Material Sensible

Parlo de les relacions humanes.

Del fràgils ecosistemes afectius condemnats al fracàs si no hi ha sinceritat, si no hi ha respecte pels afectes i per les persones.

Parlo del terreny relliscós i difícil dels sentiments on només serveix la honestedat amb un mateix i amb els altres per sortir-ne airós.

Deixeu-me apel.lar a l'amor, a aquest sentiment antiquat que defenso avui i sempre com a única taula de salvament, deixeu-me apel.lar també a la tendresa que desvetlla...

Recorrent als mestres:

Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...

Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...

Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.

Ah!, si no fos per la tendresa...

El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop... ve... la tendresa...

la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.
Ay!, si no fos per la tendresa...

- La tendresa - Lluís Llach