Bon Nadal!

A tots els que passeu per aquí i em llegiu de manera assídua, accidental, ocasional...
Sigueu feliços... Bon Nadal!

Sota l'Embruix de la Música

"Diuen que quan allò inexpressable va haver de ser expressat Shakespeare abandonà el seu llapis i cridà la música..."

Sóc de les que necessita cert període refractari per refer-me de l'impacte positiu o negatiu de determinats fets/episodis.
En aquesta ocasió l'efecte colpidor de la música del Messies participatiu va deixar-me un parell o tres de dies sota una embriagadora 'síndrome d'Stendhal' sota la qual era incapaç de ser mínimament objectiva...
El Messíes Participatiu d'enguany era el 14è consecutiu al que assisteixo des de 1995. Aquest any la direcció i el clavicèmval corria a càrrec d'un expressiu Richard Egarr i l'orquestra i el cor que dirigia era l'Academy of Ancient Music especialista en música barroca i clàssica amb criteris històrics i instruments originals.
A més dels solistes: soprano, contralt, tenor i baix, hi havia les prop de quatre-centes veus dels participants individuals, que són les que fan tan especial aquesta versió del Messies de Händel.

Si bé cap dels quatre solistes em va semblar especialment bo -sense que això signifiqui que fossin dolents!-, les 21 veus que formaven el cor de l'Academy of Ancient Music eren excepcionals. L'entregat director era dels que dels que gesticulaven exageradament, alhora tocava el clavicèmval i es dirigia als participants individuals amb la mateixa vehemència que si estés donant l'entrada a la diva més preuada del panorama líric.

Els participants individuals van estar esplèndids: entrades i sortides amb precisió suïssa, afinats, armònics...brutals! Quan s'unien a les parts corals els mateixos solistes somreien, aclaparats per l'embruix de tanta entrega i comunió... El públic restava paralitzat, amb un mig somriure dibuixat a la cara, tot veient el gronxar-se espontani dels cantants abandonats a cada nota...pell de gallina!
El fragment més esperat -per allò del més conegut, no pas perquè el cregui el més emotiu- era l'Al·leluia...i ni el cor, ni els cantants individuals, ni els solistes van decebre. Un aplaudiment eixordador premiava la magistral interpretació.
La resta...buff! com expressar-ho? entravem a la 'tercera part' de l'obra i els cantants ja anaven rodats, intuïnt tot el què el director els demanaria i quan...pura màgia.
L'Amén -el fragment més sublim- posà punt i final a un Messies com feia anys que no escoltava -com a mínim el millor dels darrers tres-quatre anys-.
Al final un aplaudiment de deu minuts i el públic d'empeus van forçar -quan ja molts músics recollien partitures i instruments- un bis, altre cop l'Al.leluia envaí tots els racons del Palau.

Hi ha moments en què les paraules queden petites per expressar l'inexpressable, és el moment d'emmudir i deixar parlar la música...

Tot esperant el Messies

No, no sóc una il·lusa ni espero ningú que ens vingui a redimir de la crisi, ni dels nostres pecats, ni de res en particular...
Parlo del Messies de Händel, concretament de l'anomenat "Messies participatiu" que organitza la 'Fundació La Caixa' per aquestes dates. Es tracta d'un Messies molt especial, cantat tal i com el va concebre Georg Friedrich Händel per al poble i amb el poble: més de 400 cantants voluntaris que es passen assajant els caps de setmana durant dos-tres mesos... Digne de veure i escoltar, pell de gallina!
Durant les dotze o tretze edicions que fa que s'organitza crec no haver faltat mai a la cita, tot i que has d'estar molt alerta de quan es posen les entrades a la venda perquè s'exhaureixen en molt poques hores.
L'orquestra, el director i el cor que porta, també els solistes, són diferents cada any, però els participants individuals, els que fan d'aquest Messies una obra tant especial, queden atrapats per la màgia que desprèn aquesta peça i solen repetir, tot i haver de pagar per cantar, tot i haver d'assajar els caps de setmana de tres mesos abans...

El Messies és per a mi una obra sublim, no hi ha una nota de desperdici. Del repertori clàssic podria afirmar que junt amb el Réquiem de Mozart són per a mi les obres més 'completes' en el sentit de que m'agraden de principi a final.

Malgrat la crisi i les circumstàncies procuro no faltar mai a la cita, és un regal que em concedeixo, tres hores impagables en les que sovint he aconseguit quasi bé sentir-me levitar. Quatre-centes veus a l'unisò que t'envolten i et transporten, les tens al teu costat!!!
Cal dir que tant els laterals de platea com del primer i segon pis estan ocupats per cantants, de manera que l'espai del Palau de la Música es fa molt petit, i per això és tant difícil aconseguir entrades.
L'any passat però, va ser l'únic que es va fer al Liceu, però enguany tornem a l'emplaçament original -que per a mi té molt més encant- malgrat les connotacions "milleístiques" dels darrers mesos.

Cada any per pels volts de decembre friso perquè arribi la data, i aquest any no és una excepció.

Manifest "En Defensa dels Drets Fonamentals d'Internet"

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Si et plau difon aquest manifest des del teu blog, Twitter, xarxes socials, fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

* Aquest manifest s'ha inclòs en més de 55.000 blogs en sis hores, i Google recull en el mateix temps un milió d'entrades que en fan menció:

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/exito/manifiesto/elpeputec/20091202elpeputec_8/Tes

Berishit o La Història Més Bella del Cosmos

Un mag de les bombolles de sabó i un científic, una combinació tan extranya com fascinant d'imaginar, s'alien ara per a recrear un univers de sabó i ciència... És "Berishit o La Història més bella del cosmos", l'obra que narra la història de l'univers i les lleis que el regeixen, amb la precisió d'un físic i alma partern de CosmoCaixa -Jorge Wagensberg- , i la metàfora d'un creador de somnis d'escuma -Pep Bou-.

