diumenge, 1 de març del 2009

Pels riures i somriures

Des d'aquí el meu petit homenatge a un home que ens va fer riure molt.
Gràcies Pepe pels somriures!



3 comentaris:

Unknown ha dit...

Genuino Rubianes, colgando a todos los cabrones de los huevos en el campanario, jujuajua!!
Ahí queda eso!!
Un besín :)

Becki ha dit...

Com bé diu la Rosana... GRANDÍSSIM RUBIANES! Torno d'Andorra i em trobo amb aquesta notícia... recordaré sempre els somriures que tant sols ell sabia dibuixar. On siguis, un petó inmens!

Cris ha dit...

ROSANA, BECKI: Què afegir que no s'hagi dit ja aquests darrers dies sobre en Rubianes?
Resulta que a més d'ésser un bon professional, els seus amics diuen que era una excel.lent persona. Una bona persona amb tota la significació del mot.
Començo a sospitar que quan es donen aquestes dues condicions aquests éssers semblen dotats per un no-sé-què, quelcom que no sabem perquè ens i ens atrauen, ens fascinen...
No podia ser d'altra manera doncs, la resposta, el clam majoritari i espontani de la gent davant la notícia de la seva mort.
Tants somriures com ens va arrancar i tants plors perquè se n'ha anat...
Doncs això a l'artista RUBIANES, però també a la persona, per ser lliure i dir sempre el què pensava el recordarem sempre!

Us emplaço a llegir els articles de La Vanguardia i de El Periódico d'aquest passat dilluns dia 2, sobre la desaparició del Pepe.

Related Posts with Thumbnails