dimarts, 11 d’agost del 2009

Dos anys sense tu...




Al meu pare.


[...]Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

- Miquel Martí i Pol -

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Cristineta, m'he emocionat tant...tinc un nus a la gola.
M'agrada que et recolzis en les paraules d'en Miquel Martí i Pol, no sé si vas poder llegir el meu post "Dolor" on intentava explicar que barrejar el dolor i l'art ens ajuda a viure amb la pena de l'absència d'una forma més suportable. Un petonàs i una fotíssima abraçada guapa.

Cris ha dit...

Hola Gemmeta!

Benvinguda! No m'havia adonat que ja has tornat!
No havia llegit el post que anomenes, però l'he anat a cercar i ara qui té el nus a la gola sóc jo...
M'ha emocionat la frase final, on fas referència al què diu Izquierdo. Però també m'han commogut moltes altres de les teves paraules...dius:
"El hecho de recordarlo, de perpetuarlo en nuestra vida común, en nuestra existencia, en nuestro vivir, respirar, caminar... nos alivia. Y creo que es maravilloso y respetable no exigirnos olvidar también a quién hemos amado tanto tiempo".
Tot i aquests dies estic mig desconectada del món, intentant descansar ahir era un dia de parada obligatòria per recordar, justament perquè no vull oblidar.

També he llegit el post anterior al titulat Dolor, el que parles sobre el teu arbre de la vida...Bufff!
M'han saltat les llàgrimes... Hi ha tants adjectius amb què defineixes al teu pare i que jo també empraria per definir el meu!!!!
Que orgullós ha d'estar el teu pare de tu!!!! Segur que ell ho ha fet bé, com tu dius, però tu, vosaltres, heu sabut copsar el què ell us transmetia, els valors... Gaudeix-lo molt mentre puguis, no saps com es troba a faltar!!!!

Un petonàs guapíssima i gràcies per regalar-nos paraules com les que escrius en el teu espai.

Gemma ha dit...

Espero que descansis i que desconectis totalment. Gràcies Cris per la teva companyia i les teves paraules tant sentides per mí. T'esperem eh? Carpe Diem. Muuuuack!

Related Posts with Thumbnails