Els anomenen "generació Einstein", són els nascuts a partir de 1998 o els adolescents que ara tenen d'entre 12 a 20 anys. Són la primera generació que ha nascut amb la tecnologia, de fet, ja des de l'úter matern han estat monitoritzats (!) i conviuen amb familiaritat amb programes, ordinadors i terminologies com píxels i megues.Però perquè s'els anomena així? Són més llestos que els seus pares o que les generacions anteriors?
La resposta té alguns matisos...m'explicaré: segons registres històrics de coeficient intel.lectual (CI) en 20 països, el CI promig de la problació creix entre 5 i 25 punts d'una generació a la següent, és el què es coneix com "efecte Flynn" en honor a l'autor d'aquests estudis.
A Espanya el promig del CI ha crescut 10 punts entre 1990 i la dècada actual, segons estudis del psicòleg Robert Colom (UAM). També s'ha vist que aquest increment no prové d'un augment de la intel.ligència en tots els nois/es sinó dels que tenien la intel.ligència més baixa.
Però -i aquí venen les discrepàncies de criteris- no és l'entorn, és a dir l'accés a les noves tecnologies, el què els fa més intel.ligients; sinó quelcom més elemental, una millor alimentació.
Segons el psicòleg espanyol en qüestions d'intel.ligència poc poden fer-hi les tecnologies, però és evident que per als més espavilats, l'accés a bones tecnologies i bones eines pot ser un avantatge.
Jeroen Boschma, publicista holandès, ha publicats uns estudis sobre la Generació Einstein; allà comenta un fet que el va sorprendre: en l'entrevista per a un lloc de treball a un noi de 17 anys, li va fer una pregunta tècnica molt difícil per veure com reaccionava. El noi no sabia la resposta, però lluny de cohibir-se -com potser hauriem fet molts de nosaltres- va demanar un minut de temps per posar-se en un fòrum a internet a esbrinar la resposta (!), al cap de pocs segons tenia més de cent respostes correctes.
Dels seus estudis Boschma conclou característiques dels que anomena generació internet:
Per als més pessimistes però, l'accés a la informació i a les noves tecnologies a la pràctica real incrementa les diferències socials, ja que a dia d'avui Espanya és el 27è país en el desenvolupament de la "societat de la informació" i que només la meitat de la població del país accedeix a Internet (entre el 40-43%).
Pros i contres d'una societat que avança inevitablement cap a un creixement massiu d'accés a la informació a la xarxa, i això de manera objectiva i independentment de les explicacions més optimistes o pessimistes sobre si fa als joves més o menys intel.ligents, sí que segur els fa més lliures; el què cal és dotar-los d'eines i criteris per a què sàpiguen discriminar la bona informació.
De ben segur Einstein hauria "flipat" de tenir tanta informació a l'abast.
Segons el psicòleg espanyol en qüestions d'intel.ligència poc poden fer-hi les tecnologies, però és evident que per als més espavilats, l'accés a bones tecnologies i bones eines pot ser un avantatge.
Jeroen Boschma, publicista holandès, ha publicats uns estudis sobre la Generació Einstein; allà comenta un fet que el va sorprendre: en l'entrevista per a un lloc de treball a un noi de 17 anys, li va fer una pregunta tècnica molt difícil per veure com reaccionava. El noi no sabia la resposta, però lluny de cohibir-se -com potser hauriem fet molts de nosaltres- va demanar un minut de temps per posar-se en un fòrum a internet a esbrinar la resposta (!), al cap de pocs segons tenia més de cent respostes correctes.
Dels seus estudis Boschma conclou característiques dels que anomena generació internet:
- Qüestionen l'autoritat
- Són pràctics i volen respostes ara i aquí
- Socialitzen de formes diferents (són els primers i principals consumidors de les xarxes socials per internet, parlar pel messenger és la cosa més normal del món com abans ho hauria estat sortir a xerrar a la plaça o amb els veïns del carrer)
- Són consumidors influents donat que tenen opinió i accés a les tecnologies de la informació
- Com tota generació són incompresos per la generació que els precedeix, però en el seu cas la situació es veu agreujada per "l'esvoranc tecnològic" que els separa dels seus pares. No obstant, seran els seus pares i professors qui s'haurà d'avesar als seus hàbits, ja que són mestres de les noves tecnologies per a ells.
Per als més pessimistes però, l'accés a la informació i a les noves tecnologies a la pràctica real incrementa les diferències socials, ja que a dia d'avui Espanya és el 27è país en el desenvolupament de la "societat de la informació" i que només la meitat de la població del país accedeix a Internet (entre el 40-43%).
Pros i contres d'una societat que avança inevitablement cap a un creixement massiu d'accés a la informació a la xarxa, i això de manera objectiva i independentment de les explicacions més optimistes o pessimistes sobre si fa als joves més o menys intel.ligents, sí que segur els fa més lliures; el què cal és dotar-los d'eines i criteris per a què sàpiguen discriminar la bona informació.
De ben segur Einstein hauria "flipat" de tenir tanta informació a l'abast.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada