diumenge, 20 d’abril de 2008

Elegy: La bellesa és als ulls de qui la mira

Elegy és la darrera pel·lícula de la directora catalana Isabel Coixet. La primera, en què dirigeix un film amb un guió que no és seu. En aquesta ocasió el guió és l'adaptació de l'obra "The dying animal" (L'animal moribund) del polèmic autor Philip Roth, guanyador d'un Pulitzer.
La pel.lícula parla de l'impacte emocional que pot tenir la bellesa, molt més enllà del pur plaer estètic o la cerca de plaer físic.
És la història de David Kepesh, un professor culte i segur de si mateix, acostumat a seduir les seves alumnes i a tenir sota control qualsevol emoció que volgués anar més enllà de l'atracció, o del joc de la seducció.
Elegy posa de manifest la incapacitat per mantenir a ratlla la màscara que construeixen algunes persones enfront els efectes de la bellesa i l'atracció que es transformen en amor.
Gent adulta, que es creu madura, que s'ha passat anys fugint de qüestions trascendentals que els facin plantejar qui són i què volen d'aquesta vida, queden exposades, vulnerables i indefenses com nadons quan els sentiments els sacsegen.
La por a envellir, a no tenir el poder d'atracció de la joventut, a la soledat, a adonar-se massa tard que no s'ha estat capaç d'enfrontar les pròpies pors, són alguns dels plantejaments que podriem fer-nos després de veure Elegy.

Us deixo algunes frases de la pel·lícula per a que les reflexioneu:
"Les dones boniques són invisibles"
"Un llibre que llegeixis avui el veuràs diferent si el llegeixes d'aquí a deu anys"
"Pobret, estàs més espantat que jo"

Trailer de la pel·lícula:


Related Posts with Thumbnails