diumenge, 19 de setembre del 2010

Xifres per apreciar el què tens

Tres minuts i quinze segons i unes quantes xifres seran suficients per fer-te saber que malgrat la crisi, malgrat no estiguis passant el millor dels moments, continues siguent un privilegiat/ada...pensa-hi!


dimarts, 14 de setembre del 2010

A base de cops...





Cuando me amé de verdad comprendí que en cualquier
circunstancia, yo estaba en el lugar correcto, en la hora
correcta y en el momento exacto y entonces, pude relajarme.

Hoy sé que eso tiene un nombre... “Autoestima”

Cuando me amé de verdad, pude percibir que mi angustia y
mi sufrimiento emocional, no es sino una señal de que voy
contra mis propias verdades.

Hoy sé que eso es…”Autenticidad”

Cuando me amé de verdad, dejé de desear que mi vida fuera
diferente y comencé a ver todo lo que acontece y que contribuye a
mi crecimiento.

Hoy eso se llama…”Madurez”

Cuando me amé de verdad, comencé a percibir como es
ofensivo tratar de forzar alguna situación, o persona, solo
para realizar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el
momento o la persona no está preparada, inclusive yo mismo.

Hoy sé que el nombre de eso es…”Respeto”

Cuando me amé de verdad, comencé a librarme de todo lo que
no fuese saludable…, personas, situaciones, todo y cualquier cosa
que me empujara hacia abajo. De inicio mi razón llamó esa actitud
egoísmo.

Hoy se llama…”Amor Propio”

Cuando me amé de verdad, dejé de temer al tiempo libre y desistí
de hacer grandes planes, abandoné los mega-proyectos de futuro.
Hoy hago lo que encuentro correcto, lo que me gusta, cuando quiero
y a mi propio ritmo.

Hoy sé que eso es…”Simplicidad”

Cuando me amé de verdad, desistí de querer tener siempre la razón y
con eso, erré menos veces.

Hoy descubrí que eso es la…”Humildad”

Cuando me amé de verdad, desistí de quedar reviviendo el pasado y
preocuparme por el futuro. Ahora, me mantengo en el presente, que es
donde la vida acontece. Hoy vivo un día a la vez.

Y eso se llama…”Plenitud”

Cuando me amé de verdad, percibí que mi mente puede atormentarme y decepcionarme. Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, ella tiene una gran y valiosa aliada.

Todo eso es…”Saber Vivir”

No debemos tener miedo de confrontarnos, hasta los planetas chocan y del caos nacen muchas estrellas.




'Cuando me amé de verdad'
- Charles Chaplin

dimarts, 7 de setembre del 2010

Reinventar-se, sempre hi ha una nova oportunitat


"No es la más fuerte de las especies la que sobrevive, ni la más inteligente.

Es la que mejor se adapta al cambio."

- Charles Darwin



Poc t'importa ni et consola ser un d'entre
els 4,5 milions d'afectats en aquest país, tu sents el teu dolor.
És difícil que algú que no ha passat per l'experiència d'estar a l'atur durant força temps pugui entendre't veritablement.

Quan et passa per primera vegada surts amb empenta a menjar-te el món: cerques de manera proactiva, se t'acudeixen milers d'opcions on provar...
I trobes una feina, però temporal, on les opcions no són les que creies o t'havien dit .
I de nou et trobes a l'atur i has de recomençar la cerca, aleshores les forces escassegen i la sola idea d'haver de buscar i fer el peregrinatge d'entrevistes, d'aguantar preguntes insolents no estrictament professionals, d'avenir-te a rebaixar les espectatives que tenies perquè la demanda de feina està sobresaturada, de treballar per uns sous irrisoris que et fan preguntar perquè tants anys de formació, fa que ho vegis una muntanya inabastable.


La gent et diu: relativitza, tranquil·la ja et sortirà alguna cosa, no t'obsessionis...Els més pessimistes: uff! la cosa està complicada -certament-.
Et fan falsos oferiments per quedar bé "si necessites res...", però notes indefectiblement que es tracta d'una frase feta i que no hi ha una autenticitat d'ajut.

Els més 'zen' et diuen 'deixa que les coses flueixin'... Mai no he sabut exactament com fer-ho, potser perquè no tinc prou fe en aquestes creences, i/o perquè tinc una formació/mentalitat massa científica.

Et sens oblidat, sense res interessant a aportar i per això t'aïlles i entres en un bucle difícil de trencar. Si a més si sumen altres circumstàncies difícils la cosa pot ser l'ecatombe...

De sobte, un dia, un amic dels de debò, dels que no veus sovint però sempre hi són en els moments difícils i tenen el do d'aparèixer quan més se'ls necessita et truca i per poc que et pregunta veu la realitat on estàs, i et diu: mira't el video del Dr. Mario Alonso al programa Singulars del Canal 33.

La seva visualització ha estat una sacsejada de realitat. Una explicació científica i plausible de tot el què em passa...i això és important, per algunes coses:

1.- perquè a vegades dubtes de si ets tu que has perdut les teves habilitats intel·lectuals i ara resulta que ets ruc, i a més potser t'estàs imaginant el malestar anímic i físic.
2.- perquè a vegades sents que t'has de justificar davant la gent que et jutja sense saber massa de què parlen.
3.- perquè significa la demostració científica que és possible sortir-se'n, sense deprendre de processos atzarosos difícils de païr per una ment poc acostumada als actes de fe.

La meva formació en biologia ha fet que entengués perfectament els mecanismes que implica el bloqueig emocional en l'estat intel.lectual explicats pel Dr. Alonso, de fet ha estat un recordatori, perquè la majoria de conceptes els havia donat a neurologia, però tendim a oblidar el poder real de les emocions sobre el nostre cos.
Però qualsevol persona sense formació en la matèria podrà comprendre'l sense problemes donada la planitud de l'exposició del professor i les imatges que empra per il·lustrar-ho.

El Dr. Alonso cita tres aspectes fonamentals per sortir del 'segrest' al que ens té sotmesos el sistema límbic, i més concretament l'amígdala:

1.- Compartir destí: Tenir una persona que acompanyi -amb autenticitat- la persona que es troba immersa en un estat depressiu del que creu que no pot sortir.
2.- Fer exercici físic. Per allò d'alliberar oxitocina que fa créixer els hipocamps (indret on es produeix la neurogènesis i on es secreta dopamina).
3.- Riure. Moment en el qual es secreten beta endorfines que també ajuden a "l'alliberament" de l'amígdala.

Per si a algú altre li pot servir, aquí us deixo el vídeo que ha tingut en mi un impacte emocional important per creure que és possible reeixir -altre cop- i sortir amb ànim a reinventar-me, ja sigui en una nova feina o en mil opcions possibles imaginables.




Veure video a mida més gran http://www.tv3.cat/videos/2896230


Anècdota: Foto de la meva estoreta del 'mouse'... ;-)




Related Posts with Thumbnails