La manera com percebem l'entorn, com entenem els problemes o com ens condicionen les idees pre-concebudes que alberguem, són un filtre que molt probablement limita la nostra creativitat i del qual no som conscients.
Les històries de ratolins que van destronar elefants, les protagonitzen persones que es van atrevir a pensar de manera diferent a la majoria, desafiant sovint l'status quo i les seves -suposades- limitacions.
Benjamin Zander, director de la Boston Philarmonic Orchestra, il.lustrava la seva conferència sobre lideratge en l'edició del Fòrum de Davos l'any passat, amb una breu anècdota que explica com pot marcar la diferència pensar diferent:
Dos venedors de sabates van ser enviats a una regió remota per explorar nous mercats. Només arribar, el primer dels venedors envià un missatge dient: "Cap esperança. Aquí la gent no utilitza sabates". El segon venedor, en canvi, envià un missatge ben diferent: "Increïble oportunitat. La gent aquí encara no utilitza sabates".
Atreveix-t'hi!
Entrades
4 comentaris:
Està clar que cal tenir ull per les oportunitats i és ben cert que generalment estan arreu! Però els bons les saben veure.
Jo per si de cas vaig amb un somriure i els ulls ben oberts ;)
Cadascú és un món, i molts d'aquests són fantàstics! I si es tracta d'innovar és primordial aportar alguna diferència.
Petons somrients Cris!
Aicò em recorda a un conecpte que em té preocupat: El pensament lateral.
El que em preocupa és que crec que parteixo una carència galopant d'aquesta aptitut!!!!!! Grrr...
Llegiu això:
http://multimaniaco.blogspot.com/2007/02/niels-bohr-el-problema-del-barmetro-y.html
Salut!
RAÜL: Exacte! Es tracta de saber veure el costat positiu, o l'oportunitat de cada esdeveniment. Com tu dius 'els bons' ho veuen o ho fan de manera 'natural', però -com tot- amb cert entrenament està a l'abast de tothom saber-ho aplicar.
Ah! i lo del somriure és perfecte, demostra sempre una bona predisposició i il·lumina qui el veu.
Una abraçada Koalitu!
GEMMA: Com bé dius es tracta d'aportar aquesta diferència, de distingir-se per anar una passa més enllà i veure la 'possibilitat', 'l'oportunitat'.
No és fàcil, però és possible!!!
Un petonàs!!!
ISMA: Com he comentat hi ha gent -poca però- que ho sap fer de manera natural, però està a l'abast de tothom fer-ho mitjançant una sèrie de tècniques.
He llegit l'anècdota de l'enllaç que posaves i és molt interessant!
Penso que l'important és com diu el text 'aprendre a pensar', no cal donar la resposta correcte que donaria tothom, cal donar la resposta correcte i si a sobre és original millor no?!!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada