un tràngol difícil. Quan tot va bé, quan tot transcórre amb normalitat, no podem detectar si aquest valor existeix o no ni en quina mesura.
La resiliència es revela en moments d'adversitat, de dificultat i ens faculta per a reeixir en aquelles circumstàncies mitjançant l'enginy i l'habilitat de la persona. En aquestes ocasions, podem descobrir recursos personals i habilitats individuals que desconeixíem de nosaltres mateixos.
La resiliència implica dues actituds bàsiques: la resistència i l'esperit constructiu. I podem dir que no és absoluta ni estable a través del temps, necessita ser potenciada. Aquest valor es detecta especialment en els grups més vulnerables, per exemple els nens del tercer món que són capaços de sobreviure en les circumstàncies més adverses i on la seva situació els fa desenvolupar la vivesa i l'enginy. Això els converteix en persones resilients.
La resiliència és una part de l'experiència de moltes persones, de l'experiència de la tenacitat de la vida, de l'evolució positiva quan s'han perdut moltes coses...
Aquest valor és especialment visible en l'experiència del sofriment i del dolor.
Quan patim, ens adonem de la seriositat de la vida, descobrim la humilitat, aprenem a conrear la paciència i també s'és més tolerant amb els altres i més compassiu amb els seus sofriments. La percepció de la vulnerabilitat ens fa més sensibles al dolor dels altres i, en aquest sentit, estimula la nostra personalitat moral.
No deixa de ser trist que per adonar-nos de la trascendència de certs valors, hàgim de passar per l'experiència del patiment...
* Recomanació Llibre "Cent Valors per Viure" de Francesc Torralba
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada