dilluns, 15 de setembre de 2008

Sobre el Paper de l'Atzar en la Vida




"Aquel que dijo: "prefiero tener suerte a tener talento" conocía la vida en profundidad. La gente tiene miedo a reconocer el gran papel que desempeña el azar en la vida. Da miedo pensar que haya tantas cosas fuera de nuestro control. Hay un momento en un partido en que la bola golpea en lo alto de la red y por una milésima de segundo puede caer hacia un lado u otro. Con un poco de suerte rebota en el campo contrario y ganas. O puede que caiga en tu campo y entonces pierdes."


Amb aquesta frase comença Match Point, la pel·lícula d'en Woody Allen que fa pocs dies va repondre TV3. És un film que ja vaig veure en el seu dia quan el van estrenar i posteriorment en dvd i mai no m'ha deixat indiferent : una trama que guanya a mesura que avança la pel·lícula, diàlegs mordaços i amb doble sentit espunejats sempre per fragments operístics que fan de Match Point una exquisitesa del cinema.
Però a més de tot això l'argument de Match Point té com a rerafons el paper de l'atzar en la vida. L'ésser humà tendeix a pensar en el seu poder d'elecció, basant-se en què som éssers llliures. Però, és realment així? Quantes vegades hem de lidiar entre circumstàncies no escollides, que ens venen donades i s'imposen al què veritablement hauriem pensat o volgut? Quant som de determinants -realment- en les nostres decisions?
La vida té un elevat i decisiu component d'atzar o de sort. Sovint aquest component és tan elevat que fa por només de pensar-hi...
Amb freqüència les nostres possibilitats de decidir són només una petita mostra de les múltiples possibilitats existents d'elecció que, degut a les circumstàncies d'un precís moment, van quedar desestimades per l'atzar.
Però això no és tot, les causes porten a noves causes que seran alhora origen d'altres múltiples causes que desemboquen finalment en l'ocasió que s'ens presenta. La nostra oportunitat d'escollir i, al mateix temps, desestimar l'altre opció. Per què d'una manera o altre sempre existeix una altre opció.
A més tampoc som conscients, al prendre una decisió, de quines seran les seves conseqüències, podem tenir una idea aproximada de la conseqüència més immediata però som incapaços d'intuir mínimament tot el què vindrà després i com orientarà aquesta decisió la resta del camí, aquest que fem i desfem a cada instant.

I tot això, aquest fet em remet invitablement a contemplar la importància de les petites coses, el pensar en què qualsevol dels nostres actes per insignificants que ens puguin semblar a priori pot ésser susceptible de generar un desenllaç insospitadament trascendental, important i/o carregat d'emoció...
La frase "estar al lloc adequat en el moment adequat" només confirma la insignificància del nostre poder d'elecció enfront les circumstàncies que envolten les nostres vides. Potser al cap i a la fi només podem ser en certa manera "espectadors" de les nostres vides que giren al voltant del no res...


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em rebel.la pensar que molts factors de la meva vida estan en mans de l'atzar. I tot i així la vida em constata aquest fet cada día...
Enfrontar-nos a la mort, a malalties, a situacions no buscades...
Jo sempre m'he declarat antideterminista i em sento impotent davant la imperància de la realitat. És frustant.

Cris ha dit...

Completament d'acord. Sento la mateixa frustació que dius sentir. Però pensa que d'alguna manera ho altre sempre estem contribuint a modificar, ni que sigui amb la nostra actitud com ens hi enfrontem.
En fi, qui no es conforma és perquè no vol. Oi?

Related Posts with Thumbnails