S’em fa estrany observar el batec del teu cor avui…
Justament el cor signe de vida…
S’em fa estranya la vida, des que vas anar-te’n
Res no és igual i tot m’evoca a tu
I tot i que m’esforço a ser digne hereva del teu exemple
Em costa trobar el gest i la templança.
Perquè aquest any cada avui ha estat difícil i esquerp,
un fer i desfer, un assaig constant per continuar.
Em segueixes ensenyant, fins en el dolor de la teva absència,
i així aprenent, entenc que ets aprop,
que vius en mi:
en els meus gens, en el meu nom, en els meus gests,
i puc sentir-ne el privilegi.
Per temps que passi no t’oblidaré
Avui i sempre, mentre em quedi un bri de consciència
Tu seràs en mi, en el meu cor i en el meu pensament
T’estimo molt Papa.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada