En un dels "brainstormings" estivals amb mi mateixa ;-) vaig decidir que donada la situació d'atur a la que em veia abocada a primers de setembre havia de buscar estratègies per a mantenir una actitud proactiva en la recerca de feina. Eines motivadores més enllà del fet en sí d'enviar un CV, com si fos una llavor amb possibilitats de germinar...podia compartir el procés, enriquir-me de l'intercanvi d'experiències i opinions i alhora donar visibilitat a la meva nova situació, ja que a vegades el "boca-orella" és el millor networking.
I ja va estar! Havia de fer un blog de l'experiència, de les situacions, de les il.lusions/decepcions que em trobi en aquest nou camí. Dels aliats, de moment compto amb vosaltres que em llegiu (i amb qui m'és imprescidible el feedback per a que sigui tot més enriquidor!) i amb les tecnologies Web 2.0.
Així doncs "Sortejant les ones" continuarà siguent el meu reducte personal en aquest ciberespai, i el meu llogaret professional el trobareu a:
A vegades tenim tendència en preocupar-nos del passat o del futur, deixant així escapar el PRESENT, que en el fons és l'únic que tenim. El vídeo que us deixo a continuació és una reivindicació a Viure en majúscules. "Gaudeix avui, és més tard del què et penses".
Quan ets jove i vulnerable et deixes enlluernar per l'aparença: física, material, intel·lectual... Però passen els anys i amb ells la vida que t'alliçona. I observes sorprès, que en realitat, amb qui t'agrada estar és amb "els teus": amb els amics de sempre, amb bona gent, amb els que sempre hi són malgrat la distància, alguns malentesos, i el pas del temps.
De tant en tant, però no pas sovint, coneixes algú que passa a engruixir aquest petit "tresor", el reducte on et sents a casa.
Ells són el mirall on et veus reflexat i on veus les coses que realment importen. Ells són còmplices dels teus somriures, l'espatlla on recolzar-se en les males èpoques, l'esperó cap al futur... Amb ells no et cal fingir, t'accepten amb les teves virtuds i els teus defectes. Saben que no ets la millor, però per a ells ho ets. T'estimen en el ple i autèntic sentit de la paraula. Que no mori mai l'amor i l'amistat autèntica!
M'agrada la gent que no té pressa Que no li falta el temps per compartir M'agrada la gent que sempre hi és Que dóna la cara Quan fa falta Quan convé
M'agrada la gent que no s'amaga Que no té por dels seus errors M'agrada la gent que no menteix Que dóna la cara Quan fa falta Sense por
M'agrada la gent que encara lluita Contra tot allò que creu perdut M'agrada la gent que té orgull Que dóna la cara Quan fa falta Quan és just
M'agrada la gent que és sincera M'agrada la gent que em mira els ulls Però això fa temps que ja t'ho deia I és que m'agrada La gent com tu
Les coses que es trenquen - Pep Sala Concert de la Rao Pura
Perquè tot final és un nou inici. [...] Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...
Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia. Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences; humanament, entre brogit i angoixes pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres
Solstici - Miquel Martí i Pol
dimecres, 22 de juliol del 2009
"La sabiduría comienza en el asombro." - Sócrates -
Quaranta anys d'un moment històric: l'arribada de l'home a la Lluna. Com digué Neil Armstrong, el primer astronauta en posar-hi el peu, fou "Un petit pas per a un home però un salt de gegant per a la humanitat". Pocs esdeveniments / descobriments han tingut la trascendència d'aquest. Els que encara no hi érem hem pogut veure-ho com si fos en directe, gràcies a documents com aquest:
Aquest diumenge dia 12 de juliol arriba -com cada any- la iniciativa 'Mulla't per l'Esclerosi Múltiple'. Podeu participar-hi a més de 600 piscines! Més informació al web de la Fundació Esclerosi Múltiple.
Diuen que hi ha persones amb qui la mort hauria de ser condescendent i no endur-se mai... “Perquè són valuoses, perquè són necessàries, perquè són estimades, perquè són úniques” deia el pare Ángel Garcia sacerdot catòlic diocesà, fundador de Missatgers de la Pau i amic de Vicenç Ferrer, a l’assabentar-se de la seva mort.
No feia massa mesos, a l’abril, se li havia concedit el premi ‘Català de l’any 2008’ per la sevatrajectòria vital dedicada a ajudar als altres.
Darrera d’un aspecte fràgil s’amagava un gran home. Un home de fortes conviccions que no ha escatimat esfoços per intentar pal.liar la pobresa extrema, la d’aquells que més ho necessitaven.
Va establir-se al sud de l´Índia, a Anantapur, on creà –junt amb la que era la seva esposa- la seu de la fundació que porta el seu nom. Ferrer ha estat un home d’acció. Quan faltaven diners per finançar algun projecte no parava fins trobar la persona o institució que sufragués la despesa que els calia.
Actualment la fundació Vinceç Ferrer gestiona cinc hospitals, cents d’escoles, i ha finançat milers de programes d’ajuts a agricultors per tal de dotar d’aigua els seus poblats i de microcrèdits les seves activitats.