Teatre, ciència i música es conjuguen per explicar conceptes com el Big Bang, l'aparició del primer bacteri o dels primers humans, passant pel principi d'Arquímides, el moviment, la memòria i altres fites del conexiement científic.

De moment l'obra s'ha estrenat a Salt, al Festival Temporada Alta, però friso perquè el portin arreu i en poguem gaudir. Estic convençuda que Wagensberg i Bou hauran sabut condensar la història de més de 13.500 milions d'anys en 75 minuts plens de màgia, fantasia i alhora coneixement.

Moments

A mesura que em faig gran crec que he près més consciència que la vida és un cúmul de moments...a vegades bons, a vegades dolents. Però tots sense excepció alliçonadors.
Sovint els moments són tant efímers, i estem tan capficats en tonteries que els deixem passar sense més, sense adonar-nos que potser allò valia la pena ser viscut intensament.
Vivim el transcórrer de moments sense gaudir de les coses senzilles, sense el plaer de compartir-ho amb la gent que realment val la pena, amb la gent que estimem i que ens estimen.
Val la pena adonar-nos-en perquè de sobte, potser un dia ens mirarem al mirall i serem grans...

Per això, per a prendre'n consciència, perquè no se'ns escolin els instants, els moments, com l'aigua d'entre els dits, us deixo un vídeo...Què millor que l'impacte de la imatge per mostrar-nos que això és un sospir...!!!

Slow Attitude

"Les presses són enemigues de la perfecció"

Des de la revolució industrial, fa més de cent-cinquanta anys fins a l'actual era tecnològica la nostra vida ha experimentat un ritme creixent fins al punt que sovint hem perdut el gust per assaborir-la, apreciar els gests i actes quotidians...una conversa, compartir una sobretaula amb família i amics..."no tenim temps" diem, vivim pendents del rellotge i d'una agenda plena d'actes, reunions i events pensant-nos que això és símptoma d'èxit...

Però sembla ser que alguns ja s'han adonat que tanta 'pressa' no condueix enlloc, més enllà d'un sense sentit i d'una buidor al final dels nostres dies...
Ha arribat l'hora de replantejar-nos la nostra existència i 'respirar'!!!...aquesta nova tendència que pretén recuperar una vida més saludable i menys estressada, més plena de sentit, més interessada pel què sentim que no pas pel què tenim o consumim és l'anomenat "Moviment Slow" o "Slow Attitude".

El moviment slow promou posar fre, el menys és més, prioritzar el ser al tenir, prendre consciència i atenció a cadascuna de les nostres accions, assaborir els instants.

Un dels països que lidera la nova cultura slow és Suècia, un país amb una de les qualitats de vida més altes del planeta, on la baixa per maternitat és de seixanta-quatre setmanes, i on es té una taxa de patents més elevada.

S'ha comprovat que països com França i Alemanya que han reduït la seva jornada laboral a 35 i 28 hores setmanals respectivament ha augmentat la seva productivitat un 20%. No perquè estiguem més temps a la feina som més productius...

Llegint sobre els 'efectes' de l'slow attitude m'ha frapat una frase del llibre 'En el desierto no hay atascos' de Moussa Ag Assarid un bereber que narra la seva experiència a l'obtenir una beca per estudiar a França. Ag Assarid diu:

"Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis.
Aquí tenéis reloj, allí tenemos tiempo.
En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!"

Us deixo un vídeo sobre l'slow attitude promogut a Suècia...
Tot plegat és per pensar-hi...sense presses... :-)

El_slow_SUECO

View more presentations or Upload your own.

El Poder de Tu Voz

El vídeo d'Amnistia Internacional que us deixo a continuació, ha estat prohibit pel govern espanyol, per "publicitat política"...Quants anuncis haurien de prohibir abans d'aquest!

En l'enllaç següent podeu veure la informació difosa per Amnistia Internacional respecte a aquesta censura

Amnistia ens insta a reconèixer i emprar el poder de la nostra veu per aconseguir un món més just, i acabar per exemple amb qüestions com ara:

• Posar fi a la violència contra les dones
• Defensar els drets i la dignitat de les persones atrapades en la pobresa
• Abolir la pena de mort
• Oposar-nos a la tortura i combatre el terror amb la justícia
• Aconseguir la llibertat de presos/as de consciència
• Protegir els drets de les persones refugiades i immigrants
• Regular el comerç internacional d'armes
  

Aquí teniu més informació sobre la campanya "El Poder de Tu Voz".

Hambre 0

Des d'aquest meu petit racó del ciberespai vull fer-me ressò i unir-me a la campanya que va sorgir del blog d'Ana Aldea i que té per finalitat fer una campanya contra la fam i en favor de l'ús dels Ready to Use Food (RUF).

I què pots fer tu, per adherir-te a la campanya?

• Unirte al grup de Google.
• Unirte a la pàgina de facebook.
• Difondre des del teu blog, twitter, facebook, la iniciativa.
• A twitter emprar el hashtag #hambre0

• Seguir atent al blog de Yellow Mind.
  

Podeu seguir la campanya, però potser el més important és que signeu la carta que s'ha enviat al president del govern espanyol signar la carta a José Luis Rodríguez Zapatero.

