N'hi ha que dipositen totes les esperances en el Nou Any per canviar la seva sort,
per a què els seus somnis i anhels es facin realitat, però no fan res -activament- per aconseguir-ho i s'abandonen a l'atzar.
Els que em coneixeu bé sabeu que sóc "poc amiga" de confiar en què res ens caigui del cel, i confio més en l'esforç de cada dia per anar assolint petits reptes, les fites que tots ens proposem, però lluny de grans eufòries que -segons la meva opinió- només porten a decepcions.
Convinc amb la majoria, en què un nou any és una pàgina en blanc;
un temps -la història del qual- encara està per escriure,
i en aquest sentit entenc que hi dipositem l'anhel d'esmenar errades, de lluitar pels nostres petits o grans somnis...però lluitant, perquè com deia el poeta "Tot està per fer i tot és possible".
per a què els seus somnis i anhels es facin realitat, però no fan res -activament- per aconseguir-ho i s'abandonen a l'atzar.
Els que em coneixeu bé sabeu que sóc "poc amiga" de confiar en què res ens caigui del cel, i confio més en l'esforç de cada dia per anar assolint petits reptes, les fites que tots ens proposem, però lluny de grans eufòries que -segons la meva opinió- només porten a decepcions.
Convinc amb la majoria, en què un nou any és una pàgina en blanc;
un temps -la història del qual- encara està per escriure,
i en aquest sentit entenc que hi dipositem l'anhel d'esmenar errades, de lluitar pels nostres petits o grans somnis...però lluitant, perquè com deia el poeta "Tot està per fer i tot és possible".
QUE AL NOU ANY 2009 NO US MANQUIN LES FORCES PER LLUITAR PELS VOSTRES SOMNIS!!!
BON ANY A TOTHOM !!!
I arrel de tot això, us deixo un poema d'en Miquel Martí i Pol que crec que expressa molt bé això que tractava dir-vos...
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Ara Mateix - Miquel Martí i Pol
Entrades
6 comentaris:
Cris, te deseo un buen año y mejores días¡¡ ;-)
Un abracito sureño.
YORIENTO: Que el 2009 sea también para ti generoso en todo lo que deseas. Cuento contingo para seguir "comentando" lo que nos mueve.
Un placer haberte hallado por este medio en este año que termina!
Un abrazo viajero hacía esa maravillosa tierra tuya! :-)
Buf Cris... el gran Martí i Pol desgrana les paraules d'una manera magistral! Gran elecció, si senyora... i per tu, pel nou any... molta energia, somriures i empenta per fer caure tots els murs que encara amenaçen ruina! :) Bon any, preciosa
BEGO: Totalment d'acord amb tu, Martí i Pol per a mi és el mestre de mestres.
Aquesta claredat sintètica i alhora poètica amb què descriu qualsevol fet o estat d'ànim...inigualable!
Lluitaré perquè hi hagin molts somriures i molta empenta, i espero poder-los compartir moltes estones amb tu. Saps que també et desitjo el millor per aquest nou any! Petons!
Bon any Cris! Ostres! El teu bloc m'ha recordat l'aire que té el meu... a veure si t'ho creus el mateix. Salut!
GEMMA: Bon any també per a tu!
Certament, sembla que ens "inspiren" les mateixes coses !!!!
Ha estat sorprenent veure't posts sobre el què Punset explica al seu blog, veure que també t'agrada el paper artesà, que parles del secret, del Petit Príncep, i el "no va más"...anomenes Robert Lee Frost un dels existencialiestes la lectura del qual va marcar la meva adolescència.
M'ha fet il.lusió trobar-te. Ja tens una seguidora més del teu espai a la blogosfera.
Una abraçada :-)
Publica un comentari a l'entrada