divendres, 29 de maig de 2009

Motivació: La Importància de l'Estat Mental

Lluny dels tabús d'èpoques pretèrites la importància del factor psíquic per reeixir en molts aspectes de la vida ha començat a prendre rellevància en aquests darrers anys.
Així, s'ha començat a cuidar aquest aspecte i a considerar-lo tant o més important que l'aspecte físic.
En ambients sotmesos a molta pressió com poden ser: la política, l'empresa i l'esport d'èlit els psicòlegs i coachs tenen un paper important a desenvolupar.

És conegut que en l'àmbit esportiu gent com Rafael Nadal, Marc Coma i altres esportistes de primeríssim nivell que marquen la diferència, fan ús del seu coach o psicòleg particular que els prepara per afrontar les seves gestes a nivell psíquic.
És innegable que la tècnica, la tàctica, i la preparació física són importants, però tothom sap que qui dóna les ordres a la resta del cos és el cervell i que si aquest "s'enfonsa" la resta no rendeix.
I això és aplicable a tots els àmbits de la vida. No hi ha secrets, ho deien ja els clàssics: "Mens sana in corpore sano".

Pep Guardiola l'artífex d'aquest Barça incommensurable, el Barça del triplet, és plenament conscient d'això i a més de qüestions tàctiques ha entrenat els seus homes mentalment. S'ha conegut que motivava els seus jugadors amb música, la famosa cançó de Coldplay "Viva la vida"; també amb xerrades i vídeos.
Però per a la final de Roma en Pep va dir al preparador físic de l'equip, Paco Seirul·lo que tenia deu minuts per a l'escalfament, i que ell necessitava la resta: set minuts per a motivar els seus homes.
Per aquest motiu els jugadors del Barça van escalfar poc sobre la gespa de l'estadi Olímpic de Roma abans del partit, mentre els del Manchester United escalfaven els músculs al camp, els blaugrana van desaparèixer...

Durant aquells minuts, Guardiola i Tito Vilanova havien preparat una pantalla gegant i el projector. Aleshores Guardiola apagà el llum i tot l'staff tècnic i per suposat els jugadors van guardar silenci. En Pep va prémer el play...

A partir d'aquell moment i durant 7 minuts i 10 segons, Guardiola va tocar la fibra sensible de l'equip amb un vídeo que comença amb imatges de la pel·lícula Gladiator, de Ridley Scott. Com recordareu, la cinta guanyà cinc òscars l'any 2000 i en ella es narra les gestes del general romà Maximus Decimus Meridius, que traicionat per l'ambiciós fill de l'emperador es converteix en gladiador i arriba a desafiar-lo en el Colosseu romà.

On hi havia les cares de gladiadors disposats a morir pel seu honor, el vídeo incorporava accions de tots i cadascun dels jugadors de l'equip blaugrana, gests puntuals i molt concrets de cadascún, per exemple escenes on Víctor Valdés fa una parada espectacular, gols d'Eto'o i el treball en solitari que Iniesta va estar duent a terme per recuperar-se a temps de la seva lesió i poder així jugar la final.

Un ritme de plànols trepidants i la banda sonora de la mateixa pel·lícula portaven a la traca final. El vídeo acaba amb l'anunci "Som un" de Nike, on es va suprimir la veu de Guardiola, però en la pantalla es podia llegir:

"Som el centre del camp, som la nostra precisió, som el nostre esforç, som atacants que defensen, som defensors que ataquen, som la nostra velocitat, som el respecte als nostres rivals, som el reconeixement dels nostres rivals, som cada gol que fem, som els que sempre busquem la porteria contrària. SOM UN!".

Mentretant, a un volum atronador en l'audio sonava el Nessum Dorma, l'ària de l'acte final de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini.

Diuen que, en encendre's els llums, alguns futbolistes ploraven i que a la sortida de vestidors els seus crits demostraven que l'objectiu s'havia acomplert. Guardiola els va "posar en el partit" sense obrir boca...

No era la primera vegada que l'entrenador del Barça emprava la tècnica de motivació visual.
Guardiola va comptar per a la preparació del vídeo amb el seu amic, el periodista de TV3, Santi Padró i del muntador Jordi Gayà que va "crear" la petita joia en format DVD.

La resta la coneixeu sobradament...els barcelonistes van sortir a deixar-se la pell a la gespa de l'estadi Olímpic de Roma (als deu minuts de partit ja van marcar el primer gol) i es van batre com gladiadors a l'arena del Colosseu romà. El Manchester va empetitir, no se sap si perquè notaven que els onze jugadors del Barça es creien gladiadors...

Òbviament no tinc el vídeo...però us deixo una petita part d'ell, la que forma part de l'anunci de Nike:


2 comentaris:

Becki ha dit...

Òbviament la ment, quasi sempre, pot més que el múscul... en Pep és un gran estratèga!

Una abraçada, nena!

GEMMA ha dit...

Mentalització i... goools!

M'agrada apreciar aquests treballs personals, jo hi crec.

Si SOM UN, no en dubto.

Gràcies Cris!

Petonàs

Related Posts with Thumbnails