El verdadero viaje del descubrimiento
no consiste en ir en busca de nuevos paisajes,
sino en tener nuevos ojos.

- Marcel Proust -

Cimas y Valles

"En la vida pasamos por Cimas y Valles. Es natural que cualquier persona en cualquier lugar tenga Cimas y Valles en el trabajo y en la vida. Y al igual que los latidos de un corazón sano, tus Cimas y Valles personales son una parte esencial de una vida normal y sana.

Las Cimas y Valles no son sólo los buenos o malos momentos que te ocurren. También son cómo te sientes por dentro y cómo reaccionas ante los acontecimientos externos. Cómo te sientes tú depende en gran medida de cómo ves tu situación.

Tu forma de vivir un Valle está muy relacionada con la cantidad de tiempo que pasarás en él. Una manera útil de pensar en las Cimas y los Valles es esta:

Las Cimas son momentos en que valoras lo que tienes.
Los Valles son momentos en que anhelas lo que te falta.

Demasiadas personas gestionan mal sus buenos momentos y no se dan cuenta de que están creando sus propios malos momentos futuros. Desperdician demasiados recursos, se alejan de lo esencial e ignoran lo que más importa.

Los errores que cometes en los buenos momentos del presente crean los malos momentos del mañana.

Y tus aciertos en los malos momentos del presente crean los buenos momentos del mañana.

De modo que realmente creamos nuestros propios buenos (Cimas) y malos (Valles) momentos, mucho más de lo que somos conscientes."


- Fragment extret del llibre 'Cimas y Valles', de Spencer Johnson (Autor de ¿Quién se ha llevado mi queso?)

Creure-ho possible

Es diu que a la NASA hi ha un póster molt bonic que diu el següent:

"Aerodinàmicament, el cos d'una abella no està fet per volar. El millor de tot és que l'abella no ho sap".

Us heu preguntat què passaria si l'abella arribés a creure's que no està feta per volar? Tenir fe en un mateix i en la pròpia capacitat ens dóna la força i l'energia necessària per fer allò que hem de fer i desplegar tot el nostre potencial malgrat les aparents condicions desfavorables que puguem tenir.

L'Experiència, acumulant lliçons

Llegia avui al blog Bitácora rh una reflexió sobre el valor de l'experiència en la vida.
Al llarg de la vida anem acumulant vivències, experiències de les quals si sabem extreure'n la lliçó adequada ens fan créixer com a persones i ser en definitiva millors.
La gent gran són els propietaris, per dret propi, del principal patrimoni de lliçons acumulades, un patrimoni que no podem despreciar.

Per tal de celebrar el seu aniversari a una edat ja avançada, una columnista de la premsa nord-americana, Regina Brett va escriure el què ella denominà "50 lliçons apreses al llarg de la vida", us les deixo aquí perquè no tenen desperdici... :

• La vida no és justa, però tot i així és bona.
• La vida és massa curta per perdre el temps odiant algú.
• El teu treball no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i familia sí. Mantingue't en contacte.
• No has de guanyar cada discusió. Has d'estar d'acord en no estar d'acord.
• Plora amb algú. Alívia més que plorar sol.
• Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil.
• Fes les paus amb el teu passat per tal que no t'arruïni el present.
• No comparis la teva vida amb la dels altres. No tens ni idea de com és la seva travessia.
• Si una relació ha de ser secreta, millor no tenir-la.
• Respira profundament. Això calma la ment.
• Elimina tot el què no sigui útil, bonic o alegre.
• El què no mata, en realitat et fa més fort.
• Mai no és massa tard per tenir una infantesa feliç. Però la segona només depèn de tu.
• Quan es tracta de perseguir allò que estimes en la vida, no acceptis un "no" per resposta.
• Encén espelmes, utilitza llençols bonics, posa't la llenceria cara. No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial.
• Sigues excèntric ara. No esperis a ser vell per a ser-ho.
• L'òrgan sexual més important és el cervell.
• Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.
• Emmarca tot suposat 'desastre' amb aquestes paraules: "En cinc anys, això importarà?" Perdona'ls tot a tots.
• El què altres persones pensin de tu, no t'incumbeix.
• El temps sana quasi tot. Dóna temps al temps.
• Per més bona o dolenta que sigui una situació, algún dia canviarà.
• No et prenguis tan seriosament. Ningú més no ho fa.
• No questionis la vida. Només víu-la i aprofíte-la al màxim avui.
• Arribar a vell és millor que l'alternativa...morir jove.
• Tot el què veritablement importa al final és que hagis estimat.
• Surt tots els dies. Els miracles estan esperant a tot arreu.
• Si juntéssim els nostres problemes i veiéssim els munts dels demés, voldriem els nostres.
• L'enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el què necessites.
• El millor està encara per arribar.
• No importa com et sentis...arregla't i presenta-t'hi.
• Cedeix.
• La vida no està embolicada amb un llaç però segueix siguent un regal.

Per meditar-hi, no trobeu?

Teoria de la Diversió

Som animals de costums, de rutines, canviar-les ens és difícil. I més si aquest canvi suposa més esforç físic o intel·lectual respecte la conducta que tenim 'arrelada'.
L'empresa Wolkswagen ha impulsat una sèrie d'experiments per veure si hi ha alguna cosa/aspecte, capaç de fer-nos canviar la nostra conducta habitual sense un aparent esforç, sense ni que ens n'adonem.
Aquests tipus d'estudis tenen múltiples aplicacions. De fet, serien aplicables en totes aquelles qüestions que impliquin tenir força de voluntat, o canviar les "opcions més fàcils" per les que sempre ens decantem...

