Hoy escribo cartas, frías y asépticas;
un desparramo de tinta sobre el papel.
Cartas que no dicen nada porqué no hay nada que decir.
Hace tiempo que no pienso, que no quiero sentir.
Es el recurso del desarraigo, la opción del nómada.
Sólo queda la libertad de olvidar. El tiempo y la distancia cicatrizan. ¡Ojalá sea verdad!
Sin embargo la nostalgia tiene algo de dulce, quizá porqué está hecha de buenos recuerdos.
Extret del llibre "Bájame una Estrella"
- Miriam Garcia Pascual -
2 comentaris:
Un llibre magnífic... dels que no deixen indiferent...
Tot i així, prefereixo "Andando la vida" de Pati Blasco, ja em diràs el què!!!! :-)
Sí, tens raó és un llibre per rellegir-lo ni que sigui a fragments.
El de "Andando" encara no l'he llegit però prometo fer-te'n una crítica quan ho faci.
Gràcies pels consells literaris!!!
Publica un comentari a l'entrada