diumenge, 10 d’agost de 2008

365 dies sense tu...


S’em
fa estrany observar el batec del teu cor avui…

Justament el cor signe de vida…

S’em fa estranya la vida, des que vas anar-te’n

Res no és igual i tot m’evoca a tu

I tot i que m’esforço a ser digne hereva del teu exemple

Em costa trobar el gest i la templança.


Perquè aquest any cada avui ha estat difícil i esquerp,

un fer i desfer, un assaig constant per continuar.

Em segueixes ensenyant, fins en el dolor de la teva absència,

i així aprenent, entenc que ets aprop,

que vius en mi:

en els meus gens, en el meu nom, en els meus gests,

i puc sentir-ne el privilegi.


Per temps que passi no t’oblidaré

Avui i sempre, mentre em quedi un bri de consciència

Tu seràs en mi, en el meu cor i en el meu pensament

T’estimo molt Papa.


Related Posts with Thumbnails