Un dels experiments que van dur a terme va ser observar que a la sortida del metro la gran majoria de persones empraven les escales mecàniques per comptes de pujar les escales a peu.
Els experts, van enginyar-se-les per tal de comprovar el què ells anomenen "The fun theory", que conclou que només quelcom que suposi un estímul de diversió, és capaç en sí mateix de fer-nos canviar costums, malgrat això signifiqui una renúncia a la comoditat, malgrat signifiqui més esforç.
Així, van muntar un dispositiu que convertia cada escala en una nota musical, de manera que pujar les escales emetia una espècie de cançoneta improvitzada.
Els resultats podeu observar-los vosaltres mateixos en el vídeo que us deixo a continuació...
Estudis de màrketing d'aquest tipus són els que s'empren per fomentar el desig de fer esport mitjançant la Wiifit.
Ara es tractaria que cadascú ho sabés aplicar de manera particular, per tal de fer divertits els hàbits que més ens costen o que posen a prova la nostra voluntat. La imaginació al poder de la diversió, al poder de canvis de conducta.

http://www.rolighetsteorin.se/en/

Matagalls - Montserrat: la cursa de curses

Aquest cap de setmana, els dies 19 i 20 de setembre de 2009 es durà a terme la XXXèna edició de l'emblemàtica marxa de muntanya "Matagalls-Montserrat". Aquesta cursa de 83,5 Km i 5.980 m. de desnivell acumulat, és la cursa més mítica del calendari català de marxes de resistència. Només superada en duresa i longitud per la Núria-Queralt.

Però la Matagalls- Montserrat, organitzada pel Club Excursionista de Gràcia és molt més que una cursa, és la festa de l'excursionisme català, on participen una gran diversitat de gents: alpinistes, escaladors, marxadors, atletes etc. però també simples afeccionats a les caminades.
L'objectiu se'l marca cadascú: fer un bon temps, superar-se a si mateix, no hi ha premi...a part de la magnífica sensació d'aconseguir completar-la en menys de 24 h. que s'et queda a l'arribar, malgrat les nafres, les llagues, el cansament... I ho dic per pròpia experiència. Ara fa cinc anys, l'edició XXVèna l'any 2004 m'en vaig anar a fer-la, sola, amb els meus pares com a "suport" logístic que m'animava, em feia fregues als peus, i em portava barretes energètiques i fruita. Ells també van fer la Matagalls-Montserrat...però en cotxe!!!
Cosa que s'agraeix enormement quan un s'embarca en una cursa com aquesta, malgrat la magnífica organització, controls i avituallaments -tot sigui dit de passada-.

Web de l'edició d'enguany:
http://www.cegracia.cat/mm09/index.php

Demà, penso anar a aplaudir aquests valents que enfilaran amunt el darrer tram, des de Monistrol, per arribar a Montserrat amb moltes hores a les cames però amb la impagable satisfacció d'acabar!

(*) Perfil del recorregut de la cursa. Clicka al damunt per ampliar-lo.

(*) Vídeo de la XXVèna edició, l'any 2004.

El conocimiento es un motor parado. Lo que mueve es la actitud.

Nou post a "La Feina de Buscar Feina"

Desempleada quizá, parada NO!

Nou post a "La feina de buscar feina"

Sense treva

La vida es andar, siempre.

Con el paso ligero de quien sabe hacia
donde quiere ir.
Con la incertidumbre de no entender
qué te depara el camino.
Con el inmenso placer de las ilusiones.
Pasando la mayor parte del tiempo
intentando comprender...

Porque el camino es largo.
A veces el pasado duele, el presente
decepciona, el futuro asusta.
A veces caminas sobre los cimientos de
la duda o la alfombra voladora de los
sentimientos.

Pero qué sería de nosotros si no
trazásemos nuestro propio camino, si
nos olvidásemos de jugar y de
zambullinos en la vida.
Si no mirásemos a los ojos de los que
andan a nuestro lado.


Pati Blasco - Andando la Vida

1 Setembre - Nova Ocupació: La Feina de Buscar Feina

En un dels "brainstormings" estivals amb mi mateixa ;-) vaig decidir que donada la situació d'atur a la que em veia abocada a primers de setembre havia de buscar estratègies per a mantenir una actitud proactiva en la recerca de feina.
Eines motivadores més enllà del fet en sí d'enviar un CV, com si fos una llavor amb possibilitats de germinar...podia compartir el procés, enriquir-me de l'intercanvi d'experiències i opinions i alhora donar visibilitat a la meva nova situació, ja que a vegades el "boca-orella" és el millor networking.

I ja va estar! Havia de fer un blog de l'experiència, de les situacions, de les il.lusions/decepcions que em trobi en aquest nou camí. Dels aliats, de moment compto amb vosaltres que em llegiu (i amb qui m'és imprescidible el feedback per a que sigui tot més enriquidor!) i amb les tecnologies Web 2.0.

Així doncs "Sortejant les ones" continuarà siguent el meu reducte personal en aquest ciberespai, i el meu llogaret professional el trobareu a:

http://lafeinadebuscarfeina.wordpress.com

Us hi espero!

VIU !!!!!

A vegades tenim tendència en preocupar-nos del passat o del futur, deixant així escapar el PRESENT, que en el fons és l'únic que tenim.
El vídeo que us deixo a continuació és una reivindicació a Viure en majúscules.
"Gaudeix avui, és més tard del què et penses".

Dos anys sense tu...

Al meu pare.

