Elogi de l'Amistat

"La vida és l'art de la trobada"

"Qui té un amic, té un tresor"

"Recorre sovint el camí que duu a casa del teu amic,
perquè no l'esborrin les males herbes."

Els territoris íntims tenen fronteres molt subtils que, sovint, cal endevinar o intuir a força de mantenir una observació atenta de l'altre i de les seves necesitats i emocions.
El terreny de l'amistat s'ha de cultivar amb molta cura a fi de no envair però, alhora, tampoc no deixar que passi massa temps sense visitar-lo i conrear-lo. Ens movem, doncs, en aquell punt d'equilibri necessari en tots els temes importants de la vida.
Deixar l'espai d'intimitat, quan cal, i saber entendre quan se'ns demana presència, no és una qüestió que sigui senzilla. Només a força d'interès i, sobretot, de molt de respecte i amor es pot aconseguir. Saber quan cal callar, quan cal parlar, quan cal una abraçada i un contacte, quan una presència i quan una mirada, unes flors, una carta, un "sóc aquí"...demana sensibilitat, atenció i responsabilitat. Trobar la mesura i el to adequat que s'adapti a l'amic comporta també treball i cura. Ningú ha dit que això de l'amistat sigui fàcil.