L’Índia i el món sencer ha plorat la seva mort. Però Vicenç Ferrer no morirà mai, la seva immortalitat és el seu llegat, són els hospitals, escoles, cases, pous, camins etc. que va aixecar amb un esforç sobrehumà a cents de comunitats i pobles. Seva és, a més, la immortalitat d’un exemple universal que continuarà no només a través del què ens deixa, sinó a través de la filosofia que perllongarà la seva fundació.
Quants Vicenç Ferrer li calen a aquest món encara!!!!
Despertar tras el letargo y asomarse al mundo todavía cautelosa, y descubrir con la prudencia de una aprendiz que todavía hay esperanza de poder Vivir de nuevo en mayúscula. Despertar de ese invierno del alma que de gris todo lo tiñe y volver a sentir el tintineo de la vida en el cuerpo apreciar el gesto amigo y confiar
Olvidar fantasmas Superar los miedos Aprender de lo vivido Soñar de nuevo en colores Aceptar compañía Sonreír
dimecres, 24 de juny del 2009
"Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma para las dificultades de la vida"
Corpus, temps de Patum a Berga. És difícil per als que no som d'allà entendre el fervor i tot el què significa per als berguedans aquesta festa. Tinc amics de Berga i per a ells és una cita ineludible, més que qualsevol altre cosa. Hi ha una cançó del grup Brams titulada "L´Últim Tirabol" que reflexa aquesta devoció. Si a més li sumem que explica una història real la cosa comença a commoure a qualsevol. Us deixo amb una versió -que m'encanta- d'aquesta tonada, la que van fer Brams en el seu darrer concert l'any 2006. La banda de músics berguedans que van acompanyar Brams en aquella ocasió, tocaven i cantaven, s'emocionaven...veieu-lo: pell de gallina!
Lluny dels tabús d'èpoques pretèrites la importància del factor psíquic per reeixir en molts aspectes de la vida ha començat a prendre rellevància en aquests darrers anys. Així, s'ha començat a cuidar aquest aspecte i a considerar-lo tant o més important que l'aspecte físic. En ambients sotmesos a molta pressió com poden ser: la política, l'empresa i l'esport d'èlit els psicòlegs i coachs tenen un paper important a desenvolupar.
És conegut que en l'àmbit esportiu gent com Rafael Nadal, Marc Coma i altres esportistes de primeríssim nivell que marquen la diferència, fan ús del seu coach o psicòleg particular que els prepara per afrontar les seves gestes a nivell psíquic. És innegable que la tècnica, la tàctica, i la preparació física són importants, però tothom sap que qui dóna les ordres a la resta del cos és el cervell i que si aquest "s'enfonsa" la resta no rendeix. I això és aplicable a tots els àmbits de la vida. No hi ha secrets, ho deien ja els clàssics: "Mens sana in corpore sano".
Pep Guardiola l'artífex d'aquest Barça incommensurable, el Barça del triplet, és plenament conscient d'això i a més de qüestions tàctiques ha entrenat els seus homes mentalment. S'ha conegut que motivava els seus jugadors amb música, la famosa cançó de Coldplay "Viva la vida"; també amb xerrades i vídeos. Però per a la final de Roma en Pep va dir al preparador físic de l'equip, Paco Seirul·lo que tenia deu minuts per a l'escalfament, i que ell necessitava la resta: set minuts per a motivar els seus homes. Per aquest motiu els jugadors del Barça van escalfar poc sobre la gespa de l'estadi Olímpic de Roma abans del partit, mentre els del Manchester United escalfaven els músculs al camp, els blaugrana van desaparèixer...
Durant aquells minuts, Guardiola i Tito Vilanova havien preparat una pantalla gegant i el projector. Aleshores Guardiola apagà el llum i tot l'staff tècnic i per suposat els jugadors van guardar silenci. En Pep va prémer el play...
A partir d'aquell moment i durant 7 minuts i 10 segons, Guardiola va tocar la fibra sensible de l'equip amb un vídeo que comença amb imatges de la pel·lícula Gladiator, de Ridley Scott. Com recordareu, la cinta guanyà cinc òscars l'any 2000 i en ella es narra les gestes del general romà Maximus Decimus Meridius, que traicionat per l'ambiciós fill de l'emperador es converteix en gladiador i arriba a desafiar-lo en el Colosseu romà.
On hi havia les cares de gladiadors disposats a morir pel seu honor, el vídeo incorporava accions de tots i cadascun dels jugadors de l'equip blaugrana, gests puntuals i molt concrets de cadascún, per exemple escenes on Víctor Valdés fa una parada espectacular, gols d'Eto'o i el treball en solitari que Iniesta va estar duent a terme per recuperar-se a temps de la seva lesió i poder així jugar la final.