[...]Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixies,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina;

tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

- Miquel Martí i Pol -

Als Autèntics

Quan ets jove i vulnerable et deixes enlluernar per l'aparença: física, material, intel·lectual...
Però passen els anys i amb ells la vida que t'alliçona.
I observes sorprès, que en realitat, amb qui t'agrada estar és amb "els teus": amb els amics de sempre, amb bona gent, amb els que sempre hi són malgrat la distància, alguns malentesos, i el pas del temps.

De tant en tant, però no pas sovint, coneixes algú que passa a engruixir aquest petit "tresor", el reducte on et sents a casa.

Ells són el mirall on et veus reflexat i on veus les coses que realment importen.
Ells són còmplices dels teus somriures, l'espatlla on recolzar-se en les males èpoques, l'esperó cap al futur...
Amb ells no et cal fingir, t'accepten amb les teves virtuds i els teus defectes. Saben que no ets la millor, però per a ells ho ets. T'estimen en el ple i autèntic sentit de la paraula.
Que no mori mai l'amor i l'amistat autèntica!

M'agrada la gent que no té pressa
Que no li falta el temps per compartir
M'agrada la gent que sempre hi és
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan convé

M'agrada la gent que no s'amaga
Que no té por dels seus errors
M'agrada la gent que no menteix
Que dóna la cara
Quan fa falta
Sense por

M'agrada la gent que encara lluita
Contra tot allò que creu perdut
M'agrada la gent que té orgull
Que dóna la cara
Quan fa falta
Quan és just

M'agrada la gent que és sincera
M'agrada la gent que em mira els ulls
Però això fa temps que ja t'ho deia
I és que m'agrada
La gent com tu


Les coses que es trenquen - Pep Sala
Concert de la Rao Pura

Recomençar

Perquè tot final és un nou inici.

[...] Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...


Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Solstici - Miquel Martí i Pol

"La sabiduría comienza en el asombro."
- Sócrates -

L'Home a la Lluna

Quaranta anys d'un moment històric: l'arribada de l'home a la Lluna.
Com digué Neil Armstrong, el primer astronauta en posar-hi el peu, fou "Un petit pas per a un home però un salt de gegant per a la humanitat".
Pocs esdeveniments / descobriments han tingut la trascendència d'aquest.
Els que encara no hi érem hem pogut veure-ho com si fos en directe, gràcies a documents com aquest:

Mulla't

Aquest diumenge dia 12 de juliol arriba -com cada any- la iniciativa 'Mulla't per l'Esclerosi Múltiple'. Podeu participar-hi a més de 600 piscines! Més informació al web de la Fundació Esclerosi Múltiple.

L'Heroï Silenciós

Diuen que hi ha persones amb qui la mort hauria de ser condescendent i no endur-se mai... “Perquè són valuoses, perquè són necessàries, perquè són estimades, perquè són úniques” deia el pare Ángel Garcia sacerdot catòlic diocesà, fundador de Missatgers de la Pau i amic de Vicenç Ferrer, a l’assabentar-se de la seva mort.

No feia massa mesos, a l’abril, se li havia concedit el premi ‘Català de l’any 2008’ per la seva trajectòria vital dedicada a ajudar als altres.

Darrera d’un aspecte fràgil s’amagava un gran home. Un home de fortes conviccions que no ha escatimat esfoços per intentar pal.liar la pobresa extrema, la d’aquells que més ho necessitaven.

Va establir-se al sud de l´Índia, a Anantapur, on creà –junt amb la que era la seva esposa- la seu de la fundació que porta el seu nom.
Ferrer ha estat un home d’acció. Quan faltaven diners per finançar algun projecte no parava fins trobar la persona o institució que sufragués la despesa que els calia.

Actualment la fundació Vinceç Ferrer gestiona cinc hospitals, cents d’escoles, i ha finançat milers de programes d’ajuts a agricultors per tal de dotar d’aigua els seus poblats i de microcrèdits les seves activitats.

L’Índia i el món sencer ha plorat la seva mort. Però Vicenç Ferrer no morirà mai, la seva immortalitat és el seu llegat, són els hospitals, escoles, cases, pous, camins etc. que va aixecar amb un esforç sobrehumà a cents de comunitats i pobles.
Seva és, a més, la immortalitat d’un exemple universal que continuarà no només a través del què ens deixa, sinó a través de la filosofia que perllongarà la seva fundació.

Quants Vicenç Ferrer li calen a aquest món encara!!!!



Enllaç a la Fundació >> Fundació Vicente Ferrer

Despertars

Despertar tras el letargo
y asomarse al mundo todavía cautelosa,
y descubrir con la prudencia de una aprendiz
que todavía hay esperanza de poder Vivir de nuevo en mayúscula.

Despertar de ese invierno del alma
que de gris todo lo tiñe
y volver a sentir el tintineo de la vida en el cuerpo
apreciar el gesto amigo y confiar

Olvidar fantasmas
Superar los miedos
Aprender de lo vivido
Soñar de nuevo en colores
Aceptar compañía
Sonreír

"Educar no es dar carrera para vivir,
sino templar el alma para las dificultades de la vida"

L'Últim Tirabol

Corpus, temps de Patum a Berga. És difícil per als que no som d'allà entendre el fervor i tot el què significa per als berguedans aquesta festa. Tinc amics de Berga i per a ells és una cita ineludible, més que qualsevol altre cosa.
Hi ha una cançó del grup Brams titulada "L´Últim Tirabol" que reflexa aquesta devoció. Si a més li sumem que explica una història real la cosa comença a commoure a qualsevol.
Us deixo amb una versió -que m'encanta- d'aquesta tonada, la que van fer Brams en el seu darrer concert l'any 2006.
La banda de músics berguedans que van acompanyar Brams en aquella ocasió, tocaven i cantaven, s'emocionaven...veieu-lo: pell de gallina!

