dimarts, 12 de gener del 2010

Companys, no és això.



No era això, companys, no era això

pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.


Companys, no és això
- Lluís Llach

9 comentaris:

Isma ha dit...

Potser algun dia els "no" es desfaran, es descomposaran, cauran, moriran, i podrem, simplement, dir: "era això"!

GEMMA ha dit...

Si cal, reivindicar, queixar-se, moure's, avançar... aconseguir-ho.

Petons bonica!

PD: A veure si organitzem trobada, tinc el meu regalet nerviós.

joanfer ha dit...

Cal aprofitar cada moment com si fos l'últim, units, mirant endavant, lluitant pel que creiem que és nostre i no defallir mai.

Felicitats pel bloc! ;)

Cris ha dit...

ISMA: És cert, a vegades els "no" es descomposen o el temps fan que caiguin pel seu propi pes i aleshores és allò de que "el temps posa les coses al seu lloc". Però en altres ocasions, fer valdre els teus drets cal una lluita activa, i això suposa una despesa energètica, emocional i de temps que no hi ha res ni ningú que ho compensi.
No obstant i ni que sigui qüestió d'honor sóc partidària de fer-los valdre i lluitar.

GEMMA: I tant que sí! Cal reivindicar allò que creiem just, cal que ens moguem pels nostres drets.
Jo ho he fet...i avui he guanyat! ;-)

JOANFER: Moltes gràcies per acostar-te aquest 'meu petit reducte' del ciberespai.
Tens tota la raó quan dius "lluitar per allò que creiem nostre". Tot i que a vegades aquesta 'lluita' desgasta dóno gràcies per viure en un país lliure on un pot reivindicar els seus drets.

M'he apropat al teu blog i m'ha agradat molt, no només estèticament, sino també els continguts, d'una temàtica -en moltes ocasions- similar a les que també 'em mouen' a mi.
Ens llegim! :-)

Isma ha dit...

Una lluita activa per fer valdre els teus drets mai és estèril... i hauria de ser obligatòria! Tot allò que tenim és fruit de lluites, de moltes petites i grans lluites, incloses les teves. Si ets conscient d'això i d'altre coses (el teu honor, la dignitat, etc.) aquesta despesa física, psicològica i temporal pren sentit i un se'n adona que compensa.
Felicitats pel blog Koalita-in-anima!!

Raül ha dit...

No es pot defallir està clar, però ara no tenim queixa i vivim amb el culet ben assegudet en la majoria de coses. Recomano la cançó "papá cuéntame otra vez" d'Ismael Serrano. Lluita i universitat. M'encanta.
Gràcies per fer-nos reflexionar cada vegada!

Isma ha dit...

Raül la cançó aquesta que comentes m'encanta! Per cert, ara treurà nou disc al 2010 (abril em sembla)
Salut!

joanfer ha dit...

Moltes gràcies a tu, Cris. Ja he vist que també has passat pel meu també "petit reducte"... ;P

Jo també m'he apropat i fet seguidor del teu bloc per la mateixa raó que tu. Així, doncs, ens seguim llegint! ;)

Cris ha dit...

ISMA: No puc estar més d'acord en tot el què dius. De fet hi ha alguna de les frases que són d'aquelles per tenir en compte, com ara

- Una lluita activa per fer valdre els teus drets mai és estèril...i hauria de ser obligatòria!!!!

- Tot allò que tenim és fruit de petites i grans lluites

Brutal!!!

RAÜL: Està clar que actualment tenim la sort de viure en un estat de dret i poder reivindicar el què creiem just. No com en èpoques pretèrites.
No obstant, les injustícies segueixen passant, i si bé la gent viu amb el culet ben assegut -com tu dius- és per comoditat, perquè només es queixen 'de boquilla', però en el fons ja els està bé, o bé els és més còmode romandre asseguts al sofà i ser víctimes, però ara de la seva indiferència.

Gràcies per la recomació musical, no la coneixia. He trobat la lletra, que em sembla genial, però no l'he trobat en audio...L'hauré de buscar a l'Spotify.

JOANFER: El ciberespai et proporciona a vegades autèntiques coincidències que són genials al comprovar la consonància d'interesos.
Fins aviat! :-)

Related Posts with Thumbnails