Un ritme de plànols trepidants i la banda sonora de la mateixa pel·lícula portaven a la traca final. El vídeo acaba amb l'anunci "Som un"de Nike, on es va suprimir la veu de Guardiola, però en la pantalla es podia llegir:
"Som el centre del camp, som la nostra precisió, som el nostre esforç, som atacants que defensen, som defensors que ataquen, som la nostra velocitat, som el respecte als nostres rivals, som el reconeixement dels nostres rivals, som cada gol que fem, som els que sempre busquem la porteria contrària. SOM UN!".
Mentretant, a un volum atronador en l'audio sonava el Nessum Dorma, l'ària de l'acte final de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini.
Diuen que, en encendre's els llums, alguns futbolistes ploraven i que a la sortida de vestidors els seus crits demostraven que l'objectiu s'havia acomplert. Guardiola els va "posar en el partit" sense obrir boca...
No era la primera vegada que l'entrenador del Barça emprava la tècnica de motivació visual. Guardiola va comptar per a la preparació del vídeo amb el seu amic, el periodista de TV3, Santi Padró i del muntador Jordi Gayà que va "crear" la petita joia en format DVD.
La resta la coneixeu sobradament...els barcelonistes van sortir a deixar-se la pell a la gespa de l'estadi Olímpic de Roma (als deu minuts de partit ja van marcar el primer gol) i es van batre com gladiadors a l'arena del Colosseu romà. El Manchester va empetitir, no se sap si perquè notaven que els onze jugadors del Barça es creien gladiadors...
Òbviament no tinc el vídeo...però us deixo una petita part d'ell, la que forma part de l'anunci de Nike:
Per petit que sigui, per increïble que sembli, un primer pas pot ser definitiu per assolir quelcom. Una fabula visual sobre allò de que "voler és poder".
Hoy he sabido que Mario Benedetti nos ha dejado para siempre.Mis palabras me parecen muy "pequeñas" para rendirle un humilde homenaje desde este espacio a este genio de la Palabra, en mayúscula. Por ello Mario, permíteme usar las tuyas propias no solamente para recordarte -sino también y sobretodo- para darte las gracias por el cobijo que siempre hallé en ellas, por mostrarnos la belleza de las cosas simples, por plasmar en tu rima lo que los demás tan siquiera sabemos decir. Realmente soy de las que creen a los que dicen que los poetas pueden salvar el mundo. Seguirás entre nosotros a través de las letras de tu legado...Buen viaje don Mario.
"El cuento es muy sencillo, usted nace, contempla atribulado el rojo azul del cielo, el pájaro que emigra, el torpe escarabajo que su zapato aplastará valiente.
Usted sufre, reclama por comida y por costumbre, por obligación, llora limpio de culpas, extenuado, hasta que el sueño lo descalifica.
Usted ama, se transfigura y ama por una eternidad tan provisoria que hasta el orgullo se le vuelve tierno y el corazón profético, se convierte en escombros.
Usted aprende y usa lo aprendido, para volverse lentamente sabio, para saber que al fin el mundo es ésto, en su mejor momento una nostalgia, en su peor momento un desamparo, y siempre, siempre un lío, entonces, usted muere."
Els dies 16, 17 i 18 de maig tindrà lloc la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment mundial organitzat anualment per l’ICOM (el Consell Internacional dels Museus).
Aquesta serà la 31a edició d’aquesta jornada. Uns dies per (re)descobrir i gaudir d’uns espais –els museus- que fomenten el coneixement i la trobada de les diferents cultures.
Durant la passada edició, més de 20.000 museus de 90 països van unir-se al Dia Internacional dels Museus, una jornada plena de tallers, conferències, espectacles i concursos oberts a tothom.
L’edició d’aquest any, sota el lema “Museus i Turisme”, també arriba farcida de propostes: a Catalunya, els nostres museus donen els últims retocs a un programa que incorpora jornades de portes obertes, itineraris i visites (reals i virtuals!), recorreguts nocturns i el descobriment de “la joia del museu”, entre d’altres...
A més, les galeries d'art de tot Catalunya també s'han sumat a la festa: més de 70 centres tenen preparades activitats i propostes per difondre la seva activitat i donar suport al Dia Internacional dels Museus.
En motiu d'aquesta jornada la nit del dissabte 16 tindrà lloc l'anomenada Nit dels Museus a Catalunya. L'entrada en horari de 19 h a 1 serà gratuïta. Hi haurà animacions, teatre, concerts, visites virtuals, recorreguts, copes a la fresca i un total de 41 activitats. Visitar l'espai d'un museu a la nit us donarà tota una altre percepció!
A la següent web trobareu tota la informació d'aquesta Nit: la programació, els museus que hi participen i un mapa i itineraris recomanats a Barcelona.
Però tranquils, els de comarques també podreu gaudir d'aquesta iniciativa del tot recomenable. Ens ho expliquem dilluns!
Aquesta rosa és per a tots aquells que passeu per aquí, i sobretot, per a tots aquells que -com jo- avui enyorareu la que us duia algú especial que ja no hi és... Que regaleu i us regalin moltes roses i molts llibres! Gaudiu molt de la diada!
Entrades