Motivació (II)

El vídeo del que us parlava en el post anterior, amb el qual Guardiola motivà als seus jugadors abans de la final de la Champions a Roma.

Motivació: La Importància de l'Estat Mental

Lluny dels tabús d'èpoques pretèrites la importància del factor psíquic per reeixir en molts aspectes de la vida ha començat a prendre rellevància en aquests darrers anys.
Així, s'ha començat a cuidar aquest aspecte i a considerar-lo tant o més important que l'aspecte físic.
En ambients sotmesos a molta pressió com poden ser: la política, l'empresa i l'esport d'èlit els psicòlegs i coachs tenen un paper important a desenvolupar.

És conegut que en l'àmbit esportiu gent com Rafael Nadal, Marc Coma i altres esportistes de primeríssim nivell que marquen la diferència, fan ús del seu coach o psicòleg particular que els prepara per afrontar les seves gestes a nivell psíquic.
És innegable que la tècnica, la tàctica, i la preparació física són importants, però tothom sap que qui dóna les ordres a la resta del cos és el cervell i que si aquest "s'enfonsa" la resta no rendeix.
I això és aplicable a tots els àmbits de la vida. No hi ha secrets, ho deien ja els clàssics: "Mens sana in corpore sano".

Pep Guardiola l'artífex d'aquest Barça incommensurable, el Barça del triplet, és plenament conscient d'això i a més de qüestions tàctiques ha entrenat els seus homes mentalment. S'ha conegut que motivava els seus jugadors amb música, la famosa cançó de Coldplay "Viva la vida"; també amb xerrades i vídeos.
Però per a la final de Roma en Pep va dir al preparador físic de l'equip, Paco Seirul·lo que tenia deu minuts per a l'escalfament, i que ell necessitava la resta: set minuts per a motivar els seus homes.
Per aquest motiu els jugadors del Barça van escalfar poc sobre la gespa de l'estadi Olímpic de Roma abans del partit, mentre els del Manchester United escalfaven els músculs al camp, els blaugrana van desaparèixer...

Durant aquells minuts, Guardiola i Tito Vilanova havien preparat una pantalla gegant i el projector. Aleshores Guardiola apagà el llum i tot l'staff tècnic i per suposat els jugadors van guardar silenci. En Pep va prémer el play...

A partir d'aquell moment i durant 7 minuts i 10 segons, Guardiola va tocar la fibra sensible de l'equip amb un vídeo que comença amb imatges de la pel·lícula Gladiator, de Ridley Scott. Com recordareu, la cinta guanyà cinc òscars l'any 2000 i en ella es narra les gestes del general romà Maximus Decimus Meridius, que traicionat per l'ambiciós fill de l'emperador es converteix en gladiador i arriba a desafiar-lo en el Colosseu romà.

On hi havia les cares de gladiadors disposats a morir pel seu honor, el vídeo incorporava accions de tots i cadascun dels jugadors de l'equip blaugrana, gests puntuals i molt concrets de cadascún, per exemple escenes on Víctor Valdés fa una parada espectacular, gols d'Eto'o i el treball en solitari que Iniesta va estar duent a terme per recuperar-se a temps de la seva lesió i poder així jugar la final.

Un ritme de plànols trepidants i la banda sonora de la mateixa pel·lícula portaven a la traca final. El vídeo acaba amb l'anunci "Som un" de Nike, on es va suprimir la veu de Guardiola, però en la pantalla es podia llegir:

"Som el centre del camp, som la nostra precisió, som el nostre esforç, som atacants que defensen, som defensors que ataquen, som la nostra velocitat, som el respecte als nostres rivals, som el reconeixement dels nostres rivals, som cada gol que fem, som els que sempre busquem la porteria contrària. SOM UN!".

Mentretant, a un volum atronador en l'audio sonava el Nessum Dorma, l'ària de l'acte final de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini.

Diuen que, en encendre's els llums, alguns futbolistes ploraven i que a la sortida de vestidors els seus crits demostraven que l'objectiu s'havia acomplert. Guardiola els va "posar en el partit" sense obrir boca...

No era la primera vegada que l'entrenador del Barça emprava la tècnica de motivació visual.
Guardiola va comptar per a la preparació del vídeo amb el seu amic, el periodista de TV3, Santi Padró i del muntador Jordi Gayà que va "crear" la petita joia en format DVD.

La resta la coneixeu sobradament...els barcelonistes van sortir a deixar-se la pell a la gespa de l'estadi Olímpic de Roma (als deu minuts de partit ja van marcar el primer gol) i es van batre com gladiadors a l'arena del Colosseu romà. El Manchester va empetitir, no se sap si perquè notaven que els onze jugadors del Barça es creien gladiadors...

Òbviament no tinc el vídeo...però us deixo una petita part d'ell, la que forma part de l'anunci de Nike:

La Importància d'un Primer Pas

Per petit que sigui, per increïble que sembli, un primer pas pot ser definitiu per assolir quelcom.
Una fabula visual sobre allò de que "voler és poder".

Benedetti, in memoriam

Hoy he sabido que Mario Benedetti nos ha dejado para siempre. Mis palabras me parecen muy "pequeñas" para rendirle un humilde homenaje desde este espacio a este genio de la Palabra, en mayúscula.
Por ello Mario, permíteme usar las tuyas propias no solamente para recordarte -sino también y sobretodo- para darte las gracias por el cobijo que siempre hallé en ellas, por mostrarnos la belleza de las cosas simples, por plasmar en tu rima lo que los demás tan siquiera sabemos decir.
Realmente soy de las que creen a los que dicen que los poetas pueden salvar el mundo. Seguirás entre nosotros a través de las letras de tu legado...Buen viaje don Mario.

