diumenge, 1 de juny del 2008

Contractures

No es pot dir que hagi començat el mes de juny amb gaire bon peu...porto tres dies immòbil al llit. Feia ja alguns dies que forçava "la màquina" molta feina, poc descans, molt estés, molta tensió. El meu cos que és més savi que jo, emetia senyals a les quals jo feia "cas omís" per la imperància de la feina, el màster i tantes coses que no poden esperar. I també per aquella ànsia de perfecció que algun dia -per error- em vaig creure es podia assolir. En definitiva que el cos va dir prou! un prou rotund, tan rotund que la contractura m'impedeix conduir, fer el més mínim moviment del cantó dret del meu coll-esquena-braç...semblo robocop...sino fos perquè el pinçament em fa veure les estrelles, seria divertit i tot de veure...
Cinc minuts d'ordinador una epopèia...Després m'en resentiré...
La immobilitat forçada, tantes hores al llit amb antiinflamatoris, bosses d'aigua calenta i moltes hores per pensar et fan adonar de lo poc que cal per deixar-te al marge de la vida "normal", de la sort -que tenim i no valorem suficientment- de poder llevar-nos i fer vida quotidiana. Hores per reflexionar, per recordar la gent als hospitals, per pensar en què hauria pensat ell -el meu pare- durant vora set mesos...En fi, una "simple" contractura pot tenir la seva part "positiva" si serveix per prendre consciència de la fortuna que tenim i aprenem a gaudir més i -potser- a fer més cas al cos que demana baixar el ritme.

2 comentaris:

trialmitic ha dit...

!! POBRETA !! no sabia res m'ho podies haber dit....Espero que et recuperis aviat i no deixis mai d'escriure, petons.
MANkxzjwyzk

trialmitic ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Related Posts with Thumbnails