"El cuento es muy sencillo,
usted nace,
contempla atribulado
el rojo azul del cielo,
el pájaro que emigra,
el torpe escarabajo
que su zapato aplastará
valiente.

Usted sufre,
reclama por comida
y por costumbre,
por obligación,
llora limpio de culpas,
extenuado,
hasta que el sueño lo descalifica.

Usted ama,
se transfigura y ama
por una eternidad tan provisoria
que hasta el orgullo se le vuelve tierno
y el corazón profético,
se convierte en escombros.

Usted aprende
y usa lo aprendido,
para volverse lentamente sabio,
para saber que al fin el mundo es ésto,
en su mejor momento una nostalgia,
en su peor momento un desamparo,
y siempre, siempre
un lío,
entonces,
usted muere."


Curriculum - Mario Benedetti

[+] Benedetti en entrades anteriors

La Nit dels Museus

Els dies 16, 17 i 18 de maig tindrà lloc la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment mundial organitzat anualment per l’ICOM (el Consell Internacional dels Museus).

Aquesta serà la 31a edició d’aquesta jornada. Uns dies per (re)descobrir i gaudir d’uns espais –els museus- que fomenten el coneixement i la trobada de les diferents cultures.

Durant la passada edició, més de 20.000 museus de 90 països van unir-se al Dia Internacional dels Museus, una jornada plena de tallers, conferències, espectacles i concursos oberts a tothom.

L’edició d’aquest any, sota el lema “Museus i Turisme”, també arriba farcida de propostes: a Catalunya, els nostres museus donen els últims retocs a un programa que incorpora jornades de portes obertes, itineraris i visites (reals i virtuals!), recorreguts nocturns i el descobriment de “la joia del museu”, entre d’altres...

A més, les galeries d'art de tot Catalunya també s'han sumat a la festa: més de 70 centres tenen preparades activitats i propostes per difondre la seva activitat i donar suport al Dia Internacional dels Museus.

En motiu d'aquesta jornada la nit del dissabte 16 tindrà lloc l'anomenada Nit dels Museus a Catalunya. L'entrada en horari de 19 h a 1 serà gratuïta. Hi haurà animacions, teatre, concerts, visites virtuals, recorreguts, copes a la fresca i un total de 41 activitats. Visitar l'espai d'un museu a la nit us donarà tota una altre percepció!

A la següent web trobareu tota la informació d'aquesta Nit: la programació, els museus que hi participen i un mapa i itineraris recomanats a Barcelona.

Però tranquils, els de comarques també podreu gaudir d'aquesta iniciativa del tot recomenable. Ens ho expliquem dilluns!

- Dia Internacional dels Museus i Nit dels Museus a Barcelona, Girona i Tarragona.

Sant Jordi 2009

Aquesta rosa és per a tots aquells que passeu per aquí, i sobretot, per a tots aquells que -com jo- avui enyorareu la que us duia algú especial que ja no hi és...
Que regaleu i us regalin moltes roses i molts llibres!
Gaudiu molt de la diada!

L'Amor Viu al Cor dels Valents

Dime cuál es el puente que separa
tu vida de la mía,
en qué hora negra, en qué ciudad lluviosa,
en qué mundo sin luz está ese puente
y yo lo cruzaré.

Amalia Bautista

Els Meus Millors Desitjos

Que la vida te sea llevadera.

Que la culpa no ahogue la esperanza.

Que no te rindas nunca.

Que el camino que tomes sea siempre el elegido

entre dos por lo menos.

Que te importe tanto la vida como tú a ella.

Que no te atrape el vicio

de prolongar las despedidas.

Que el peso de la tierra sea leve

sobre tus pobres huesos.

Que tu recuerdo ponga lágrimas en los ojos

de quien nunca te dijo que te amaba.


Mis Mejores Deseos - Amalia Bautista

Porqué es mi rosa...

Fue entonces que apareció el zorro:

- Buen día - dijo el zorro.

- Buen día – respondió cortésmente el principito, que se dio vuelta pero no vio a nadie.

- Estoy aquí – dijo la voz –, bajo el manzano...

- Quién eres ? – dijo el principito. Eres muy bonito...

- Soy un zorro – dijo el zorro.

- Ven a jugar conmigo – le propuso el principito. – Estoy tan triste...

- No puedo jugar contigo – dijo el zorro. – No estoy domesticado.

- Ah! perdón – dijo el principito.

Pero, después de reflexionar, agregó:

- Qué significa "domesticar" ?

- No eres de aquí – dijo el zorro –, qué buscas ?

- Busco a los hombres – dijo el principito. – Qué significa "domesticar" ?

- Los hombres – dijo el zorro – tienen fusiles y cazan. Es bien molesto ! También crían gallinas. Es su único interés. Buscas gallinas ?

- No – dijo el principito. – Busco amigos. Qué significa "domesticar" ?

- Es algo demasiado olvidado – dijo el zorro. – Significa "crear lazos..."

- Crear lazos ?

- Claro – dijo el zorro. – Todavía no eres para mí más que un niño parecido a otros cien mil niños. Y no te necesito. Y tú tampoco me necesitas. No soy para ti más que un zorro parecido a otros cien mil zorros. Pero, si me domesticas, tendremos necesidad uno del otro. Tú serás para mí único en el mundo. Yo seré para ti único en el mundo...

- Comienzo a entender - dijo el principito. – Hay una flor... creo que me ha domesticado...

- Es posible – dijo el zorro. – En la Tierra se ven todo tipo de cosas...

- Oh! no es en la Tierra – dijo el principito.

El zorro pareció muy intrigado:

- En otro planeta ?

- Sí.

- Hay cazadores en aquel planeta ?

- No.

- Eso es interesante! Y gallinas ?

- No.

- Nada es perfecto – suspiró el zorro.

Pero el zorro volvió a su idea:

- Mi vida es monótona. Yo cazo gallinas, los hombres me cazan. Todas las gallinas se parecen, y todos los hombres se parecen. Me aburro, pues, un poco. Pero, si me domesticas, mi vida resultará como iluminada. Conoceré un ruido de pasos que será diferente de todos los demás. Los otros pasos me hacen volver bajo tierra. Los tuyos me llamarán fuera de la madriguera, como una música. Y además, mira ! Ves, allá lejos, los campos de trigo ? Yo no como pan. El trigo para mí es inútil. Los campos de trigo no me recuerdan nada. Y eso es triste! Pero tú tienes cabellos color de oro. Entonces será maravilloso cuando me hayas domesticado ! El trigo, que es dorado, me hará recordarte. Y me agradará el ruido del viento en el trigo...

El zorro se calló y miró largamente al principito:

- Por favor... domestícame ! – dijo.

- Me parece bien – respondió el principito -, pero no tengo mucho tiempo. Tengo que encontrar amigos y conocer muchas cosas.

- Sólo se conoce lo que uno domestica – dijo el zorro. – Los hombres ya no tienen más tiempo de conocer nada. Compran cosas ya hechas a los comerciantes. Pero como no existen comerciantes de amigos, los hombres no tienen más amigos. Si quieres un amigo, domestícame !

- Qué hay que hacer ? – dijo el principito.

- Hay que ser muy paciente – respondió el zorro. – Te sentarás al principio más bien lejos de mí, así, en la hierba. Yo te miraré de reojo y no dirás nada. El lenguaje es fuente de malentendidos. Pero cada día podrás sentarte un poco más cerca...

Al día siguiente el principito regresó.

- Hubiese sido mejor regresar a la misma hora – dijo el zorro. – Si vienes, por ejemplo, a las cuatro de la tarde, ya desde las tres comenzaré a estar feliz. Cuanto más avance la hora, más feliz me sentiré. Al llegar las cuatro, me agitaré y me inquietaré; descubriré el precio de la felicidad ! Pero si vienes en cualquier momento, nunca sabré a qué hora preparar mi corazón... Es bueno que haya ritos.

- Qué es un rito ? – dijo el principito.

- Es algo también demasiado olvidado – dijo el zorro. – Es lo que hace que un día sea diferente de los otros días, una hora de las otras horas. Mis cazadores, por ejemplo, tienen un rito. El jueves bailan con las jóvenes del pueblo. Entonces el jueves es un día maravilloso ! Me voy a pasear hasta la viña. Si los cazadores bailaran en cualquier momento, todos los días se parecerían y yo no tendría vacaciones.

Así el principito domesticó al zorro. Y cuando se aproximó la hora de la partida:

- Ah! - dijo el zorro... - Voy a llorar.

- Es tu culpa – dijo el principito -, yo no te deseaba ningún mal pero tú quisiste que te domesticara.

- Claro – dijo el zorro.

- Pero vas a llorar! – dijo el principito.

- Claro – dijo el zorro.

- Entonces no ganas nada!

- Sí gano –dijo el zorro – a causa del color del trigo.

Luego agregó:

- Ve y visita nuevamente a las rosas. Comprenderás que la tuya es única en el mundo. Y cuando regreses a decirme adiós, te regalaré un secreto.

El principito fue a ver nuevamente a las rosas:

- Ustedes no son de ningún modo parecidas a mi rosa, ustedes no son nada aún – les dijo. Nadie las ha domesticado y ustedes no han domesticado a nadie. Ustedes son como era mi zorro. No era más que un zorro parecido a cien mil otros. Pero me hice amigo de él, y ahora es único en el mundo.

Y las rosas estaban muy incómodas.

- Ustedes son bellas, pero están vacías – agregó. – No se puede morir por ustedes. Seguramente, cualquiera que pase creería que mi rosa se les parece. Pero ella sola es más importante que todas ustedes, puesto que es ella a quien he regado. Puesto que es ella a quien abrigué bajo el globo. Puesto que es ella a quien protegí con la pantalla. Puesto que es ella la rosa cuyas orugas maté (salvo las dos o tres para las mariposas). Puesto que es ella a quien escuché quejarse, o alabarse, o incluso a veces callarse. Puesto que es mi rosa.

Y volvió con el zorro:

- Adiós – dijo...

- Adiós – dijo el zorro. – Aquí está mi secreto. Es muy simple: sólo se ve bien con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos.

- Lo esencial es invisible a los ojos – repitió el principito a fin de recordarlo.

- Es el tiempo que has perdido en tu rosa lo que hace a tu rosa tan importante.

- Es el tiempo que he perdido en mi rosa... – dijo el principito a fin de recordarlo.

- Los hombres han olvidado esta verdad – dijo el zorro. – Pero tú no debes olvidarla. Eres responsable para siempre de lo que has domesticado. Eres responsable de tu rosa...

- Soy responsable de mi rosa... - repitió el principito a fin de recordarlo.

Capítulo XXI de El Principito - Antoine de Saint-Exupéry